Arxiu d'etiquetes: Internacional

Autors d’arreu publicats a casa nostra

Morir a l’estiu, de Tom Wright

@Ed_Empuries @Grup62

Sovint he fet servir el Nosaltresllegim per agafar idees abans d’anar a la llibreria. Com que, de tantes novetats que es publiquen, em perdo, m’agrada haver-me documentat una mica prèviament, i així ja vaig més “cara a barraca”, tot i que de vegades el que menys em penso és el que acaba a la tauleta de nit! L’Eli va ser la “culpable” que em llegís Stoner (que també va comentar, quan jo ja l’estava acabant, en Lluís-Emili). Bé, doncs, crec que he trobat un llibre per tornar-li el favor que ella em va fer amb aquella recomanació: Morir a l’estiu, de Tom Wright. Bé, no només a l’Eli, és clar, sinó a tots els qui gaudiu de les novel·les amb morts per aclarir però que tenen MOLT més que bons i dolents…

És aquesta una novel·la negra molt poc a l’ús, perquè qui mor a l’estiu no són només les víctimes d’un assassí en sèrie, sinó també la innocència dels protagonistes. Si crec que als fans de la novel·la policíaca els pot agradar, és perquè hi ha tota una trama de recerca d’un criminal perillós i despietat entre els paisatges del sud dels Estats Units de les que enganxa. Però afirmo que no és només això, perquè també hi trobem una història humana d’un noi especialment intuïtiu i la seva cosina – tots dos en plena adolescència – que conviuen amb la seva àvia, una senyora d’aquelles a qui un voldria haver conegut.  Al voltant d’aquests personatges principals, una galeria de secundaris per al record, la majoria dels quals resulten força desassossegadors perquè obren la porta al món de la maldat més crua… Com es pot ser tan bèstia?

Es nota que en Tom Wright, que s’estrena com a escriptor, és psicòleg, perquè té un talent per incomodar al lector fora de sèrie i, alhora, fa néixer l’empatia amb aquests joves que estan caminant per una línia molt fina que els separa de l’abisme. I tot sense melodramatisme i amb un sentit de l’humor molt fi.

He triat un tast de la novel·la per veure si us en desperto les ganes de llegir-le. A mi, personalment, m’ha agradat moltíssim, de debò!

Encara no em veia amb cor de parlar amb ningú de la meva visitant nocturna, perquè sospitava en secret que era un indici de bogeria i, fos això veritat o no, estava segur que de tota manera ningú no em podria donar cap resposta. Quan estàs en dubte, no dir res acostuma a ser sempre la millor política. El silenci a vegades es pot reparar posteriorment, si cal, però les paraules equivocades, no. No es pot destocar una campana.

Títol: Morir a l’estiu
Autor: Tom Wright
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 368
ISBN: 978-84-9787-794-7
Preu: 19,95€

Share

Els jocs de la fam, de Suzanne Collins

@labutxaca @Grup62

Els jocs de la fam de la Suzanne Collins són una magnífica reflexió sobre el vell dilema del presoner, “¿col·laborar o competir?”, adaptat per als adolescents.

En un món postguerra, on la majoria de la població viu en condicions infrahumanes, un govern central, nascut dels guanyadors de la guerra i amb la intenció d’humiliar els perdedors, “inventa” un joc salvatge: obliga dos adolescents de cada districte, i n’hi ha 12, a lluitar entre ells a mort en un espectacle televisat d’obligada visió per la resta de la població. La tria dels tributs, aquests nois i noies, és per sorteig però, com sempre, els més pobres tenen més números de què els toqui participar-hi.

I com els antics gladiadors, els tributs van a matar-se a l’arena. Però amb estilistes, això sí. I amb estratègies de joc, que per alguna cosa és un programa que ha de generar audiència i recordar el poder del govern.

