Arxiu de la categoria: Algunes coses nostres

Una espècie de calaix de sastre per parlar de tot plegat.

Celebreu Sant Valentí? Feu-ho amb el Moccia!

Títol: Aquesta nit digues que m’estimes
Autor: Federico Moccia
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 464
ISBN: 978-84-6641-452-4
PVP: 18,90€

A casa nostra tenim un dia, de fet una magnífica Diada, per poder dir “t’estimo” i, a sobre, tenir una excusa per regalar una rosa o un llibre (Nosaltres som molt partidaris d’aquesta segona opció!).

D’aquesta Diada se’n diu Sant Jordi. Però, siguem sincers, n’hi ha una altra que també celebra molta gent que és Sant Valentí. I nosaltres hem pensat “i per què no celebrar-ho dues vegades?”. És fantàstic poder dir t’estimo dues vegades (com a mínim!) regalant un llibre, oi?

Així doncs, com que fa molt poquet que s’ha publicat l’últim llibre d’un fenomen de la literatura romàntica que prové d’Itàlia i que es diu Federico Moccia, ens hem dit que estaria molt bé regalar un dels seus Aquesta nit digues que m’estimes.

Per aquells qui vulgueu celebrar el Sant Valentí amb Nosaltres, i fer-ho amb un regal, estigueu atents al nostre Twitter perquè regalarem un exemplar d’Aquesta nit digues que m’estimes a tots aquells que facin retwit de la nostra última piulada a Twitter.com/Nosaltresllegim.

A través d’un sistema de tria a l’atzar de Random.org, escollirem el guanyador/a i ens hi posarem en contacte perquè ens faciliti l’adreça postal per enviar-li el llibre d’en Federico Moccia.

Repiuleu i, si el celebreu, gaudiu de l’amor sigui quan sigui!

—————————–

S’ha acabat el dia i ja tenim guanyadora! La Carme Dolz, que ha fet RT a les 10:24 d’avui. Tan bon punt tinguem la seva adreça postal (que podem rebre a través d’un missatge privat de Twitter, d’un comentari al blog que no publicaríem o un correu a nosaltresllegim@clickart.cat)  li farem arribar Aquesta nit, digues que m’estimes, la nova novel·la de Federico Moccia. Felicitats i moltes gràcies a tots els qui heu participat!

Share

Comença la BCNegra! Nosaltres no ens ho perdrem!

Nosaltres, la ciutat comtal es converteix aquests dies en la capital del crim… literari! Si és febrer i fa fred, no us espanteu. És normal per aquesta època de l’any. Espanteu-vos d’alegria, però, si el que veieu són ombres allargades que us esperen amb un ganivet en forma de llibre perquè arriba la setena edició d’aquesta trobada entre autors, editors i lectors del gènere: la BCNegra.

Enguany, Barcelona tornarà a ser el centre de la novel·la negra i criminal agafant com a eix el passat, el present i el futur, segons ha explicat el comissari de BCNegra, Paco Camarasa, que ha explicat que “Barcelona és la ciutat del crim literari i a la vegada agrupa la indústria i les col·leccions més importants”.

Continua llegint

Share

Nosaltres no només llegim… som rosego-redactors i fans d’Stilton!

Si d’alguna cosa podem estar contents aquesta última dècada en el món dels llibres és que, si per una banda han anat apareixent un munt de coses que distreuen la canalla en forma de no-llibre, per una altra han aparegut –afortunadament!- uns quants fenòmens literaris que han deixat aparcades Wii’s, Pléiesteixons i derivats per portar a petits i menys petits a reprendre la lectura com a un hàbit normal, habitual, i sobretot, interessant per als interessats.

I en el podi hi tenim mags amb ulleres, amors adolescents procedents d’Itàlia, bessones que van de tres en tres, i a dalt de tot hi tenim el ratolí més amant dels llibres de la història de la literatura. I si en dubteu, pregunteu a les rates de biblioteca.

És per això que des del Nosaltres estem encantats de poder-vos explicar que Geronimo Stilton treu un nou llibre!

I no només això!! Trrrrrrrrr… TA-DÁ!! La història està situada A CASA NOSTRA!!!

