Sóc en Martí Bou, l'administrador i editor del Nosaltresllegim.cat
· · ·
Sóc periodista de formació i vaig estudiar a l'escola Nausica, a l'institut Montserrat i a Blanquerna. Com us heu quedat? Doncs jo m'he quedat amb una feina fantàstica, que és la de portar el Nosaltres!
I vosaltres, llegiu? Sigueu part del Nosaltres!
Avui és un dia fabulós! La Diada de Sant Jordi sempre és una oportunitat per mostrar el nostre amor per la lectura, els llibres, per gaudir d’una jornada increïble en què tots ens escapem un moment o altre per tal de poder comprar aquell títol que hem estat pensant durant dies amb allò del “i què li regalaré per Sant Jordi”… i encara millor! Per passejar, passejar i passejar i decidir-se a l’últim moment perquè un bon llibreter ens diu allò del “si et va agradar aquell, no et perdis aquest llibre! T’ho passaràs molt bé!”.
I és que Nosaltres no ho podem evitar. Ens encanta aquest dia. És per això que agafem la motxilla, la càmera i els llibres que han d’acabar signats, i anem a buscar els autors que firmen en un dia tan especial!
Aquí teniu les fotos que fantàstiques que ens ha fet en Fede Nieto (el trobareu a www.fedenieto.com, al seu Twitter i a Instagram) Oi que són xules?
Per cert, sabeu dir-nos qui són els protagonistes de cada foto? Contesteu-nos als comentaris!
I vosaltres, Nosaltres, quin llibre us firareu i quin llibre regalareu?
Aquest any hem volgut fer una cosa especial de cara a Sant Jordi. Hem demanat a algunes de les editores -alerta! Són aquestes súper-dones a l’ombra que troben les perles que acabem llegint i a qui hem d’agrair unes quantes hores de lectura!- que comparteixin amb tots Nosaltres quin és “el seu Sant Jordi”.
També heu de saber que per elles és molt complicat fer-ho perquè, en el fons, és com fer-los triar entre el pare i la mare! O pitjor! Triar quina de les seves criatures prefereixen! Editen molts llibres que els agraden molt i els és molt complicat escollir!… però s’han armat de valor i de paraules i ens expliquen, a tots Nosaltres, quin és el seu Sant Jordi d’enguany.
La Berta Bruna, una de les mares del Nosaltresllegim i editora de Columna, Destino i Planeta en català, ens recomana que el 23 d’abril, després del passeig per la rambla, la compra de la rosa i el cop d’ull als llibres exposats, deixem anar els nostres desitjos. Sobretot, el Desig de xocolata de la Care Santos.
Sant Jordi és un dia especial, això no ho discuteix ningú. El llibre, la rosa… i aquest any no hi pot faltar la xocolata!
Després de llegir Desig de xocolata només tens ganes de recomanar-lo. Care Santos m’havia seduït amb les seves anteriors històries Habitacions tancades i L’aire que respires, i aquest Premi Ramon Llull tenia tots els ingredients per fer-me passar una bona estona. I així va ser.
Desig de xocolata és la història de tres dones, molt diferents, que viuen en segles diferents, unides per la xocolata. La seva relació és una xocolatera de porcellana blanca que passa per les seves mans. A partir d’una brillant estructura en tres actes i de la mà de les tres dones que tindran contacte amb el recipient, el lector fa un recorregut per la tradició xocolatera de Barcelona des de les més variades i complementàries perspectives: l’organització i funcionament del gremi de xocolaters durant el segle XVIII, la introducció de les màquines i enginys industrials per poder fabricar un producte de més qualitat al segle XIX, fins als processos químics per elaborar sabors insòlits i sofisticats propis de la cuina d’autor.
El llibre és una reconstrucció que va del present al passat aturant-se en els moments més interessants del pas de la xocolata per la ciutat de Barcelona. També és el reflex de tres èpoques i els tres relats comparteixen temes com les relacions de parella, el consum i fabricació de xocolata, la passió per l’òpera i algunes referències creuades que mantenen el fil argumental.
El lector no es podrà avorrir ja que al llarg de la novel·la hi trobem tres formes narratives que conviuen per donar forma a la història. Tres històries que es poden llegir de forma independent però que juntes resulten delicioses. La meva recomanació és fer-ho tal i com proposa l’autora, per ordre.
Pot una novel·la ser tan addictiva com la xocolata? Comproveu-ho nosaltres mateixos: si comenceu a llegir Desig de xocolata no la podreu deixar.
Recomanació de l’editor per aquest Sant Jordi. No fallareu!
Moltes gràcies, Berta pel teu escrit i bon Sant Jordi! T’esperem més sovint al Nosaltresllegim!
