Arxiu de l'autor: Montserrat Brau

Quant a Montserrat Brau

Em dic Montserrat, sóc lingüista de formació (o deformació linguística, no ho sé) i vaig néixer el dia de Sant Isidor de Sevilla, o sigui que durant els anys de carrera vaig fer vacances sempre el dia del meu aniversari. Eps, quin luxe, eh? Si teniu interès a saber-ne més, aneu entrant per aquí i ens anirem coneixent tots plegats!! Us hi espero!

El pequeño libro de las nanas abans d’anar a buscar l’home dels nassos

2 respostes

Títol: El pequeño libro de las nanas
Autor: Carme Riera
Editorial: El Aleph Editores
Col·lecció: La Medianoche
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-7669-965-2
PVP: 20,00€

Avui, per acabar l’any, em posaré intimista (per variar!).

Quan va néixer la meva filla la vida em va canviar (quina obvietat!) però no només en el sentit que vaig començar a dormir menys i a freqüentar les farmàcies a la recerca del Dalsi de guàrdia, sinó que vaig fixar-me en coses que abans m’havien passat desapercebudes. Una d’elles, les cançons de bressol. Quan tens un nadó desconsolat a coll, faries qualsevol cosa perquè es calmés i una de les primeres que et ve al cap (descartades la gana, les sorpreses als bolquers i la set) és cantar. Jo anava una mica fluixa de cançons de bressol, per això vaig recórrer en nombroses ocasions (i notable èxit!) a Thunderroad. El Boss va obrir la porta a coses més tradicionals, que ja no cantem perquè la nena per dormir no necessita musiquetes, però que llegim plegades. En aquest context he arribat a El pequeño libro de las nanas, de la Carme Riera.

Aquesta professora de Literatura Espanyola a l’Autònoma és una garantia de solvència i ho torna a demostrar en aquest volum. El pròleg que hi escriu és curtet però molt sucós i ens porta a reflexionar, per exemple, sobre quines deuen haver estat les causes de què s’hagin perdut en l’oblit tantes cançons de bressol tradicionals. Però la lectura del pròleg, i de tot el llibre, de fet, us el reservo a Nosaltres;  ja veureu que teniu un CD on hi  ha algunes de les cançons per escoltar mentre ho feu….

Jo us deixo que ara tinc coses a fer! M’han dit que avui l’Home dels nassos ha estat vist a Poblenou i ens hem de posar bufandes i guants per anar-lo a buscar. No cal dir que amb una filla de 10 anys la recerca no té el component de neguit de quan en tenia 3, però ens passa com amb les cançons de bressol, sempre són una activitat preciosa per compartir! Us desitjo que tingueu un Any Nou ple de sorpreses de nassos i de nits plàcides com si us cantessin cançons de bressol a cau d’orella. Feliç 2011!!

Share

La cuina de la salut, una novel·la inoblidable

2 respostes

Títol: La cuina de la salut
Autor: Ferran Adrià, Josep Corbella, Valentí Fuster
Editorial: Planeta
Col·lecció: Ramon Llull [Núm 121]
Pàgines: 376
ISBN: 978-84-9708-217-4
Preu: 21.90€

Estimats Nosaltres, precisament avui us porto una novel·la difícil d’oblidar, escrita a tres mans per uns grans coneixedors dels seus gèneres, Adrià, Corbella i Fuster, titulada La cuina de la salut. Me la va cagar el tió i des del mateix dia de Nadal m’he quedat atrapada en la trama!

Us en faig cinc centims: en una cuina d’un prestigiós balneari de l’Alt Empordà anomenat La salut hi apareix el cadàver d’una senyora de l’alta burgesia barcelonina, multimilionària gràcies a les inversions en camps de maduixes al Maresme, el fruit dels quals ven per Internet a les màfies russes. La novel·la gira entorn d’un flashback en què la senyora explica al seu psiquiatre com, arrel dels nombrosos viatges a Moscou per raons professionals, ha acabat enamorant-se d’un cuiner visionari que prepara la millor amanida russa del món. Aquest amor desestructurat l’està portant a pensar en abandonar el seu marit cardiòleg, de qui cada dia se sent més distanciada, i fer un canvi radical de vida. Per parlar amb el marit sobre l’acord de divorci, la Innocència -és el nom de la senyora protagonista- prepara una escapada amb el marit al balneari, moment en el qual tindrà lloc la tragèdia.