Us sona d’alguna cosa l’escenari per on passeja l’amic Stilton a la coberta del seu nou llibre? Senyeres, una rambla, parades amb llibres… És ben bé que Geronimo camina per Barcelona un 23 d’abril, oi? De fet, al Nosaltres ja us el vam fotografiar durant l’última Diada de Sant Jordi signant llibres a tort i a dret a un munt de criatures! Doncs l’experiència va ser tan positiva que ara ha dedicat un llibre per relatar-ho. I és aquí que ens volem fer eco (mai millor dit) de què ha explicat el propi Geronimo Stilton a la seva pàgina web, que va una mica de bòlid amb aquest nou llibre i per això ha explicat als seguidors del seu blog que “M’heu de perdonar però vaig contraRATllotge”:

Amics i amigues, estic caaaansaaaadíssssssim! I, alhora, molt il·lusionat!

Per què tot plegat? us preguntareu. Doncs perquè demà, dia 2, arriba a les llibreries El llibre i la rosa, la primera aventura de Geronimo Stilton (és a dir, jo mateix!) a Catalunya!!! Estic supervisant personalment que tots els paquets estiguin correctes, que les imatges siguin ultramaques, que els textos hagin quedat ben bé…

Us imagineu la feinada?? Per sort, els amic llibreters m’estan ajudant molt i estic convençut que tot sortirà rodó com un formatge de bola!

Voleu llegir de què va? Esteu impacients???

“Un perfum de primavera omplia l’aire: un ventet lleuger em pessigollejava el morro, el sol brillava, una parella de coloms festejava a l’ampit de la finestra del meu despatx i jo… jo sospirava pensant en una misteriosa rosegadora de qui estava completament i perdudament enamorat! Havia de trobar una manera de poder-me distreure’m una mica… Per sort, la meva germana Tea em va portar a la ciutat més alegre del món, Barcelona, a la descoberta de l’extraràtica Festa del Llibre i de la Rosa: la Diada de Sant Jordi!”

Ah! L’amor!! I la Diada de Sant Jordi! Oi que m’explicareu si teniu ganes de llegir-lo?

Per cert, heu de saber que cada dia estic mes orgullós dels vostres articles! Sou uns rosegadors genials! Paraula d’Stilton!!

Geronimo Stilton

El fet és que tenim un nou Geronimo, i Nosaltres no faltarem a la cita de can Stilton. Farem de rosego-redactors i us explicarem de què va aquest El llibre i la rosa i les aventures d’aquest entranyable periodista de l’Eco del Rosegador.

Doncs això, que Nosaltres ens en farem eco!
Paraula de Rosego-redactors!

Share

En Lluís-Emili ja és un dels Nosaltres

No em tinc per un lector compulsiu. M’agrada llegir, m’agrada sentir i escoltar música. M’agraden les paraules, el seu so i els secrets que amaguen. De jovenet deia que m’agradava l’etimologia però ni jo ni ningú del meu entorn tenia ni idea de com s’estudiava això, i menys si d’això se’n podia viure. Per tant vaig estudiar a la vella (i pudent) Escola de Comerç del carrer de Balmes. Corrien (més ben dit, caminaven) els grisos anys cinquanta.

També em fascinen les formes dialectals, els accents diversos: quan vaig sentir per ràdio (benemèrit “radioteatro”!) el Pigmalión de Bernard Shaw vaig envejar de tot cor el professor Higgins. I encara no se m’ha passat ni la fascinació ni l’enveja. Poques coses em proporcionen més satisfacció que endevinar que una persona és d’Esplugues de Llobregat o d’Agramunt (o d’Astorga) per la seva manera de fer servir les paraules, la cantarella… Tinc una filla que de petitona deia que volia anar a la platja de Tamariu per sentir parlar en estranger. Algun gen dec haver transmès.

I sóc tossut i tafaner. La lectura d’un llibre gruixut és un repte que no puc deixar a mitges per molt que no m’acabi de fer el pes. Vull saber com acaba i, si és el cas, per què se’l té per un clàssic.

No cal dir que no sóc ni he estat professional de la literatura, de la llengua o dels llibres.