Títol: Desig de xocolata
Autor: Care Santos
Editorial: Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Premis: Premi Ramon Llull 2014
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-9708-263-1
Preu: 21€
Més, més!! Qui més? Doncs tenim una altra de les editores de Columna, Destino i Planeta en català. En aquest cas qui ens recomana llibre és l’Ester Pujol, que també ha optat per un autor de casa que vam ressenyar fa molt poquet i que ha escrit un llibre de ficció que… a saber! Tenint en compte els personatges, podria haver estat d’Història!
Si el de la Berta Bruna era el Ramon Llull 2014, L’Ester se’n va, aquest Sant Jordi, de viatge amb el Premi Josep Pla 2014: Els ambaixadors, de l’Albert Villaró.
Pels que els agradin les novel·les d’aventures, d’espies, amb un rerefons històric i busquin divertir-se llegint una història que podria haver estat i no va ser.
Any 1949. Catalunya és independent des dels fets d’Octubre del 1934.
Els ambaixadors d’Albert Villaró, Premi Josep Pla 2014 (Destino), és una lectura que atrapa.
Parteix de la pregunta “què hauria passat si…” i Villaró s’imagina una Catalunya independent des de 1934. Ara que el debat sobiranista està tan present, aquesta novel.la d’història-ficció és un divertiment molt interessant. És una novel·la d’espies, d’aventures, en què l’autor es permet “petites venjances històriques” com la mort de Franco en un accident d’avió el juliol del 36.
S’ha dit que la novel·la és una “ucronia”, narrada amb gran sentit del ritme, amb molt d’humor i amb una punta de mala bava. Hi ha els “cameos” de personatges reals, com ara Josep Pla o Carrasco i Formiguera, a qui presenta com a President de la Generalitat enlloc de morir assassinat durant la guerra.
El protagonista és “Mossèn” Farràs, un seminarista del poble de Tor (Lleida), a qui li passen mil-i-una. Al llibre hi ha una barreja d’amistats, passions i traïcions curiosa, que el fa molt atractiu i permet somniar amb una Catalunya que hauria estat diferent.
En Lluís-Emili el va començar i no el va poder deixar anar quan va haver de ressenyar-nos-el… Et creiem, Ester!!
Llegiu-lo, que us ho passareu molt bé!
Títol: Els ambaixadors
Autor: Albert Villaró
Editorial: Destino
Col·lecció: L’ANCORA
Premi Josep Pla 2014
Pàgines: 688
ISBN: 978-84-9710-240-7
PVP: 21,95€
Qui més, qui més… la tercera “Columnessa”!! La Pema Maymó també s’ha animat a triar una de les criatures que ha editat, ha fet el cor fort i ens ha escrit un text molt xulo amb la seva aposta i l’experiència que l’espera aquesta Diada de Sant Jordi!
Enguany viuré el meu vuitè Sant Jordi des de l’interior. Això no m’atorga cap altre mèrit que arribar un any més al final del dia amb els peus destrossats, el mòbil sense bateria i l’eufòria desfermada després de viure “El Millor Dia Laboral de l’Any”. Perquè Sant Jordi és l’esclat de tota la feina feta durant mesos i el vivim com una festa: és la nostra aposta per uns autors i uns títols concrets, la nostra tria pensant què voldrien llegir els lectors i què els podem oferir d’entre tots els originals que arriben a les nostres taules.
Enguany tenc un motiu extra per sentir-me afortunada i pensar que algú tindrà la sort de reviure el que jo ja he experimentat abans: he vist néixer el llibre 1960. Quan els nois amb corbata no anaven a la presó, d’en Jordi Mercader. Del llibre no en desvetllaré gran cosa perquè ja ho fan aquí i aquí millor que jo, però puc explicar el que se sent quan trobes la combinació perfecta entre temática, ritme literari i autor de fina ironia: quasi enamorament. Sí, sí, pot fer riure, però bé que vos passa quan anau a una llibreria i trobau el llibre perfecte, oi?! Idò des de l’altra banda també es viu i això és el que m’ha passat amb aquesta novel·la que barreja història i política i amor i idealisme, i que ho té tot perquè arribis a la darrera página pensant que has descobert una época de la Història de Catalunya poc tractada literàriament i que te l’han explicada d’una manera entretinguda i intel·ligent.
Si teniu pares, marits, amics o tiets que siguin amants dels títols amb rerefons polític, catalanistes convençuts, interessats en la figura de Jordi Pujol o lectors de novel·la històrica contemporània… en fi, lectors d’històries personals compromeses amb l’amor, els somnis o la pàtria, aquesta és la novel·la per regalar-los aquest Sant Jordi. Potser ells, com jo, aniran a dormir satisfets i feliços d’haver topat amb el llibre de Jordi Mercader.
