Arxiu de l'autor: Fita

Quan en dèiem xampany, de Rafel Nadal

3 respostes

@ColumnaEdicions @Grup62 @NadalRafel

Una crònica familiar: la preqüela

Una altra vegada Rafel Nadal visita el Nosaltres. Torna amb una nova crònica emparentada amb l’anterior Quan érem feliços. Ara però, per remuntant-se a la història familiar del besavi Francisco Oller, que amb 16 anys emigra cap a França per buscar-se la vida i explicar-nos com amb esforç, perseverança, enginy i intuïció pels negocis, arriba a bastir una gran empresa de taps de xampany. Francisco progressa econòmica i socialment a la ciutat de Reims. Ell i la seva dona formaran una família, edificaran una gran casa, adoptaran la llengua i la cultura francesa i s’integraran en la societat de la regió i el món dels empresaris xampanyers.

A Quan en dèiem xampany, aquesta crònica vital estarà marcada pels esdeveniments històrics del segle XX: de la Gran Guerra, la del 1914-18. Tan destructiva per a la regió de la Xampanya per ser front de guerra i també per a la pròpia ciutat de Reims i la joia gòtica de la seva catedral brutalment bombardejades pels alemanys. Fugint de la guerra, en Francisco Oller tornarà a Cassà per instalar-hi una fàbrica germana que li permeti continuar amb la producció.

El context històric marca la història de l’empresa: l’impacte dels “feliços 20”, un cop acabada la guerra, el crac del 29 i la ruïna de molts inversors, la Guerra Civil espanyola, la necessitat d’exiliar-se dels propietaris de les fàbriques fugint dels revolucionaris, la persecució nazi dels jueus, l’esclat de la II Guerra Mundial… Nadal ens fa viure la història a través de les peripècies de l’empresa i dels seus amos i dirigents.

En paral·lel amb la crònica de l’empresari d’èxit hi ha també la història d’un home no tan triomfador en l’aspecte familiar. La seva energia emprenedora l’aplica dirigint la vida dels fills amb resultats menys exitosos i amb alguns conflictes.

La crònica s’enllaça amb la filla gran, la baba Angèle, que de joveneta va ser enviada a Cassà a vetllar pels negocis familiars. Casada amb un Nadal, donarà origen a la molt nombrosa família, marcada fortament per les arrels franceses. És la segona part de la crònica: “Quan venien els francesos”.

El pròleg i l’epíleg fan referència a la història típica de moltes empreses de caràcter familiar que un cop desaparegut el patriarca dóna origen a disputes i recels i que a la tercera generació acaba per haver-hi moviments de compra i venda amb trencaments de socis i de lligams familiars.

L’autor utilitza la mateixa fórmula que tan eficaç va resultar en el llibre anterior: capítols curts, de manera que amb la suma de petites pinzellades acabem veient el quadre sencer. També el seu ofici de periodista li permet fer ús d’un llenguatge eficaç i natural, ric de lèxic.

És d’agrair que al final del llibre hi hagi un desplegable amb l’arbre genealògic familiar molt útil per no confondre personatges.

Quan en dèiem xampany és un bon llibre que fa de bon llegir!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Quan en dèiem xampany
Autor: Rafel Nadal
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-664-1730-3
Preu: 21€

Share

Butcher’s Crossing, de John Williams

1 resposta

butcherscrossing

@Ed_62 @Grup62

Un western antiwestern?

Després de l’Stoner i l’August arriba la novel·la que ens faltava de John Williams i que va ser la primera en ser publicada (1960): Butcher’s Crossing. Un western. Sí un western. Jo que no sóc especialment amant del gènere, però caram! Com m’ha seduït, la novel·la!

