Arxiu de la categoria: Algunes coses nostres

Una espècie de calaix de sastre per parlar de tot plegat.

Si la literatura alimenta l’esperit, jo vull devorar llibres!!

Deixa un comentari
Vaig tenir la sort de poder entrevistar en Joan Vives fa uns quatre anys al carrer de Sants; llavors vaig descobrir que creant aquells pastissos amb què jo he celebrat tants aniversaris hi ha una persona sensible, que ha heretat l’ofici i l’ha fet créixer en un obrador on ja hi treballa la següent generació de Vives.
No sé de qui ha estat la meravellosa idea de fer bombons que són llibres, però fins ara els lectors ens havíem conformat amb la versió inversa, és a dir, llibres d’aquells que els trobaves molt llaminers… Ara sí que puc afirmar que Maletes perdudes, per exemple, és una novel·la deliciosa sense que ningú no pugui portar-me la contrària!
La casa dels xuclis
I parlant de coses bones que passaran per Sant Jordi… heu sentit a parlar de La casa dels Xuclis?  Perdoneu que en aquest espai de lectura tregui el tema, però, estimats nosaltres, he pensat que us agradaria tant com a mi donar visibilitat a un projecte així…
Share

Falta menys d’una setmana per Sant Jordi!

Deixa un comentari

Aquest matí he anat amb la família a Granollers i hem volgut passar per La Gralla, on tot estava ja preparat per la imminent arribada de Sant Jordi. Hem aprofitat per fer una repassada a l’oferta de llibres i la veritat és que he sortit feta un embolic!! Hi ha un bé de Déu de títols on triar i, evidentment, no podran venir tots cap a casa, així que la selecció  definitiva promet ser dura.

He decidit començar la llista pels dos menys compromesos: el de l’amic invisible de la meva filla per Sant Jordi i el de la noia de 16 anys que li fa de cangur de vegades.

Com que l’altre dia vaig estar veient el Miralles i per la crítica que en va fer la Sílvia em va semblar molt interessant (vegeu “Nosaltres”, perdoneu que no m’aixequi: Retrum), em sembla que a la cangur li acabaré comprant Retrum.

Em va comentar un dia que li agrada molt el Moccia, però  em sembla que els d’aquest autor ja els té tots, o sigui que  una mica d’amor regat amb misteri li pot agradar.

Per a l’amic invisible, dubtàvem entre el llibre il·lustrat d’Alícia al país de les meravelles, de Xavier Collette, o bé El Crackòvia de les 6 copes, que ja us vaig comentar que a la meva filla li havia agradat d’allò més (vegeu Enguany, lliga, Champions i El Crackòvia de les 6 copes). Finalment, al cotxe hem resolt que com que li ha tocat un nen “futbolero”, el llibre del Barça serà l’escollit.

I vosaltres, ja hi heu començat a pensar? Sabeu quin/-s llibre/-s comprareu per Sant Jordi? Ens agradaria molt que ens ho expliquéssiu. Potser els vostres comentaris poden ajudar “persones-a-la-recerca-del-llibre-adequat” com ara jo en aquest precís moment!!

Share

Ets el culé més culé que ha visitat mai aquest blog? Tenim un “Viatge d’anada i tornada” per a tu!

1.560 respostes

El Gerard Piqué ha tingut el detallàs de dedicar-nos un llibre a “nosaltres”! No us ho creieu? Doncs aquí va un testimoni gràfic:
Gerard Piqué signa Viatge d'anada i tornada
Ah, sí, penseu que podria estar signant qualsevol cosa… Doncs si desconfieu, us equivoqueu!! Ens estava sigant un Viatge d’anada i tornada en exclusiva.

Hem pensat que el millor que li pot passar a aquest exemplar és fer un nou viatge, de les mans d’en Piqué a les d’algú de “nosaltres”, però ens hauríem d’assegurar que el futur/-a lector/-a és, de debò, culé, culé.

Si tu vols que t’enviem aquest llibre a casa, només cal que entre avui i el dilluns dia 19 abans de les 10 comentis aquest post dient el teu nom i per què t’agradaria rebre el llibre dedicat. A continuació, hauries de demanar als companys / coneguts / parents i amics de Facebook que comentin també aquesta entrada, indicant que són amics teus i donant fe que sí, que ets els més culé del món.
Des del blog, anirem recomptant quants us heu apuntat per rebre el llibre i qui de vosaltres està aconseguint més suports. El dia 19 a les 10 us direm a qui li enviem i ens posarem en contacte amb ell/-a per demanar-li l’adreça on enviar-li. És així de fàcil!
Una cosa més; demaneu als amics que els correus que facin servir siguin vàlids, perquè és possible que els fem arribar un correu d’autenticació.

