Arxiu de la categoria: Algunes coses nostres

Una espècie de calaix de sastre per parlar de tot plegat.

Marató Ferran Torrent!

7 respostes

Nosaltres, a partir d’avui comencem una marató que ens fa moltíssima il·lusió!

Des d’avui iniciem la Marató Ferran Torrent, una setmana dedicada a un dels puntals de la literatura catalana actual.

És per això que començarem amb un parell de novel·les d’aquest autor, però us volem encoratjar i animar (i molt!) a fer una mica de memòria i que ens proposeu, ressenyeu, comenteu i compartiu amb tots Nosaltres quin és el vostre Torrent preferit. Quin va ser el primer? Quin us va iniciar en el món de la novel·la negra -si és el cas-?… o un llarg etcètera de “quins”!

Com que ja ho diu el nostre nom, Nosaltresllegim, volem saber: quan vosaltres llegiu Torrent, quin Torrent llegiu o heu llegit?

Volem que això sigui… un torrent de suggeriments! (i, Sr. Torrent, quan llegeixi això, disculpi aquesta mena de metàfora horrorosa! Ens ha sortit el Matías Prats que portem dins!).

Alerta, que això té premi!

Nosaltres, que la cosa pinta bé! A Columna li hem explicat això de la Marató Ferran Torrent i ens han promès que li demanarien a l’autor si podria valorar quina intervenció li agrada més. En funció de la seva tria, enviarem a l’escollit/da un Ombres en la nit dedicat per l’autor. Oi que és una bona notícia?

Doncs au! Animeu-vos, que jo tinc feina… Me’n vaig a crear-me un àlies per poder participar!

Els preferits són:
.

Cristina

Lia

Jordi Comunicadora Quim

Montserrat

Glòria

Albert

Ignasi

Share

Nosaltres volem Pa negre als Òscars!

9 respostes

Nosaltres, avui estem molt pendents de si es farà realitat una cosa que ens faria moltíssima il·lusió: la selecció de la pel·lícula Pa negre, dirigida per Agustí Villaronga, per part de l’Acadèmia del Cinema espanyola perquè intenti optar als Òscars com a millor pel·lícula de parla no anglesa.

Ja ho veieu, aquest és el segon pas! O sigui que queda un camí llarguíssim d’una cosa que ens faria molt i molt feliços. El primer pas, la preselecció juntament amb la cinta de Pedro Almodóvar –La piel que habito– i la de Benito Zambrano –La voz dormida– ja va ser un gran moment de joia. Ha estat la confirmació de tots els guardons que ha anat recollint aquest film, inspirat en el grandiós llibre de l’Emili Teixidor.

Així doncs, el camí (si tot va bé!), serà que avui decideixin que Pa Negre representa Espanya, que després l’Acadèmia dels Òscars la nomini com a millor pel·lícula de parla no anglesa i després… ui! Això comença a ser el conte de la lletera! Hem d’anar partit a partit, que diria en Guardiola!

Doncs res, a fer-se menys il·lusions i a desitjar-li el millor a l’adaptació al cinema d’aquest magnífic relat de l’Emili Teixidor.

Si voleu repassar què en vam dir de Pa negre al Nosaltres en el seu moment, aquí en teniu els enllaços, amb els seus autors:

La Rocío ens el va explicar com una novel·la de records, l’Ester ens en va parlar tot tornant de Donostia, i fa poquet, l’Anna ens va parlar d’uns infants que vam ser i ja no som.

Molta sort! Que nosaltres volem Pa negre als Òscars!

Share

Jaume Cabré parla de Jo Confesso a l’Òmnium

1 resposta

Nosaltres, he arribat a casa fa un parell d’hores i, quan ho he fet, li he regalat a la meva filla un exemplar dedicat de Jo confesso que li he comprat aquest matí. Perquè jo sabia que veuria l’autor aquesta tarda a l’Òmnium -jo i una barbaritat més de gent que omplia la sala- i volia que li dediqués precisament a ella. Sabeu que en general demano dedicatòries per al Nosaltresllegim, però en aquesta ocasió he volgut ser mare abans que Nosaltres… I és que no sempre es té l’ocasió de saludar i demanar una dedicatòria a l’autor d’una de les millors obres en la nostra llengua. I ho afirmo sense posar un “em sembla” o “des del meu punt de vista”. Amb Jo confesso vull ser taxativa: és una meravella!