Gràcies per la recomanació, Pema! I t’esperem més sovint al Nosaltresllegim!
Títol: 1960. Quan els nois amb corbata no anaven a la presó
Autor: Jordi Mercader
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-664-1815-7
Preu: 19,95€
I per acabar tenim una ficció internacional. I qui ens la recomana? D’això se n’ocupa la Dina de la Lama, editora de ficció internacional dels segells -atenta la companyia!- Empúries i Proa.
Ella ha optat per recomanar-nos un llibre que encara no us hem pogut explicar al Nosaltresllegim… de manera que, què més voleu? Informació de primera mà! La seva aposta per Sant Jordi és Els humans, de Matt Haig, Un fenomen literari mundial que per fi arriba a les nostres llibreries de la mà d’Empúries.
Aquí teniu el Sant Jordi de la nostra Empurienco-Proenca!
“Un humà és una forma de vida bípeda real d’intel·ligència mitjana, que viu una existència en gran mesura il·lusa en un planeta petit inundat d’aigua en un racó molt solitari de l’univers”. Així comença Els humans, de Matt Haig, un llibre tendre, amable, escrit amb molt d’humor i, sobretot, amb molt d’amor, sobre el fet de ser humans.
Un bon dia, un alienígena de Vonnadoria arriba a la Terra disposat a acabar amb la vida de qualsevol persona que hagi sentit a parlar de la solució a la hipòtesi de Riemann. Els alienígenes pensen que una informació com aquesta pot ser extremadament perillosa per l’Univers en mans dels humans, una espècie ignorant, primitiva, irracional i “caracteritzada per la violència i la cobdícia.”
Però a mesura que el vonnadorià, encarnat en el cos del desaparegut professor Andrew Martin, vagi coneixent més i millor els humans (la Isobel, la dona de l’Andrew , en Gulliver, el fill adolescent de la parella, els amics i coneguts del matemàtic finat, i la seva amant, una alumna del Fitzwilliam College) anirà analitzant les seves febleses, la seva força, la perseverança, la infinita capacitat d’estimar i de donar-ho tot pels altres, de gaudir, de riure, de plorar i, de mica en mica, canviarà d’opinió.
Amb passatges còmics (quan l’extraterrestre ha d’aprendre el llenguatge i els costums dels humans)…
“La dona em va dir que havia parlat amb la universitat. Allò sol ja no tenia gaire sentit. Com es podia fer, a veure?”
“- Tot s’arreglarà, Andrew. Això només és un entrebanc. T’ho prometo. De seguida tornaràs a estar com una rosa.
– Com una rosa? —vaig preguntar, francament alarmat.“
“Una vaca és un animal que viu a la Terra, un ungulat domesticat i multiús que els humans tracten com una botiga oberta les vint-i-quatre hores per obtenir menjar, piscolabis líquids, fertilitzant i calçat de disseny.”
… i emotius i més profunds a mesura que avança la novel·la, Els humans ens farà riure, somriure i pensar: és normal que el telenotícies parli gairebé exclusivament de guerres i diners, i passi per alt descobriments o investigacions? I dels ordinadors, quin ús en fem? Li dediquem prou temps als nostres o passem massa hores preocupats pel nostre èxit i la nostra feina? Quines coses ens importen realment a la vida? Ens ajudem prou els uns als altres? Llegim poesia? I escoltem música?
La visió incisiva i externa del vonnadorià ens permetrà acostar-nos a nosaltres mateixos amb una lupa a la mà i riure i reflexionar sobre qui som, què volem, quina vida fem, què pensem i com actuem.
I per acabar, aquí tenim uns quants consells de l’Andrew/àlien al seu “fill” Gulliver:
La vergonya és un llast. Treu-te-la de sobre.
La tecnologia no salvarà la humanitat. La salvaran els humans.
El sexe pot fer malbé l’amor però l’amor no pot fer malbé el sexe.
La teva vida tindrà 25.000 dies. Procura recordar-ne uns quants.
Si hi ha una posta de sol, atura’t a contemplar-la. El coneixement és finit. L’admiració és infinita.
Ets humà. T’interessen els diners. Però recorda que no et poden fer feliç perquè la felicitat no està en venda.
Ningú té mai tota la raó de res. Enlloc.
Tothom és una comèdia. Si algú es riu de tu és perquè encara no ha entès la farsa que és ell mateix.
El teu cervell està obert. No permetis que se’t tanqui.
Tens el poder d’aturar el temps. Fes-ho amb petons. O escoltant música.
Una paradoxa: les coses que no necessites per viure (llibres, art, cinema, vi i d’altres) són les coses que necessites per viure.
En algun moment passaran coses dolentes. Busca algú en qui recolzar-te.