Apa, animeu-vos! Si teniu la sang blaugrana digueu-nos-ho i que els amics ho confirmin, perquè el Viatge d’anada i tornada pot ser vostre.

Ja tenim guanyadora! Felicitats!

(darrera actualització dilluns 19 a les 10:15h)

Suports rebuts

516 Martuu
445 Alèxia
164 Núria
99 Julia
56 Ariadna
54 María S.
52 Júlia Fernández
37 Jenni
25 Laura
25 Lia
13 Adagio
7 Marta
6 Laia
4 Marta Ibáñez
2 Montserrat
2 Lidia
2 Marc
1 Meritxell
0 Albert
0 Martín
0 Estela
0 Noelia
0 Àngela
0 Ritta
0 Carla
0 Montse
0 Marc Matas

Share

La llança | Sant Jordi 2010 a Òmnium Cultural

Deixa un comentari

Dissabte a la tarda vaig participar d’una iniciativa de l’Òmnium Cultural; es diu La llança i té com a objectiu saber quin llibre regalaran els lectors d’aquest espai en el dia de Sant Jordi.

Entre els participants sortegen lots de llibres, o sigui que està molt bé! L’únic inconvenient que li he trobat és que només et deixen triar UN llibre… Quin moment, aquell de clicar sobre un únic títol, fa patir!!!

Share

Us regalo el meu “Tenim un nom”

6 respostes

Enceto aquest post perquè veient el partit d’ahir, vaig tenir una bona idea (vaja, almenys jo crec que és una bona idea!). A mi no m’agrada el futbol, ho dic obertament. Només veig els partits quan estic amb els amics. Observo que sempre segueixen la mateixa conducta. És gairebé dogmàtic. Nervis, abraçades, crits.. algun que altre insult… però tots ells sembla que s’hi deixin la pell. Suposo que és un sentiment que no es pot descriure fins que no el vius.Per això m’he dit: i perquè no regalo el llibre a algú que pugui valorar-lo amb cara i ulls, algú que s’identifiqui amb aquest sentiment?

Doncs, fanàtics del Barça esteu de sort! Tot i que Tenim un nom (vegeu Tenim…) ha sigut un viatge molt positiu (ja sabeu que sempre diem que llegir és viatjar des de casa), crec que és hora que passi a altres mans. I com que el llibre parla de relacions familiars, la més destacada entre un pare i un fill, us proposo que, pares i fills, m’expliqueu com us uneix el Barça. De tots els comentaris que ens envieu, en triaré un a l’atzar i li enviaré el llibre Tenim un nom, de Vicenç Villatoro. Juntament amb el comentari poseu la vostra adreça de correu electrònic!

Share

Meeeeeeeuuuu!

2 respostes

Avui una amiga que sap que m’agrada molt llegir m’ha regalat un llibre que ha pensat que m’interessaria. La veritat és que la portada és molt bonica (hi ha un gatet), el títol és suggerent (“La magia de los gatos”), és relativament breu (148 pàgines) i a mi -que sempre em queixo que no tinc temps per a res- no se m’allargarà indefinidament… en fi, tot avantatges!

Ara bé, què li ha passat pel cap a la aquesta noia per concloure que un llibre la sinopsi del qual diu “Allan Percy nos hace ahora una propuesta que encandilará a cualquier persona que tenga un gato como animal de compañía y generará curiosidad en aquellos lectores que, aun sin tener un animal, sientan curiosidad por sus poderes.” s’ha fet per a mi?? Ni idea! Però si precisament a mi els gats em fan al·lèrgia!!

Bé, amiga meva, ja saps que ho hem estat parlant i hem quedat que en futures ocasions t’informaràs primer, o sigui que tinc el teu consentiment per regalar aquest llibre a un “nosaltres” que el vulgui. A canvi només us demano que, quan l’acabeu, ens expliqueu què us ha semblat, eh?

