Arxiu de la categoria: Drama

Stoner, de John Williams

Deixa un comentari

@Ed_62 @Grup62

Un any enrere si fa no fa, l’Elisabet primer i en Lluís-Emili després ens van parlar de l’Stoner de John Williams molt elogiosament. Posteriorment, a casa vaig tenir un prescriptor que, en cos i ànima, va engrescar-me a llegir aquest llibre tan aviat com fos possible… a tots tres els dec un “gràcies” clamorós! Bé, a ells i a tots els qui han parlat d’aquesta magnífica novel·la per terra, mar i web, fins que els qui no ens l’havíem llegida ens n’hem sentit culpables!

De debò que m’ho he passat molt i molt bé. O molt i molt malament, depèn de com us ho mireu. No us repetiré detalls argumentals que podeu llegir en els comentaris anteriors. El que m’agradaria dir-vos és, com li vaig dir a una amiga l’altre dia, que quan l’he llegida he passat del pobre a l’imbècil per acabar-me preguntant i com el jutjo, jo, si tots podem ser Stoner?. Això deu ser el poder de la literatura, m’imagino. Però per discernir-ho, us deixo la cita d’un dels personatges més repulsius de tota la novel·la, en Charles Walker. Confio que us agradi.

La literatura aboca davant nostre un vel profund que no podem escatir. I davant seu no som sinó uns devots, indefensos davant del seu influx. Qui tindria la gosadia d’alçar aquest vel per descobrir l’indescobrible, per assolir l’inassolible? Els més forts de nosaltres no som sinó una colla de nyicris raquítics platerets que dringuen i metalls que sonen davant del misteri etern.

Títol: Stoner
Autor: John Williams
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-2976-931-9
Preu: 18’50€

Share

Casta invencible, de Ken Kesey

1 resposta

@ElAlephEditores @Grup62

L’autor d’aquesta novel·la, en Ken Kesey, es va fer superfamós gràcies al seu primer llibre: Alguien voló sobre el nido del cuco.

Aquest Casta invencible no és un llibre que parli de les institucions per a persones amb problemes mentals però és ben cert que tota la galeria de personatges que hi circulen estan com unes cabres. Sonats de primera categoria. Uns més que uns altres, però com autèntiques cabres.

La cosa va d’una família de llenyataires, els Stamper, que viuen en un poblet imaginari d’Oregón anomenat Waconda.

La guerra dels Stamper contra el món és a causa del Sindicat i de l’arribada de les serres elèctriques per fer una mica més amable la tasca ingrata de fer caure arbres “king-size” i després fer-los rodolar muntanya avall fins el riu.

Els Stamper, amb la seva simpatia llegendària, es passen les normes, el sindicat i les serres elèctriques pel forro. Ells van a la seva. Són prou animals per fer-ho, i més per tossuderia que per cap altra cosa.

Però hi ha un altra guerra que comença dins de casa seva entre dos germans, fills del mateix pare, en Henry (que deixa’l anar) i de mares diferents.

En Hank i en Lee, els dos germans, tenen una relació d’amor-odi d’aquelles que ja es veu a venir que la cosa pot acabar de la manera mes inversemblant. Hi ha un secret del passat que torna i ho empastifa tot… I algú ha de fer neteja!

No només els personatges tenen tela marinera. L’entorn, el paisatge, els animals que van amunt i avall, els gossos semisalvatges,… Tot, absolutament tot, és desmesurat i ferotge, com la pluja que cau mansa i tova, sense fer soroll i sense parar, cada dia, cada nit i cada segon, de forma constant, convertint el paisatge en un pastís de fang relliscós i lluent.

No és un llibre fàcil de llegir. En absolut. A mi m’ha costat déu i ajuda no perdre’m en el remolí de pensaments de l’autor que pugen i baixen com una muntanya russa sense cap mena de respecte pel pobre lector, que acaba gairebé tan trastocat com els personatges de la novel·la.

Però un cop acabat dius, ostres!, s’ha de reconèixer que això no és una novel·leta de pa sucat amb oli sinó un senyor llibre amb totes les lletres, sí senyor!

