Arxiu de l'autor: Montserrat Brau

Quant a Montserrat Brau

Em dic Montserrat, sóc lingüista de formació (o deformació linguística, no ho sé) i vaig néixer el dia de Sant Isidor de Sevilla, o sigui que durant els anys de carrera vaig fer vacances sempre el dia del meu aniversari. Eps, quin luxe, eh? Si teniu interès a saber-ne més, aneu entrant per aquí i ens anirem coneixent tots plegats!! Us hi espero!

La cuina de la meva mare… per a la meva sogra!

Títol: La cuina de la meva mare
Autor: Joan Roca
Editorial: labutxaca
Col·lecció: cuina
Pàgines: 264
ISBN: 978-84-9930-176-1
PVP: 10,95 €

Nosaltres que voleu convidar la família aquest Nadal i quedar com uns senyors, tinc la solució: La cuina de la meva mare, d’en Joan Roca!!! Bé, ara potser he parlat massa, però com que jo cada any per les dates prèvies al pont de la Puríssima em començo a atacar de nervis pensant allò de “què farem pel dinar de Nadal” he tingut una visió quasi-mística quan he passat per un aparador i he vist en Joan amb sa mare davant dels fogons!! Ah, i no pas uns fogons qualsevol, no!! Els del Celler de Can Roca!

Si hem de ser precisos (i nosaltres acostumem a ser-ho) no es tracta dels fogons del Celler, sinó dels de la fonda que tenen els pares just al costat de l’antic local del Celler (el que van inaugurar fa tot just tres anys ja no llinda amb l’altre). En Joan ens explica com hi pelava cebes o hi embolicava canelons mentre s’anava amarant de les virtuts de la cuina tradicional, aquella que – acompanyat dels seus dos germans-  ha aconseguit portar al capdavant de la cultura gastronòmica mundial amb un respecte immaculat per allò que n’és essencial.

M’agrada cuinar i, encara més, m’agrada menjar bé; és per aquesta raó que si pugués hi aniria cada setmana, al Celler… en saben tant i tant i tant!! Però com que estic pagant una hipoteca, m’he comprat el llibre i confio que la sogra, les cunyades, la tieta, la filla i totes les dones que vinguin  a casa aquest Nadal trobin en el plat alguna cosa que els faci pensar en la cuina de les seves, de mares: no trobeu que sempre és un moment màgic, el del record de la cuina de quan els peus no ens tocaven a terra, de la cadira estant?
Per als homes, em conformaré que parlin del Messi i no em diguin que a l’escudella li falta sal!

Share

Josep Maria Castellet, Premi Nacional de les Lletres

He sabut aquesta tarda que en Josep Maria Castellet ha estat guardonat amb el Premi Nacional de les Lletres, que atorga el Ministerio de Cultura.

La notícia m’ha fet recordar els temps de facultat, amb el seus estudis d’en Josep Pla sobre la taula de la biblioteca, tot i que havien passat més de trenta anys des que  els va publicar.

He pensat que “ens” agradaria saber-ho!!!

Share

Gràcies, senyor Margarit, per no ser lluny ni difícil

Títol: No era lluny ni difícil
Autor: Joan Margarit
Segell editorial: Proa
Col·lecció: Els llibres de l’Óssa Menor [Núm 315 ]
Pàgines: 112
ISBN: 978-84-7588-181-2
PVP: 15.00€

Gràcies per haver escrit un poemari tan delicat com entenidor. Gràcies per fer-me gaudir amb tots i cadascun dels poemes tant com amb les quatre pàgines finals, que qualsevol persona hauria de llegir enamorar-se del gènere (“la poesia, malgrat la seva exactitud i concisió, no pot ser mai una drecera“). Gràcies, encara, per l’immens plaer de la “relectura”.

Sabeu quins versos m’han agradat més?

“Cap lògica no pot salvar l’abisme
que hi ha entre dir t’estimo i no dir-ho”

———-

Estimats nosaltres, perdoneu que aquest comentari li hagi adreçat a l’autor. Per si mai el llegeix, volia dir-li com m’ha fet de feliç.

Share

Ishiguro, un narrador inquietant

Títol: Nocturns
Autor: Kazuo Ishiguro
Editorial: Empúries
Col·lecció: Anagrama/Empúries
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-9787-632-2
Preu: 17 €

L’Ishiguro és un autor que m’agrada força i això, unit a què fa uns quants dies en Cèsar ens portava el seu comentari de Nocturns (vegeu Nocturns), em va fer venir ganes de llegir-me aquest llibre. És un recull de contes (el primer de l’autor) que ens permet conèixer un grup de personatges frustrats, fracassats, amargats… però crec que ells mateixos no ho saben. Els trobem en moments de la seva vida que no resulten especialment rellevants i que, en canvi, ens permeten fer-nos una idea clara de què porten al darrere i què els espera per davant.