Però no us en vull explicar més, perquè la intriga és tan fabulosa que encara parlaria massa… Us l’heu de llegir! Per cert, ja ens explicareu què us sembla, eh?

Share

Estimar-nos molt és la gran tradició que no hem de perdre

3 respostes

Títol: Estoig: Les tradicions que no hem de perdre
Autor: Antoni Dalmau
Editorial: Columna
Col·lecció: Fora de col·lecció. Diversos
ISBN: 978-84-664-0956-8
PVP: 38,95€

Nosaltres, en un dia tan especial com avui us parlaré del meu pare. És un home que ens ha ensenyat a valorar les coses quotidianes amb alegria: des de ben petits ens portava borregos per Sant Antoni, ens acompanyava a veure l’ou com balla, muntava amb nosaltres el pessebre per Santa Llúcia i hi cantàvem… A hores d’ara ho segueix fent amb els seus néts. Ell desafina com sempre i els nens se’n riuen com ho fèiem els meus germans i jo, però sempre amb la complicitat de saber que és broma i que estem esperant amb candeletes que repetim l’any vinient.

Per aquesta pila de raons que ara tot just us apunto em vaig decidir a mirar-me Les tradicions que no hem de perdre amb bons ulls, pensant en el tió (que ja està d’allò més panxut), a veure si el cagava aquesta nit… però ara us confessaré una altra característica del meu pare: la impaciència. Sí,  hem pres torrons cada any, però els encetem a mitjan desembre. ¿Panellets? el 20 d’octubre ja se’n poden começar a menjar… i així amb tot! Per això quan va descobrir les meves intencions amb aquest llibre no va poder estar-se’n de provocar una gastritis al pobre tronc.

Ahir al vespre el vam obrir i va ser un èxit! Vam estar repassant els textos relacionats amb aquests dies: el Tió, l’Home dels Nassos, Reis… Després amb la seva néta van llegir algunes cançons tradicionals que apareixen en el volum Jocs, cançons i costums, centrant-se especialment en les que coneixen tots dos: Pastoret d’on véns, La gallineta cega… Jo els sentia des de la cuina i, què voleu?, em vaig sentir molt afortunada. Tant, que vaig pensar que precisament avui volia explicar-vos-ho. Perquè aquesta nit és Nit de Nadal, perquè passaran coses màgiques, com ara que un avi i una néta puguin celebrar al voltant d’un llibre que hi ha una història de petits records que ens uneix, una història d’amor que per Nadal val la pena rellegir.

Que tingueu molt Bones Festes i que trobeu un llibre que us faci molt feliços.

Share

Sí, sí, sí, la Guia ja és aquí!

5 respostes

Títol: Guia de vins de Catalunya 2011
Autor: Silvia Naranjo i Jordi Alcover
Editorial: Editorial Pòrtic
Col·lecció: PÒRTIC VIURE. Núm edició: 1
Pàgines: 440
ISBN: 978-84-9809-164-9
Preu: 23,50€

Nosaltres, sento l’eufòria, però és que:

a) és divendres

b) tinc 2 dies per davant de cellers oberts per anar a comprar els vins i caves que ens aconsellen en Jordi Alcover i la Sílvia Naranjo a la seva nova Guia de Vins de Catalunya 2011 que tot just acaba de publicar-se.

Ahir la van presentar a Sants, en una festa on hi van assistir els propietaris dels cinc cellers més ben puntuats, que estaven d’allò més eufòrics perquè una Guia tan prestigiosa a casa nostra i arreu els hagués premiat el rigor en el treball al llarg de l’any. No em creieu? Doncs mireu la foto, a veure si no se’ls veu cofois! I és que no és per menys! Com diria la meva filla, en Jordi i la Sílvia s’ho curren molt i es fan un tip de fer tastos a cegues per arribar a aquesta classificació dels 110 vins més ben puntuats.