I alerta! Que de lletres en té moltes!

Títol: Casta invencible
Autor: Ken Kesey
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 792
ISBN: 978-84-1532-573-4
Preu: 22,95€

Share

El que mou el món, de Kirmen Uribe

1 resposta

@Ed_62 @Grup62

El que mou el món a vegades no és visible i és per això, precisament, que sovint es fa imprescindible.

La novel·la que ens porta Kirmen Uribe, El que mou el món, està carregada de sentiments, d’Història i de la importància de la relacions que s’estableixen entre les persones. L’autor s’endinsa en la vida de l’escriptor flamenc Robert Mussche, un heroi de la II Guerra Mundial, a través de la veu de la seva filla Carmen i dels records de la seva dona Vic.

Després del bombardeig de Gernika, molts nens bascos són traslladats a diverses ciutats europees per evitar la crueltat de la guerra. Un d’ells és la Karmentxu Cudi, una nena que anirà a viure a Gant amb la família d’en Robert. A partir d’aquí la vida es va succeint amb una sèrie d’esdeveniments que marcaran per sempre la vida de l’escriptor i la resta de protagonistes d’aquesta història.

Ja casada, la Carmen Mussche recupera les cartes, els retalls de diari i els records de la vida dels seus pares per exposar-ho al món a través del llibre d’en Kirmen Uribe, que no deixa de ser un homenatge a una gran persona.

La novel·la reflecteix perfectament la recerca del sentit de la vida per a uns i l’amor com a motor del món per a d’altres. La pèrdua i la trobada, així com les decisions que prenen les persones al llarg de la seva vida.

Si voleu fer un recorregut per la Història des d’un punt de vista diferent del que sovint s’explica als llibres que parlen de la guerra, no deixeu de llegir-la: hi descobrireu un món apassionant i real.

Títol: El que mou el món
Autor: Kirmen Uribe
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
ISBN: 978-84-2977-098-8
Pàgines: 184
Preu: 19€

Share

L’art de la defensa, de Chad Harbach

1 resposta

@ColumnaEdicions @Grup62

Hola a tots, Nosaltres.

Si us agrada el beisbol, aquest és el vostre llibre.

En Henry Skrimshander, l’Skrim pels amics, acaba d’ingressar al Westish College, una universitat de “gamma baixa”, per dir-ho d’alguna manera.

L’Skrim no abandona mai dues coses: una és el “Zero”, el seu guant de la bona sort, i l’altra és el llibre L’art de la defensa, escrit pel seu idolatrat Aparicio Rodríguez, exjugador de beisbol i que ara es dedica a fer de cercador de promeses d’aquest esport.

Es veu que l’Skrim és bo. Molt i molt bo. Hi ha diversos ulls que l’observen, i és per això que entra en una dinàmica d’entrenament i de disciplina que… que va de la llàgrima al vòmit de forma aleatòria.

És inhumà veure les pallisses que es fot aquest pobre nano, els horaris irreflexius, la dieta més que severa i la bogeria que comporta voler formar part de l’elit del món de l’esport. Quina animalada, déu meu!

Però no tot és beisbol. En aquesta petita universitat hi ha un marro… Començant pel senyor rector, passant per la seva estimada filla acabada de separar, pel xicot entrenador de la noia, i acabant pel pobre Skrim.

Si voleu saber què passa de debò al Westish College, ja ho sabeu: toca llegir L’art de la defensa de Chad Harbach.

Títol: L’art de la defensa
Autor: Chad Harbach
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 688
ISBN: 978-84-6641-616-0
Preu: 22€

Share

La trama matrimonial, de Jeffrey Eugenides

2 respostes

@Ed_Empuries @Grup62

La Mariela se’ns estrena al Nosaltresllegim amb La trama matrimonial, de Jeffrey Eugenides. Benvinguda!