L’alcohol al vespre ve molt de gust. Les ressaques al matí no tant. En un cert moment hauràs de triar: vespres o matins.
Obeeix el teu cap. Obeeix el teu cor. Obeeix el teu instint. De fet, obeeix-ho tot menys les ordres.
No pensis que saps. Sàpigues que penses.
La guerra és la resposta. A la pregunta equivocada.
Quan miris les notícies i vegis membres de la teva espècie que pateixen, no pensis que no hi pots fer res. Però sàpigues que no ho faràs mirant les notícies.
Leonardo da Vinci no era un dels vostres. Era un dels nostres.
Si penses que una cosa és lletja, torna-la a mirar. La lletjor només és un fracàs de la vista.
El fracàs és una il·lusió òptica.
Sigues curiós. Qüestiona-t’ho tot. Un fet present només és una ficció futura.
Tens sort de ser viu. Inspira i aprofita les meravelles de la vida. No donis mai per descomptat ni un pètal d’una flor.
Els humans és una novel·la que pot agradar molt als adolescents, per la seva immensa capacitat de qüestionar-se coses, i a tots aquells lectors que busquin entretenir-se amb un llibre diferent, poc convencional, i que hagin passat una bona estona amb novel·les com L’avi de 100 anys…
Té bona pinta, oi? I la Dina dóna bones referències de gustos! Amb aquest llibre sembla que quedareu bé!!
I vosaltres, Nosaltres, quin llibre us firareu i quin llibre regalareu? Expliqueu-nos-ho als comentaris!
I si voleu tenir el vostre llibre signat, doneu un cop d’ull a aquest pdf amb els horaris de les firmes de Sant Jordi!
La Glòria se’ns estrena amb un llibre que pot ser un dels títols d’aquest Sant Jordi!
Es tracta de Cuina amb Joan Roca, de Joan Roca Fontané, el xef més xef de tots els xefs que tenim aquí -i al món sencer!-. Una guía completíssima amb tots els secrets per fer a casa el que fan a Can Roca!
Sí, és veritat: pots convertir la cuina de casa teva en el millor restaurant del món. Com? Molt fàcil, amb el llibre Cuina amb Joan Roca. Un autèntic tresor que aglutina el bo i millor d’un xef que ha ara per ara és el nostre gran referent gastronòmic/culinari a tot el món.
Així és que ja no teniu excusa, obriu aquest manual sense precedents i aprendreu les tècniques bàsiques de cuina d’una manera fàcil i entenedora, sense pretensions, sense estridències i sense dificultats.
Tots els coneixements de tota una vida en més de 300 pàgines que no tenen pèrdua. Això sí, són imprescindibles dos ingredients bàsics: amor per la cuina i ganes per dedicar-s’hi! Gaudiu d’aquest curs imprescindible i bon profit!
Moltes gràcies pel teu escrit, Glòria! No volíem arribar a Sant Jordi sense haver parlat d’aquest llibre al Nosaltres!
Bon profit i bona lectura!
Títol: Cuina amb Joan Roca
Autor: Joan Roca Fontané
Editorial: Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Traducció: Gemma Garrigosa Alegre
Pàgines: 350
ISBN: 978-84-9708-264-8
PVP: 24,95€
En Josep Lluch és editor de Proa, Empúries i Pòrtic i li hem demanat que ens recomani un llibre per Sant Jordi. Dit i fet! En Josep se’ns estrena al Nosaltres ressenyant tot un Premi Sant Jordi d’un autor a qui li acaben de donar -poca broma!- el Premi Nacional de Cultura:
Ho he dit alguna altra vegada, però m’agrada repetir-ho: la literatura catalana està en un moment feliç. I la novel·la Dies de frontera de Vicenç Pagès Jordà és una de les expressions d’aquesta bonaventura literària. Per què ens agrada tant aquesta obra? Què té la història del Pau i la Teresa, aquesta parella normal i corrent de Figueres? Cada lector pot viure-ho a la seva manera, en funció de la implicació amb cada un dels personatges. Es tracta de dos individus que ja no són joves però que encara no se senten adults, que estan en trànsit, en una provisionalitat que abraça els àmbits afectiu, laboral i hipotecari.
En un camp semàntic semblant al trànsit que esmentàvem hi ha la frontera del títol, on les coses canvien o estan a punt de fer-ho. I al mig de la novel·la, com una fita central, un dels personatges comet una relliscada de conseqüències imprevisibles, un fet que ho canvia tot, perquè potser tot havia de canviar.
El narrador, que sobrevola totes les pàgines a una distància prudencial, guia el lector amb un ritme àgil, viu, a prova d’interrupcions telemàtiques. En cent capítols breus desplega un repertori de recursos narratius que no pretén impressionar el lector, però sí sorprendre’l, seduir-lo i oferir-li sempre nous punts de vista. Com quan Picasso no es pot estar d’afegir una nova perspectiva reveladora al mateix quadre.
