Arxiu de l'autor: Cèsar

Retrat d’un assassí d’ocells, d’Emili Teixidor

1 resposta

@Labutxaca @Grup62

Al morir fa escassos mesos l’Emili Teixidor (Roda de Ter, Osona 1933 – Barcelona, 2012) vaig decidir que aquest estiu em llegiria alguna novel·la seva. Si ja a l’escola em vaig llegir, entre d’altres, L’ocell de foc, i més recentment les celebrades Pa negre i Els convidats, crec que no ha de ser menys celebrat aquest Retrat d’un assassí d’ocells, que en certa manera va inspirar tant la novel·la com la pel·lícula Pa negre.

Ambientada en un poble petit i muntanyós durant la posguerra, sota la mirada i els records d’un infant a punt d’entrar en l’adolescència, els lectors anem descobrint i som partícips dels entramats i dels enigmes que sorgeixen al poble i entre els seus veïns, que com era normal en l’època, estaven sotmesos i/o molt influenciats per la família podent, la policia i els clergues d’aleshores.

Així, a mesura que avança la narració, anem descobrint les raons d’alguns assassinats, de l’aparició i desaparició d’alguns veïns, dels misteris i rivalitats entre membres d’una mateixa família, etc. I els ocells, innocents animalons, tenen un paper rellevant a l’obra.

I l’Emili Teixidor, com gairebé sempre, fa un exercici del llenguatge magistral, ja que aconsegueix adaptar l’argument al punt de vista d’un jove i el seu vocabulari, agafant també una certa distància donada per la joventut i la innocència del narrador, en Tori de La Palleria.

Nosaltres, no tingueu cap dubte que aquest Retrat d’un assassí d’ocells és una magnífica novel·la, la lectura de la qual atrapa el lector no només per l’argument sinó també pel ritme narratiu i pel gust que sentireu al llegir-la, sigui on sigui i quan sigui.

Títol: Retrat d’un assassí d’ocells
Autor: Emili Teixidor
Editorial: Labutxaca
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-9930-326-0
Preu: 10,95€

Share

La pell de l’aigua, d’Isabel Olesti

6 respostes

@Grup62 @Ed_Proa

La pell de l’aigua és la darrera novel·la de l’escriptora Isabel Olesti (Reus, 1957), amb la qual va guanyar el Premi Mallorca 2011.

Aquesta novel·la obliga el lector a viatjar cap enrera en el temps, a la Barcelona cultural i social dels inicis de la democràcia, una ciutat encara molt dividida entre la part alta -de la Diagonal cap amunt- i la part baixa -de les Rambles cap avall-. I en aquest marc, l’autora ens situa a la protagonista, una dona amb molta vida interior que es troba immersa en els seus records i els seus somnis, fet que la fa enyorar el seu passat i no acabar d’acceptar el seu present.

Uns records de puresa que la porten a la seva infantesa i joventut de nena de poble, innocent, envoltada de rius i muntanyes, que es va veure trencada per un embaràs inesperat que la va portar cap a Barcelona. I a la gran ciutat, mare d’una família benestant, amb un dia a dia monòton, es troba fora de joc, absent, i amb l’anhel de veure el mar.

I el que havia de ser una bona jornada familiar anant a veure el Papa, es converteix en el punt d’inflexió de la seva vida. Aquella tarda entre l’aiguat immens que queia i la incapacitat de caminar entre la multitud fa que se separi de la resta de la família i enfila amb un taxi cap a les Rambles.

I una vegada allà descobrirà una altra Barcelona: la de la prostitució, les pensions, els bars, la generositat dels marginals, etc. I aquesta realitat la trasbalsa; hi queda atrapada i entra en una espiral gairebé onírica que li fa perdre la noció del temps, oblidant-se de la família, anant una mica a la deriva. Però una deriva que al final la portarà al punt de partida.

La lectura de La pell de l’aigua és trepidant, de les que atrapen el lector i el fan acompanyar la protagonista per tot el seu itinerari, tant el real com l’oníric. Però també és una lectura d’aquelles que permeten pensar i, perquè no, també opinar al lector sobre la conducta que adopta aquesta dona, que decideix deixar-ho tot enrera, i gairebé oblidar-se de les filles per seguir uns passos que, en certa manera, tenen alguns paral·lelismes amb els que en el seu moment va seguir la seva mare.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: La pell de l’aigua
Autor: Isabel Olesti
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 285
ISBN: 978-84-7588-302-1
Preu: 17,50€

Share

Diari d’un cos, de Daniel Pennac

1 resposta

@Ed_Empuries @Grup62

Diari d’un cos és la darrera novel·la del reconegut escriptor francès Daniel Pennac (Casablanca, 1941), publicada i presentada recentment a Barcelona a l’Institut Francès.

