Arxiu de l'autor: Marta Gil

L’hospital dels pobres, de Tània Juste

Deixa un comentari

lhospitaldelspobresEn la passada edició del certamen Barcelona Novel·la Històrica vaig veure que al programa d’actes hi havia una xerrada entre autors que debatien si es podia fer novel·la històrica fora de les grans èpoques que habitualment serveixen com a reclam per a aquest tipus d’obres. És a dir, si podíem classificar com a novel·la històrica les històries que no esdevenien a l’Edat Antiga o Mitjana. Penso que , igual que altres autors, ha demostrat que sí que és possible i que no cal recórrer a la Revolució Francesa, la Inquisició o el 1714 per narrar històries treballades i que requereixen igualment una bona feina de documentació per sostenir-les.

L’hospital dels pobres agradarà als barcelonins perquè se centra en un dels moments de la història artística més importants per la ciutat de Barcelona: el trasllat de l’Hospital de la Santa Creu i la construcció del que més endavant seria el seu substitut, l’Hospital de Sant Pau. Però també agradarà a qualsevol que se senti mínimament interessat en conèixer els fets que van ocórrer a la ciutat al llarg dels anys en què es desenvolupa aquesta construcció, entre el 1892 i el 1939, quan les tropes franquistes van aconseguir entrar a la ciutat comtal.

M’ha agradat trobar-me amb personatges als quals coneixia poc més que per saber que algun carrer o hospital del país porta el seu nom. Durant els esdeveniments que narra el llibre, la Tània Juste ens ajuda a conèixer el motiu pel qual es van guanyar l’honor d’aparèixer amb lletres majúscules a la història artística, cultural o mèdica del nostre país. Així doncs, personatges relacionats directament amb l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, com el doctor Josep Trueta o Manuel Corachán, o escultors com Eusebi Arnau o Pablo Gargallo, apareixen a la narració i ens ajuden a entendre com era la vida entre les famílies benestants i les no tan benestants a la ciutat de Barcelona. Una vida i un temps en el qual les aparences eren molt més importants que fins i tot les persones, en els quals semblar ser feliç passava per sobre dels sentiments i la manera de ser de cadascú, en els que una dona sense parella i embarassada era forçada a abandonar els seus fills si volia donar una mínima oportunitat de viure a la criatura que havia de néixer.

Tània Juste recupera a la seva tercera novel·la la temporalitat d’Els anys robats, publicada el 2012 i ambientada en els anys de la dictadura de Primo de Rivera i la República, però en aquesta ocasió se centra en mostrar-nos què va significar per a les famílies pobres de Barcelona que un hospital com el de la Santa Creu continués viu en l’ànima del que amb el temps seria un dels centres mèdics més importants del nostre país, tant per la innovació mèdica com pel patrimoni artístic.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: L’hospital dels pobres
Autor: Tània Juste
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-664-1903-1
Preu: 20€

Share

Un estiu a l’Empordà, de Màrius Carol

Deixa un comentari

unestiualempordaUn estiu a l’Empordà ens explica la història d’en Marc, un periodista en la cinquantena que un bon dia rep la trucada del director del diari on treballa com a corresponsal. Hi ha retallades al diari i en Marc ha de tornar a la redacció, serà substituït per un jove acabat de sortir de la facultat i que resultarà molt més econòmic per a l’empresa, mentre que a ell li quedarà la feina a la redacció, una feina estable i falta d’emocions, completament diferent a la vida a Londres a la que ja s’havia acostumat.

Fins aquí, més d’un dirà: “doncs quina novetat, una història sobre la quotidianitat, el que ens passa cada dia a la majoria de mortals d’aquest país”. I sí, en realitat, el punt de partida de la novel·la de , podria ser un moment de la vida de moltes persones. En Marc experimentarà i ens farà viure el seu propi punt d’inflexió, aquell moment pel que segurament tots passem un moment o un altre. Aquell moment en què hem de decidir com es desenvoluparà la nostra vida, en què hem de triar si prendre la pastilla blava o la vermella.

