El dijous 13 a la nit em van convidar a anar al XXVI Festival Internacional de Poesia de Barcelona, l’acte inaugural de la Setmana de Poesia, al Palau de la Música, i vull compartir amb vosaltres, nosaltres, el cúmul de sensacions que vaig tenir.
Enguany s’estrenaven a la direcció del Festival els poetes i agitadors culturals Eduard Escoffet, Martí Sales i Ester Xargay amb l’objectiu de dinamitzar l’espectacle poètic i ho van fer -i ho van aconseguir- amb efectes visuals i sonors llampants al principi i al final del recital, així com als descansos. D’aquesta manera van aconseguir trencar la monotonia en què podria haver caigut l’acte per moments.
En aquesta edició els poetes convidats van ser l’ucraïnès Serhíi Jadan, els catalans Jaume Bosquet i Francesc Garriga, el valencià Carles Santos, que finalment no hi va poder assistir, l’americana Lydia Lunch, l’eslovè Tomaz Salamun, la belga nacionalitzada espanyola Chantal Maillard i l’asturià Antonio Gamoneda. L’acte va durar dues hores i no vaig tenir la sensació en cap moment que es fes pesat, tot al contrari.
Em van agradar molt els poemes i la manera de recitar del Francesc Garriga, de la Chantal Maillard i de l’Antonio Gamoneda, que va ser el colofó final. Realment la poesia té quelcom que m’enlluerna, que m’atrapa, és com un embruix, com una picadura de mosquit que en un moment ja està, ja t’ha enverinat. I escoltada de la veu del propi poeta, que sap entonar perfectament, que sap fer les pauses i els silencis quan cal, que sent allò que ha escrit i ho fa sentir a l’oient, és una passada… de debò. Tot plegat crea una atmosfera quasi onírica de la que et despertes amb els càlids aplaudiments.
Com a “prova del crim” us transcric un poema del Francesc Garriga, del seu llibre Temps en blanc.
qui sap qui sóc.
faig via pel canyar d’un llac perdut
al ventre d’una vall mal caminada.
recullo el fred de cada pedra
i els passos que m’acosten
al pànic d’aigües fondes.
assajo l’últim prec
amb el reclam d’atreure els ànecs.
com reclamar, però, sense mentir?
malson d’un llit de joncs i de paraules
buides.
Títol: Angelology