Confesso que La trama matrimonial és la primera obra de Jeffrey Eugenides que llegeixo. En el seu moment no vaig llegir ni Les verges suïcides (1993) ni Middelsex (2003), però crec que no trigaré a fer-ho. És el que em passa quan un autor m’apassiona i Eugenides ho ha aconseguit. Reconec que no és una novel·la per llegir al metro (508 pàgines), però no tant pel pes físic sinó pel pes intel·lectual que suposa llegir-la. Encara que, en els meus trajectes de bus, moltes vegades he estat a punt de saltar-me la parada! La trama matrimonial enganxa des del principi.

És la història de tres personatges: Madeleine, Leonard i Mitchell, i de les matèries que estudien a la Universitat de Brown (literatura, biologia i teologia) a principis dels anys 80. La novel·la comença el matí en què es llicencien, i Eugenides ens parla ja de llibres:

PER COMENÇAR , FIXEU-VOS en els llibres (…) un munt de Dickens, una miqueta de Trollope, al costat de bones racions d’Austen, George Eliot i les imponents germanes Brontë.

Les tribulacions amoroses, el matrimoni i les relacions entre els personatges són l’eix central de la història.  Madeleine, una estudiant de literatura especialista en novel·la romàntica, es veu enganxada en un triangle amorós i dividida entre els seus dos companys d’universitat.  El cor la porta cap a Leonard (la major part de la novel·la), i el seu cap i els seus pares cap a Mitchell. En Leonard, és un estudiant de biologia, carismàtic i depressiu; i en Mitchell, d’altra banda, és estudiós i espiritual, i és el gran amic de la Madeleine, de qui està obsessionat.

Els problemes d’amor de la Madeleine i la recerca de la felicitat són la trama principal de la novel·la: el seu cor està trencat, tant a les classes de semiòtica com quan fa la declaració d’amor a Leonard amb les paraules del Discurs Amorós de J. Derrida: “Una vegada feta la primera confessió, (t’estimo) ja no té cap mena de sentit…”.

Però hi ha una trama paral·lela que ens submergeix en la literatura, en la semiòtica; en els coneixements de biologia i en un recorregut a través de la filosofia, la psicologia i la religió. Menció especial per la descripció de les fases per les quals passa un maníac depressiu, a través de la mirada d’en Leonard quan intenta prendre el control de la seva malaltia, dels seus pensaments i reduint la dosi de liti.

Segurament hi ha molts records autobiogràfics i universitaris de l’autor a través del recorregut per Europa i de la recerca espiritual d’en Mitchell a Calcuta, quan fa de voluntari d’una de les cases de la Mare Teresa de Calcuta. Personalment, perquè la meva formació és de ciències, crec que al llibre hi ha una mica massa de teoria de la literatura i semiòtica, però a la novel·la hi ha moments realment brillants, i la recessió econòmica que van patir els Estats Units durant la dècada dels 80 ens és molt actual i ens submergeix en la nostàlgia de les cartes per correu postal, ara que tots anem plens de telèfon mòbil, WhatsApp i correu electrònic.

Sincerament, val molt la pena llegir aquest llibre. Fins i tot al metro.

Al metro i a tot arreu!

Títol: La trama matrimonial
Autor: Jeffrey Eugenides
Editorial: Empúries
Col·lecció: Anagrama/Empúries
Pàgines: 512
ISBN: 978-84-9787-835-7
Preu: 22,90€

Share

En una sola persona, de John Irving

3 respostes

@Ed_62 @Grup62

Diu Shakespeare a Ricard II que “així sóc, en una sola persona, molts personatges, i cap no és feliç”. Billy (de William, curiosament) és l’escriptor protagonista de la darrera novel·la de John Irving, que també juga a ser molts personatges al llarg de la seva vida, i tampoc no sembla ser massa feliç…

Però deixeu-me que us expliqui una mica l’argument abans que no m’empatolli! En una sola persona és la narració autobiogràfica d’un escriptor anomenat Billy Abbott que va des de la seva adolescència fins al moment actual, quan ja té uns 70 anys. La vida sentimental d’aquest home i com descobreix la seva condició de bisexual és un dels pilars sobre els quals gira la trama, que sovint voreja el documental, perquè ens submergeix en l’agonia de l’època Reagan i els morts per la SIDA. La podem catalogar com a drama, però els episodis amb una càrrega irònica o sarcàstica sovintegen.

