Arxiu de l'autor: Montserrat Brau

Quant a Montserrat Brau

Em dic Montserrat, sóc lingüista de formació (o deformació linguística, no ho sé) i vaig néixer el dia de Sant Isidor de Sevilla, o sigui que durant els anys de carrera vaig fer vacances sempre el dia del meu aniversari. Eps, quin luxe, eh? Si teniu interès a saber-ne més, aneu entrant per aquí i ens anirem coneixent tots plegats!! Us hi espero!

Qui mereix el Nobel? Vargas Llosa?

5 respostes

Acabo de saber que en Vargas Llosa ha guanyat el Nobel de Literatura. No és el meu autor preferit en llengua espanyola, ni de lluny. L’última cosa que em vaig llegir d’ell va ser Los cuadernos de Don Rigoberto i encara recordo la descripció que fa de les dones quan orinen… El prefereixo com a articulista, francament.

Des del meu punt de vista hi ha Nobels que alegren el dia (va ser per a mi el cas d’en Saramago) i  altres que ni fu ni fa… enguany em trobo en aquest darrer cas.  I nosaltres? Tampoc no n’esteu massa eufòrics? Qui creieu que mereix aquest premi i encara no el té? Ja és hora d’un Nobel que escrigui en la llengua de Llull?

Opineu, opineu…

Share

Bella malícia… quin patir!!

4 respostes

Títol: Bella malícia
Autor: Rebecca James
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 850 ]
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-664-1292-6
PVP: 18’00€

Si us agrada passejar-vos per les llibreries segur que ja deveu haver percebut l’eclosió dels “crossover“, unes novel·les que tenen com a denominador comú el fet d’apuntar a un segment d’hipotètics lectors molt ampli, posem des dels 15 als 45 (segur que alguns nosaltres ens ho podran explicar millor, això). La nissaga Crepúsculo és una de les més clares en aquest sentit, però també podríem considerar exponents d’aquest fenomen les novel·les d’en Federico Moccia (vegeu Tinc ganes de tu i Sí, ho confesso…) o les de la col·lecció Els immortals (vegeu Els Immortals).

Jo ja en tinc 38, o sigui que estic ben bé en la franja alta, i les rebo amb alegria, perquè trobar lectures que puc compartir amb la meva estimadíssima neboda de 16 em fa molt i molt feliç! És per això que m’he llençat sense dubtar-ho a llegir Bella malícia, una novel·la de Rebecca James que acaba de publicar Columna. Afortunadament, és una bona novel·la i li puc recomanar sense embuts, a veure si ben aviat l’ha acabada i podem anar a fer uns makis per discutir-la. Us explico a tots nosaltres en general, i a ella en particular, de què va!

Es tracta d’una noia, la Katherine, que és una moooolt bona noia, però amaga alguna cosa que la fa una mica esquerpa i poc sociable. Al principi de la novel·la som testimonis de com s’inicia la seva amistat amb l’Alice, una aparentment molt bona noia també però que -no us vull enganayar – més que una joia és una perla! I de quina categoria!! A mesura que avança el relat la cosa s’embolica i t’ho arribes a passar ben malament, tant perquè coneixes el secret de la protagonista, com perquè la seva amiga Alice es va destapant i demostra la classe d’escurçó que està feta!

Tot barrejat amb amistats dedebodebò, flirtejos, relacions mare-filla… En fi, un còctel que no és Dostoyevskini falta que li fa! És una novel·la distreta, que enganxa, que et fa patir i menjar-te tones de pega dolça mentre penses “ostres, quin mal rotllo!”.

En definitiva, si teniu entre 15 i 20 anys i voleu llegir una novel·la amb una realitat propera a la vostra, Bella malícia; si en teniu entre 21 i 37 i voleu un bon llibre, distret i que enganxi, Bella malícia; si en teniu 38 i una neboda amb qui compartir com més coses, millor… Bella malícia i makis!

Share

El meu nen no menja

2 respostes

Títol: El meu nen no menja
Autor: Carlos González
Editorial: Columna
Col·lecció: Pràctics [Núm 721 ]
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-664-0839-4
PVP: 17,95€

Fa molts anys feien per la tele un anunci entre dolent i fatal en què un senyor calb (en Jesús Puente) deia “Ay! si yo te hubiera conocido antes” i anunciava un ungüent per fer créixer els cabells. Bé, doncs, aquesta frase és la mateixa que vaig pensar jo quan vaig veure aquest títol!! En castellà, a més, es diu “Mi niño no me come“, que inclou un pronom que, qualsevol pare o mare que hagi passat per criar un fill amb poca gana, segur que subscriu! Ens ho vam passar fatal!