La novel·la se situa al centre dels EUA  cap a l’any 1873 i narra la història d’un jove que abandona Boston i la vida acadèmica per anar a Butcher’s Crossing, un poble, o sigui, quatre cases, un hotel, un magatzem, quatre estables i una taverna amb la seva prostituta (personatge que desperta gran tendresa), al mig del no-res per unir-se i pagar una expedició que un vell caçador de bisons somia fer a una vall mítica, verge, més enllà de l’horitzó que es veu des de Butcher’s Crossing on els bisons pasturen a milers. Els acompanyaran un vell, manco, antic i fidel company de fatigues del caçador i lector de la Bíblia, i també un escorxador contractat, home repulsiu i insolidari, especialista en arrencar les pells de bisons. Aquesta cacera els ha de fer rics, molt rics. Ja tenim els quatre personatges que emprendran el viatge.

El jove Andrews, el protagonista que narrarà la història, busca en la natura salvatge trobar un sentit a la seva vida i l’alliberament d’una opressió vital. Aquesta natura, que els homes explotaran sense pietat, és ferotge, magnífica, terrible, destructiva,… i Williams la descriu de forma extraordinària, concisa, precisa, elegant:

“L’herba … canviava de color en el decurs del dia. Al matí, sota els primers raigs rosats era gairebé grisa; més tard, sota la claror groga del sol de mig matí, era d’un verd brillant; al migdia adquiria un to blavós; a la tarda, quan el sol era més intens, vistos des de lluny els brins d’herba perdien la seva essència individual, i enmig del verd s’intercalava una pinzellada ben definida de color groc, fins al punt que quan l’escometia una brisa suau, semblava com si el color que recorria l’herba fos viu, i podia desaparèixer i reaparèixer en qualsevol moment; al vespre, després de la posta de sol, l’herba adoptava un to lilós, com si hagués absorbit tota la claror del cel i no li volgués tornar.” p. 107

Però la novel·la no és només una història d’aventures de frontera ben narrada. És també la història iniciàtica del pas d’un jove urbà, vagament panteista, a un home fet i endurit per la natura, cavalcant solitari cap a l’horitzó. Williams la fa servir per explicar la història humana del que els americans anomenen broken dreams i és també la descripció dels sentiments i la natura humana: la por i la valentia, el sacrifici generós i l’egoisme, l’alegria i l’angoixa, la innocència i la depravació, l’explotació sense miraments de la natura …  I tan ben fet, tan ben construït, tan ben escrit… com a les seves novel·les posteriors.

Decididament em declaro fan de John Williams i espero que el boca-orella també funcioni per aquesta obra com ho va fer per l’Stoner i l’August.

Molt i molt recomanable.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Butcher’s Crossing
Autor: John Williams
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-297-7142-8
Preu: 18,90€

Share

Dos taüts negres i dos de blancs, de Pep Coll

2 respostes

@Ed_Proa @Grup62

Una bona novel·la per a començar bé el curs o la temporada

S’han acabat les vacances, comença una nova temporada i ens arriben novetats editorials molt interessants! Avui us parlo de Dos taüts negres i dos de blancs d’en Pep Coll.

Es tracta de la reconstrucció d’un cas real d’assassinat de tota una família de 4 membres -pare, mare i dues nenes, de catorze i deu anys-, masovers a Carreu (Pallars Jussà) i que es va produir l’any 1943. Aquesta matança esgarrifosa va commocionar a les poblacions de la zona i es va mantenir i s’ha mantingut encara en la memòria de la gent.

Setanta anys després, Pep Coll ens l’explica de forma novel·lada. Ha consultat arxius, ha entrevistat testimonis o familiars, ha visitat els escenaris (i ha fet les fotos per incloure-les al llibre). Ha introduït les dosis necessàries de ficció, per recrear diàlegs, situacions i personatges secundaris i finalment ha buscat la forma literària que tocava perquè ens enganxem a aquesta crònica en blanc i negre. Ha estructurat la narració a través de 19 capítols/personatges, actors directes o indirectes dels fets, de manera que aquests se’ns van narrant, completant i descrivint des de diferents punts de vista, amb detalls i circumstàncies de cadascú.