A mi m’ha agradat molt. Li passaré a la meva neboda així que faci els 12 anys. És ben cert que li he trobat diferents referents, tant cinematogràfics com literaris. Però no demano que cada vegada em donin una cosa completament nova. Demano que m’emocionin. I la Suzanne Collins ho ha aconseguit.

Títol: Els jocs de la fam
Autor: Suzanne Collins
Editorial: La butxaca
Col·lecció: L’illa del temps
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-9267-121-2
Preu: 9,95€

Share

El soroll i la fúria, de William Faulkner

@Ed_Proa @Grup62

Començo aquest comentari amb por i això no m’havia passat mai. Sempre fins ara he pensat que la meva responsabilitat quan escric una ressenya pensant en el Nosaltresllegim és mirar d’explicar-vos tan bé com pugui les coses bones que m’ha semblat que té un llibre per tal de fer-vos despertar les ganes de llegir-lo i compartir, així, el plaer de la lectura. En aquest cas, però estic una mica insegura. Per això us dic que tinc por. No m’agradaria quedar com una “estupenda” que recomana una novel·la que no és a l’abast de la majoria. I és que aquesta afirmació, no és a l’abast de la majoria, ja em fa mal de panxa. Penso que la Literatura, com qualsevol manifestació artística, ha de poder arribar a tothom, perquè si només és per a una elit que “l’entengui”, llavors no sé si és art o una mostra d’egolatria. Això sí, el camí per arribar a una obra d’art no sempre és pla i llis. Sovint -sinó sempre- cal un coneixement previ i un esforç important per arribar a copsar tot el que amaga una obra d’art.

Crec, amics, que El soroll i la fúria és un exemple clar d’aquesta tesi. La trobo una obra magnífica que m’ha demanat un sacrifici molt alt. Us la recomano? Sí, sens dubte! Però només si us veieu en cor de començar sabent que caldrà rellegir, si esteu disposats a superar el tràngol d’unes 100 primeres pàgines escrites en primera persona per un noi amb retard mental sever (ho dic així perquè en Faulkner és tan bo que certament posa en la veu d’aquest fill de la família Compson, en Ben, el primer capítol; i es dóna el cas que aquest noi no explica els esdeveniments de manera cronològica… comencem, per tant, saltant d’una cosa a l’altra, coneixent els esdeveniments que marcaran la novel·la sense ordre ni concert i aproximant-nos als protagonistes des de la mirada del més indefens de la família). En definitiva, us la recomano si teniu ganes de llegir l’obra d’un funambulista del llenguatge que treballa sense xarxa i força als lectors a passar amb ell per la corda fluixa. A baix hi ha una família del sud dels Estats Units, amb un pare alcoholitzat, una mare hipocondríaca, quatre germans i una neboda (coneixem bé la relació amb el seu oncle Jason) i la minyona, acompanyada de la seva família.

Els personatges viuen un drama com en les millors tragèdies gregues. La cruesa dels fets explicada sense cap mena d'”air bag”, perquè t’estampis contra els esdeveniments i els vidres et facin talls fins a l’ànima.

Alguns dies del mes d’agost a la meva terra són com aquest, l’aire prim i ansiós com aquest, amb quelcom de trist i nostàlgic i familiar. L’home és la suma de les seves experiències climàtiques deia el pare. L’home la suma d’allò que tens. Un problema de propietats impures arrossegat tediosament vers un invariable no-res: escac i mat de la pols i el desig.

Per acabar, crec que val la pena que en llegiu una bona sinopsi i algun estudi crític si teniu ganes d’una mica de suport abans de començar. No em veig amb cor de fer-ho jo, perquè seria esparracar una obra d’art dient alguna cosa que simplifiqui tots els fets que passen aquí, i com en són de diferents segons qui ens els explica. He fet servir aquest estudi (en anglès) i us el recomano: The Sound and the Fury: a Hypertext Edition. Ed. Stoicheff, Muri, Deshaye, et al. Updated Mar. 2003. U of Saskatchewan. Accessed 18 Mar. 2003