Enguany, jo encara no he tingut temps de llegir-me-la (hauria de dir de beure-me-la?) però en anteriors ocasions (vegeu Una tarda…) m’ha semblat una eina preciosa per tenir al costat abans, durant o després, de tastar un vi. Per què? Doncs perquè t’orienta sobre preus, varietats, elaboració, aromes, maridatges… I si no fos un tast a cegues, ens podria orientar també sobre les etiquetes, perquè -com a curiositat- podem assenyalar que una de les seves notes més altes, el 9,54 del Cava Torelló Custo Brut Gran Reserva, ha anat a parar a una ampolla que ha dissenyat, precisament, en Custo Dalmau. Ara ja sabem que aquest cava, a més de cool, és bo!

Bé, doncs, callo i me’n vaig a beure una miqueta… però de cafè amb llet, que tot just és mig matí!!

Share

ViscA Polònia… i m’agrada molt!!

2 respostes

Títol: Visc a Polònia
Autor: Toni Soler
Editorial: Columna
Pàgines: 120
ISBN: 978-84-6641-322-0
PVP: 19.50€

Polònia és un dels millors programes de la televisió de casa nostra… algú ho havia de dir!

Ara, aquesta “troupe” ha escrit un llibre, ViscA Polònia, el nou costumari català que és igual o millor que el programa. Passes pels dotze mesos de l’any amb el Papa, el Monegal,  el Jordi Hereu, el Justo Molinero, l’Esperanza Aguirre… Us ho imagineu, oi? És talment com el que fan a la tele!

Mentre el llegia, hi havia moments que em semblava sentir la veu dels personatges, i no us ho dic perquè sí! El sermó alternatiu de Teresa Forcades (al mes de desembre) fa riure d’allò més, especialment si, com és el meu cas, estàs pensant en el dinar de Nadal, perquè es pregunta “a qui li interessa que mengem tant aquests dies” i la resposta, no podia ser d’altra és “a les farmacèutiques!”. Per què? Doncs us haureu de comprar el llibre per esbrinar-ho… això si esteu ben cecidits i supereu els dubtes que planteja la lectura de la solapa, de la qual us en cito un petit extracte:

Pel preu d’aquest llibre podries;

  • Dinar un dia un menú una mica car, o dos dies un menú baratet.
  • Comprar-te una cassola. Amb tapadora.
  • Trucar 12 vegades a Matinspuntsi/Matinspuntno.
  • Comprar quatre DVD de pel·lis de Paco Martínez Soria.
  • Llançar 20 monedes en una font, pensant 20 desitjos.

(…)

Però no! Tu has decidit gastar-te’ls en el llibre Visc a Polònia. No te’n penediràs. Segurament. Vaja, quasi segur. Probablement. Tot i que…

Ja us ho dic jo: catalans, catalanes, no us en penedireu!!!

Share

Som La Companyia de la Fantasia lalalaralalaaaa

6 respostes

Geronimo StiltonNosaltres, l’eufòria no té res a veure amb el Barça, la pilota d’or o el 5 a 0, no, no, no. El títol d’aquest comentari només té a veure amb la banda sonora d’aquesta tarda al meu cotxe. Us explico com ha anat tot plegat…

18:00 – deixem el pare fent feina i sortim la meva filla i jo cap al teatre. Al CD del cotxe, el disc d’Un camell Orient (només té dues pistes, la cantada i la instrumental -per cantar a sobre- que ha esdevingut el gran hit de la temporada; us prometo que ja me la sé).

18:30 – sortim del pàrquing i ens anem al Comtal, a veure el musical del Geronimo Stilton. Hi ha una cua que fa por!!! Sort que tenim les entrades.

18:50 – entrem al teatre i és ple de cartells amb el Geronimo i La Companyia (Scribacchinus, Alys, Flordiana…).

18:57 – “-Mama, em compres crispetes? -I m’ho dius ara que ja som assegudes?”

18:59 – “-No en queden de salades. Té, agafa-les i l’aigua també… -No passa res! Gràcies. Seu, que comencen.”