Doncs sí, en tornar de Londres, en Marc es troba amb una sorpresa inesperada. El seu oncle Lluís li ha deixat en herència un mas a l’Empordà envoltat de vinyes i oliveres i amb una història personal interessant i intensa on fins i tot retrobarem Romy Schneider, la Romy més íntima i personal. I és aquí on en Marc haurà de decidir què fer amb la seva vida. El periodisme, tal i com ell mateix reconeix, li ho ha donat tot, però no té massa més per oferir-li, mentre que al seu davant, se li ofereix una nova oportunitat, una vida a l’Empordà tranquil·la, diferent i que li permetrà descobrir-se altra vegada a si mateix.

Què faríeu, nosaltres?

Aquí teniu els Primers capítols en pdf.

Títol: Un estiu a l’Empordà
Autor: Màrius Carol
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-664-1874-4
Preu: 19,95€

Share

No s’hi enterra cap traïdor, de Víctor Jurado Riba

4 respostes

noshienterracaptraidorHe de reconèixer que quan em vaig posar amb No s’hi enterra cap traïdor vaig caure en la temptació fàcil de pensar “Ufff, un altre llibre sobre el 1714”. I sí, es tracta d’una novel·la més sobre els fets d’aquell any, però també he d’admetre que tot i l’oportunitat d’escriure i publicar aprofitant més o menys el moment, en Víctor Jurado ha sabut escriure una història que entra bastant bé.

La novel·la ens presenta en Pere, sabater de professió, i la seva família que es veu absorbida pels últims mesos de la guerra de successió a Barcelona. Ens situem poc abans de la batalla de l’11 de setembre, quan els barcelonins, primer els homes de més edat i més tard els fills varons adolescents van ser cridats a defensar la ciutat, en un dels setges més cruels que Barcelona havia patit mai.

Però en aquesta guerra, com en qualsevol altra, els que patien no eren només els soldats. Qualsevol persona es veia afectada i això és un dels temes que més clarament es veu en la història, on els joves fills de les famílies passaven en segons de ser estudiants adolescents, amb un futur i amb un ofici, a ser “homes” granats després de veure com els seus companys de classe, germans, amics i familiars queien morts pel foc de les granades o per la salvatge batalla al peu de les muralles.

No trobava en ell por ni ràbia, cap temor pel que pogués passar ni nerviosisme per si veuria, o no, la nit del dia següent; a la seva mirada no hi havia res. Ja no quedava res del seu aprenent (…) eren dos soldats de la Coronela de Barcelona que esperaven un destí que s’havia començat a escriure més d’un any enrere.

M’agradaria remarcar la última part de la novel·la perquè té una força descomunal. En aquesta última part es narren els fets dels dies previs a l’assalt de les tropes borbòniques als Baluards de Santa Clara i del Portal Nou, amb en Rafael de Casanova o Antoni de Villarroel planejant estratègies i dirigint els pocs efectius que quedaven a Barcelona aquells dies. La narració que fa en Víctor Jurado és àgil, viva, brutal… la podem viure gairebé com si estiguessim allí i podem patir com ho van fer els seus protagonistes, uns protagonistes que no són els que després queden per la posteritat (Villarroel i Casanova apareixen gairebé de passada), si no els mil·lers de ciutadans de Barcelona que van donar la seva vida per defensar una ciutat i unes creences que a dia d’avui encara són vigents.

Pensava en el que havien perdut, però sobretot en el que havien deixat de guanyar per haver defensat una causa que arribava al seu final (…) No podia evitar pensar en com acabaria tot, si moriria o sortiria viu de l’assalt final, si cremarien la ciutat o hi hauria una rendició de darrera hora que faria que tot tornés a la normalitat. La foscor engolia Barcelona i la duia a un somni del qual estava a punt de despertar. Arribava l’11 de setembre.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: No s’hi enterra cap traïdor
Autor: Víctor Jurado Riba
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-664-1889-8
Preu: 19€

Share

Enamorats, d’Alfred Hayes

Deixa un comentari

enamoratsalfredhayesLa història que ens trobem a l’Enamorats de l’ segurament us sonarà. En un bar de Nova York, un home explica a una dona desconeguda una història d’amor, la seva pròpia història.