Títol: El soroll i la fúria
Autor: William Faulkner
Editorial: Proa
Col·lecció: Clàssics Universals
Pàgines: 368
ISBN: 978-84-8437-201-1
Preu: 20,80€

Share

Cartes des de Barcelona, de Diversos Autors – Júlia Balcells

@Ed_62 @Grup62

El subtítol d’aquestes Cartes des de Barcelona compilades per Júlia Balcells és “El retrat de la ciutat a través dels seus visitants” i, efectivament, es tracta d’una compilació de cartes escrites des de la llunyana època del Rei Pere el Gran d’Aragó i Sicília fins al més proper any 2010, amb el denominador comú d’estar totes elles escrites des de la ciutat de Barcelona. A través de la lectura d’aquestes cartes, el lector es pot fer una idea de l’evolució social i política de la ciutat i també dels seus canvis urbanístics.

Malgrat la manca de línia argumental, el llibre es llegeix amb molt d’interès ja que la majoria de les cartes esdevenen curtes històries. La seva força expressiva ha obrat en mi l’agradable sensació de no voler deixar el llibre i dir-me per a mi mateix “llegeixo la següent i plego”. Aquesta, que hauria d’haver estat la darrera carta llegida del dia, normalment es veia seguida per alguna o algunes més.

Tot i l’interès de la gran majoria d’aquestes cartes compilades, em permeto destacar les que estan escrites entre els anys 1931 (proclamació de la II República Espanyola),  l’any 1939 (acabament de la Guerra Civil) i els primers anys de la postguerra.

En aquests anys hi ha alguna carta amb un tremp narratiu que  fins i tot esdevé un cant desesperat a la llibertat, com per exemple, la que Manuel de Pedrolo escriu al seu editor Jordi Arbonès o, com molt encertadament ens recomanava la nostra amiga Lia en aquest mateix blog el proppassat dia 5, la que Salvador Puig Antich escriu al seu germà, la nit anterior a la seva salvatge execució per part del règim franquista.

El contingut d’aquest llibre ha esdevingut per a mi una agradable sorpresa, com també ho serà per a tot aquell que decideixi llegir-lo.

Títol: Cartes des de Barcelona
Autor: Diversos autors. Compilació a càrrec de Júlia Balcells
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: No Ficció
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-2976-972-2
Preu: 19€

Share

El trastorn de Portnoy, de Philip Roth

@Ed_62 @Grup62

L’Alexander Portnoy bateja el mal que pateix amb el seu cognom, convençut que aquesta dolença només l’afecta a ell.

El llibre sencer és un llarg monòleg de l’Alex amb el seu psiquiatre, que no diu ni piu. Només parla ell, només s’escolta ell, només gaudeix i pateix ell.

Aquest noi, amb un coeficient intel·lectual altíssim, fill d’una família jueva molt tradicional, viu entre dos móns.

Per una banda, els favors, les atencions i els afalacs que rep constantment per part d’uns seus pares que no es cansen de dir-li com n’és de guapo, de simpàtic, de llest… Quin gran esportista, i quin fill tan bo que tenim!!! I a la germana que la bombin! Apa!

Però sobretot la mare (i el pare déu ni do), acaba per fer trontollar el precari equilibri en el qual se sustenta la vida de l’Alex. S’ha de reconèixer que té uns pares que estan com cabres.

Si no es vol menjar el que li posen al plat perquè no li agrada, la mare l’amenaça amb un ganivet de cuina quan el nano només té 9 anys.

Quan té edat per anar amb cotxe, el pare, que és venedor d’assegurances, li fa jurar i perjurar que mai a la vida pujarà a un descapotable perquè té la mort assegurada. Comprovat estadísticament, eh? Homeeee, a veure si no és per flipar….

De cosetes com aquestes ni ha a cabassos, i en aquest entorn familiar tan singular, ja des de ben petit l’Alex descobreix la seva sexualitat, i de la nit al dia es converteix en un onanista compulsiu que no viu per res més. Una bogeria total, un desfici.