Us deixo un parell de pinzellades que ens ha regalat l’autor:

a) els primers personatges que van néixer van ser un senyor que es refugia en un monestir (en el moment d’aparèixer-se-li a en Jaume Cabré encara no tenia clar on ni quan), Nicolau Eimerich i, posteriorment, en Bernat… l’Adrià  es veu que va trigar una mica més

b) L’Adrià viu en el pis on va néixer l’autor i on hi va créixer amb els seus germans (eren cinc en total)… però a la ficció el lloc és tres vegades més gran

I una frase per reflexionar: [quan escrius] Si no tens consciència d’artesania no vas enlloc.

Ja l’estic acabant, o sigui que espero poder-vos-en donar la meva opinió, però avui no me n’he pogut estar d’avançar-vos això de l’Òmnium. Ara, a llegir!

Share

Nosaltres, ja tenim una cosa en comú amb Àngel Guimerà, Nabokov o Borges… SOM FINALISTES!

8 respostes

Bé, sí, és cert: el títol del post és una mica enganyós, perquè ells “només” aspiraven al Nobel i nosaltres, en canvi, som finalistes del Premis Blocs Catalunya 2011.

Aquests som els finalistes de Cultura i Tendències
blocs personals finalistes
— Bloc de Cotxes Elèctrics
— El Blog de Polseres Vermelles de Joan Pons
— Les Havaneres
blocs professionals finalistes
— 365 dies 365e entrevistes
— A Viva Veu
— El bloc d’en Manel Ferrer
blocs corporatius finalistes
— Ànima
— Cinema 3
— Nosaltresllegim

Fa goig, oi? A mi me’n fa moltíssim, perquè agraeixo de cor les aportacions de tots. L’altre dia em deia una col·laboradora habitual a qui aprecio molt que tots els posts tenen el meu comentari i li vaig respondre que si ho faig és perquè, de debò, em sembla fantàstic que en els temps que corren, quan tots plegats anem de corcoll, trobem un moment per escriure  sobre què llegim i vulguem compartir-ho aquí!

Així doncs, si guanyem, bé i, si no, també, perquè sempre podrem dir que estem igual que Ànima o Cinema 3, la qual cosa ja és molt dir, eh?! Nosaltres seguirem llegint amb la mateixa il·lusió, oi? Moltes gràcies!!!

Share

La Setmana del llibre en català a la Ciutadella

3 respostes

setmana del llibre en catala

Oh, no es pot ser més feliç! Nou dies per passejar per la Ciutadella, veure les novetats, conèixer els autors… I fer-se fotos amb el Geronimo o La Tina (bé, això a mi ja no m’interessa tant, però us podeu imaginar qui frisa per fer-ho!).

Anireu vosaltres també a La Setmana? Què us fa il·lusió fer-hi? Us sembla si deixem aquest comentari uns quants dies bloquejat i ens ho anem explicant? Si voleu fer-vos-hi fotos i que les publiquem ens les podeu enviar a nosaltresllegim@clickart.cat.

__________________________________________

Avui divendres hem anat a escoltar com la Montserrat Carulla llegia un fragment de Jo confesso, de Jaume Cabré, amb l’autor i els seus editors, nacional i internacionals, presents. Ha estat molt bé! Després hem fet una passejada per La Ciutadella i ens hem firat amb un llibre de l’Escola de princeses que us comentarem aviat!

Que passeu una Diada tan bona com aquesta Setmana!

__________________________________________

Nosaltres, sabeu què ha passat? Que ens ha enviat un correu en Marcel. Aquest noi ha escrit alguna ressenya, però no l’havia vist mai parlar amb tant de fervor sobre el tema.

Ara, que el que li ha passat també…

El fet és que ens ha enviat un correu i no puc evitar publicar-lo. Us deixo també la fitxa i el llibre de què parla… i que reclama!

Títol: Un intrús a l’estany
Autor: Joan Marcé
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-2976-840-4
Preu: 19,50€

Benvolguda Montserrat,

Vols indignats?

Doncs jo sí que estic indignat! Això no pot ser!! L’altre dia vaig agafar el portantu, que diuen a casa meva, i me’n vaig anar directament cap a la Ciutadella, a la Setmana del Llibre. I després de rondar i rondar, de donar voltes i voltes, de mirar i remirar les butxaques i tots els racons de la cartera em vaig decidir, finalment (és que sóc una mica cagadubtes jo…) per triar un llibre. Però llavors em vaig dir a mi mateix: “què fas buscant a la cartera?!”. Total, que vaig moure quatre fils -els pocs que tinc- i el vaig aconseguir a l’avançada d’algú que no penso anomenar!!