La novel·la no és una novel·la negra més de les que omplen les llibreries, amb tots els elements del gènere. Tampoc pretén crear suspens, encara que hi ha detalls (brutals) que es van completant a mesura que llegim. Hi ha una voluntat per part de l’autor de narrar uns fets quasi oblidats que tenen una particularitat notable i que és una altra característica destacable del cas: l’atroç matança va quedar impune. Els habitants de la zona van conviure amb els assassins sent conscients de que ho eren. La justícia franquista no va fer la seva feina i el procediment indagatori va estar farcit d’arbitrarietats i manipulacions. Perquè no hem d’oblidar que els fets es van produir el 1943, en el període més fosc de la immediata postguerra i amb un record encara molt viu de la Guerra. Aquelles muntanyes tan allunyades dels nuclis de població importants van ser front de batalla i per aquelles muntanyes encara hi quedaven restes de soldats i dels materials bèl·lics. El cementiri on són enterrades les víctimes té la tanca feta dels ferros de les trinxeres, per exemple, i la munició utilitzada en l’assassinat múltiple procedia de la que hi havia abandonada en el territori.

La novel·la és rica. No només ens explica una història commovedora, ens descriu també una situació social i política marcada per la guerra. I encara n’hi ha més. També ens parla d’un món, d’uns pobles, d’un treball (dur, molt dur) i d’una societat que ja han desaparegut. Aquest és un tema que ja ha estat protagonista en altres obres de l’autor. Un món que comença a modificar-se amb l’arribada de l’electricitat i continua amb la construcció de les carreteres, l’emigració de la gent i la presència del poder públic per repoblar de pins o de voltors un territori on les heures van cobrint les sòlides parets de pedra fins a fer-les desaparèixer als nostres ulls.

Pep Coll aixeca acta de tot això i ens ho deixa perquè en tinguem memòria. Val la pena llegir-lo.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Dos taüts negres i dos de blancs
Autor: Pep Coll
Editorial: Proa
Col·lecció: Raval – Proa
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-7588-407-3
Preu: 21€

Share

Temps d’innocència, de Carme Riera

1 resposta

@Ed_62 @Grup62

Un exercici de descabdellar records de la troca de la memòria

Temps d’innocència és un conjunt de 69 “estampes” breus, de 3 a 5 pàgines cadascuna, on la Carme Riera recull records i vivències del temps de la seva innocència, de la nina que era quan tenia entre 3 i 10 anys a la Mallorca de fa mig segle. Una Mallorca encara no transformada per l’arribada massiva de turistes, que feia una olor i tenia uns sons determinats, tant a la ciutat, com a fora vila, molt diferents dels d’ara. El seu paradís com titula la primera estampa: Sons i olors del paradís.

A través d’aquestes estampes encadenades l’autora ens va parlant de la seva família, el pare, la senyora-àvia, sa tia Celestina, els avantpassats…; altres adults que freqüentaven casa seva, com amics, visites, cosidores o d’altres oficis. Riera ens parla de les cases, dels jardins i les oliveres, de les esglésies i les campanes, del descobriment de la lectura, dels costums, oficis, festes i tradicions mirant d’explicar-los des d’un punt de vista de la nina tímida, sensible, curiosa, una mica espantadissa i amb una rica vida interior que observa els adults i el món que l’envolta, i que viu amb por i neguit la idea de pecats i culpes amb l’amenaça de l’infern.

Sovint l’autora lliga aquests records d’infantesa amb el que seran personatges, situacions o elements que després ha desenvolupat en algunes de les seves obres literàries posteriors.

Sembla que els nostres escriptors que es troben entre els 60 i 70 anys s’han decidit a deixar constància dels seus móns infantils, avui quasi desapareguts. Em vénen a la memòria llibres com el del Rafel Nadal o el de Lluís Foix. Carme Riera ha volgut recordar -“passar pel cor”- imatges i vivències de la seva infantesa aconseguint mantenir la visió infantil, subjectiva, no l’adulta, encara que aquella no acabi de ser prou precisa o objectiva del tot.