Però enlloc de calmar-se i passar-ho bé, l’únic que en treu són uns remordiments i unes paranoies del quinze. Però encara que vol parar, no pot. Alguna cosa l’impulsa a tornar-hi.

Constantment s’imagina que es quedarà cec, que el seu sexe caurà a terra a trossets per fer-ne tant d’ús i abús. En fi, que el pobre home no té un segon de pau.

Segons la critica de The Spectator i del Financial Times, aquesta és una novel·la que fa petar de riure, increïblement divertida. Jo no hi estic gens d’acord. Pel meu gust, El trastorn de Portnoy no és tan rialler…

A mi m‘ha semblat una història trista, brutal, claustrofòbica com un disc dels The Cure. Això sí, tot tractat amb l’art únic i fabulós del mestre Philip Roth.

Títol: El trastorn de Portnoy
Autor: Philip Roth
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-2976-205-1
Preu: 18,75€

Share

No és país per a vells, de Cormac McCarthy

@Ed_62 @Grup62

L’Albert ens ha enviat una lectura d’estiu que es complementa amb la pel·li… Sang, calor i destí per a les vacances! Llegiu, llegiu…

Una tarda qualsevol, un pocapena anomenat Llewelyn Moss es troba més de dos milions de dòlars enmig del desert; bé, dos milions, un tou de drogues i un grapat de cadàvers d’uns narcos que havien de fer tractes allà i van deixar un riu de sang quan la cosa es va torçar no se sap perquè. Els amos dels diners persegueixen en Moss, igual que el xèrif Ed Tom Bell i, per acabar-ho d’adobar, l’assassí a sou contractat pels mexicans Anton Chigurh.

L’argument, francament, trobo que no és el més important de No és país per a vells, de Cormac McCarthy. Sí que sabrem què passa amb el Moss i la seva dona, la Carla Jean; sí que llegirem encontres àgils i trepidants amb tiroteigs i persecucions; sí que hi ha angoixa a doll quan en Chigurh fa acte de presència… Però el que ens robarà l’ànima són, d’una banda, les reflexions del xèrif Bell, un home vell que amaga un secret que el turmenta i que, a més, el que li passa és que no acaba d’entendre el món que li ve a sobre, i per una altra banda, el mal encarnat en un assassí despietat que ningú no viu prou temps per conèixer. El xèrif és un home de principis que l’autor ens fa conèixer a través de les seves pròpies reflexions en primera persona… però no tenen també principis tots els altres personatges? Ningú com en McCarthy per pintar la violència despullada, crua, brutal i inexorable. Els personatges van cap a l’abisme i no poden fer res per desempallegar-se del passat ni del futur.

Llegiu aquest llibre tant si heu vist la pel·lícula com si no, perquè val MOLT la pena. Als qui la feina dels Cohen us va agradar, a la novel·la hi ha molta més profunditat. Als qui us va deixar indiferents, penseu que al llibre hi ha molts més detalls que ens fan sentir-nos colpejats pels personatges a cada capítol.

I, perquè veieu que no us enganyo, us en deixo un fragment que espero que us agradi, extret del tram final del llibre, quan en Moss es troba una noia que fa autoestop:

-(…) No m’has preguntat ni on vaig, va dir ella.
-Sé on vas.
-¿I on vaig?
-Carretera avall.
-Això no és una resposta.
-És més que una simple resposta.

Títol: No és país per a vells
Autor: Cormac McCarthy
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 280
ISBN: 978-84-2976-087-3
Preu: 18,70€

Share

Headhunters, de Jo Nesbø

@Ed_Proa @Grup62

Oslo en negre i marró.

Un caçador de talents sense problemes d’autoestima (llevat de l’estatura, que troba escassa) té una dona preciosa (que li passa un pam), galerista i amb gustos molt cars, i ell s’empesca un enginyós i complicat sistema per fer-se amb uns importants ingressos suplementaris.