Quin? Jo te’l diré Montserrat: Un intrús a l’estany, del Joan Marcé. I és que jo no sóc gaire de llegir, però d’aquest m’ha arribat per moltes i diverses bandes (i això no passa amb qualsevol llibre) que està molt bé.

Doncs saps què, Montserrat? ME L’HAN BIRLAT!

La Rocío! Sí, sí… la Rocío que fa comentaris aquí al Nosaltresllegim me’l va birlar de la motxilla quan vaig anar al lavabo mentre fèiem el cafè de l’esmorzar. I ara no me’l vol tornar! M’ha dit que fins que no se l’acabi, que nanai!!
Com diria aquell, això és “motiu de cesse”.

Exigeixo mesures per part teva… i aviat!

Com a mínim que faci la ressenya pel Nosaltresllegim aviat, que me l’ha de tornar!!

Marcel. I si cal, “Marcel, l’Indignat”

pd. Té un morro que se’l trepitja!

Ja ho veieu, Nosaltres… haurem d’esperar el comentari de la Rocío!

Share

Antoni M. Badia i Margarit i Jaume Cabré als informatius… estem de sort!

5 respostes

Quan el futbol i les tertúlies de tafaneries semblen inundar-ho tot, hi ha dies que tens la sort de sentir veus en els mitjans massius que diuen coses intel·ligents, que parlen d’esforç i de país, de cultura, de llengua, d’immersió en el plaer de conèixer… És un miracle? NO! Són en Jaume Cabré i el Dr. Badia i Margarit.

No volia plegar veles sense compartir amb nosaltres els dos vincles.

Aquí teniu l’entrevista a El Món a RAC1 (per cert, estic tot just encetant el llibre però ja us dic que Jo confesso m’està semblant una filigrana autèntica, en parlarem aviat!!).

Al vincle del final del paràgraf  hi trobareu la informació sobre el premi
que li ha atorgat l’IEC al Dr. Badia i Margarit (haureu de buscar la secció de cultura).

Share

Una Rosa de “Travessia” a Banyoles ens explica que Nosaltresllegim!

1 resposta

Aquest matí hem obert el correu i ens hem trobat amb una grata sorpresa. La Rosa, lectora del Nosaltres, ens ha enviat un correu perquè necessitava explicar-nos què ens uneix a tots els qui fem, visitem i, si pot ser, gaudim d’aquesta pàgina: què llegeix.

Ha estat formidable trobar-se amb el mail de la Rosa parlant-nos d’un llibre anomenat Travessia, de Balta Navarro i editat per l’Editorial El Toll. I sobretot, ha estat fantàstica sentir que necessitava explicar-nos-ho.

I així ho ha fet:

Estem de vacances a Banyoles i el dimecres, dia de mercat, em vaig aturar a una llibreria de la localitat. La llibreria es diu L’Altell. Em va atendre la llibretera, una noia molt simpàtica i atenta. Volia que em recomanés un llibre per llegir aquests dies (estem al càmping El Llac). Em va dir que m’emportés Travessia, de l’escriptor banyolí Balta Navarro.

La veritat és que no l’he pogut deixar fins que l’he acabat. M’ha deixat sorpresa, totalment trasbalsada. Segons sé, és la primera novel·la del Balta Navarro i l’editorial és El Toll. Mai no l’havia sentit.

En poques paraules: “Durant un viatge en veler amb una colla de gent, desapareix un dels tripulants i la novel·la es desenvolupa a partir d’aquí, anant endavant i endarrere, i donant un gir increïble al final”.

La natura desbocada és un més dels personatges i també sorgeixen elements fantàstics que sorprenen d’allò més, i com no l’amor i l’odi… Tot amb un llenguatge que passa de la poètica a la sàtira sense avisar, com un cop de pal.

Ara mateix està tronant per damunt del llac i em vénen imatges de la novel·la, encara l’estic païnt.

Desitjo molta sort a aquest escriptor i avui mateix he anat a la llibreria, aprofitant que sóc per aquí, i he demanat la signatura de l’autor.

Rosa.

Nosaltres, aquest tipus de correus són els que ens posen un somriure a la cara i ens fan tenir encara més ganes d’explicar-nos llibres i més llibres.

I és per això que ens encanta saber que si us preguntem “què feu?” ens contestareu Nosaltresllegim.

Ara ens falta saber què! Endavant!