Explica amb un llarg monòleg com va conèixer una dona, divorciada i mare d’una nena, amb qui va iniciar una relació, en la qual ell, pel que creu no hi posa tot el cor. Diu que no s’enamora, que no ho fa mai, i que aquest cop tampoc… però a mida que va avançant amb la història veurem que ni ell mateix està segur que això no sigui veritat. Perquè un bon dia, en una festa, la dona coneix un altre home que li fa una proposta especial, li ofereix una bona quantitat de diners per passar una nit amb ella.

Us sona? I direu, això és com la peli aquella de la Demi Moore i el Robert Redford… Doncs sí, però fins a cert punt. S’hi assembla en la proposta: l’home ric i la noia desvalguda que es veu obligada a prendre una decisió per necessitats econòmiques. Però ja està, res més enllà. A partir d’aquí, qualsevol semblança amb l’obra de Hayes és pura coincidència, que dirien. A més, aquest llibre que publica aquí i ara Edicions 62 va ser escrit el 1953…

Enamorats és, com deia al principi, una història d’amor, o de desamor, segons es miri, o més aviat, sobre l’amor o sobre les diferents maneres de viure una relació entre dues persones, sobre el que fa que dues persones vulguin viure juntes, o formar una família. O al revés: el que fa que es trenqui aquesta voluntat.

No us puc dir massa més perquè és una novel·la curta però intensa, però per sobre de tot, ben parida. Sobretot si us agraden aquelles històries que parlen del dia a dia, dels dubtes que la vida ens planteja i de com els podem afrontar.

A Hayes l’han qualificat com l’expert en cors trencats perquè sap com pocs autors fer radiografies precises de les relacions amoroses. A part d’Enamorats, reprèn el tema a The End of Me (Mi perdición) amb Nova York altra vegada com a escenari i My face for the world to see (Que el mundo me conozca). És autor de set novel·les i va col·laborar com a guionista amb Vittorio de Sicca i Roberto Rossellini, entre d’altres. No està malament, oi?

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Enamorats
Autor: Alfred Hayes
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traductor: Albert Torrescasana Flotats
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-297-7324-8
Preu: 16€

Share

Vint-i-nou contes menys, d’Eduard Márquez

Deixa un comentari

vintinoucontesmenysAcabo de llegir Vint-i-nou contes menys, d’Eduard Márquez Taña i no sé ben bé quina impressió em provoca. He de confessar que no sóc lectora de relats curts, que tiro més aviat de novel·la i que llegir contes em demana un esforç extra que la novel·la no em requereix.

Amb una novel·la pots anar avançant línies de text i fins i tot pàgines que, sovint, el context no es perd. Però és que els relats d’Eduard Márquez van més enllà de tot això, perquè alguns d’ells sobten per la seva escassa llargària o més aviat sorprenent poca durada. Per posar-vos un exemple, n’hi ha un que té només tres línies de text!

Tot i això, hi ha algun que altre engany, perquè tot i que els relats tenen tots principi i final, Márquez fa que alguns s’enllacin entre ells, de forma que la lectura de les seves parts fan un tot encara més interessant.

I dius, pot ser? Sí, pot ser i és. El que sí que em queda és l’admiració absoluta cap a un escriptor capaç de sintetitzar en pocs paràgrafs situacions, espais i personatges de la manera com ho fa, creant atmosferes claustrofòbiques, fent que el lector sigui capaç de veure i viure que el personatge sobre el qual està llegint té una vida trista, apagada, avorrida sense haver de recórrer a llargues descripcions, amb l’ús de paraules molt concretes, de frases curtes que s’encadenen de forma magistral.

Perquè, això sí, els contes de Vint-i-nou contes menys no són històries alegres, més aviat pinten una realitat dura, freda, trista, però sobretot fosca, amb personatges dominats per fòbies o per uns altres personatges, reals o fins i tot imaginaris, que els fan viure situacions que podríem veure en pel·lícules de terror psicològic, d’aquelles amb dolents molt i molt pertorbats.

I dius, pot ser? Sí, pot ser i és.