El tema no només m’ha agradat (per edat jo també participo d’algunes característiques de l’ambient descrit) sinó que el que més m’ha entusiasmat és que Carme Riera ha escrit el llibre amb “sa llengo”, recollint paraules i verbs que eren (i no sé si ara encara són) ben vius. Veure escrites amb naturalitat: trempó, mossons, justipiris, xalesta, escaïnar, boixar… m’ha fet xalar!

És una lectura molt adequada per quan ens visita la malenconia un cop acabat l’estiu!

Títol: Temps d’innocència
Autor: Carme Riera
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-2977-053-7
Preu: 20€

Share

Els anys perduts, de Mary Higgins Clark

1 resposta

@Ed_62 @Grup62

Se’m fa estrany no llegir als diaris que ja s’està fent una pel·lícula de l’última novel·la de la “Queen of suspense” Mary Higgins Clark, Els anys perduts.

Perquè he pensat sovint, llegint-la, en la possible traducció en imatges de la trama de la novel·la. M’he imaginat els personatges, la Mariah, la Kathleen, la Lilly, el Richard, el Charles, el Greg, l’Alvirah …; la casa, els necessaris flash-backs per ensenyar-te el crim i les vicissituds de l’antic i valuós pergamí que sembla ser la causa de l’assassinat del prestigiós acadèmic Jonathan Lyons; m’he imaginat els seguiments i persecucions pel metro i els carrers de Nova York, el clímax i … el desenllaç que lògicament no diré.

La novel·la està escrita de forma àgil amb capítols molt curts, com acostuma a fer l’autora, i amb astúcia i molt d’ofici et va portant pel laberint de personatges i situacions, fent-te pensar i dubtar sobre els possibles culpables i sense descobrir les cartes fins a les últimes pàgines.

És una novel·la de suspens, entretinguda, amb tensió creixent i que agradarà als amants del gènere. No us la perdeu!

Títol: Els anys perduts
Autor: Mary Higgins Clark
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-2977-001-8
Preu: 21,90€

Share

Vine com estàs, de Mercè Ibarz

1 resposta

@Ed_Proa @Grup62

El llibre que us comento avui és un llibre curiós. És el Vine com estàs, de la Mercè Ibarz.

És un llibre de relats curts, però només conté dos relats. Un, d’unes 54 pàgines, “La guerra vista des del mas” és un relat potent, situat en un mas d’un poble del Baix Cinca, i en el període que va des de dies abans de l’esclat de la guerra, la violència civil del primer moment, la mobilització dels joves per la batalla de l’Ebre fins la tornada dels vençuts i l’ambient de postguerra. L’autora ha construït el relat a partir dels testimonis recollits de membres de la seva família i ha transmès molt bé el que va significar aquest fet històric i les seves conseqüències en persones, famílies i pobles.

L’altre relat és completament diferent. “Repertori de passions” (94 pàgines) és una suite de 10 petits relats, que parteixen de la lletra de la cançó de Nirvana, Come as you are.

La “suite” té 10 moviments i cadascun  porta el títol d’un vers de la cançó

Come /As you are /As you were /As I want you to be/As a friend /As a friend/As an old enemy /Take your time/Hurry up/The choice is your/Don’t be late/Take a rest

(“Com estàs”/”Com estaves”/”Com vull que estiguis”/”Com a amistat”/”Com a vella enemiga”/”Al teu ritme”/”Afanya’t”/”Tu tries”/”Descansa” i finalment “Memòria, ah”)

i s’enllacen de manera que les últimes paraules d’un relat són pràcticament les primeres del següent.