Sota la forma d’un diari clàssic -amb data inclosa encapçalant cada anotació- però no autobiogràfic com era el cas del Diari d’hivern del Paul Auster, l’autor ens presenta i dissecciona amb molta cura la vida del protagonista, un home que es troba a les portes de l’expiració.

Així va repassant la seva vida i els lectors anem coneixent, des que tenia dotze anys fins als vuitanta set i dinou dies, aspectes relacionats amb la infància, els estudis, els estius, la família, -que va creixent amb el pas del temps-, la vida social, les amistats, etc.

És curiós, però d’altra banda no podria ser d’una altra manera, com al principi, de jove, escriu les anotacions al diari en present explicant anècdotes que poden resultar-nos, als adults, banals vistes i llegides amb la distància i la perspectiva que ens dóna el pas del temps, i cap al final, ja envellit, l’estil de les anotacions canvia a la fórmula dels records i les reflexions. D’aquesta manera l’autor constata sensiblement el deteriorament vital del protagonista.

Tant al principi com intercalades entre les anotacions, al llarg del llibre apareixen en cursiva unes cartes adreçades a la filla del protagonista on aquest, ja amb edat avançada, completa el diari donant-li explicacions d’alguns passatges de la seva vida. He trobat que amb la inclusió d’aquests textos de força intimitat l’autor demostra la seva gran capacitat com a narrador.

Finalment, Nosaltres, crec que per entendre bé aquesta lectura no heu d’interpretar el concepte “cos” del títol literalment sinó com a símbol de la vida, de les experiències acumulades.

Autor: Daniel Pennac
Títol: Diari d’un cos
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 285
ISBN: 978-84-9787-784-8
Preu: 21.90 €

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

Violada. Una història d’amor, de Joyce Carol Oates

4 respostes

@Ed_62 @Grup62

Nosaltres, he començat el curs entusiasmadíssim amb aquesta lectura. No paro de recomanar-la als amics i companys de feina. Violada és la primera novel·la que he llegit de l’escriptora nord-americana Joyce Carol Oates (New York, 1938) i de ben segur no serà l’última.

Si us fixeu en el títol i el subtítol, aquests ho diuen tot. Però la novel·la és molt més complexa pel que fa a la narració i a l’estructura. El punt de partida és la violació de la Teena Maguire, una dona jove i molt atractiva, quan creuava de nit el parc de Rocky Point, per part d’una colla de joves delinqüents i en presència de la seva filla Bethie. Com us podeu imaginar l’escena serà d’allò més desagradable i violenta.

I arran d’aquest fet, l’escriptora ens mostra un ventall de reflexions i narracions que demostren la complexitat d’un mateix fet vist des de diversos punts de vista i, alhora, la complexitat de la ment humana. D’aquesta manera els lectors ens trobem davant d’una situació polièdrica; és a dir, ens situem davant d’una violació, una situació extrema, i l’anem coneixent des de l’òptica de diversos personatges: la mateixa Teena, la seva filla, la seva mare, els violadors, les famílies dels violadors, l’advocat defensor, el jutge, la policia, etc.

Tots ells van pensant i opinant sobre la violació i, com us podeu imaginar, no totes les opinions remen en la mateixa direcció. Aquest fet intensifica la duresa de la situació, ja que al llarg de la novel·la trobem sentiments de culpabilitat, remordiment, ganes de venjança, de voler passar pàgina, de rancúnia, d’odi, de justícia, de dubtes i d’amor.

L’autora ens els va intercalant en forma de textos i capítols, alguns d’ells més narratius i d’altres més breus segons opti per la descripció o per la reflexió. També canvia la veu narrativa, apareixent, així, diversos narradors que intensifiquen les diverses òptiques que té l’argument i li dóna a la lectura un ritme molt interessant.

I per últim, l’amor. Durant tota la novel·la anireu intuint per on van els trets, però serà al final quan us sorprendrà. I per arribar fins aquí l’haureu d’haver llegit sencera. Segur que no us decebrà.