Les coses evolucionen de manera imprevista i deriven cap a una sèrie trepidant i delirant de situacions delictives i escatològiques. Seguint el protagonista anirem de l’exclusiva agència de recerca de talents i la sofisticada galeria d’art de la seva esposa, a la cabana perduda al més perdut dels indrets de la Noruega profunda on una comuna -en el sentit antic, no el hippy- jugarà un paper important. Viatjarem en cotxes de superluxe, en excavadores matagossos, en camions-tràiler. Serem testimonis d’estrangulaments, de sarbatanes amb curare, de cotxes de policia estimbats, de policies bessons que fan d’airbag i que són esventrats amb tisoretes de les ungles. També assistirem a martingales amb originals i còpies de pintures de Munch i Rubens. I em deixo moltes coses…

Una característica d’aquesta novel·la és la capacitat de sorprendre el lector contínuament i, per tant, cal no explicitar gran cosa en comentar-la per no aixafar la guitarra al futur lector.

Fa pensar en el millor Hitchcock. Aquell que quan s’acaba el film ets conscient que t’ha fet anar per on ha volgut però que li ho perdones perquè l’execució ha estat perfecta. Però també té tocs de Tarantino i, no pocs, de Tintín.

Així com hi ha llibres en els quals predomina la impressió de que l’autor hi deixa part de sí mateix i de la seva vida, n’hi ha d’altres, com aquest, on el novel·lista es complau a jugar amb el lector com si fos un incaut client d’un triler de la Rambla. Per fer això i mantenir l’interès fins a la darrera plana se n’ha de saber molt. I Jo Nesbø en sap molt i molt.

Novel·la negra (amb tocs marró) de la bona. Emporteu-vos-la a la platja, a la muntanya, a la feina o al porxo… i en acabat, deixeu-la a algú però no n’expliqueu els detalls.

Títol: Headhunters
Autor: Jo Nesbø
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 248
ISBN: 978-84-7588-299-4
Preu: 18,00€

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

Cartes des de Barcelona, de diversos autors. Compilades per Júlia Balcells

@Ed_62 @Grup62

Quina idea tan genial! Acabo de llegir aquestes Cartes des de Barcelona, compilades per la Júlia Balcells, i que ens parlen totes elles de personatges que en algun moment de les seves vides han tingut o tenen coneixement de Barcelona per motius ben diferents.

Es tracta d’un recull de 83 cartes que van dirigides, per posar-vos alguns exemples, de James FritzJames a Lluís XIV, de George Sand a Charlotte Marliani, de Joan Salvat-Papasseit a Joaquim Torres García, de Josep Tarradellas a Pasqual Maragall, etc.

Totes les cartes van encapçalades per un petit pròleg que ens ajuda a situar-nos en el seu temps, en el moment històric i les circumstancies que en el seu moment van provocar que es produís la correspondència entre totes aquestes persones.

La carta de Salvador Puig-Antich al seu germà moments abans de morir… posa els pèls de punta!

És un llibre perfecte per llegir entre hores ja que cada carta tanca un minicapítol, per dir-ho d’alguna manera, encara que en el meu cas reconec que ha pogut més la xafarderia i la golafreria de llegir-les una darrera l’altra enlloc d’anar fent poc a poc i amb mesura.

Didàctic, distret, original i apte per tots els públics.

Títol: Cartes des de Barcelona
Autor: Diversos autors. Compilació a càrrec de Júlia Balcells
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: No Ficció
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-2976-972-2
Preu: 19€

Share

La Síndrome E, de Franck Thilliez

@ColumnaEdicions @Grup62

Quin misteri deu amagar una pel·lícula d’allò més estranya que en mirar-la et quedes cec? Això és el que es pregunta la tinent Lucie Henebelle quan un examant la truca demanant-li ajuda.