El primer i el darrer conte, com si es tractés d’una simfonia tancada, transcorren a Venècia, una ciutat com les històries que hi passen: melancòlica, decadent, amb una grandiositat rònega.  Fixeu-vos en el que diu una senyora que està donant classes de perfeccionament a un intèrpret d’aquest instrument en el darrer relat, Violoncel·listes: “El fet que encara no hagi après a tocar el violoncel no canvia res, de fet. Has d’entendre que sóc una virtuosa de debò. Pero encara no m’he “desembolicat”. I el més increïble és que tots dos s’ho creuen!

No voldria deixar de dir que, entre tants tons grisos, el relat que dóna títol al llibre, Nocturn, ens brinda un dels episodis més còmics que he llegit darrerament. De debò que és una escena d’aquelles de l’estil Peter Sellers a El guateque, per exemple, que de tant absurda fa riure a cor què vols… El Cèsar no ens va voler explicar què passava, i va fer bé, trobo, de manera que jo també sabré estar-me’n d’aixafar-vos la sorpresa.

Bé, ja sabeu, si aquest setembre teniu ganes de crooners, no deixeu passar aquest Nocturns… I poseu-vos Chopin al CD!

Share

L’hivern de Frankie Machine… Els gàngsters són entre “nosaltres”!

Títol: L’hivern de Frankie Machine
Autor:  Don Winslow
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 857 ]
Pàgines: 472
ISBN: 978-84-6641-321-3
PVP: 18.90€

OOOOOH! Que bé que m’ho he passat!!!! Ups, nosaltres, potser no és aquesta la millor manera, la més ortodoxa, d’iniciar un comentari, però és que vull que quedi clar, des de bon principi i per esvair dubtes, que m’ho he passat “de mort”! Deixeu-me abans de comnentar massa que us posi en antecedents de com vaig arribar a L’hivern de Frankie Machine.

Els meus gèneres cinematogràfics preferits són la màfia i la Segona Guerra Mundial. En literatura no em passa el mateix, perquè m’estimo més gèneres més intimistes i la poesia, però quan vaig veure que Columna publicava una novetat que feia olor de vendetta em va venir molt de gust llegir-me-la. I a fe de Déu que no em vaig equivocar!

És aquesta la història d’un home normal, en Frank Machianno, que viu una vida una mica monòtona a San Diego, atapeïda d’obligacions professionals entre la venda d’esquers de pesca, una bugaderia, una immobiliària i la distribució de peix a restaurants. A més, té una exdona, una amant i una filla. I un amic de l’ànima amb qui fa surf. I així passen els dies. Fins que la cosa canvia i l’avorrit Frank torna a ser en Frankie Machine, una personalitat que havia deixat enrere i que, a causa de noves vicissituds, recupera: un mafiós implacable i precís com la 22 amb silenciador que l’acompanya.

És una narració ben travada, amb una línia del temps amb molt de ritme que, mentre ens atrapa en el moment present, ens permet conèixer què va passar en els 80 i per què s’ha arribat al punt on els protagonistes són ara… Las Vegas, Los Angeles, Chicago, Nova York, San Diego, un cúmul de negocis tèrbols i famílies disposades a qualsevol cosa per poder.

Si us agraden les dues primeres d’El Padrí i hauríeu pagat perquè la Sofia Coppola morís a la primera escena de la tercera, si heu vist Casino més de tres vegades, si Un dels nostres us sembla una obra d’art i si Scarface sempre us ve bé un divendres al vespre, si després d’Els Soprano ja no heu vist res més de bo… ja ens explicareu com us va amb en Frankie… “Ja és ben bé una feinada, ser ell”.

Share

Oh, quina història!!!

pa negre, la pel·licula

Estimats Nosaltres, acabo de tornar del cinema després d’unes quantes setmanes de no haver-hi anat i he reprès el bon hàbit amb Pa negre. Dóna gust!

És una pel·lícula profunda, reflexiva però no per això lenta ni pesada, amb unes interpretacions colpidores… en fi, què us diré que no soni a tòpic? Potser la millor defensa que en puc fer és que ara, a les 0:51 minuts sóc aquí escrivint en comptes d’obrint el llit per anar a dormir. De debò, no us la perdeu!

Jo la he vist la pel·li… ara em falta el llibre!

Share

L’obra completa d’en Josep Pla a l’abast

L'Obra completa original a la Fundació Josep Pla

L'Obra completa original a la Fundació Josep Pla

Nosaltres, hi ha bones notícies, molt bones notícies i notícies immillorables (de les dolentes aquí no en volem saber res!) i avui us en porto una de categoria “tres estrelles”: per fi podem trobar a les llibreries l’obra completa de Josep Pla.

L’autor ja ho deia a El quadern gris: “la meva mare és una senyora molt neta, dominada per l’obsessió de mantenir la casa en un ordre gebrat. Li agrada d’estripar papers, de cremar velles andròmines, de vendre al drapaire tot el que per ella no té una utilitat pràctica o decorativa immediata.” Bé, doncs, si us ha passat igual i a causa d’una neteja salvatge, d’una mudança caòtica o d’un préstec a un amic indesitjable a hores d’ara no us veieu capaços de trobar El viatge s’acaba, La vida amarga o El que hem menjat, per citar només tres títols, encara hi sou a temps per allò que deia al principi:

Edicions Destino torna a posar al mercat la col·lecció sencera [Obra completa], amb un sistema que garantirà que, en el futur, no hi hagi mai més cap volum introbable: el sistema d’impressió a comanda (print on demand). Els exemplars es fabricaran per sistema digital i tindran una presentació formal gairebé idèntica a la de l’Obra completa tal com ha estat fins ara; l’únic canvi és que els volums no aniran en tapa dura sinó en rústega amb sobrecoberta. En el mateix moment que un comprador encomani un volum a la seva llibreria s’engegarà el procés d’impressió digital, i se li servirà el llibre a la llibreria en un termini màxim de vint dies.