Títol: Una història d’amor
Autor: Joyce Carol Oates
Editorial: Edicions62
Col·lecció: MOLU s.XX – Les Millors Obres de la Literatura Universal Segle XX
Pàgines: 160
ISBN: 978-84-2975-673-9
Preu: 18,35€

Share

L’exclusiva!, d’Annalena McAfee

3 respostes

@Ed_Empuries @Grup62

L’exclusiva! és la primera novel·la de la periodista anglesa Annalena McAfee, dona del reconegut escriptor -també anglès- Ian McEwan.

Amb una experiència professional de més de trenta anys en diversos camps del periodisme, McAfee s’ha atrevit a fer una crítica entre feroç i satírica dels budells del periodisme actual -i més concretament del funcionament intern dels diaris i suplements-, que amb les noves tecnologies es troben en una fase d’experimentació i evolució constant, no sempre positiva.

És així com anem descobrint els entrebancs amb els quals topa una jove periodista, Tamara Sim, que escriu columnes de safareig però que vol prosperar, a l’hora de poder entrevistar l’Honor Tait, una periodista veterana i reconeguda socialment per haver estat corresponsal de guerra i haver conegut els prohoms més importants del segle XX. Aquesta la menysprea -i deixeu-me dir que no sempre sense raó ni motius- pel seu baix nivell intel·lectual i cultural però al final, en certa mesura, la necessitarà per millorar la seva imatge… I no us explico més perquè heu de llegir la novel·la.

Paral·lelament al tema de l’entrevista, durant la narració, l’autora ens fa una radiografia de les relacions i lluites que existeixen en les redaccions dels diaris i entre diversos mitjans d’un mateix grup editorial per aconseguir una exclusiva.

Nosaltres, aquesta és un novel·la molt entretinguda i amb certs punts d’humor que us provocaran més d’un somriure. Un llibre d’aquells que necessites seguir llegint fins al final per la curiositat que genera, i que crea en el lector aquella necessitat de conèixer el desenllaç de la trama.

Títol: L’exclusiva!
Autor: Annalena McAfee
Editorial: Empúries
Col·lecció: Anagrama/Empúries
Pàgines: 368
ISBN: 978-84-9787-801-2
Preu: 19,90€

Share

El guaridor, d’Antii Tuomainen

1 resposta

@Ed_Empuries @Grup62

A Hèlsinki. A escassos dies de Nadal. Grans pluges. Una població desesperada. I la lluita contra el canvi climàtic de rerefons. Persecucions. Assassinats. Investigacions policials i periodístiques. Desaparicions. Trucades perdudes. Missatges de veu al contestador. I suspens…

I un protagonista, en Tapani Lehtinen que busca a la Johanna, la seva dona, periodista de professió i que sembla ser que està investigant un cas perillós. En aquest procés de recerca, en Tapani descobreix aspectes del passat de la seva dona que la relacionen amb personatges tèrbols i sospitosos.

A mesura que avança la investigació de Tapani, els lectors anirem enllaçant certes informacions de les vides personals i professionals dels personatges i el perquè d’alguns dels seus comportaments. Així arribem al trepidant desenllaç de la trama, molt ben travada i escrita amb un estil intens i minimalista.

El publicista finlandès Antii Tuomainen va guanyar, amb El Guaridor, el premi Clue de 2007 a la millor novel·la negra finlandesa.

Autor: Antii Tuomainen
Títol: El Guaridor
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-9787-810-4
Preu: 15.90€

Share

En caure la tarda, de Jordi Coca

3 respostes

Títol: En caure la tarda
Autor: Jordi Coca
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 222
ISBN: 978-84-297-6914-2
Preu: 22,50€

En caure la tarda, el darrer llibre de l’escriptor barceloní Jordi Coca, és una novel·la magnífica, una joia literària.

Amb un protagonista destacat, en Miquel Gironès, un home gran ja ben entrat en la seixantena, la narració transcorre estrictament en unes quantes hores, començant just amb l’arribada a casa seva una tarda plujosa després de la feina. I així, entre la tercera persona del narrador i la primera persona del Miquel vessant els seus pensaments i monòlegs interiors, el lector descobreix la seva personalitat i conducta al llarg de la seva vida. Això sí, amb un esdeveniment tràgic que l’acompanyarà per sempre en forma de… remordiment?