Conec un bon grapat de fans incondicionals de John Irving i entenc perfectament per què ho són. Jo no tinc el carnet d’aquest club però hi simpatitzo, entre d’altres coses, per textos com aquest (tingueu en compte que el noi, el “jo”, s’enamora d’un lluitador -un esport lligat a Irving- i sap que li caldrà defensar-se):

Era prou romàntic per creure’m que la senyoreta Frost ho sabia, això, de mi? Creia que ella era la primera persona que entenia que una sola persona no m’ho podria donar mai tot?
Sí, probablement. Al capdavall, jo només tenia dinou anys. Era un noi bisexual amb una passada enrere contundent. Només era una clau, i jo no era lluitador, però se n’aprèn molt dels bons mestres.

Confio que, com va passar amb L’última nit a Twisted River, siguem molts nosaltres llegint Irving i comentant-lo aquí. Compartir grans llibres sempre és un plaer quan ens enamorem dels autors…

– (…) No hi ha persones inadequades; som lliures per enamorar-nos de qui vulguem.
– Que no hi ha gent “inadequada” per enamorar-se’n? Ho diu de debò? (…) Ja ho crec que n’hi ha, William, i hi ha bona literatura sobre el tema de l’enamorament de persones inadequades.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: En una sola persona
Autor: John Irving
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 640
ISBN: 978-84-2977-004-9
Preu: 22,50€

Share

Terra, de David Vann

2 respostes

@Ed_Empuries @Grup62

La història d’una família… si és que això que ens presenta l’autor en podem dir així. N’havia sentit a parlar, a casa, d’en David Vann, i per això quan vaig veure el darrer títol, Terra, vaig córrer a buscar-lo. I no em puc queixar del consell, la veritat. Ara, això sí, no ha estat una lectura plàcida. Us puc garantir que quan el tens a les mans la casa se t’omple de gent boja que surt del llibre i ve a neguitejar-te sense compassió.

El Galen és el protagonista. Viu amb la seva mare en una casa on van rebent visites de la tieta, una senyora que busca desesperadament els diners de l’àvia (una dona amb Alzheimer), i la cosina, que és una malalta sexual. Segons la mare, tot hauria de ser perfecte (te a mitja tarda, convencionalismes socials,…) però a l’hora de la veritat hi ha una mar de fons “made in Vann” terrible.

I per què Terra? Doncs perquè el noi vol convertir-se en terra, quan medita. Vol sortir del seu cos perquè ell està cridat a ser alguna cosa més important… I a fe de Déu que ho aconsegueix, això de fer una cosa sonada. Us haureu de llegir la novel·la per saber què és, perquè dir-vos-ho seria tan salvatge com aquest relat. Com aquesta novel·la d’un autor inquietant que ens angoixa en una Alaska freda i plujosa o en una Califòrnia on el sol crema fins i tot les ànimes. Com a l’infern…

Títol: Terra
Autor: David Vann
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-9787-824-1
Preu: 21,90€

Share

La néta d’Adam, de Patrícia Gabancho

4 respostes

@ColumnaEdicions @Grup62

Aquesta novel·la, diria jo que bastant autobiogràfica, ha rebut un més que merescut premi Prudenci Bertrana.

L’Angèlica, filla de la Bella i l’Aris (diminitiu d’Aristóbulo… fum-li fort!), viu a Barcelona des que va marxar del seu Buenos Aires natal quan tenia 22 anys.

És aquí on s’ha enamorat, s’ha casat, s’ha divorciat, ha tingut el seu fill Guillem i on té els amics, la vida i la feina.

Però es troba amb la ingrata obligació de tornar al seu país perquè la Bella, la seva mare, està molt malalta. En resum: que té els dies comptats, per no dir les hores…

Quan arriba a casa seva comença a recordar la seva infantesa, a retrobar vells amics i a lluitar amb el corcó de la cunyada ambiciosa i despietada, que l’únic que sap fer bé és complicar-li la vida i amargar-li l’existència tant com pot.