El resultat és una lectura ameníssima, perquè l’experimentació de Dies de frontera juga sempre a favor del lector, i difícilment s’hauria pogut executar amb tanta naturalitat i eficàcia si l’autor no hagués escrit abans unes quantes novel·les ambicioses. Dies de frontera enganya, perquè fa somriure com una comèdia sense pretensions, però té la profunditat que només pot donar la lleugeresa. El jurat del Premi Sant Jordi va tenir ocasió de distingir una obra de primeríssim nivell d’un escriptor que acaba de rebre, en un moment dolç de maduresa creativa, el Premi Nacional de Cultura per tota una trajectòria.
Moltes gràcies pel teu escrit, Josep! I això de recomanar-nos llibres s’ha de repetir! T’esperem més sovint al Nosaltresllegim.
Títol: Dies de frontera
Autor: Vicenç Pagès Jordà
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT
Premi Sant Jordi 2013
Pàgines: 328
ISBN: 978-84-7588-473-8
Preu: 21,50€
La Montse Ortiz se’ns estrena al Nosaltresllegim amb un llibre de No ficció de la Patricia Gabancho. Es tracta de Les dones del 1714, un recorregut fascinant pel paper de les dones que van intervenir en els fets de 1714. Aquí teniu el seu escrit!
La historia de la humanitat ha invisibilitzat i silenciat les dones o, com a molt, els ha reservat un paper secundari, sovint, com a companyes d’herois. Les dones del 1714 és un reconeixement al paper de moltes dones que des de l’anonimat van existir, viure, patir i participar en un dels capítols més cruents de la nostra Història.
La periodista i escriptora Patricia Gabancho ens presenta, a través de capítols que es poden llegir de manera independent, set dones que passen a ser les protagonistes d’una història de la qual només recordem noms masculins (Villarroel, Moragues, Casanova), i alhora ens situa, a través de converses amb historiadors, historiadores o persones expertes que aporten rigor històric a la narració, en el context polític, social i cultural d’una Catalunya enmig d’una guerra que es dirigia des de diferents capitals europees: la Guerra de Successió o la “Guerra dels Catalans”, com també se la va acabar coneixent.
L’autora ens descobreix la vida de set dones, amb noms i cognoms, a través d’una tasca d’investigació dificilíssima per culpa de la manca d’informació i poca documentació existent. Així doncs, coneixem la reina Elisabet Cristina, la reina dels catalans que va deixar escrit “Mai podré estimar una altra nació com estimo la nació catalana” o a Marianna de Copons, la petita Mata-Hari catalana, que tot seduint a un coronel borbònic passava informació al bàndol austriacista. Coneixem també a l’abadessa del monestir cistercenc de Vallbona, Manuela Desvalls, que des de la seva discreta posició de religiosa va continuar donant aire a la resistència dels catalans després de la derrota de 1714 copiant papers, fent circular missatges i facilitant informació reservada, o la Magdalena Giralt, la vídua del general Moragues que no va aturar-se fins aconseguir recuperar el cap del seu marit.
Elles són només algunes de les dones que van tenir un paper important, a vegades determinant, en un dels esdeveniments més importants de la nostra història. Aquest llibre és doncs un petit homenatge a totes aquestes dones que la Història ha volgut silenciar i oblidar.
Moltes gràcies, Montse, per ressenyar-nos aquest llibre de la Patrícia Gabancho que, de ben segur, serà un dels llibres d’aquest Sant Jordi! Aquestes dones s’ho mereixen!
Títol: Les dones del 1714
Autor: Patrícia Gabancho
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 200
ISBN: 978-84-664-1834-8
Preu: 18,50€
La Clara, amb pas ferm cap a la firma pròpia al Nosaltresllegim, ens ressenya el seu segon llibre per a tots nosaltres. Es tracta del Cent dies de felicitat, de Fausto Brizzi. Aquí el teniu:
Hi ha certs pensaments –de fet, els essencials- que acostumen a passar-nos totalment desapercebuts quan vivim immersos en la pròpia rutina. En Lucio Battistini, protagonista de Cent dies de felicitat, no n’és cap excepció: els seus dies semblen fotocòpies descolorides, fins que li comuniquen que està malalt i que li queden poc més d’un centenar de dies per morir.