Títol: Vint-i-nou contes menys
Autor: Eduard Márquez
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPÚRIES NARRATIVA
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-9787-959-0
Preu: 18,50€

Share

Estirant el fil, de Montserrat Tura

Deixa un comentari

estirantelfilFa uns dies vaig poder quadrar-me el calendari i anar a la presentació que la llibreria No Llegiu havia preparat del llibre que la , exconsellera de la Generalitat, ha publicat recentment.

El cert és que tenia força interés en poder-hi assistir perquè tenia ganes de sentir de viva veu el que feia escassos dies que havia llegit a Estirant el fil. Quan el PSC va abandonar el catalanisme. Volia veure fins a quin punt havia interpretat bé la decepció política que aquesta metgessa, alcaldessa i política, semblava que transmetia al seu últim llibre.

I així és. Estirant el fil no explica res que no puguem arribar a saber tirant d’hemeroteca: que el PSC està seguint una via política que a molta gent li sembla que no és la que va servir per a establir les bases fundacionals del partit. I això és el que la Montserrat Tura ens explica en el llibre, que aquest gir ideològic s’ha produït sobretot en la línia dirigent del partit, que paradoxalment, ha castigat certs militants a galeres per haver-se mantingut fidels a unes idees i als votants als quals representaven.

Per llegir aquest llibre no cal tenir simpaties pel PSC. Qualsevol persona amb o sense idees polítiques pot llegir-lo perquè a tots els partits polítics passa si fa no fa el mateix, però el que passa és que no sempre hi ha veus que tenen la valentia d’expressar en veu alta la seva disconformitat amb la línia de pensament imposada des de les altes esferes.

I de tant en tant, s’agraeix que algú ho faci.

Títol: Estirant el fil
Autor: Montserrat Tura
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: P.VISIONS
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-9809-303-2
Preu: 16€

Share

Les dones de la Principal, de Lluís Llach

3 respostes

lesdonesdelaprincipalSempre que escric una ressenya intento donar-me un parell de dies de marge per païr la lectura i ordenar les idees i sensacions que em queden en acabar. Fa una hora escassa que he acabat amb Les dones de la Principal del i he decidit trencar la tradició. Crec que aquest cop ha de sortir l’instint, aquella víscera que et permet fer un “Uau!!” quan acabes una molt bona lectura.

I és que estic molt i molt contenta. De tant en tant, apareixen escriptors que d’alguna manera -per mi sempre serà un misteri això de l’escriptura- aconsegueixen trenar personatges, vivències, espais, històries en general, amb un saber fer que admet poca discussió: Lluís Llach ho ha aconseguit amb aquesta seva segona novel·la.

Les dones de la Principal és com bé diu el títol una novel·la de dones, on les seves protagonistes són les mestresses d’un casal al poblet de Pous. Totes tres es diuen igual, Maria, però a cada una n’hi posen un sobrenom, la Vella, la Senyora… i totes tres tenen un caràcter fort, molt fort. Un caràcter que les farà sobreviure a tot, perquè el que passa en aquesta novel·la no és més que la vida, amb tot el que comporta. Una vida que transcorre entre finals del segle XIX i el 2001 mentre anem descobrint les vivències de les nostres protagonistes: la Maria Roderich, la Maria Magí i la Maria Costa.

Lluís Llach ens trasllada a Abadia, una comarca vinícola de l’interior, on la Principal i els altres masos de la zona viuen la pitjor de les desgràcies que es podien viure: la fil·loxera s’ha fet present i està matant tots els cultius sense aturador. Coneixerem com la Maria Roderich -la Vella- es converteix en la mestressa de la casa i com haurà d’enfrontar-se als seus propis germans que, com molta altra gent en aquella època, desemparava la dona pel simple fet de ser dona, en un paper secundari i sense importància:

Robert Roderich, si entenc bé les coses, el pare va sacrificar-me a mi, tancant-me a la Principal, perquè vosaltres poguéssiu anar a Barcelona per la feina, els estudis i començar una vida que a mi em fou negada. (…) Vosaltres, els mascles, vau trobar normal que la noia de la casa veiés com se l’empresonava en vida entre les quatre parets d’un casalot luxós i arruïnat per vigilar un celler ple de riqueses que us havien d’aprofitar.