———————————

“Nosaltres”, sou de primera! Ja hem trobat un lector expert en animals domèstics! Es diu Ernest i viu a La Seu d’Urgell, o sigui que demà mateix sortiran els gats cap allà, a veure si li arriben ben aviat i podem completar aquest comentari! Quina alegria!!!

(ara sí que ja és qüestió de dies que l’Ernest ho acabi… Noi, no saps quin descans!)

Share

Gerard Piqué presenta “Viatge d’anada i tornada”

Deixa un comentari

Fanàtiques / fanàtics de Gerard Piqué: us deixem amb un vídeo on el futbolista presenta el seu llibre Viatge d’anada i tornada. De moment només està penjat a la web d’Edicions 62 però estem treballant perquè el pugueu veure des de nosaltresllegim.cat. No us el perdeu! Nosaltres estem desitjant que surti el llibre!

Per cert, coneixeu el Facebook del llibre, oi?

Share

Joseps, Josepes -amb totes les variants possibles- aquest espai és vostre!

7 respostes

Com que avui és Sant Josep i ja no és festa al calendari (ai, quins temps aquells!) he pensat que la festa ens la podem fer aquí! Abans de la crema, ens regalaries una cita d’un Josep, una Fina? d’un Pep???

Jo us deixo la primera:

“Si el món mai aconsegueix ser millor només haurà estat per nosaltres i amb nosaltres”
José Saramago

Ell parla de la gent d’esquerres, però jo estic escombrant cap a casa, amb el “nosaltres”…

Per cert, si et dius Josep o Josepa i estàs llegint això, per molts anys! M’alegra haver-te felicitat ( i segur que comparteixo aquesta opinió amb tots els qui anem fent créixer aquest blog!).

Share

El perquè de tot plegat – i no d’en Monzó -, sinó meu

Deixa un comentari

Suposo que la meva vida ha estat i estarà envoltada de llibres per una senzilla raó, ma mare, després d’estar tres dies sense nom a la Clínica, va decidir posar-me “Georgina”, en honor a la protagonista de la saga juvenil d’Enid Blyton.

Per tant, dedueixo, que si el meu nom ha estat extret d’un llibre, o d’una protagonista, bé li dec alguna cosa… Per això menjut i creixut (en gironí) a base de llibres i històries.

Recordo ben poques coses de petita – sempre estava entretinguda fent entremaliadures a ma germana i m’ocupava moltes hores al dia! -, però sí que en recordo una de cosa important: que els llibres em feien sentir bé.

És una sensació difícil de descriure passats els anys… potser ho feia per aïllar-me del món, o ves a saber el per què, l’única cosa que sé és que la meva imaginació volava i volava… (i encara vola!) i jo era lliure i feliç.

Quan vaig haver de triar la carrera universitària, vaig escollir el nom més estrany que vaig trobar de la llista de possibilitats: Biblioteconomia… i la casualitat va ser que la cosa anava de llibres!! He acabat essent bibliotecària i de vocació.

Així doncs, tinc una mena de cordó umbilical que em fa estar envoltada (i molt a gust) de llibres.

No ho canviaria per res del món! Llegir i escriure, són els meus plaers, i la meva vida. 🙂

Georgina = Geòrgia

Nota: Espero que amb el contacte directe entre les meves paraules i els vostres ulls us hagi contagiat aquesta passió lectora i, dia sí, dia també, ajudeu a construir aquest blog.

Share

Sobre la novel·la negra

2 respostes

Estava donant un cop d’ull als llibres que hem anat comentant a nosaltresllegim.cat i m’adono que la novel·la negra està prenent força protagonisme. Des de Suècia a la Segarra ens arriben casos plens de Sang i Fetge (encara no són set, però ja falta menys!), i més que en vindran, perquè les llibreries en són plenes. Eps, i això que no hem tocat cap títol d’en Butxana (espero que algú s’animi aviat i així tindrem una visió més àmplia d’en Ferran Torrent) i que no compto Pa negre, perquè seria passar-se!

Però, quin creieu que és el secret, de la novel·la negra, que agrada tant? Quins són els vostres relats preferits? Per què hi ha tantes sèries de detectius que van apareixent a les prestatgeries amb gran èxit? Jo us deia un dia que la novel·la negra no era el meu fort, precisament per això m’agradaria que diguéssiu la vostra. Feu-ho amb passió, però que no hi hagi ferits!!

Share