Algun cop heu llegit un llibre com si estiguéssiu mirant una pel·lícula? És a dir, que allò que us expliquen sembla tan real que fins i tot fa por… Sigui per la trama que et captiva, pels termes utilitzats, pels personatges o pels escenaris compartits, hi ha llibres en els quals t’hi pots submergir i visualitzar les escenes que llegeixes com en un curtmetratge. La Síndrome E n’és un d’aquests.

Després de veure el curtmetratge turmentós pel qual el seu examant perd temporalment la visió, la Lucie decideix investigar què s’hi amaga al darrera. A 300 kilometres de distància, mentre ella investiga el cas, en Franck Sharko, de la policia criminal, investiga un múltiple assassinat on les víctimes apareixen enterrades sota terra i sense poder ser identificades ja que els han extret el cervell, els han buidat els ulls i els han arrencat les dents.

Sense intuir la relació entre ambdós casos, els destins de la Lucie i en Franck  es creuaran gràcies a una trucada d’un personatge desconegut resident al Canadà que n’insinuarà la relació. És a partir d’aquest moment que comença una història trepidant de tenebres i misteris que els duran a investigar el pitjor cas de les seves carreres professionals amb un final inimaginable…

Sempre he cregut que per escriure una novel·la com aquesta cal una ment brillant… i sense cap mena de dubte, en Franck Thillez la té. Gràcies a l’estil planer de la seva prosa, així com de les descripcions detallades que ens ofereix i d’una molt bona traducció d’en Jordi Boixadós, submergir-nos en la lectura no és que resulti fàcil, sinó que se’ns fa inevitable.

Si voleu saber-ne més, no dubteu en llegir-ne el primer capítol aquí. I afanyeu-vos, perquè d’aquí a uns dies us portaré Gataca, la següent novel·la d’aquest autor amb els mateixos protagonistes.  Què me’n dieu? Les comentem?

Títol: La Síndrome E.
Autor: Franck Thilliez
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 918 ]
Pàgines: 512
ISBN: 978-84-6641-474-6
Preu: 21,00€

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

Pop Cakes, de Marcela Capó

@Grup62

En un moment en el qual plantar-se les verdures a casa o crear la teva roba o complements és l’última tendència, ara ens arriben els Pop Cakes, de la mà de Marcela Capó, decoradora de pastissos i l’autora de Cupcakes.

Des de ja fa un temps que s’ha recuperat i s’està estenent vertiginosament la imatge aquella que tenim a la ment de la mare americana que vèiem a les pel·lícules, fent pastissos i deixant-los refredar a la finestra… Quantes vegades no ens hagués agradat endinsar-nos en aquella escena i allargar el dit per tastar aquells pastissos compactes i misteriosos?

A vegades podíem veure decoracions impossibles de mil colors i formes, tant en pastissos de 3 pisos com en petites magdalenes que imitaven granotes, flors, petites abelles,… i d’una textura que recordava la plastilina de sempre, però comestible.

I si anéssim més enllà? No quedar-nos només en les magdalenes, sinó experimentar amb altres materials o altres formes, fent boletes de pa de pessic clavats en una canyeta com un Chupa-chups…? És una forma més divertida de regalar un detall a algú estimat o servir els postres en un sopar!

A més, Marcela Capó ens ensenya quins són els estris que hem de fer servir, bases diverses com el pa de pessic de vainilla, de llimona, de canyella, “brownies”, de galeta, d’avena i cereals, de taronja… i moltes decoracions com ara la d’una granota, una abella, una papallona, una tortuga, un cargol i una vintena d’opcions més.

Un llibre molt original per passar-s’ho bé a la cuina amb tota la família aprofitant el temps lliure dels últims dies de vacances amb els nens o per fer un regal original amb un dels seus Pop Cakes.

Títol: Pop Cakes
Autor: Marcela Capó
Editorial: Salsa Books
Col·lecció: Salsa
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-1519-309-8
Preu: 16,95€

Share