Com és de suposar hi ha un abans i un després un cop s’assabenta de la terrible notícia. A partir d’aquí, els maldecaps del seu dia a dia passen a un segon pla, es relativitzen, i entra en un nou estat de consciència per mirar d’afrontar la crua realitat: té un tumor maligne al fetge de 6 cm (a qui anomena l’amic Fritz) i la seva vida ha començat un compte enrere de cent dies. En sentir que la seva vida s’esgota, experimenta tot tipus d’estats d’ànim que comparteix amb nosaltres: xoc, apatia, angoixa, estrès, obsessió, autocompassió… i felicitat. Battistini ens apropa la seva experiència a través d’un relat sincer, intimista i amb grans dosis d’un humor present a tota la novel·la, des de la primera fins a l’última pàgina.
El debut narratiu de Fausto Brizzi és brillant. Es treu de la butxaca un protagonista únic, un sogre vivaç, una família tendre, uns grans amics de la infantesa… i moltes, moltíssimes, rosquilles. Pot sorprendre una novel·la quan ja en coneixes el desenllaç? Es pot fer comèdia explicant que tot i que encara som prou joves tenim la mort a tocar? Després de llegir amb delit la novel·la de Brizzi us puc garantir que sí. El relat és dolç i amarg alhora, s’hi troben perles de saviesa i ens commou amb un mig somriure.
Cent dies de felicitat és tot un cant a la vida. En destaquen els tocs d’humor, la frescor i el ritme, que reprodueix talment els estats d’ànim del protagonista. És molt fàcil empatitzar amb l’entranyable Lucio, les seves peculiars reflexions i el món que l’envolta. Sí, m’agrada Lucio Battistini. La seva fixació pels inventors, les seves obsessives cerques a Google, les seves ocurrències… i resulta inevitable preguntar-se, igual com fa ell: què faríem si ens quedessin cent dies per morir? Què trobaríem a faltar de qui més ens estimem? Quin és el sentit de la vida? Potser sí, que és fer un mos a una rosquilla ben calenta…
A quina conclusió arribem amb tot plegat? Cal que assaborim cada segon de la nostra vida. “Perquè un dia sense riure és un dia perdut”.
Clara, sembla que això de llegir pel Nosaltres et provoca més d’un dia de felicitat! T’esperem ben aviat amb nous llibres.
Nosaltres, aquí teniu el primer capítol en pdf perquè pugueu gaudir una mica de la lectura del llibre de Fausto Brizzi.
Títol: Cent dies de felicitat
Autor: Fausto Brizzi
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Carles Sans Climent
Pàgines: 360
ISBN: 978-84-664-1847-8
Preu: 17,95€
La Clara s’ha llegit el Premi Ramon Llull d’enguany, el Desig de xocolata de la Care Santos, i ens el ressenya per a tots Nosaltres:
Dins els objectes viuen històries i veus que les expliquen. De vegades, quan toco la xocolatera de porcellana blanca, em sembla que les escolto.
La novel·la de la Care Santos, guanyadora del Premi Ramon Llull 2014 narra la història de tres dones unides en el temps per la seva passió per la xocolata i que tenen con a vincle comú una xocolatera de porcellana blanca.
La història es divideix en tres parts, en ordre cronològic invers, des que el preuat objecte de porcellana es trenca, fins al moment de la seva fabricació. Aquest pretext enllaça els tres relats centrals de l’obra: tres dones amb vides prou allunyades entre sí, més enllà del gust per la xocolata.
D’aire costumista, Desig de xocolata arrenca a la Barcelona contemporània, coincidint amb la trencadissa de la preuada peça de porcellana. Actualment vivim una època de xocolates complexes i sofisticades, en què la seva elaboració ha esdevingut tot un art. La Sara, propietària d’una reconeguda botiga de xocolata és una dona que a la seva quarantena ho té tot: una bona posició econòmica i una família que s’estima. Malgrat tot, no se sent plenament satisfeta amb aquesta vida que viu i haurà d’enfrontar-se a un problema no resolt del passat.
La segona part ens trasllada a la Barcelona del s.XIX, on coneixem l’Aurora, filla d’una minyona d’una casa benestant. En aquest moment, la xocolata perd el seu caràcter artesanal per formar part del procés industrialitzador de Catalunya.
L’obra es tanca amb una Barcelona ambientada al segle XVIII, en els anys de la xocolata artesana. La de la Maria Anna és la història d’una noia que aspira a alliberar-se de l’encorsetament al qual la sotmeten els costums propis de l’època. La protagonista d’aquest tercer bloc és una xocolatera que s’enfronta tota sola al gremi en una època en què aquest era fonamentalment masculí, cosa que l’obliga a defensar els seus drets com a dona.
D’aquesta manera, l’autora ressegueix la tradició xocolatera de Barcelona, des del segle XVIII fins a l’actualitat, explicat amb voluntat d’emocionar i encomanar una passió que també és la seva. Destaca la fluïdesa narrativa de la Care Santos i com aconsegueix posar-nos a la pell de cadascuna de les protagonistes de la novel·la. També, el rerefons històric que s’amaga darrera de cada història, que ens aporta nombroses i interessants dades sobre la història de la xocolata. Es tracta, en definitiva, d’una obra senzillament deliciosa.