19:00 – Primera topada normativa: li diuen Geronimo pronunciat en català, com gerani o gerro! I jo que li deia a la castellana!! Penso que sóc una panoli!

20:00 – La primera part ens ha passat volant! Gairebé ni hem menjat crispetes! Comentem mentre baixem a estirar les cames que és genial i que no tenim ganes d’anar al lavabo sinó de què torni a començar, perquè, havent llegit Al Regne de la Fantasia, ja se sap que al final hi ha els episodis més emocionants…

20:15 – Les nenes més petites del nostre costat tornen pitant del lavabo… comença ja!

21:10 – ooooooooooooooooooooooh! Petards, confetti, serpentines, els personatges pels passadissos saludant… i les cançons del show a la boca sense poder-les aturar! Tornem cap al cotxe fent el saltimbanqui pel Paral·lel i comentant entre estrofa i estrofa que bé que ho fa la Lloll, que maca és la princesa, quina roba més ben feta que porten i, sobretot, com ens agrada el Geronimo (que, ara sí, ja pronunciem com Gertrudis!).

21:20- Companyia, som una Companyia, la Companyia de la Fantasiiiiaaa (s’imposa el Karaoke al cotxe).

21:45 – comencem a sopar i no callem fins que no ens obliguen a fer-ho… Comença el resum des del Camp Nou, un altre Regne de la Fantasia!

Share

Deixo que sigui el Tió qui triï??

12 respostes

Nosaltres, avui sí que necessito un cop de mà perquè el 24 pugui donar un cop de bastó encertat! Us explico el meu problema: porto tot el dia pensant què m’agradaria que li cagués el tió al meu marit. Com que ja fa molts anys que no porta corbata (el meu marit, s’entén, el tió que jo sàpiga no n’ha portat mai!) i amb les colònies és més aviat monotemàtic, he pensat que un llibre podria ser encertat; bé, ja sé que esteu pensant que el tió de casa no és massa original però, què voleu?, una diana segura també té el seu mèrit, o no??

M’he deixat la sola de les sabates amunt i avall, de la novel·la històrica a la gràfica, dels llibres d’art als de vins, dels clàssics als relats breus… Quin dilema!!! Com pot ser que hi hagi tants llibres interessants??? Finalment, he aconseguit quedar-me’n amb només dos a les mans: L’arqueòleg, d’en Martí Gironell (El pont dels jueus li va agradar molt!) i La Sagrada Família segons Gaudí (l’altre dia, passejant-hi per la Fira de Pessebres em deia que a veure quin dia en fèiem una visita). La veritat és que tots dos em sembla que li poden fer el pes…

Com que anava amb canalla he postposat la decisió i he pensat que així la podria posar en comú amb nosaltres, talment com si fóssiu l’Elena Francis i el nostre tió la “querida amiga” que necessita il·luminació!

Moltes gràcies per endavant! Ah, i abstingueu-vos d’ampliar la llista si no voleu tornar-me boja! Que n’hi ha un niu que he descartat i a hores d’ara encara em ballen pel cap!

Share

Nadal de cantarella i àpats en família

4 respostes

Títol: Nadal Foam
Autor: Diversos Autors
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: La Lluna de Paper
Pàgines: 22
ISBN: 978-84-9932-182-0
PVP: 13.95€

Nosaltres, com que ja ens comencem a conèixer no us vull enganyar: dissabte vaig anar a la llibreria a comprar-li Un camell d’Orient a la meva filla: no podia ser que una fan com ella de Manel (en té un autògraf i tot!) es quedés sense aquest llibre tan maco (vegeu Que bonic…)!

I regirant per allà vam trobar inspiració per fer la carta als Reis per a una nena preciosa que ronda els dos anys: Nadal.  És un llibre “tovet” perquè les pàgines són de foam de color vermellós, amb pestanyes que amaguen animalons i amb música de jingle bells de fons. La meva filla i jo vam quedar convençudes que a l’Adriana, així es diu la nena, li encantaria! Ja veieu que conté tots els requisits perquè se’l vulgui llegir una vegada i una altra mentre es crupeix el berenar. I com que, a més de maca, és bona, tinc la convicció que els Reis li portaran!