Cadascun d’aquests “moviments” té el seu ritme i gira entorn de temes, persones i circumstàncies diferents: l’amiga, l’amic que mor, l’evocació d’un viatge, el moment transcendent de la formació de l’adolescent, de la Mercè Rodoreda (que l’autora ha estudiat i biografiat àmpliament), la mare modista, l’agonia del pare, la malaltia … I aquestes “danses” diferents que formen la suite estan unides per la veu íntima de l’escriptora que recorda i imagina amb un diàleg interior viu i amb molta llibertat expressiva:

…”ja no sé què pensar sobre si val la pena tenir memòria o no, si val la pena tenir records o no; molt sovint, bastant sovint, oblidar em sembla més important. I la imaginació. Recordar potser té més a veure amb la imaginació que no pas amb la memòria”… p. 93

És un llibre que no deixa indiferent. A mí, sens dubte, no m’ha deixat indiferent. I, naturalment per recomanació de l’autora, he estat després escoltant Caetano Veloso versionant la cançó Come as you are.

Títol: Vine com estàs
Autor: Mercè Ibarz
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-7588-345-8
Preu: 17,90€

Share

August, de John Williams

1 resposta

@Ed_62 @Grup62

Quin descobriment ha sigut per mi l’escriptor John Williams!

Primer va ser la seva novel·la Stoner, que vaig llegir, o més ben dit devorar, en tres dies i que ja ha estat comentada al Nosaltres. En buscar informació sobre l’autor vaig veure que havia escrit només 3 novel·les i l’última, August, ens ha arribat ara en la bona traducció catalana d’Albert Torrescasana. I dic ara perquè l’obra és de 1972!

Aquesta novel·la està dedicada al personatge històric d’August, des de la seva joventut, fins a la mort. Però no és una biografia novel·lada sinó que l’autor ha utilitzat el recurs literari de fer-la en forma epistolar. Cartes dels diferents personatges contemporanis d’August: amics, enemics, poetes, dones, filla… que s’entrecreuen i ens van donant les peces d’un enorme puzzle que anem encaixant per reconstruir la complexa i agitada història de Roma i de qui en va ser el seu emperador, des de l’assassinat de Juli Cèsar fins la mort del propi August. Tot això amb una gran base històrica. Però tal i com adverteix l’autor…

“les veritats d’aquesta obra no són tan veritats històriques com veritats de ficció. És per això que estaré molt agraït als lectors que la interpretin com el que aspira a ser: un producte de la imaginació”. p.9

I quina és la ficció? Senzillament la història i la vida d’un home. Com el professor Stoner. Si aquest era un personatge gris i poc conegut, una persona “normal”, l’autor s’encarregava de presentar-lo amb la grandesa i la misèria que tot membre del gènere humà carrega per defecte. Aquí passa el mateix però amb un personatge que ha estat important històricament i que sacrifica una part de la vida i d’ell mateix per Roma.

En aquest sentit, el Llibre Tercer -l’última part del llibre, que he llegit amb una emoció creixent, i que és molt més curta que les anteriors- és una carta d’August al seu amic i escriptor Nicolau Damascè, escrita dies abans de morir, on repassa la seva vida (que el lector coneix per les cartes dels dos Llibres anteriors) i reflexiona, no només com un home poderós, sinó simplement com un home i amb la perspectiva de tota una vida viscuda intensament. És l’essència de la ficció de Williams, que aspira a fer-nos reflexionar sobre nosaltres i la humanitat.

Una gran, gran novel·la!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: August
Autor: John Williams
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 480
ISBN: 978-84-2977-009-4
Preu: 21,95€

Share

L’ou d’or, de Donna Leon

2 respostes

@Ed_62 @Grup62

Ja tenim aquí la Donna Leon del 2013 i amb un títol una mica desconcertant: L’ou d’or. En realitat, per com va l’argument, crec que s’hauria de dir La gallina dels ous d’or, fent referència a la faula de l’escriptor grec Isop. Tothom coneix el missatge moral i educatiu d’aquesta faula:  l’avarícia desmesurada trenca el sac de la riquesa.