Les dones de la Principal no és només un llibre sobre dones. Amb molta habilitat, Lluís Llach introdueix un misteri, un crim que es produeix a la mateixa finca i que perseguirà la família al llarg dels anys. I és amb aquest crim que els personatges més secundaris de la novel·la, l’inspector Recader que investiga el crim, la dida Úrsula, acompanyant eterna de les dones de la Principal i en Llorenç, el jove capataç de la casa, es convertiran en els autèntics conductors de la història.

Gaudiu-la!!

Aquí teniu el booktràiler del llibre i els primers capítols en pdf.

Títol: Les dones de la Principal
Autor: Lluís Llach
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-9787-961-3
Preu: 20€

Share

La llibreria dels finals feliços, de Katarina Bivald

2 respostes

lallibreriadelsfinalsfeliçosLa Sara i l’Amy es coneixen i mantenen una relació d’amistat per carta, entre Suècia i els Estats Units. Completament diferents -l’Amy és una velleta encantadora i la Sara una jove llibretera a l’atur-, un dia la Sara decideix acceptar la proposta de l’Amy de viatjar fins a Iowa i viure una curta temporada amb ella. La sorpresa que es trobarà la Sara és que quan arribi a Broken Wheels no podrà fer res més que acomiadar-se de l’Amy en el seu funeral.

Nosaltres, imagineu-vos la situació: us decidiu a viatjar milers de quilòmetres per conèixer una persona que s’estima els llibres tant com us els estimeu vosaltres i el dia que hi arribeu, aquella persona ha desaparegut. I no només això sinó que els amics d’aquella persona us conviden a quedar-vos a viure en la que havia estat casa seva. Què feu?

Decidiu el que decidiu, segur que no s’assembla ni de broma al que acabarà fent la Sara, però us deixaré que llegiu el llibre per descobrir-ho.

La llibreria dels finals feliços és, a més de la història de la Sara, la història de l’Amy, i la de la ciutat on viu i dels seus habitants, perquè mentre anem veient com la Sara s’espavila per viure o sobreviure mentre passen els dies per tornar a Suècia, a través de les cartes que de l’Amy anem coneixent en George, el Tom, l’Andy, la Caroline, la Grace… els amics de Broken Wheels que han decidit cuidar la Sara, fent honor al que la mateixa Amy havia fet en vida per tots els habitats de la petita ciutat.

Tots els que ens considerem lectors regulars tenim un llibre personal, un o més d’un que ens ha sorprès o fascinat de tal manera que queda en un lloc especial a la llibreria i del qual seríem incapaços de desprendre’ns o que tindríem de ben segur un gran disgust si el perdéssim. I això és el que la Sara ens transmet. Pot ser un clàssic o un llibre més lleuger però com diu la Sara, tots tenim un llibre: només cal trobar-lo.

La llibreria dels finals feliços és un d’aquells llibres pels amants del món literari, de les llibreries, biblioteques… pels “malalts” dels llibres, els que els comprem de forma compulsiva, els que perdem hores de son mentre diem allò del “va, un capítol més”, els que llegim pel carrer… En definitiva, una història d’amor: amor pels llibres, per la literatura, per les persones i la vida.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: La llibreria dels finals feliços
Autor:
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traductor: Marc Delgado Casanova
Pàgines: 448
ISBN: 978-84-297-7319-4
Preu: 19€

Share

Barcelona nova, de Llorenç Soldevila

Deixa un comentari

la-barcelona-nova_9788498093001Pòrtic ens presenta una col·lecció molt i molt interessant. Es tracta d’un estudi de  que combina geografia i literatura, a l’estil d’aquelles rutes turístiques que de tant en tant apareixen quan una novel-la agafa certa esplendor, però amb una gran diferència: Soldevila ha fet una extraordinària feina de recerca.