Jordi Coca ens descriu un Miquel Gironès senzill, insegur, contradictori, amb uns actes totalment reprovables i incorrectes, tant com a home que com a marit. Vidu de la seva esposa Ester -durant la narració coneixereu què és el que va passar i per què-, en Miquel tindrà diverses relacions amb dones diferents alternant-les al llarg del temps, i cínicament les va recordant i descrivint des de la distància dels anys ja passats, i a vegades, imaginant-se-les tal i com li agradaria que haguessin estat. Però tot s’ha de dir, amb una falta de moral i delicadesa, i un vocabulari tan groller, que demostra fins on pot arribar la mediocritat humana.

Tot i aquesta actitud d’en Miquel, jo crec que la mort de l’Ester li pesa com si fos la seva espasa de Dàmocles particular. Tot i fer més de trenta anys que va succeir, no l’ha pogut superar.

Hi ha crítics que han dit que En caure la tarda és una novel·la políticament incorrecta, d’altres que representa a un Robinson urbà, i d’altres que reflexiona sobre la societat actual. Jo em quedo amb la cita de l’Albert Camus que hi ha a la contracoberta: “L’home és l’única criatura que refusa ser el que és”.

Nosaltres, a llegir-la i a gaudir-la.

Share

Pagèsiques

2 respostes

Títol: Pagèsiques
Autor: Perejaume
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Poesia
Pàgines: 560
ISBN: 978-84-2976-849-7
Preu: 24,90€

Pagèsiques és el darrer poemari de Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957), reconegut pintor i escultor català, Premi Nacional d’Arts Visuals de l’any 2005 i Premi Nacional d’Arts Plàstiques del 2006. Anteriorment havia escrit els poemaris Oli damunt paper (1992) i Obreda (2003).

Seguint l’estela de les Geòrgiques de Virgili, els ciments de Pagèsiques tenen la intenció d’esdevenir un monument al món del camp i la pagesia, íntimament lligat a l’autor.

A cadascun dels cinc llibres que el componen, Pagèsiques, Els arbres, Els suros, El taller i Bloc de notes, Perejaume es mimetitza amb el seu medi, servint-se en ocasions d’aquest per obtenir símbols amb els quals donar textura als poemes -els boscos, el camp, les muntanyes, els arbres, el vent, etc.- i en altres ocasions per aconseguir que aquest medi natural tan seu, barreja de terra fèrtil i paraula, esdevingui el propi poema en cos i ànima. Aquest grau de complicitat i simbiosi entre l’art i la natura és una de les constants a tota l’obra artística de Perejaume.

Tan gran és la seva identificació amb la natura que és difícil llegir Pagèsiques i que no et vingui al cap el mite de Dafne i Apol·lo, en el qual Dafne es converteix en llorer fugint de la persecució d’Apol·lo. I és que, per moments, sembla que Perejaume desitgi transformar-se en arbre o muntanya.

A banda de les constants mencions al medi natural, també trobareu referències a la pintura i als pintors que han influenciat Perejaume i que admira. Com exemple aquests versos:

El pintor mira la terra a contraclaror, la nit de Sant Joan:
vingui al paper una claror joànica de brosses i mirós.

Els cinc llibres contenen poemes asimètrics en vers lliure, proses, pensaments i reflexions posades en negre sobre blanc. I puntualment hi ha micropoemes d’un sol vers on queda latent l’estreta relació entre paisatge i escriptura:

Vaig encomanar-me als arbres que em donessin camí.

Perejaume, que va ser guardonat el 13 de febrer amb el Premi Ciutat de Barcelona de Literatura Catalana per aquest Pagèsiques, i va tenir oberta a La Pedrera, i prorrogada fins al 26 de febrer, l’exposició Ai, Perejaume, si veies la munió d’obres que t’envolten, no en faries cap de nova!, un motiu més per conèixer l’art d’aquest artista multidisciplinar.

Share

Les mil i una nits

4 respostes

Títol: Les mil i una nits
Autor: Diversos Autors
Traducció: Dolors Cinca i Margarida Castells
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-7588-279-6
Preu: 19€

La present edició de Les mil i una nits és una esplèndida selecció de contes feta per Jaume Creus i Margarida Castells, i traduïda per ella mateixa a quatre mans amb Dolors Cinca directament de l’àrab.