M’agradaria, ara, enviar un missatge públic als pares de la criatura: Cristina i Tomàs, si vosaltres també heu sigut bons, demaneu als Reis uns taps a les orelles, perquè aquest llibre entusiasmarà la vostra filla i voldrà sentir la cançó una vegada, i una altra i una altra més… i encara que feu servir el botó de desconnexió que hàbilment una persona sàvia i pietosa d’Estrella Polar ha amagat a la coberta, sabeu tan bé com jo que els germans més grans el connectaran de nou.  A més, els dibuixos són molt bonics i la nena farà de llop i de pollet mentre voleu veure la tele… Però què voleu? Un bon llibre per a nens ha de complir aquests requisits, oi? Doncs apa, sort amb els Reis! I mireu que no em portin massa carbó, a mi!!

Share

Presumeix de vins en 7 dies i d’amics sempre que puguis!

Deixa un comentari

Títol: Presumeix de vins en 7 dies
Autor: Meritxell Falgueras i Febrer
Editorial: Columna
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-664-1299-5
PVP: 17,95 €

Tinc la sort de tenir companys de feina que, a més, són amics. I amb els amics, sovint, parlem de vins: que si has tastat aquest, que si he descobert l’altre, que si aquest Nadal ja estic pensant què beurem… L’altre dia li vaig dir a un d’aquests amics “Albert, mira quin llibre més interessant. I, a més, l’autora és del teu barri!”. Ell, militant de Sants i del vi negre a parts iguals, es va mirar aquest Presumenix de vins en 7 dies amb tant d’interès que no vaig poder més que regalar-li. De fet jo m’havia llegit el pròleg d’en Joan Manuel Serrat i pràcticament totes les pàgines d’aquest “manual de primers auxilis per quedar bé quan es tracta de vins” i m’havia agradat d’allò més perquè és planer, concret i amè.

Però no us en vull explicar més! Ara falta que l’Albert se’l llegeixi i ens el comenti; així vam quedar i ell és un home de paraula… i de paraules, així que segur que ens “beurem” aviat un bon comentari! Per cert, es pot donar el cas que siguin sempre Alberts els qui parlin de vins a nosaltres? Homes i dones de la resta de santoral d’aquest blog, engresqueu-vos i ara que vénen dies de beure, orienteu-nos en les decisions gourmets!

Share

Que bonic, que bonic, que bonic m’he dit: Un camell d’Orient de Manel

4 respostes

Títol: Un Camell d’Orient
Autor: Manel
Editorial: Estrella Polar
Col.lecció: La Lluna de Paper
Pàgines: 32
ISBN: 978-84-9932-284-1
Preu: 12,95€

He tingut la sort d’obrir un llibre d’aquells que encara fa olor de novetat: Un camell d’Orient, un llibre il·lustrat per en Roger Padilla i amb textos i música dels Manel.

L’he escoltat, l’he llegit i li he regalat al meu company de taula, en Sergi, que té dos nens i una nena molt bons (a jutjar per la carona que fan a les fotos) i he pensat que alguna compensació hauria de tenir que el papa t’atabali amb “Els millors professors europeus” sempre que en té ocasió. Ara, si més no, poden “veure” els Manel a més d’escoltar-los! Us admeto que això de donar-li ho he fet una mica d’amagatotis… si ve la meva filla i veu el llibre per aquí, haurem de portar-lo a casa ràpidament, però és que si el veu la Marta, em temo també el pitjor!! Sobren pretendents, per als Manel!!

En resum, doncs:

Nosaltres que teniu nens i nenes, no us deixeu perdre aquesta nadala -amb CD incorporat- dels Manel.
Nosaltres que no teniu nenes ni nens però us agrada celebrar el Nadal com cal, no us deixeu perdre aquesta nadala tan bonica.
Nens i nenes que seguiu el nosaltres,  vosaltres sí, deixeu-vos perdre en la màgia del Nadal i a veure si hi ha sort amb els Reis!

Share