Vaig acabar donant classes de “Socials” en un parell d’Instituts. I ara, jubilat.

Dels llibres que llegeixi aniré explicant una mica de què van i quin és l’interès que hagin tingut per a mi. I si puc comunicaré els meus entusiasmes.

Share

La Nit de Santa Llúcia ens deixa un Sebastià Alzamora guanyador

Això de la Nit de Santa Llúcia és sempre emocionant, i quan veus que ” la grossa” va a parar a mans d’algú  com en Sebastià Alzamora, doncs encara més!

Esperem amb ganes aquest Crim de sang, un ‘thriller’ ambientat a la Guerra Civil, així com les obres de Ramon Erra  -premi Mercè Rodoreda de contes- i d’en Marcel Riera -premi Carles Riba de poesia.

Share

Quin llibre regalareu aquestes festes de Nadal?

Petits, grans, prims, gruixuts, pesats, lleugers, de tapa dura o tova… siguin com siguin, el Sr. Tió és capaç de cagar tot tipus de llibres.

No dubteu a posar-lo a prova, que sempre us sorprendrà: sigui amb un gran llibre d’aquells que les puntes arriben a punxar com el Jo confesso del Cabré, un mida mitjana com el Divergent de la Veronica Roth, o un petit format, ràpida lectura i postpartit de repercussió mundial com l’Indigneu-vos! de Stéphane Hessel.

I si patiu pel tronc (i el recte) més estimats d’aquestes festes, recordeu que sempre ens quedaran tres senyors que acaben rematant la feina un pèl més tard.

Oblidem-nos, però, del missatger i centrem-nos en el missatge. Perquè, sigui per ser “una solució” o un univers sencer, regalar un llibre sempre és una gran idea, no trobeu?

Durant aquest 2011 us hem explicat que nosaltresllegim un munt de llibres i, francament, ens costa força recomanar-vos-en només un perquè aparegui sota el nostre i vostre estimat Sr. Tió.

La veritat és que des del Nosaltres hem decidit que després de recomanar tant, ja és hora que recomaneu vosaltres.

Així doncs, i traient-nos “el mort” de sobre, volem que ens expliqueu a Nosaltres i a tothom: quin llibre regalareu aquestes festes de Nadal?

Share

Ja tenim guanyadora de la Marató Torrent!

Nosaltres, avui hem tingut un grata sorpresa quan ens hem disposat a penjar la ressenya de l’F.X de L’R i la Julie, de l’Isaac Marion.

El Ferran Torrent, de qui fa uns quants dies vam fer una marató de ressenyes tot repassant la seva bibliografia negra, ombrívola i nocturna, de comissaris emprenyats i de Butxanes amb mans fredes… ens havia fet un comentari al post de la Marató Ferran Torrent!

Si no ens creieu, podeu seguir l’enllaç anterior i ho podreu veure amb els vostres ulls. L’escriptor valencià ens ha escrit això fent servir el seu conegut, higiènic i magnífic sentit de l’humor:

Ferran Torrent ha dit:
01-12-2011 a les 12:27

Sóc Ferran torrent. M’agradaria tindre un llibre signat per mi. No en tinc cap i em fa il·lusió. Vote per “ombres en la nit” (francament, és la que m’interessa vendre)

No ens ho podeu negar. Fa il·lusió trobar-se amb un parell de línies com aquestes!

A part d’això… ja tenim guanyadora! I el seu nom és Lia!!

Moltes felicitats a la Lia, que va fer la ressenya de Només socis per la Marató Ferran Torrent, i que ara tindrà un Ombres en la nit signat per l’autor.

Lia, se t’ha girat feina! Voldrem una ressenya del llibre del Torrent.

Moltes gràcies a tots, Nosaltres, per participar a la Marató!

Share

Benvingut, F.X!

Últimament, al Nosaltres més que un bloc on parlem de llibres, semblem un equip de futbol anglès d’aquests que, sota d’una túnica de l’Orient Mitjà petrolífer, no para de fitxar grans estrelles.

La diferència? Nosaltres no paguem una morterada de diners per col·laborar al Nosaltres. Només tenim amor i llibres.