En aquesta tria ambientada en tota la zona de l’Orient Mitjà -Bagdad, Bàssora, Damasc, El Caire, etc.-, un territori que ha estat sempre una cruïlla de civilitzacions diverses i alhora agermanades per la cultura i el comerç, hi trobareu contes màgics amb genis que apareixen, contes d’aventures, d’amor, històries de famílies, d’altres relats on s’imparteix justícia, sovint amb finals dramàtics fruit de la cobdícia i l’ànim de venjança masculí. Però en tots ells sempre hi trobareu algun moment d’humor i sensibilitat.

Val a dir que aquests contes reflecteixen amb claredat el masclisme i els abusos cap a les dones d’aquella època, atorgant-les gairebé sempre el “pecat” de la infidelitat i la condició de la promiscuïtat. Aquesta última serveix com a punt de partida de l’argument, ja que el rei Xahriar fa pagar la promiscuïtat de la seva dona i la del seu germà, el també rei Xah Zaman, amb la mort cada nit d’una de les seves donzelles, una cop ell ja les hagi desflorat.

I és en aquest punt on emergeix la figura de la gran narradora del llibre, Xahrazad, una donzella bella i culta, que quan arriba el seu torn sap captivar al rei Xahriar explicant-li cada nit diferents històries que el captiven, i que talla quan arriba l’alba per reprendre-les molt intel·ligentment quan torna la nit. D’aquesta manera va allargant el seu sacrifici fins esquivar-lo definitivament després de les mil i una nits.

Aquesta, Nosaltres, ha estat una lectura molt agradable. De retrobament amb aquestes meravelloses històries, escrites amb tal sensualitat, ritme i lírica que fan que, sense adonar-te’n, t’hagis llegit un bon grapat de relats havent-hi viscut un munt d’aventures i situacions inimaginables.

Creieu-me que continuaria parlant-vos de Les mil i una nits… però ja sabeu que “l’arribada de l’alba sorprengué Xahrazad i aleshores callà”.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

Jo he servit el rei d’Anglaterra

7 respostes

Títol: Jo he servit el rei d’Anglaterra
Autor: Bohumil Hrabal
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 269
ISBN: 978-84-7588-260-4
Preu: 17,90 €

Jo he servit el rei d’Anglaterra, del reconegut escriptor txec Bohumil Hrabal (Brno, 1914 – Praga, 1997), és una de les novel·les que ajuden el lector a entendre millor una part substancial dels comportaments de la societat centreuropea del segle XX.

Protagonitzada pel jove Jan Díte, d’origen humil, i ambientada a la Txecoslovàquia i Alemanya d’abans, durant i després de la II Guerra Mundial, la història que narra Hrabal esdevé gairebé un bumerang, un viatge d’anada i tornada del Jan Díte que, partint dels seus orígens humils de venedor de salsitxes, arriba a ser cambrer dels millors hotels gràcies a la seva ambició desmesurada -fins i tot en tindrà un de propi-, per tornar a la pobresa i soledat més absolutes.

En Jan és un viu reflex de la picaresca centreuropea, d’un antiheroi que buscant riquesa i luxe sense escrúpols acaba, si fa no fa, exclòs de la societat. De ser condecorat per l’emperador d’Etiòpia passa a viure acompanyat per només un cavall, una cabra i un gat.

Al final de la novel·la a en Jan no li queda una altra opció que assimilar els seus abusos i la seva condició, pateix una cura d’humilitat. Hi ha un fragment cap al final que així ho demostra:

I cada vegada trobava més semblança entre el manteniment d’aquest camí i el manteniment de la meva vida que en retrospectiva em semblava com si no fos meva, sinó d’un altre, com si tota la meva existència fins ara hagués estat una novel·la escrita per algú altre, un llibre del qual només jo tenia la clau, jo era l’únic testimoni de la meva vida, tot i que les males herbes esvaïen també el començament i el final d’aquest camí.

Aquesta nova edició de Jo he servit el rei d’Anglaterra ha estat traduïda per la també escriptora Mónika Zgustová, alhora amiga i biògrafa de Bohumil Hrabal.

Nosaltres, he trobat aquesta novel·la molt interessant: Té una lectura que enganxa tant per l’argument com per la seva prosa, fet que a mi m’ha fet voler conèixer i llegir més novel·les d’aquest autor.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share