Podeu llegir la notícia sencera a Grup 62 o a TV3… Us deixo, que pensant en això dels préstecs a “amics” he caigut que tinc pendent una trucada…

Share

Una corona per a la Vicky

Títol: Una corona per a la Vicky
Autor: Prunella Bat
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Escola de princeses
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-9932-221-6
PVP: 7’95€

Hem quedat amb la mama que si jo comentava el llibre ella parava la taula tota la setmana; em fa una mica de vergonya però ho intentaré.

La història de la Vicky m’ha agradat molt. Jo la vaig començar ja fa uns quants dies i l’he acabat el diumenge al matí. És molt divertida, sobretot quan la Vicky està amb les seves amigues, que són totes molt simpàtiques. M’encantaria anar a una escola com la que va la Vicky i poder jugar amb elles, junt amb les meves amigues. Totes juntes ens ho passaríem d’allò més bé.

Us recomano que us llegiu aquest llibre i que després entreu a la web que té perquè us ho passareu pipa!

——————-

Nota de l’editora (altrament dita “mama”): bé, ja ho veieu, l’Escola de Princeses mereixia un comentari “de primera mà” i ja el tenim. Ara convido als lectors més petits del nosaltres que ens n’enviïn les seves opinions sempre que vulguin a nosaltresllegim@clickart.cat, perquè si no, em veig parant taula fins al judici final!!! Gràcies.

Share

El tràiler d’Alta sensibilitat per a una “preestrena literària”

Nosaltres, una lectora que no viu, però sí que treballa a Grup 62, ens ha anunciat que han penjat a YouTube un vídeo que m’ha deixat impressionada:

La novel·la, ja ho veieu, es dirà Alta sensibilitat i en podrem parlar ben aviat perquè surt a la venda el 4 de novembre. Li direm a la nostra “informadora” que ens en faci arribar un exemplar, perquè ara com ara el que n’hem pogut llegir és d’aquelles coses que fan pensar:

«No és just patir un ictus en plena joventut. I aquesta injustícia no pot ser acceptada sense covar un profund sentiment de rebel·lió. Ho sé perfectament. Ara tinc un nou camí en què també he sabut descobrir la felicitat, un nou lloc ple d’il·lusions, emocions, amors i somnis. Aquesta tossuda rebel·lió és la que em va donar forces. No em vull negar l’oportunitat de ser feliç.»

Per cert, si algú de nosaltres el vol llegir, també, que ens ho faci saber i mirarem de fer circular aquest missatge tan optimista entre tots.

Share

Divendres estrenen la pel·lícula Pa Negre!

Títol: Pa negre
Autor: Emili Teixidor
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 832 ]
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-664-0374-0
PVP: 22,50€

Acabo de trobar el Twitter de la pel·licula Pa negre i he pensat que potser us faria gràcia veure’l, junt amb el tràiler.

No sé si alguns de nosaltres heu tingut ocasió de llegir (o rellegir) el llibre aquests dies abans d’anar al cinema a veure la pel·lícula. Jo confesso que no ho he fet. I admeto que em sap molt de greu, perquè l’Emili Teixidor m’agrada d’allò més i aquesta novel·la -de la que tothom en diu meravelles- és de les que fa temps que tinc pendents. Confio que m’esperarà uns dies més a la prestatgeria…

Ara bé, la pregunta que ens vull plantejar és: és bo anar abans a veure una pel·lícula basada en una novel·la si tens ganes de llegir el llibre? És preferible esperar-se o no importa? La visió de la pel·li mediatitza la posterior lectura? I a la inversa? Gaudim menys d’una pel·lícula quan ja hem llegit el llibre?

Crec que, darrerament, els exemples del Dan Brown, el Larsson o el Ken Follet (amb Els Pilars de la Terra en forma de sèrie) ens poden haver fet pensar en aquest sentit… Ho voleu compartir amb nosaltres? Jo ja noto l’olor de les crispetes!!!

<a href=”https://www.nosaltresllegim.cat/wp-content/uploads/2010/09/Pa-negre_Columna.jpg”><img class=”alignright size-medium wp-image-4814″ title=”Pa-negre_Columna” src=”https://www.nosaltresllegim.cat/wp-content/uploads/2010/09/Pa-negre_Columna-206×300.jpg” alt=”” width=”124″ height=”180″ /></a>Títol: Pa negre
Autor: Emili Teixidor
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 832 ]
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-664-0374-0
PVP: 22,50€</blockquote>
Share