Però val la pena, oi?

Avui volem donar-li la benvinguda com a sotasignant a un col·laborador de llarga trajectòria del Nosaltres: l’F.X.

En Francesc Xavier, conegut arreu per F.X, no només és un gran lector, comentarista i ressenyador, sinó que a més és un més que notable dibuixant i programador.

És per això que quan ens arribi un còmic al Nosaltres ja podrem dir que tenim un altre especialista per fer-ne la ressenya però mentrestant, per llibres que vagin des de zombies fins a novel·la negra o divulgació científica, podem estar segurs que hem fitxat un valor segur.

Si voleu conèixer la feina de l’F.X com a il·lustrador no oblideu visitar la seva pàgina web: www.fxescarmis.cat

Benvingut, F.X!

Share

Jaume Cabré comenta “Jo confesso” amb els seus lectors

El dijous de la setmana passada, en Jaume Cabré va fer un acte a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona amb els seus lectors.

El fet és que Nosaltres n’estàvem al cas però… no hi podíem anar! Solució? Vam contactar amb un dels nostres nous fitxatges perquè ens ho expliqués.

“Amb qui?”, preguntareu. Doncs amb un de nosaltres que ha llegit, ha gaudit i ha comentat aquest Jo confesso d’en Jaume Cabré pel Nosaltresllegim: en Lluís-Emili.

Aquí teniu l’escrit que ens ha enviat d’aquest acte:

El dijous 18, a les set del vespre, a la Biblioteca Jaume Fuster (a la plaça Lesseps de Barcelona) hi havia una cua molt llarga de gent esperant per entrar a la sala d’actes. Va caldre donar números de tanda.

No era per veure un gurú de l’Internet 2.0 ni un director de cinema. Era per participar en un col·loqui amb un novel·lista.

Insòlit.

I que escriu en català. Encara més insòlit. I positiu, uns dies en què de notícies positives no es pot dir que n’anem sobrats.

Era que Jaume Cabré es prestava a comentar amb les participants del club de lectura que havien treballat Jo confesso tot el que havien anant trobant en el decurs d’aquesta lectura. Tot això a l’escenari d’una sala d’actes ben plena de persones interessades.

Les preguntes no van ser banals: com s’arriba a trobar l’ànima de la novel·la que fa que es pugui donar per acabada? Quina és la guspira inicial per encetar-la? El mal, és inherent a la natura humana? L’art redimeix? I l’amor redimeix?

I les respostes ho van ser tot menys banals: interessants, argumentades, intel·ligents i divertides. Explicant les arrels, el mètode, algun petit secret. I donant sempre la impressió que estava sincerament interessat en el diàleg amb els lectors.

I va acabar evocant Jaume Fuster, l’amic desaparegut que dóna nom a la Biblioteca.

La conclusió seria que és un gran escriptor que, a més, és una gran persona.

Gràcies, Jaume (Cabré)

Gràcies a tu, Lluís-Emili!

Ah! I no ens n’oblidéssim! Qui anava amb en Lluís-Emili era la Fita… i d’aquí molt poc publicarem què en pensa ella del Jo confesso.

Nosaltres, us podem assegurar que us agradarà. I molt!

Share

Benvingut, Pere!

En Pere el vam fitxar ja fa un temps pel Nosaltresllegim.

Quan se’ns va presentar ens va dir alguna cosa així com ara que “el problema és que jo penso, escric i llegeixo PHP!!”.

Però Nosaltres, nosaltres no defallim! I vam veure que aquest xicot, a part de prometre-se-les molt dolces al món de la programació –com són aquests informàtics!-, també tenia un cor molt gran i bon criteri a l’hora d’escollir les seves lectures.

És per això, i per diverses ressenyes amb Nosaltres, que en Pere és membre de ple dret dels comentaristes d’aquest espai. És el nostre home de la literatura romàntica!

Ell no es rendeix mai, i és el que més ens agrada d’en Pere! No hi ha llibre que se li resisteixi (ni codi PHP, també s’ha de dir).

I que duri!

Benvingut al Nosaltresllegim, Pere!

Share