Arxiu de l'autor: Montserrat Brau

Quant a Montserrat Brau

Em dic Montserrat, sóc lingüista de formació (o deformació linguística, no ho sé) i vaig néixer el dia de Sant Isidor de Sevilla, o sigui que durant els anys de carrera vaig fer vacances sempre el dia del meu aniversari. Eps, quin luxe, eh? Si teniu interès a saber-ne més, aneu entrant per aquí i ens anirem coneixent tots plegats!! Us hi espero!

Un país necessita la poesia completa

2 respostes

Títol: Poesia completa
Autor: Joan Maragall
Editorial: La butxaca
Pàgines: 420
ISBN: 978-84-9930-205-8
PVP: 14,96 €

L’enunciat d’aquest comentari s’hauria de poder escapçar i reordenar:

Un país necessita la poesia completa, perquè ens cal tota la poesia, tota la cultura, tota la llibetat per sostenir un país.

La poesia completa necessita un país, perquè només un país valent i amb xarxa empresarial té capacitat d’editar l’obra completa d’un poeta, i més si és tan prolífic com ho fou Joan Maragall.

Un país complet necessita la poesia. Aquesta és la millor combinació, em sembla. Ens cal la poesia per anar endavant, ens calen els poetes per veure més enllà i saber que “la paraula millor la tens a l’ànima”.

Veig que he començat el comentari molt exhaltat de pàtria… Què voleu que us digui? Llegir en Maragall les porta, aquestes coses. A més, és d’aquelles veus que vas trobant citades ara i adés, d’aquelles que t’acompanyen tota la vida. Potser per això he volgut llegir-lo -parcialment- amb la meva filla (com sempre, al cotxe!).

Vam proposar-nos durant uns quants dies triar un poema cadascuna, llegir-lo plegades i comentar-lo després. Així vam saber que La sardana és la dansa més bella,  que home só i és humana ma mesura per tot quant puga creure i esperar, que la flor de la ginesta parla de la gran festa de la nostra llibertat, que és una de les coses més alegres veure entre els núvols els estels brillar… i tantes i tantes coses! Ha estat una experiència fantàstica.

Bé, ara deixeu-me que us digui que en un d’aquests viatges maragallians les converses literàries van anar una mica més enllà que no estava previst. Vaig tenir la brillant idea de suggerir “-per què no en triem un a l’atzar?”. Jo vaig topar-me amb un poema sobre els ametllers molt bonic però el dit de la meva filla va anar a parar a Joan Garí, un sant que acaba de mala manera per culpa d’una donzella “vestida de temptació”… Bé, hem hagut d’explicar algunes coses, de poesia, de pàtria i de pecats tan grans! És el que té la poesia completa, que t’obre els ulls completament!

Share

L'”operació biquini” comença a la llibreria!

7 respostes

Títol: De Barcelona a Tokio, en boca de todos
Autor: Lékué,S.L.
Editorial: Salsa Books
Col·lecció: SALSA
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-9659-980-2
PVP: 18,00€

Benvolguts nosaltres, si encara teniu remordiments de consciència pels excessos nadalencs, deixeu de buscar una “dieta miracle” que us avorreixi més que el pa sense sal i correu a la llibreria! Bé, caldrà que passeu després per una botiga de parament de la llar… us explico.

Lékué, una empresa innovadora catalana, fabrica i comercialitza un estoig de silicona genial per cuinar al vapor en el forn o el microones. Jo l’havia vist diverses vegades i fins ara mai no m’havia decidit a comprar-lo; el trobava molt atractiu (els colors són la bomba) però em pensava que tot hi quedaria una miqueta “peix bullit” allà a dins.

Aquesta setmana passada, tanmateix, em van passar un llibre – De Barcelona a Tòquio en boca de tots – que m’ha fet canviar de parer. Les receptes que hi surten et desperten la gana de cop! Us imagineu uns llagostins al vapor amb te de gessamí? I un curri tailandès amb verdures, coco i bolets? Jo sí! Amb tota claredat, a més (sí, és veritat, el llibre és il·lustrat i això ho fa més fàcil).  No us en posaré fotos perquè a aquestes hores seria gairebé cruel… Tant és així que me’n vaig a comprar l’estoig, que el llibre ja el tinc i ara em falta posa-lo a treballar!!