Moltes gràcies pel teu escrit, Clara! Estem molt contents que t’hagi agradat i no ho dubtis: t’esperem més sovint al Nosaltres!
Títol: Desig de xocolata
Autor: Care Santos
Editorial: Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Premis: Premi Ramon Llull 2014
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-9708-263-1
Preu: 21€
Hi ha moltes menes de fronteres: físiques, polítiques, mentals… Però, sobretot, hi ha fronteres vitals. Vénen instal·lades de sèrie en el nostre disc dur i ens permeten transitar de forma conscient entre les etapes de l’existència. Algunes, com el pas de la vida a la mort, són contundents i inevitables -amb permís d’Eduard Punset. Però d’altres, com el pas de la joventut a l’edat adulta, són dinàmiques, intangibles i estan eternament subjectes a revisió. Els protagonistes de Dies de frontera (premi Sant Jordi 2013) són víctimes d’aquesta arbitrarietat. Conscients de la indefinició existent al voltant del concepte de maduresa, i sense un tutorial de Youtube que els expliqui quin és el proper pas, s’instal·len en aquella terra de ningú anomenada qui-dia-passa-anys-empeny fins que el sistema es penja i demana ser reiniciat.
Vicenç Pagès Jordà (Figueres, 1963) explora amb habilitat els terrenys pantanosos d’aquesta no-frontera, aquesta zona de transició que ve més determinada per l’actitud vital de cadascú que no pas pel fet de canviar el tres pel quatre en la primera espelma del pastís d’aniversari. Amb una tècnica narrativa a mig camí entre el collage i la novel·la psicol·lògica, Pagès planteja una trama aparentment senzilla, on els personatges ens vénen dibuixats, a parts iguals, per allò que fan, allò que pensen i allò que pengen al seu mur de Facebook. I on la veu del narrador treu el nas per interpel·lar directament els lectors i acabar de situar-los en la línia espai-temps.
Els fans d’Els jugadors de whist, l’anterior i exitosa novel·la de l’autor (Premi Crexells 2009), trobaran en aquest nou llibre elements familiars, reconeixibles, del seu univers literari: d’una banda, l’ús constant de la cultura pop com a material narratiu (de les sèries a la música, passant per la publicitat i la moda). De l’altra, la irrupció de Figueres i, per extensió, de l’Alt Empordà, com un escenari rellevant, que influeix els personatges i arriba a determinar-ne les decisions. Això sí: que ningú no s’esperi trobar-hi l’Empordà mitic, idealitzat per poetes i estiuejants, sinó un paisatge real, a trossos viu a trossos decadent, farcit d’eixos viaris i prostíbuls a l’engròs, i amb rastres evidents de l’incendi de 2012. Una terra, ai!, de frontera.
Moltes gràcies pel teu escrit, Jordi! T’esperem més sovint pel Nosaltresllegim!
Títol: Dies de frontera
Autor: Vicenç Pagès Jordà
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT
Premi Sant Jordi 2013
Pàgines: 328
ISBN: 978-84-7588-473-8
PVP: 21,50€
L’Andreu Sentí se’ns estrena al Nosaltresllegim amb l’Això és tot de James Salter. Aquí teniu el seu escrit. Li ha agradat molt!
James Salter ha publicat a Amèrica la seua sisena novel·la, All that is, lloada per la crítica com l’obra que el converteix en un dels millors autors contemporanis. Fins i tot Richard Ford l’ha considerat “el mestre”. Feia més de 34 anys que no havia publicat cap novel·la i quan és a la vora dels 90 anys, Salter ens regala aquesta gran ficció: Això és tot, traduïda al català pel Ferran Ràfols.
Aquesta novel·la explica la vida de Philip Bowman, un jove oficial de la marina nord-americana que combat en la Segona Guerra Mundial. Quan torna a casa estudia a Harvard i aviat troba faena d’editor. En el pla professional viu una carrera d’èxit, amb reunions amb escriptors, festes literàries, viatges a Europa. En canvi, en el pla sentimental, malgrat el seu caràcter seductor i diverses aventures, l’amor de debò se li resisteix. I cada relació és diferent. Amb la Vivian, la seua primera esposa, no comparteix gran cosa; amb l’Enid, una editora londinenca de qui s’enamora bojament, no troba el mateix compromís; i amb la Christine, amb qui semblava que vivia en una plenitud total, les coses no van com s’esperaven. Efectivament, la vida pot canviar en qualsevol moment… I per a Bowman, la vida, té un parell de sorpreses reservades.