Què feu? Què esteu llegint? El mail ha de començar dient “Nosaltres llegim… “

Share

Joaquim Carbó, premi Trajectòria a la Setmana del Llibre

3 respostes

Nosaltres, avui ens volem fer ressò d’una notícia que ens fa molt feliços.

I és que en Joaquim Carbó, una de les “bandes sonores literàries” de més de tres generacions de lectors, rebrà el premi Trajectòria que s’atorga durant la Setmana del Llibre, que enguany se celebrarà de nou al Parc de la Ciutadella de Barcelona.

Tots, més o menys, hem crescut, llegit i viscut al voltant dels llibres de Carbó. I sinó, poseu el títol La casa sota la sorra al vostre buscador mental, i us trobareu a l’escola, entre llibres de text, pilotes de futbol, revistes amb cantants del moment, retoladors i plastidecors, Gameboys, o el que us hagi tocat viure a l’escola o l’institut depenent de l’edat que tingueu.

Un altra de les creacions de Carbó, que de segur que us sonarà a tots és en Felip Marlot… detectiu! I quin detectiu!

Carbó, nascut l’any 1932 a Caldes de Malavella i un dels impulsors de la revista Cavall Fort, porta més de 50 anys escrivint títols de narrativa juvenil, i llibres com aquesta Casa sota la sorra –o la seva continuació, La casa sota el gel– han estat reeditats fins a 65 cops i portats, en adaptacions teatrals, a escenaris com el TNC.

L’última creació de Carbó és L’última casa, de l’any 2008, i és l’últim episodi del seu títol més conegut.

Altres escriptors guardonats en anteriors edicions de la Setmana del Llibre, que se celebrarà entre el 9 i el 18 de setembre, han estat Maria Barbal, Isabel-Clara Simó, Emili Teixidor i Miquel Martí i Pol, entre d’altres.

En resum, un escriptor a qui des del Nosaltres hem volgut dedicar un petit homenatge. I és que setanta anys escrivint, un centenar de llibres i un milió d’exemplars, bé que s’ho valen. Un homenatge i un premi a la trajectòria.

Com a mínim.

Share

Ja saps què llegiràs, aquest estiu? Tu què ens recomanes?

8 respostes

Personalment trobo que, quan no saps ben bé què vols llegir, les llibreries són un dels millors llocs per perdre-s’hi… tot i que de vegades sigui literalment! Hi entres sense cap idea preconcebuda i de vegades sembla que els teus passos segueixen un rastre de pedretes: arribes a un llibre que et crida l’atenció, te n’enamores, el llibreter te’l recomana i, pam, al sarró!

Ara bé, hi ha vegades que -si més no a mi em passa- hi entro, m’embolico, demano consell però com que ni jo sé el que vull el llibreter no m’acaba de captar i surto amb les mans buides o amb algun llibre que difícilment aconseguirà que mantinguem una relació d’amor estable…

Si això també us passa, voleu que fem una llista de què ens recomanem per aquest estiu i què tenim ganes de llegir? Entre les revistes de les grans superfícies i aquest espai, ens refiem més de Nosaltres, oi? Per cert, què us sembla si mirem de cenyir-nos a UN sol llibre per categoria? Sí, és difícil, ja ho sé, però és que si no la botifarrada de títols pot ser indigesta, no trobeu?

Us recomano…

Tinc ganes de llegir…

  • Montserrat: L’acabadora, de Michela Murgia
  • Pere: El quadern daurat, de Doris Lessing
  • Alexandra: Guerra i pau, de Lev Tolstoi
  • Jordi: A peu per Mallorca, de Josep Maria Espinàs
  • Cèsar: Moon River, de Vicenç Villatoro
  • Albert: Juego de Tronos, de George RR Martin
  • Xavier: Un bon partit, de Vikram Seth

Podeu seguir-ho al twitter #llegirestiu

Share

Murakami, un Premi Catalunya compromès i altruista

2 respostes

Veure a les notícies com una veu de la literatura internacional, amb sentit de l’humor i sense ínfules de savi, pronunciava avui mateix a casa nostra un al·legat antinuclear i compromès, ha estat una lliçó la mar d’edificant per a a tots i un motiu de conversa amb la meva filla: la literatura ens ha d’ajudar a obrir els ulls, a pensar més i millor i, a sobre, com que és un art, a gaudir mentre ho fem.

Gràcies, Sr. Haruki Murakami, per les paraules que ens fan sortir de la inèrcia.

Haruki Murakami en el lliurament del Premi Catalunya

Títol: 1Q84
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 784
ISBN: 978-84-9787-686-5
Preu: 26,00 €

Share