Recordo tota la família donant-nos consells per ajudar-nos a fer la millor mescla: Has mirat de treure-li la galeta Maria?  A això li falta una bona galeta Maria. Dona, és que ja es veu que no li agrada el iogurt. Noi, i si li poseu una mica més de iogurt, a veure si no queda tan espès? A veure, Montse, porta una cullera més petita…

I la nostra estimada filla, gaudint del festival com una boja!! Perquè reia a base de bé, però menjar no menjava, no!! Sort en vam tenir de la gran descoberta dels Teletubbies! Quan els abnegats pares vam veure que els Teletubbies i l’Shrek li feien obrir la boca vam estimar aquells personatges més que res en el món! Tenim els DVD gastats de tanta repetició!! Ep, poseu-me a prova!! Sé recitar fragments d’Shrek com una lletania!!!! A hores d’ara la nena se’n riu a cor què vols!

Bé, doncs, quan vaig llegir que el Dr. Carlos González, a El meu nen no menja, li treu ferro a la cosa, et demostra que res no és tan greu i que el que cal és una mica de perspectiva i tranquil·litat, doncs penso que he d’aprofitar aquest blog per recomanar-lo una i mil vegades. Jo ja no el necessito. Gràcies a Déu i als 10 anys i mig que ja té la meva filla a sobre, hem canviat els triturats per uns filets que no ofereixen cap problema; però mentre jo vaig a veure Shrek al cine en 3d (en castellà, que d’aquesta presa de pèl dels exhibidors n’haurem de parlar algun dia!!!!!) penso en els pobres patidors de la cullera… Creieu-me, canvieu els Teletubbies d’ara (no sé quins deuen ser) per la lectura d’El meu nen no menja. Tots plegats hi guanyareu en tranquil·litat… i bons aliments!

Share

L’home intranquil “és decisió teva”… BRRRRRRRRR

Deixa un comentari

Títol: L’home intranquil
Autor: Kiko Amat
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 851 ]
Pàgines: 152
ISBN: 978-84-664-1289-6
PVP: 13′49€

Arribo a la parada amb el temps just; tot just abans de creuar el semàfor veig com el 41 passa per davant del meu nas… I  no m’importa! Per què? Doncs perquè estic coneixent en Kiko Amat, L’home intranquil.

Ens el va portar a nosaltres l’Ester fa uns quants dies (vegeu L’home…) i em va cridar l’atenció. Si heu anat seguint aquell post, ja haureu vist que tots els qui l’han llegit diuen que fa riure. Doncs, bé, admeto que -tot i el risc de ser poc original- només puc dir que hi estic d’acord! Hi ha episodis distrets, altres molt divertits i alguns absolutament magnífics. Us en diré només tres dels que recordo amb especial bon humor: Fills d’un Pare Menor (la Comunicadora en va esmentar un troç referint-se a la fruita; jo parlaria també de l'”apartat manualitats”!); Somnis, Sexe, Paisatges i Animals domèstics (“Somnis, Sexe, Paisatges i Animals domèstics, vet aquí els cinc ingredients de la novel·la més espantosa que s’hauria escrit mai”) i Vostè vol anar a Burgos (que m’ha servit per al títol d’aquest comentari). Tots tres mereixen passar a la biblioteca de TMB sota l’epígraf “com escurçar els trajectes en transport públic”. I és que, de debò, si portes aquest llibre a la bossa, quan alces el cap el 41 ja ha tornat a arribar i, un mil·lisegon després, ja ets a la feina!

Us deixem una entrevista a Kiko Amat.

Share

Filosinfants, contes “preguntaires”

1 resposta


Digues, mare, per què existeixo?
Autor: Oscar Brenifier, Delphine Durand
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: La Lluna de Paper
Pàgines: 32
ISBN: 978-84-9932-121-9
PVP: 7,95€

Títol: Digues, pare, per què m’estimes?
ISBN: 978-84-9932-122-6

Títol: Per què no puc fer el que vulgui?
ISBN: 978-84-9932-120-2

Educar la meva filla és sens dubte la tasca més excitant que he fet a la vida. Permeteu-me un moment d’aquells una mica “tovets” perquè us expliqui una anècdota. Fa uns quants anys, quan ella en devia tenir 4 o 5, tornàvem del sopar de Nadal i, en el cotxe, em va etzibar un “Mama, per què m’estimes?”. Jo, al llarg de tooooooooooooooot el trajecte li vaig anar dient algunes de les moltíssimes raons per les quals l’estimo: “Perquè ets molt dolça”, “Perquè em fas riure molt”, “Perquè ets l’única que em coneix des de dins”… Bé, què us he de dir! En baixar del cotxe, mentre son pare aparcava, li vaig tornar la pilota… “I tu, tu per què m’estimes, a mi?”. I ella, va obrir els ulls i, sense dubtar-ho ni un segon, em va dir “Jo t’estimo perquè sí!”. Us prometo, nosaltres, que això que us acabo d’explicar és la pura veritat, tant com que des d’aquell dia tinc encara una raó més per estimar-la!