Share

La ventafocs ha dit que no, visca la revolucióoooooooooooooo…

1 resposta

Títol: La ventafocs ja no creu en prínceps blaus
Autor: Nunila López i Myriam Cameros
Editorial: Edicions 96

No era així, com anava la cançó de La Gallineta, d’en Lluís Llach, ja ho sé, però podia haver-ho fet, oi? Doncs el llibre que ens ocupa avui La ventafocs ja no creu en prínceps blaus, de la Nunila López i la Myriam Cameros també!

És aquesta una història bonica, reflexiva, dura però amb final feliç… i que a sobre ha estat editada després d’un èxit aclaparador del boca-orella, que ha aconsegit que el conte fos conegut abans pels internautes que pels llibreters.

Abans d’acabar aquest comentari, deixeu-me dir que no sé com categoritzar-lo. No és un comic, sinó més aviat un relat breu il·lustrat; definitivament no és un llibre infantil, però us asseguro que poques lectures he trobat tan enriquidores per compartir amb la meva filla com la d’aquesta ventafocs moderna, tipa de la vida que li han encolomat; finalment, no és un llibre pràctic, però algunes persones en necessitarien una dosi cada 8h.

Llegiu-lo, regaleu-lo… recordeu-lo quan creieu que cal dir “prou”.

Share

Nosaltresllegim_la_Carme_Riera_sempre_que_podem.cat

1 resposta

Títol: Natura quasi morta
Autor: Carme Riera
Editorial: Edicions 62
Col·lecció:  El Balancí [Nro 650 ]
Pàgines: 256
EAN: 9788429767506
PVP: 21,00€

Oi que seria un bon domini per tenir? Segur que molts de nosaltres hi esteu d’acord! I crec que des del del comentari del llibre Nanas (vegeu El pequeño…) molts ja no us extranyaríeu si, efectivament, el domini acabés comprat!! Per aquesta raó, de fet, una de nosaltres m’ha fet saber que a final de febrer – el 24 concretament – es publica Natura quasi morta, una novel·la nova, novíssima de la Carme Riera!! La mateixa font afirma que

És una història d’intriga i misteri ambientada a la Universitat Autònoma de Barcelona. Està molt i molt bé! Enganxa moltíssim i s’ambienta a espais molt quotidians i pròxims!

Us confesso que aquesta font no és la “comunicadora”, però també mereix la meva confiança (en general, quan es mulla és perquè el llibre s’ho val!). Així doncs, ja he dit a la feina que el 24 del mes vinent estaré malalta segur i -segons com – el 25 també! Amb els bons llibres no hi ha espera, oi?

En fi, mentre no arriba el moment, ens haurem de conformar amb el vídeo i els dos primers capítols.

Share

Carolina s’enamoccia

Deixa un comentari

Títol: Carolina s’enamora
Autor: Federico Moccia
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 867 ]
Pàgines: 608
ISBN: 978-84-6641-331-2
PVP: 18,50€

That’s amore és una cançó que canta Dean Martin i m’ha vingut al cap just quan he començat a escriure aquest comentari…

Segurament no és una ocurrència massa encertada, perquè en Dean Martin no apareix a la novel·la ni de bon tros!! En Federico Moccia és bo posant música en les seves novel·les -molt!- i sempre acompanya les escenes més intenses amb música molt ben escollida, però no recordo que en cap cas hagi recorregut als crooners nordamericans dels cinquanta… I doncs, per què he triat aquesta música? Més encara, per què estic jo parlant d’una novel·la d’una noia de tretze anys i mig (en fa catorze mentre es desenvolupa la trama) quan jo ja en fa vint-i-cinc que els vaig deixar enrere? Doncs, si teniu uns minutets, us ho explico.

Vaig conèixer en Moccia amb Perdona si et dic amor, deu fer uns tres anys. Amb franquesa us confessaré que per iniciativa pròpia mai no hagués arribat a aquest autor, perquè la comèdia romàntica no és exactament el meu gènere preferit, però per circumstàncies de feina m’he trobat tots els seus llibres entre les mans, i, a poc a poc, l’he anat coneixent. I gaudint!

Amb Carolina s’enamora, en Moccia torna a la història de la noia que s’enamora, però la noia en qüestió és una mica més jove que en les anteriors novel·les, perquè – com us deia al principi – tot just està a punt de fer els catorze. En una mena de flashback ens explica com és la relació amb les seves amigues més íntimes, amb els companys de classe, amb la família (especialment rellevants són el germà de vint i els avis) i, no cal dir, amb els nois que li agraden. N’hi ha un, en Massi, que és l’autèntic objecte del desig de la noia. Es coneixen, es perden de vista i… haureu de llegir la novel·la per saber què passa, però ja us avanço que no és tan ensucrat com podria semblar a priori.