En aquest nou cas del comissari Brunetti no espereu una novel·la trepidant d’intriga o de persecucions per l’estimada Venècia, que fa sempre de teló de fons. Aquest llibre té un altre estil…

“Brunetti en tenia prou amb la possiblitat d’estar-se dret i contemplar els edificis i la llum, fascinat, com li passava sovint, per la bellesa infinita. Pedra, cel, or, marbre, espai, proporció, caos, desordre, glòria.” P. 154

“… quan passaven per davant de Sant Giorgio, es va girar cap a Brunetti i li va preguntar amb una veu totalment normal: -No es cansa mai de tanta bellesa?
Ell va mirar més enllà de la dona, cap als núvols que corrien darrere la cúpula.
–Mai.  –La resposta era automàtica, espontània, sincera.” … p. 225

La novel·la planteja un cas que investiga Brunetti, impressionat per la mort d’un discapacitat que sembla no existir en els registres oficials on tots nosaltres entrem des del moment que naixem: DNI, targeta sanitària, documentació fiscal. La Paola coneixia aquest discapacitat i és la seva compassió la que incitarà l’inspector a iniciar i prosseguir les investigacions, tot i no haver-hi cap cas obert. La impossibilitat de parlar i d’escoltar del discapacitat és una altre motiu afegit de compassió: per a Brunetti el llenguatge és un element que ens humanitza i que és objecte de joc familiar. Com molts en les nostres cases, on tenim paraules, termes i expressions pròpies, el significat de les quals s’escapa a qui no forma part del cercle íntim.

La novel·la és menys negra i més social que les anteriors. Brunetti, com Donna Leon, va madurant i observa i reflexiona contínuament sobre el comportament dels altres des d’una perspectiva moral. La crítica social i política, especialment pel que fa a la corrupció, va apareixent sovint en el llibre.

“—El tresorer d’un partit polític roba tretze milions d’euros, i els polítics es posen histèrics amb la immigració il·legal  –va dir Brunetti amb veu cansada.
–S’ha ofert a tornar-ne cinc –va dir ella, amb veu de prudent honestedat.” p. 132

Aquestes crítiques políticosocials i reflexions morals, juntament amb algunes prolixes descripcions d’actes quotidians com el de prendre una camamilla o un cafè, resten ritme a la novel·la, però en qualsevol cas, els fans de Donna Leon se sentiran, com sempre, còmodes de retrobar tots els elements i personatges de les seves novel·les. De fet, n’hi ha un de nou… la comissària Griffoni!

Aquí teniu el booktràiler del nou llibre de Donna Leon:

Títol: L’ou d’or
Autor: Donna Leon
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 344
ISBN: 978-84-297-7122-0
Preu: 18,50€

Share

La marinada sempre arriba, de Lluís Foix

1 resposta

@ColumnaEdicions @Grup62

La marinada sempre arriba. Vivències de postguerra en un racó de la vall del Corb)… Quin subtítol més ben posat!

Lluís Foix, amb 34 narracions breus (de 6 a 8 pàgines cada una) ens va presentant el temps (la postguerra) i l’espai (Rocafort i la vall del Corb) que va viure durant la infantesa fins la seva marxa cap a Barcelona als 16 anys, per iniciar una aventura: una vida intensa de periodista vinculat a La Vanguardia a Barcelona i de corresponsal a diferents llocs del món.

Som davant d’un conjunt de relats ben escrits (hi ha molt d’ofici!) i dosificats on se’ns parla dels mestres, de l’estraperlo, de les feines agrícoles, de les festes i rituals, de la vida de pagès i els seus ritmes, de la natura i el paisatge, dels marges de pedra, de les cases, dels oficis i dels diferents personatges dels pobles, de l’ambient trist de la postguerra… Fruit dels records, de les moltes converses amb familiars i gent del poble i de les passejades i observacions de la terra i el paisatge.