I a tomb de què ha vingut, tot això? Doncs perquè els títols d’aquesta col·lecció de Filosinfants m’hi han fet pensar i perquè, després de llegir-los he pensat que sí, que els nens són els reis de les preguntes, però també de les respostes!

Si algun dia Sòcrates torna a la terra, a banda de fer-se editor de la Vikipèdia, segur que també s’apuntarà a llegir aquesta col·lecció… I és que, heu pensat mai, per què existeix un rellotge? Doncs segons aquest objecte “existim quan ens movem”! Amb franquesa, creieu que m’equivoco triant la categoria “infantil” per aquests tres llibres?

Share

Geronimo Stilton ha venut més d’1.000.000 exemplars en català!!

9 respostes

Estimats nosaltres, us imagineu un milió de ratolins al Passeig de Gràcia? Doncs podeu fer-ho i no us ha de fer gens de fàstig, perquè aquesta animalada de ratolins (ai, que m’ha quedat una mica ximple!) sempre van sota el braç d’un nen o una nena i tenen tots un nom inequívoc: Stilton, Geronimo Stilton.

Sí, sí, per tots els formatges de bola, el Geronimo Stilton ja ha venut més d’un milió d’exemplars en català!!

Com que aquí n’hem parlat diverses vegades, d’aquest periodista tan espavilat (vegeu Preparar l’estiu…, No oloreu…, Stilton, Geronimo…, El fred i…), hem pensat que podria estar bé celebrar-ho plegats!! Felicitats, Geronimo, per ajudar els pares, mares, mestres, avis, tiets, padrins, cosins i coneguts-i-gràcies del món a fomentar el plaer de la lectura!!

Per cert, si teniu algun dibuixant a casa i voleu fer-nos arribar una obra d’art a nosaltresllegim@clickart.cat o bé a nosaltresllegim@clickartweb.com, ens anirà molt bé per fer més bonic aquest comentari! Igualment, si voleu anar al teatre (amb descompte inclòs) ens ho podreu explicar aquí mateix! Ànims, amics dels ratolins!

Share

Fred Astaire, Gene Kelly, Geronimo Stilton… Visca el musical!!

Deixa un comentari
geronimo stilton el musical

Nosaltres! aquesta vegada no us proposo un llibre, us proposo un espectacle!

A tots els lectors de Geronimo Stilton, als pares, a les mares, als tiets, a les tietes… entreu al web http://www.geronimostiltonelmusical.com i us podreu beneficiar d’un bon descompte per anar a veure Geronimo Stilton El Musical del Regne de la Fantasia!

Ja us en seguirem informant!!!!!

Share

Com construir les teves joguines a la Setmana del Llibre de Barcelona, a Lleida, a Girona o a Sant Cugat!

Deixa un comentari

Títol: Com construir les teves joguines
Autor: Oriol Ripoll, Francesc Martín, Bernadette Cuxant
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: La Lluna de Paper
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-92671-41-0
PVP: 14,50€

Benvolgudíssims nosaltres, tinc les cames que no són meves! M’he passat la tarda al Parc de la Ciutadella i no precisament asseguda en un banc mirant com la meva filla anava en bici… ni parlar-ne! Avui ens ha tocat una tarda d’activitat frenètica perquè estem en plena Setmana del Llibre en Català

No donàvem a l’abast! Hi havia presentacions en directe, signatures, novetats literàries, contacontes… De fet, ens hem fet el ferm propòsit de tornar-hi durant el cap de setmana (s’acaba el dia 19) perquè ens han quedat una pila de coses per fer, per veure, per tocar…

Però com que estàvem tan engrescades, no hem volgut marxar de la Ciutadella sense endur-nos-en un bon llibre. Ens hem decidit per un exemplar titulat Com construir les teves joguines, un llibre amb el qual estem convençudes que els vespres d’aquesta tardor seran d’allò més distrets, encara que no puguem sortir a passeig! Quan hem arribat a casa l’hem fullejat amb una mica més de profunditat i ja hem decidit que d’ara endavant reciclarem tot allò que caigui a les nostres mans! (per cert, si algú de nosaltres té una habitació de malendreços una mica gran, que m’avisi perquè no sé on posarem tots els projectes d’enginyeria que tenim ja en ment!!).