La col·lecció completa estarà formada per un total d’onze volums, dedicats cadascun d’ells a una part del territori nacional i fins ara podem trobar al mercat els que retraten les comarques lleidatanes, tarragonines i barcelonines i un parell de volums dedicats a la Barcelona nova i la Barcelona Vella. Queda en projecte la repassada a les comarques gironines o els territoris valencià i balear.

En el volum que ens ocupa, Barcelona nova, Soldevila fa una extensa relació d’espais i textos literaris relacionats amb els barris de Barcelona que queden fora de les muralles, és a dir, fora de la Barcelona més històrica. I, per la part que em toca, m’he dedicat amb més interès pel barri de Sants (ja posats… em miro el meu barri!).

Així doncs, he pogut recórrer, aquest cop a través de textos de diferents autors, alguns dels carrers d’aquest barri emblemàtic acompanyada virtualment de coneguts personatges com els reconeguts santsencs Núria Feliu, Josep Carreras o Quim Monzó. Per posar-vos un exemple: Soldevila parla de l’institut d’educació secundària i batxillerat Emperador Carlos i quan ho fa, a més d’explicar que en Monzó va ser un dels seus estudiants, ara ja fa uns quants anys, acompanya la descripció de l’edifici amb un text del mateix Monzó.

I és que ja és això! La Geografia literària no és només una llista de llocs que hagin aparegut a llibres o que tinguin una mica de relació amb el món literari, és una molt bona guia per als curiosos i els amants de la literatura per descobrir llocs que potser havíem vist o havíem llegit però que potser no havien gaudit de tota la nostra atenció.

Gaudiu-la!!

Títol: Barcelona Nova
Autor: Llorenç Soldevila
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Geografia literària
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-9809-300-1
Preu: 22,50€

Share

Enganxa’t al running, de Sílvia Tremoleda

Deixa un comentari

enganxatalrunningSou d’aquells que esteu enganxats a aquest nou esport anomenat running? El footing de tota la vida…? Si és així, aquest no és el vostre llibre, bàsicament, perquè diria que el 99% del que es diu ja ho sabeu més que de sobres. Perquè, de fet, aquest llibre no està pensat pels qui ja fa temps que corren i, fins i tot, participen en curses de forma regular. No! Aquest és un llibre pensat per a qualsevol (dona, en aquest cas) que estigui pensant en començar a fer esport de forma regular i hagi pensat que el running pot ser l’activitat pràctica que necessita. Però realment, molts dels consells que s’hi donen són vàlids tant per homes com per dones, perquè al cap i a la fi, quan ens calcem les esportives i sortim al carrer, els dubtes són els mateixos: a quina velocitat he de córrer? He d’agafar una posició concreta? Com d’important és estirar? Quant de temps de carrera he de fer?

La  respon molt bé totes aquestes preguntes i moltes més i dóna una pauta prou interessant per tots aquells que us hagueu plantejat recuperar la forma física o, simplement, agafar l’hàbit esportiu. Si sou d’aquells (com jo) que teniu una placa a la paret del gimnàs amb la vostra cara i un peu de foto que diu “soci honorífic”, trobareu en Enganxa’t al running una bona ajuda per intentar superar la mandra infinita que fa posar-se a fer esport: consells com buscar un entrenador, un company d’entrenament i motivar-se amb “piques” us ajudaran a tenir la voluntat per sortir un mínim de cops a la setmana a moure l’esquelet i fer quilometres.

A mi, la part que més m’ha interessat és la que parla sobre nutrició. Hi ha un munt de coses que desconeixia i que a partir d’ara podré posar en pràctica! Per exemple, tenia un dubte existencial perquè a mi m’agrada fer dieta vegetariana i fent esport de manera regular s’ha de tenir una mica més de cura per estar segurs que aportem al nostre cos les vitamines, proteïnes i minerals que necessita per mantenir aquest ritme i no defallir.

Ara tinc una idea una mica més clara del que he de menjar i com i quan fer-ho.

Així que ja ho sabeu, poseu-vos les bambes, agafeu l’mp3 i a córrer! Ara ja no teniu excusa!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Enganxa’t al running
Autor: Sílvia Tremoleda
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 276
ISBN: 978-84-664-1866-9
Preu: 16,95€

Share