M’ha semblat una història distreta, d’aquelles que et llegeixes després d’un dia una mica agobiat i et permeten desconnectar, evadir-te i pensar que la vida és bella… en certa manera com la cançó del Dean Martin! Per cert, el llibre surt a la venda el proper dimarts 25; a veure si a les cues inicials per comprar-lo hi ha el Casillas i la Carbonero, jeje…

Share

… i destrueix la Terra!

5 respostes

Títol: El joc de Déu
Autor: Salvador Macip
Editorial: Bromera
Pàgines: 221
ISBN: 9788498247121
PVP: 15.95€

Què se n’ha fet, dels renecs genuïnament catalans? Quan jo era petita el meu avi deia sovint el XX de Déu (substituïu XX per qualsevol nom que us vingui al cap) i això volia dir que determinada cosa no acabava de rutllar com tocava. I si la cosa era definitivament fatal s’hi podia casar, donant la fórmula: em caso en el XX de Déu. Si eres a prop, allò era un senyal inequívoc que calia fer-se fonedís com més aviat millor.

Tot aquest preàmbul, estimats nosaltres, ve perquè quan vaig saber el títol de la nova novel·la d’en Salvador Macip, El joc de Déu, vaig pensar que el joc devia venir o ser de Déu –en sentit literal- però potser també hi havia alguna cosaemprenyadora en ell… Bé, doncs, no sé si l’autor comptava amb aquest sentit, però certament el joc de Déu té tela marinera.  I si no que li expliquin a en Sherman… Ups, m’adono que estic començant el comentari per la finestra. Anem al principi.

Us imagineu un científic incorpori, capaç de viatjar en el temps, que té com a distracció espiar dones famoses de la història mentre es banyen i es fa dir Déu; una rica, guapa i ambiciosa hereva anomenada Vivian Bentley i en Sherman Comet, un pèssim estudiant interessat exclusivament a lligar-se-la, salvant la Terra de la destrucció? Doncs en Macip sí! En aquesta galeria, a més, hi ha afegit un xèrif, en Travis, que no és precisament James Bond…

Amb aquestes cartes, i l’ajut de la ciència, l’autor ens ha muntat un joc distret, divertit, fàcil de llegir i enginyós fins al final. Són 222 pàgines que m’han acompanyat al bus, al tramvia i a les sales d’espera i no han deixat d’emetre sempre el mateix missatge: llegeix-me, llegeix-me… I, és clar, la paraula de Déu s’ha d’obeir encara que, com veureu, el joc que té preparat per als personatges sigui inquietant… per casar-s’hi vaja!

Share

Pa negre, la guanyadora dels Gaudí!!

2 respostes

Títol: Pa negre
Autor: Emili Teixidor
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 832 ]
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-664-0374-0
PVP: 22,50€

He vist el lliurament de premis i, sí, finalment fins i tot la millor pel·lícula ha estat Pa negre.

Es mereixia una gran adaptació, aquest grandíssim text, i sembla ser que ja comença a reconèixer-se més enllà de la recaptació. Des de nosaltresllegim estem molt contents, especialment perquè l’Emili Teixidor s’ha tornat a posar de moda (si és que mai ha deixat d’estar-ho!!).

Felicitats!

Share

Un comentari a quatre mans i un formatge de bola

2 respostes

Títol: Cinquè viatge al Regne de la Fantasia
Autor: Geronimo Stilton
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Geronimo Stilton
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-9932-262-9
PVP: 19,95 €

Seguint amb la idea que ens expliqueu si us han regalat algun llibre aquest Nadal que us hagi agradat, he buscat una fan incondicional del Geronimo per veure si entre les dues podíem explicar-vos què té de bo, aquest Cinquè viatge al regne de la Fantasia. Mirar de fer un text mínimament estructurat quan es treballa amb nens és força complicat, però si a sobre estàs parlant d’alguna cosa que desperta passions ja és missió impossible. De fet, per preparar aquest comentari hem començat parlant de l’argument i hem acabat amb una cosa que potser té més substància per posar en comú amb nosaltres: què ens enganxa, d’un llibre, quan som petits?