Aquí van sortint amb un desordre perfectament ordenat la vida a l’Argentina en temps de Perón, la llibertat que va permetre Alfonsín i que en quatre dies es va esvair com si fos fum, el futbol, Maradona, Messi, les mares de la Plaza de Mayo i els milers de desapareguts de la dictadura.

Tot això mentre la Bella va morint callada, discreta, prudent i casi invisiblement. Tal com ha estat sempre, tot i tenir-los ben posats, és clar. Això sí: a la seva manera.

L’Angèlica haurà d’acceptar allò que és inevitable i agafar un vol de retorn a Barcelona amb l’equipatge ple d’absències i records.

M’ha agradat moltíssim.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: La néta d’Adam
Autor: Patrícia Gabancho
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-6641-581-1
Preu: 20€

Share

Tòquio blues, de Haruki Murakami

1 resposta

@labutxaca @Grup62

Crec que en Haruki Murakami té un do per relatar històries i fer que hi quedis atrapat. Tot i no ser una especial entusiasta d’aquest autor, n’he llegit algunes, però la que us porto avui m’ha sorprès gratament. Els llibres que et desperten els sentits ja ho tenen això!

Tòquio Blues narra la història d’en Toru Watanabe, un noi senzill, introvertit i solitari que acaba enamorant-se de la noia del seu millor amic mort, la Naoko. Els dos, però, s’assemblen massa i aquesta relació acaba abocant el noi a la recerca nocturna de sexe esporàdic. Un dia, però, coneix la Midori i el món sembla canviar quan està al seu costat. Ella és alegre, divertida i abocada a la recerca de qualsevol cosa excitant. Arriba un punt en què en Toru es veu empès a l’aïllament social per poder prendre una decisió sobre la seva vida. I és que arriba un punt en què tots, tard o d’hora, ens hem de fer grans.

En Murakami utilitza un llenguatge senzill i un ritme àgil que fa que no t’adonis que passes i passes pàgines i, de cop, ja has arribat al final. La tria de les paraules fa d’aquest llibre una obra plena de melancolia que farà impossible que no l’aprecieu.

Títol: Tòquio Blues
Autor: Haruki Murakami
Editorial: labutxaca
Col·lecció: Biblioteca Haruki Murakami
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-9930-555-4
Preu: 9,99€

Share

El regreso de Samuel Lake, de Jenny Wingfield

1 resposta

@ElAlephEditores @Grup62

Arkansas. 1956. Família. Tragèdia. Personatges que viuen sobre una línia que es desdibuixa i es torça als seus peus.

Estem davant d’una novel·la coral d’un ramat a la recerca de la felicitat, però sembla que algú ha triat el camí més difícil per a tots ells. I és que, us imagineu un matrimoni que tingués dos negocis simultanis en una casa, un que no tanqués mai de dia i l’altre que no tanqués mai de nit? Doncs aquest és només un exemple… Perquè també hi ha un domador de cavalls que, per fer-los creure, arriba gairebé al límit de matar-los. O una família, diguem-ne la protagonista, els Moses, que no menteix mai passi el que passi…

Tots aquests personatges, ja us ho podeu imaginar, donen per parlar de molts temes alhora: amor, perdó, venjança, maldat i bondat… Tot plegat en un entorn cru i envoltat de creences.

A mi aquesta narrativa contemporània del sud dels Estats Units m’agrada força. Ara bé, trobo que la Jenny Wingfield, a El regreso de Samuel Lake, perd una miqueta els personatges pel camí. Portar la vida de tanta gent pel pedregal no és fàcil i de Dickens n’hi entren pocs en un quilo… però és la primera novel·la, així que és bon moment per començar a llegir-la i anar-la seguint.

Títol: El regreso de Samuel Lake
Autora: Jenny Wingfield
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 520
ISBN: 978-84-7669-855-6
PVP: 20,95 €

Share