El llibre està escrit amb una barreja de tendre homenatge (“…El pare i els dos primers mestres posaren els pilars de tot el que he anat amuntegant amb lectures, viatges i coneixença de persones.” ), de voluntat de deixar testimoni d’un món que desapareix (el de pagès a secà) i de fer una declaració d’amor profund, horacià, a una terra i uns homes que hi han viscut, treballat, sofert… mireu sinó com titula la narració que clou el llibre: “La vall del Corb, la meva pàtria”.

La  voluntat de descriure i deixar testimoni d’un món que s’ha transformat va acompanyada amb la de deixar testimoni de la riquesa dels parlars dels llocs, dels noms de les eines o altres mots que el món urbà o el català normatiu arracona . Foix fa servir paraules que s’aprenien dels llavis dels pares, en un temps en que el català era prohibit, demostrant així que “la força del català parlat des de fa molt segles a la vall del Corb no morirà mai” p.71-72.

El llibre va acompanyat d’uns dibuixos de factura senzilla, ràpida i eficaç de Xavier Cabanach per il·lustrar els relats.

Títol: La marinada sempre arriba
Autor: Lluís Foix
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-664-1631-3
Preu: 19,90€

Share

Plans de futur, de Màrius Serra

4 respostes

@Ed_Proa @Grup62

Tanta tinta tonta t’unta… p. 84

S’acosta Sant Jordi. Ja ens hem llegit el Premi Sant Jordi 2012. Ja podeu fer Plans de futur de com felicitar els Jordis i Jordines regalant un llibre…

Sí, he titulat citant i he començat el comentari fent intents de paronomàsies*. Perquè encara estic contagiada dels jocs de paraules que Màrius Serra ha deixat escampats per la novel·la, com si fos el sembrador que va llençant llavors pel camp amb l’esperança que, mentre seguim la història del matemàtic tetraplègic i autodidacte Ferran Sunyer Balaguer (1912-1967) i la seva família, anirem collint els brots, flors i fruits de les paraules, per degustar-les i somriure.

La història del Ferran (senyor Sunyer, senyor Sunyer!) i les germanes Carbona (Carmala, Carn-bona,…) està basada en fets reals i persones de carn i ossos, en el període dels anys 20 fins els 60 del segle passat. L’època del noucentisme, de la guerra (“és la guerra que tot ho esguerra, i mira que t’ho diu un esguerrat”, p. 141) i de la postguerra.

És una història emotiva, on diferents personatges agafen la veu narrativa per anar descrivint escenes i moments, com si fossin  les escenes d’una auca. Cadascú amb el seu llenguatge personal i les seves expressions: “pare paret” per invocar al pare, per exemple.

És la història de l’esperit de superació d’en Ferri, demostrant, com a matemàtic que és, que la ment pot superar les limitacions físiques del cos i que la ironia i el sentit de l’humor poden fer més fàcil la vida als altres (sobretot a les altres, les dones) que s’han consagrat a tenir-ne cura amorosament i ser les seves mans a l’hora d’escriure les complicades formulacions matemàtiques que el seu cap construeix. D’això en sap i molt l’autor, tot parlant de les dificultats de moure una cadira de rodes en una estació ferroviària:

… Els que convivim amb ell des de fa anys sabem que aquests processos mecànics són molt més importants del que semblen. En el seu aprenentatge es dissol bona part de l’angoixa que provoca conviure amb un ésser tan desvalgut com el Ferri. (p. 226)

La història és tendra i el llenguatge està ple de jocs lingüístics. Podem dir, com el protagonista quan troba errors matemàtics,  que aquest llibre és una tro-ba-lla, (“Ai, nenes, no sé què diu de l’ou com balla” p. 90).

No us la perdeu, per Déu.

*Joc de paraules on s’oposen dos mots que només es diferencien en algun fonema, o en el qual un mateix mot és usat en dos sentits diferents.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Plans de futur
Autor: Màrius Serra
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-7588-349-6
Preu: 21,50€

Share