A la meva època recordo que m’agradaven els llibres on hi havia una mica de suspense. M’ho vaig passar d’allò més bé amb Los cinco o Los siete secretos perquè hi havia grans aventures i misteris per resoldre… i també perquè els protagonistes eren com m’agradava imaginar-me a mi mateixa: valents i emprenedors!

Però es veu que aquest plaer pel “realisme” no s’hereta. La meva filla m’ha explicat que per a ella no hi ha res millor que imaginar-se coses que són impossibles a la vida real. En aquest sentit, en Geronimo està capitalitzant aquesta passió pel gènere fantàstic perquè, a més, hi suma les olors, que han estat un divertiment afegit a la lectura.

I nosaltres, recordeu què us atreia més, dels llibres, quan éreu petits? Els personatges? Les trames? Les il·lustracions? Animeu-vos a contestar i deixeu-li el teclat al Pitus que porteu dins!!

Share

De Nadal a Cap d’any

2 respostes

Avui l’Albert ens parla de les seves lectures de Nadal. Com que ens agrada molt saber de nosaltres, us convidem a tots a fer-ho enviant un correu a nosaltresllegim@clickartweb.com. Si heu sigut bons/-es i el Tió o els Reis us han regalat lectura, ens ho explicareu? Au, va, comencem!

Títol: L’arqueòleg
Autor: Martí Gironell
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 864 ]
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-6641-311-4
PVP: 21.50€

El tió em va cagar un llibre d’allò més recomanable: L’Arqueòleg, del Martí Gironell. Aquest autor m’agrada força i és per això que el vaig agafar amb moltes ganes, però -tot i això – no em pensava que m’enganxés tant! Em vaig passar des de la tarda del 25 dins a la de l’1 que cada estona que tenia volia saber una mica més de les històries d’aquest monjo. És per això que, com que són set dies, com que m’agrada Queen -és el que té ser fill dels ’70- i com que escriure no és el meu fort, he volgut deixar-vos un clip que parla de la meva “història d’amor” amb aquesta novel·la!

La composició del vídeo és una mica cutre però la música m’agrada!! I la lletra fa al cas…
I never thought that this could happen to me
In only seven days
It would take a hundred or more
For memories to fade

Share

Nosaltres llegim i creiem en els Reis

Deixa un comentari

Penseu que, aquesta nit Un camell d’Orient vindrà a casa a menjar-se les neules a poc que els Reis badin… eps, que no m’ho invento, ho diuen els Manel! (vegeu Que bonic…) així que, si sentiu fressa, muts i a la gàbia!

Títol: Un Camell d’Orient
Autor: Manel
Editorial: Estrella Polar
Col.lecció: La Lluna de Paper
Pàgines: 32
ISBN: 978-84-9932-284-1
Preu: 12,95€

Però, parlant d’aquest silenci necessari i forçós… a hores d’ara ja sabeu que la meva filla té 10 anys (el que em sembla que no us he dit encara és que està a punt, a punt, dels 11!) i ja us podeu imaginar que, amb aquesta edat, està al cap del carrer de moltes informacions que volten pel món aquests dies. Totes absolutament falses! Tanmateix, és tan innocent que els ha donat crèdit! Per fortuna, ens té als pares al peu del canó per obrir-li els ulls i explicar-li només la veritat de la vida!

Penseu, per exemple, com poden trontollar les conviccions quan un és petit que, en un moment donat, va qüestionar la màgia d’aquesta nit! Quina desgràcia, oi, fer-se gran? Sort que la literatura m’ha permès demostrar-li amb “fets i- sobretot – amb meravelloses paraules” que les coses que semblen impossibles poden esdevenir les més vívides, les més inoblidables: que confiem en l’amistat d’una pantera enmig de la jungla, que un príncep acabat d’aterrar ens porta un regal en forma d’elefant extranyament embolicat, que les vaques cegues són clarividents… que la Fantasia és un regne on val la pena viatjar-hi una, dues, tres, cinc vegades i tantes com calgui!

Els llibres, des del meu punt de vista, són la porta de la màgia més autèntica, com la que que avui ens porten els Tres Reis des d’Orient. Gràcies a ells, la meva filla, com milions de nens i nenes en el món, ha entès que no hi ha res més real que allò que tenim ganes d’imaginar, de creure. Va, prepareu les sabates, que ja vénen!

Share