Si encara no heu anat a la Setmana de Llibre, acosteu-vos-hi perquè paga la pena. Ah! I recordeu que també se celebra a Sant Cugat,  Lleida i Girona.

Per cert, a propòsit de la Setmana, acabo de llegir una notícia que m’ha agradat d’allò més: la Maria Barbal (vegeu 25 anys… i Temps sense… ) ha rebut el Premi a la Trajectòria Literària! Moltes – i merescudíssimes – felicitats, Maria!!!

Share

Pensa, és gratis… i m’agradaria afegir “necessari”

Deixa un comentari

Títol: Pensa, és gratis
Autor:  Joaquín Lorente
Editorial: labutxaca
Col·lecció: creixement personal
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-9930-154-9
PVP: 7’95 €

Acaba de publicar-se en edició de butxaca el llibre del famós publicitari Joaquín Lorente, Pensa, és gratis, amb un bé de Déu de reflexions que ajuden a fer “gimnàstica per al cervell”.
Es tracta d’un mètode força enginyós, gairebé socràtic, en què el lector és convidat a pensar a partir d’afirmacions, preguntes i comentaris que llença el propi autor. Algun exemple “La sort és l’atzar aprofitat” o “Triomfar és convèncer que allò que ofereixes interessa”.
Jo me’l vaig llegir fa una temporada i em va semblar un plantejament distret, d’aquells que et conviden a anar llegint sense massa maldecaps i amb una mitja rialla a la boca. Per a un llibre que gira en l’òrbita del coaching no està gens malament, no?
Bé, doncs, si creieu que després de les vacances el vostre cervell necessita posar-se de nou en forma, porteu-lo al gimàs amb el Lorente! A jutjar pels èxits que l’acrediten, això serà millor que un stage amb el Guardiola!!

Us deixem amb una entrevista a Joaquín Lorente.

Share

Nosaltres, agafeu un mocador i gaudiu amb l’Edgar Sawtelle

9 respostes

Títol: La història d’Edgar Sawtelle
Autor: David Wroblewski
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 624
ISBN: 978-84-9787-667-4
PVP: 22’00€

Acabo de llegir-me una novel·la trista, La història d’Edgar Sawtelle, i estic, sincerament, commoguda.

La història explica la vida d’un noi mut, l’Edgar, que neix en una granja dels Estats Units dedicada a la cria de gossos de raça Sawtelle. Allà creix al costat d’una gossa, Almondine, que l’acompanya on vagi i és la seva “mà dreta” a l’hora de dedicar-se a allò que més li agrada: ensinistrar gossos. La vida del pare, la mare, l’Edgar i els gossos va molt bé fins que un esdeveniment transtorna la pau familiar… Si en voleu saber més, teniu 620 pàgines de plaer lector.

Però, alerta! Veig que us esteu imaginant una novel·la d’aquelles de “protagonista discapacitat íntimament unit a una mascota – la mascota mor – la protagonista es desespera però troba en l’amor de la seva vida i torna la felicitat”, oi? DONCS NO!!! NO, NO i NO. Aquesta novel·la conté episodis “extraterrenals” que podria haver signat la Isabel Allende, escenes de “suspense” a l’estil Donna Leon, narracions sobre l’elecció dels noms que ni el Saramago, una explicació minuciosa “de manual” sobre la cria de gossos… No és un drama simple i pla, ja ho veieu! Ni amb final previsible!

Al pròl·leg de la novel·la hi trobem una de les claus de l’obra. Quan una persona entra a buscar verí en un herbolari de Corea del Sud, llegim :

“-Déu té el poder per concedir la vida i la mort, no? El que envia un altre cap a Déu en un instant posseeix la meitat d’aquest poder.
– No. Tots tenim aquest poder. Només el mètode és diferent.
-Quan el mètode sembla la crida de Déu, és una altra cosa -va dir l’herbolari-. Més que mètode. Aquesta mena de coses haurien de ser brutals i òbvies. Per això vivim tots plegats en pau.”

Bé, doncs, espero haver-vos despertat el cuquet cap a una novel·la que es veu que ha meravellat la totpoderosa Oprah Winfrey, que en parla amb una vehemència fora de sèrie! Bé, ja ens direu si ha estat així!

Us deixem amb una notícia a La Razón.

Share