En poc més de 350 pàgines, el lector assisteix com un espectador privilegiat al recorregut vital de Bowman. El narrador ens acosta a l’estat emocional i a la perspectiva de Bowman sobre la seua pròpia realitat, però mai arriba a ser un narrador indiscret. Això és tot és una novel·la de fets, amb un argument que flueix de forma constant i que dóna poc espai per a la reflexió. Hi passen moltes coses i s’hi expliquen mil històries: vides d’una constel·lació de personatges sempre al voltant de Bowman, com ara la vida familiar i tràgica del seu company editor, l’Eddins, el flirteig del pare de la Vivian amb una joveneta o les aventures de Kimmel, el seu company a la guerra. Personalment, aquesta profusió d’històries m’ha recordat Hemingway i la seua capacitat narrativa. La trajectòria de Bowman i les seues vivències ens mostraran una manera d’afrontar la vida i l’amor, en una època i un país. Narrat sense cap dramatisme -ni en moments d’una certa desesperació ni en estones de joia i embriaguesa-, el temperament n’és la màxima. I algunes escenes m’han semblat magistrals.
Això és tot s’aferra a l’escriptura i a la literatura per conservar la realitat, el record. Com si es tractés d’unes memòries (més o menys) de ficció, l’autor escriu “arriba un moment que t’adones que tot és un somni i que només el que es preserva en l’escriptura té alguna possibilitat de ser real”. Però contràriament al que podria semblar, no trobem ni rastre d’un to memorialístic o reflexiu. Al contrari. Això és tot és una novel·la vitalista que explica la vida de Philip Bowman. I ho explica sense rememorar res, sense diàleg intern, sinó amb un narrador que ens acosta als fets i als sentiments del protagonista.
En el marc de la societat nord-americana posterior a la Segona Guerra Mundial Salter ens mostra un personatge inoblidable, en Bowman, i el testimoni de la seua vida. A mi m’ha agradat moltíssim… i per fi es fa justícia amb Salter: ara ja podem llegir una novel·la seva en català!
Moltes gràcies per la teva ressenya, Andreu! T’esperem més sovint al Nosaltresllegim!
Només desitjo que en David Castillo no sigui la reencarnació de Jules Verne, o com a mínim que no comparteixin data de naixement. I això per què? Resulta que l’escriptor francès va néixer un 8 de febrer (com una servidora) i és famós, com ja sabreu, per descriure el futur amb una precisió extraordinària en les seves novel·les de ciència-ficció. Desconec quin dia va venir al món en David Castillo, però hem begut oli si coincideix amb en Jules… Mireu, us cito el que diu una pàgina d’aquestes dels horòscops sobre alguns aquaris: ‘És freqüent que els nascuts el 8 de febrer tinguin poders paranormals i la capacitat de preveure el futur…’
I us preguntareu a què treu cap tot això? Doncs ara ho us en faig cinc cèntims. Estem davant d’un llibre que ens presenta la Barcelona del futur. Situa l’acció a l’any 2040… I us asseguro que aquesta ciutat és de tot excepte brillant i segura. No patiu! Només és ciencia-ficció…
Passegem per una ciutat sòrdida i apocalíptica on la prostitució, les drogues i l’alcohol acompanyen la música de la desesperació, la fam i les armes. El caos i la decadència s’han apoderat d’una Barcelona equiparada a la Europa del finals de les guerres mundials.
El protagonista de la novel·la és un periodista de gairebé vuitanta primaveres que rep l’encàrrec d’un home del poder, l’Herèdia, d’intentar establir un diàleg amb les Milícies de la Joventut per tal de recuperar la pau. Però l’Herèdia acabarà assassinat. En aquesta Barcelona que no existeix només hi regna la cobdícia i la pirateria, ningú vol posar ordre en la capital mediterrània del crim on sobreviure és la missió quotidiana dels seus habitants.
El que crec que pretèn l’autor amb aquesta novel.la distòpica és advertir-nos dels riscos de la manipulació mediàtica i política. La Barcelona d’en Castillo representa una ciutat hipotètica indesitjable, on la corrupció i la desesperació la condueixen a un final apocalíptic.
Com veieu, l’optimisme és fora de l’horitzó futur en aquesta novel·la… Potser ara enteneu el que us deia al principi, oi? Insisteixo: que no hi sigui com en Verne, si us plau! David Castillo, diguem que no ets aquari! Supersticiosa, jo? Sí, d’acord, només és ciencia-ficció…
Però i si…!? En voleu saber més? Haureu de llegir el llibre del David Castillo!
Títol: Barcelona no existeix
Autor: David Castillo
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-9787-925-5
Preu: 16€
Uso de cookies
Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies
