Arxiu de la categoria: Drama

El club dels divendres es reuneix de nou, de Kate Jacobs

1 resposta

@labutxaca @Grup62

Aquest és un llibre de dones. Ben bé de dones…

N’hi ha de tota mena i edats: l’Anita, de quasi 80 anys i a punt de casar-se, que fa un no-sé-què veure-la tota esvalotada, emprovant-se sabates, mocadors i barrets com una nena…

La Catherine, una dona que passa poc dels quaranta i que és carn de quiròfan: guapa, esvelta, feta a mida i més avorrida i més sola que una mona.

La Peri, que porta la botiga de llanes de la desapareguda Georgia, en canvi, és l’ànima del grup: està tot el dia barallant-se amb tot i tothom per tal de donar a la botiga un nou aire més innovador, modern i diferent.

La Dakota, de 18 anys i filla de la Georgia, no vol saber res de la botiga de llanes i del llegat de la seva mare. Ella el que vol es dedicar-se en cos i ànima a la seva gran passió: la pastisseria.

En surten molts més, de perfils de dones de diferents estils i caràcters, però totes elles tenen un denominador comú: no volen que s’esvaeixi el record de la Georgia. Volen escoltar-se les unes a les altres, fer-se costat i ajudar-se quan la situació ho requereixi.

El club dels divendres compleix a la perfecció el seu objectiu: fer tenir a les mans unes agulles i una llana de colors per anar teixint. I tot això, amb la bona companyia de les teves millors amigues.

Títol: El club dels divendres es reuneix de nou
Autor: Kate Jacobs
Editorial: labutxaca
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-9930-590-5
Preu: 10€

Share

L’home del salt, de Don DeLillo

1 resposta

@Ed_62 @Grup62

En Martí s’ha llegit L’home del salt, de Don DeLillo, i ens el ressenya per a tots Nosaltres:

Un escriptor de Nobel i la gestió de la desgràcia

L’11-S va deixar de ser una mica més català, a nivell mundial, quan a Xile hi va haver un cop d’estat horrorós, però sobretot quan per primer cop, des de Pearl Harbour, els Estats Units van rebre un atac al seu sòl. En un munt de guerres els han atacat, però mai de forma tan clara i evident com aquell matí en què tres avions es van estavellar contra objectius concrets que estaven en territori nord-americà. I per primer cop, els Estats Units van haver de començar a “gestionar” aquell tipus de desgràcia. No s’hi havien trobat mai fins aquest extrem.

Ho han intentat abans però els resultats sempre han estat bastant fallits… Aquí, en canvi, tenim bastanta més experiència a l’hora de parlar de temes com ara la Guerra Civil en totes les seves facetes possibles. Però encara ha d’arribar algú que vulgui i pugui parlar de l’11-M, oi?

Quan Don DeLillo, un dels escriptors que aquest any sonava més pel Nobel de Literatura, va escriure L’home del salt potser devia voler, entre moltes altres coses, mostrar com la societat nordamericana s’ha anat degradant i desgastant mica en mica al sentir-se tan vulnerable. En aquest magnífic llibre hi trobem un individu, en Keith, que surt com un fantasma d’un núvol de pols, cendra i merda que sobrevola Manhattan just després de la caiguda de les torres bessones.

Fent continus petits salts al passat i tornades al present, DeLillo ens presenta un retrat del recorregut que viuen, no només en Keith sinó també altres personatges “caiguts” com la Lianne, en Martin, etc., i que va des del “ho érem tot” i el “ens crèiem déus” fins a un desconeixement i una pèrdua d’identitat que en mostra, sobretot, una esma perduda i desgraciada, i un sentiment de càstig merescut.

-Viatjar, sí, és una cosa que hauries de plantejar-te -va dir-. Quan tornis a tenir el genoll bé, ens n’anirem, ho dic de debò.
-Lluny
-Lluny
-Ruïnes -va dir la Nina.
-Ruïnes.
-Ja tenim les nostres ruïnes. Però m’estimo més no veure-les.
En Martin va avançar al llarg de la paret en direcció cap a la porta.
-Però és per això que vau construir les torres, no? No es van alçar les torres com un símbol fantàstic de la riquesa i del poder perquè un dia es convertissin en un símbol fantàstic de la destrucció? Una cosa així es construeix per poder-la veure caure. La provocació és òbvia. Quin altre motiu hi podria haver per pujar tan amunt i després duplicar-ho, fer-ho dues vegades? És una fantasia, per què no, doncs, fer-ho dues vegades? És com dir: aquí la teniu, esfondreu-la.
Aleshores va obrir la porta i se’n va anar.

I tant que es va esfondrar. Tot. Els edificis i l’ànim, però no l’ànima. I Don DeLillo ho narra a la perfecció. Ens narra la gestió de la desgràcia més enllà dels morts d’aquell 11-S.

Un detall brillant: dels tres capítols del llibre, n’hi ha un que s’anomena “Bill Lawton”, que és un home de qui el fill d’en Keith només parla amb els seus amics de l’escola i de qui els seus pares no en poden saber res.

Us convido a descobrir qui és aquest home misteriós llegint aquest llibre, que val molt la pena. Una pista: no és L’home del salt…

Títol: L’home del salt
Autor: Don DeLillo
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 264
ISBN: 978-84-2976-342-3
Preu: 20€

Share

En Teo canvia bolquers, de Rosa Enrenou

5 respostes

El Martí s’ha llegit En Teo canvia bolquers i ens el ressenya pel Nosaltreslletgem:

Recordo perfectament la primera vegada que vaig agafar un llibre d’en Teo. Em fascinava que un nen pèl-roig es brindés a mostrar el seu dia a dia amb tanta facilitat i el que popularment anomenem “patxorra”. Que si anava a la granja, que si anava al mercat, que si anava a casa d’una amiga… fins i tot el procés de vestir-se!!

Sempre vaig sentir certa admiració per algú que, no només sempre anava vestit amb la mateixa roba (i que més que catalana, semblava sortida de la Bretanya, amb aquell jersei de mariner de ratlles), sinó que també permetia als autors dels seus llibres viure tant de prop la seva experiència vital.

En Teo s’ha anat convertint amb el temps en el paradigma de la societat de la informació actual, i en concret, de les xarxes socials. El que avui en dia fem a Facebook, en Teo ho feia en llibre… però és que tampoc existia el suport tecnològic, oi?

El fet és que en aquest En Teo canvia bolquers he fet descobertes biogràfiques que no m’esperava… que no m’esperava gens. D’entrada, i això us ho descobriré perquè no em puc aguantar de dir-ho, en Teo NO ÉS PÈL-ROIG. És tenyit. En realitat té els cabells castanys però segueix tenyint-se per, en paraules seves, conservar la imatge de marca. Però tornant al llibre en sí, es pot endevinar que un cop en Teo ha arribat als 35 anys, i havent tingut amb l’exparella d’en Pitus (el del Zoo d’en…) una criatura anomenada Jonathan, ha arribat a un punt de la seva vida en el qual està exhaust de mostrar què fa contínuament.

Segons afirma en Teo, ha fet aquest llibre amb la seva col·laboradora habitual -Rosa Enrenou- per mostrar com és el dia a dia d’un mileurista amb criatura, però… sincerament, té tota la pinta que aquest és “un llibre més” que ha tret com a últim recurs per poder pagar una hipoteca que diu que va agafar fa cinc anys.

En qualsevol cas, moltes felicitats pels 35 anys, moltes felicitats pel naixement d’en Jonathan, però potser seria desitjable que el pròxim volum que publiqui tingui una mica més de contingut i que no sembli, de bones a primeres, un llibre que ha fet per tapar forats econòmics aprofitant l’aniversari i que “tot torna”.

Jo estaré atent a la ressenya del Nosaltresllegim quan es publiquin les memòries. Segur que seran igual o més interessants que les de Jordi Pujol.

Aquí no teniu el primer capítol en pdf.

Títol: En Teo canvia bolquers
Autor: Rosa Enrenou
Editorial: Elforro Polar
Col·lecció: Els Sants Innocents
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-998532-871-2
PVP: 20,95€

Share

After dark, de Haruki Murakami

1 resposta

@labutxaca @Grup62

Nosaltres, m’acabo de llegir un llibre una mica especial. Segur que tots vosaltres sabeu qui és en Haruki Murakami, oi? Doncs bé, avui us porto After dark, un llibre que tot i semblar que no diu massa per la seva senzillesa, en realitat ho diu tot. Una d’aquestes històries que potser sense voler-ho, et conviden a reflexionar.

La Mari i l’Eri són dues germanes que sembla que visquin en dos mons ben diferents. Mentre la primera és una bona estudiant que passa més aviat desapercebuda sense fer massa soroll per la vida, la segona crida l’atenció allà on va. L’Eri però, fa dos mesos que dorm. No està en coma: només dorm. En canvi, la Mari cerca en la foscor de la nit refugiar-se de la seva soledat.

En aquest context, After dark es va succeint en les històries de diversos personatges que s’entrellacen entre sí partint d’un referent comú: la Mari. Personatges que en la seva soledat lluiten per a trobar-se a ells mateixos. Curiosament, tots ells semblen partir d’un lloc físic, un “love hotel” anomenat Alphaville, local que potser és utilitzat per en Murakami com una metàfora per simbolitzar la soledat en què molta gent es troba immersa. El que està clar, però, és que a vegades la soledat es pot abandonar quan un decideix obrir-se al món.

Pels amants de la senzillesa, per aquells a qui els agrada reflexionar, pels que idolatren l’autor, pels qui volen una història diferent… en resum, per a tothom! Llegiu-la, que de segur que no us deixa indiferents.

Títol: After Dark
Autor: Haruki Murakami
Editorial: labutxaca
Pàgines: 178
ISBN: 978-84-9930-558-5
Preu: 8,95€

Share

Sorgo rojo, de Mo Yan

1 resposta

@ElAlephEditores @Grup62

Quan cau a les teves mans un Premi Nobel, el primer que penses és que gaudiràs amb una lectura única; i amb Sorgo Rojo, Premi Nobel de Literatura 2012, ho fas. Escrita per l’escriptor més famós de la Xina, Mo Yan, i adaptada al cine l’any 1988, et trasllada a una zona rural de la província de Shandog, on tot el paisatge està cobert per sorgo, una planta que serveix com a ingredient per un potent vi i que serà el protagonista de la història de tres generacions de la família del comandant Yu Zhan’ao, qui a través del seu nét -fill del fill de Yo Zhan’ao- ens explicarà els fets.

Als anys trenta, es produeix la invasió japonesa a Xina i la família de Yu Zhan’ao haurà de lluitar per sobreviure en un entorn on el vi de sorgo i la carn de gos són l’únic sustent i on les dones són obligades a casar-se a canvi d’una bona recompensa per als pares.

Commovedora i a la vegada realista, Mo Yan no estalvia en detalls al relatar-nos les sanguinàries batalles que barregen la realitat i ficció del moment, transportant el lector al camp de batalla, al vermell camp de sorgo i a la vida d’aquelles persones capaces de prendre’s la venjança pel seu compte per unes quantes monedes.

“(…) Se sentía libre: el miedo es lo único que borra la idea de libertad.”

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Sorgo Rojo
Autora: Mo Yan
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 520
ISBN: 978-84-7669-855-6
PVP: 20,95 €

Share

L’alcohol i la nostàlgia, de Mathias Enard

3 respostes

@ColumnaEdicions @Grup62

Mejor, cuanto más cerca. Això deia un anunci que quan jo era petita feien cada any per aquestes dates.  No sé si aquesta afirmació era (o és) aplicable a les colònies d’home, però des del meu punt de vista sí que ho és si parlem de “la veu del narrador”.

Sovint és el punt de vista del narrador allò que ens fa estimar o avorrir una novel·la i només els grans autors són capaços de jugar amb ell i anar-nos-el mostrant o amagant perquè siguem a la fi nosaltres, els lectors, els qui arrodonim el relat amb la nostra pròpia veu. En aquest ordre de coses, crec que entre totes les possibles veus narratives, la primera és la més compromesa, la més propera a l’autor (i per això moltes vegades quan presenten un llibre els escriptors s’esforcen a distanciar-se dels personatges) i la que porta el lector més a prop de l’abisme, perquè es troba immers en les mateixes situacions que el protagonista i, quan el relat és Literatura, s’esquitxa tant com ell.

Mathias Enard és un dels grans de la literatura contemporània en aquesta primera persona. Ja a Parla’ls de batalles, de reis i d’elefants, quan apareixia ens corprenia. A L’alcohol i la nostàlgia ho fa amb molta més força.

Pràcticament tot el text recau en el jo d’en Mathias (és una coincidència que el protagonista tingui el nom de l’autor?), que acompanya el cadàver del seu amic Vladimir en el Transsiberià des de Moscou fins a Novosibirsk perquè hi descansi tota l’eternitat (“La gent no va mai fins al final dels viatges, sempre s’atura abans, l’estació de Novosibirsk és a mig cami, me n’adono ara, entre Moscou i el Pacífic, a mig camí entre nosaltres, en un buit, al bell mig d’un triangle”).

I al final, la carta de la Jeanne, demoledora: “El teu cor em batega dins la mà, els nostres cors ens bateguen a les mans, tots els cors bateguen a totes les mans. Bé que acabarà sortint, el sol.”

Entrar en tots aquests jos devastats ha estat plaent, no fàcil. Sortir-ne serà impossible.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: L’alcohol i la nostàlgia
Autor: Mathias Enard
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 96
ISBN: 978-84-6641-552-1
Preu: 12,90€

Share

El dimoni a cada pas, de Donald Ray Pollock

4 respostes

@Ed_Empuries @Grup62

El dimoni a cada pas i a cada pàgina, gosaria dir! En Donald Ray Pollock ha fet una novel·la plena de dimonis i d’inferns, tots al voltant de Knockemstiff, un poble del sud dels Estats Units.

En un estil que m’ha recordat Conrad McCarthy, però més explícit (podríem dir-ne pornogràfic, gairebé, si tenim en compte el volum de detalls escadussers per retratar els moments més àlgids de l’acció), l’autor planteja un relat coral on els protagonistes -la vida dels quals acaba confluint en un final operístic- viuen al límit. D’una banda, l’Arvin i el seu pare, en Willard, estan patint el final de la mare, la Charlotte; de l’altra, en Roy i en Theodore, dos “homes de Déu” que mereixerien un pavelló psiquiàtric per a ells sols;  en Carl i la Sandy, una parella de “fotògrafs” que el que mereixerien per a ells sols és una presó; en Preston Teagardin, un pastor que desencadena cap al final una ona de destrucció i violència encara superior a la que s’havia anat vivint al llarg de la novel·la, i molts altres personatges que aniran entrant i sortint de la narració i portaran el lector endavant i endarrera en el temps. Això sí, amb una escriptura tan brillant que en cap cas tens la sensació d’haver-te perdut res o de no poder connectar el raonament causa-efecte que presideix El dimoni a cada pas.

“El secret és trobar el moment just”, diu en Willard al seu fill per ensenyar-li que val la pena no precipitar-se per dur a terme la venjança, per actuar conforme a la llei dels homes més que no pas a la dels diferents déus que cadascú construeix en aquest poble. Trobeu el vostre moment per fer aquest viatge literari a l’infern. Us agradarà.

Va serrar les dents i va fer un esforç per sortir del forat abans de caure massa endins (…). Llavors, una cosa amb unes immenses ales negres se li va posar al damunt i el va enfonsar cap avall, tot i que la seva mà esquerra s’aferrava amb desesperació a l’herba i la terra per a no relliscar, aquest cop no ho va poder evitar.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El dimoni a cada pas
Autor: Donald Ray Pollock
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-9787-812-8
Preu: 22€

Share

La deriva, d’Osvaldo Aguirre

1 resposta

@ElAlephEditores @Grup62

L’Adrià s’ha llegit La deriva, d’Osvaldo Aguirre, i ens l’ha ressenyat. Aquí el teniu:

La deriva és un terme apropiat per explicar com afecten les drogues el cos humà i la seva interacció amb l’entorn. La sensació d’anar sense rumb persegueix el nostre protagonista durant tota la història, visualitzant el final com una cosa llòbrega i fosca, sense felicitat, però tot i així, sense poder sortir del camí que no es vol seguir.

El llibre ens situa a l’Argentina contemporània, un món molt proper temporalment però allunyat socialment, i està escrit en argentí, fet que ens permet capbussar-nos millor en una dura i fosca realitat que molts cops intentem ignorar.

La història s’esdevé en una ciutat de Sudamèrica que l’autor no vol anomenar. El protagonista, anomenat Daniel Arnaut o Sanata, és un periodista d’un diari de dretes en una ciutat on un cos de policia corrupte, agressiu, opressiu i quasi nazi intenta controlar la zona baixa de la ciutat on les drogues, la ludopatia i la prostitució hi regnen sense compassió arrossegant-hi, en una espiral d’autodestrucció, tots aquells que acaben caient en les seves xarxes.

El pobre Sanata, nascut en aquest barri pobre, té la fidelitat dividida entre els orígens, l’ancoratge en el món de les drogues -cada cop més intens-, l’amistat que té amb els seus veïns -tots ells dedicats al món de les drogues-, la feina i l’estatus social.

El llibre aporta unes descripcions esgarrifoses sobre els efectes de tots els tòxics, situant-nos amb una precisió alarmant en aquest context social, segurament a partir d’experiències viscudes.

Amb una crítica madura i concisa, La deriva fa una paròdia de la societat actual, extremant tots els defectes de la cultura occidental, creant una ciutat sense llei amb un protagonista, un personatge dividit, que amb precisió quirúrgica relata les condicions quotidianes de la societat occidental.

Amb una conclusió inesperada, La deriva, amb la seva proximitat mitjançant un argot apropiat, et captiva fins al final, forçant-te a descobrir els significats ocults que hi ha darrere de les evidències que l’autor et mostra.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: La deriva
Autor: Osvaldo Aguirre
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-1532-522-2
Preu: 18€

Share

Jo, per damunt de tot, de Katherine Pancol

1 resposta

@labutxaca @Grup62

La Sophie és molt jove i bonica. Té tota una vida per davant, i moltes, moltes ganes de viure-la.

Té una germà més petit i una mare bastant jove i separada que estima els seus fills per damunt de tot.

La novel·la va, bàsicament, del moviment hormonal de la Sophie. La noia es deixa estimar i gaudeix del sexe a base de bé, però no acaba de trobar el seu nord, i molt menys el seu príncep blau.

Quan el noviet de torn li diu vine, ella hi va. Si li diuen que s’aixequi, s’aixeca. Si li diuen que s’arrossegui, s’arrossega. No sap dir que no, no sap ben bé què vol, i això li crea un malestar permanent quan ella mateixa veu que una relació que comença sent gairebé perfecta, al cap d’uns mesos es transforma primer en un calvari i després en una porqueria.

El que més m’ha agradat de tot és la manera com la Sra. Pancol tracta el tema del sexe. Sent com és tremendament explícita, en cap moment cau en la grolleria o la vulgaritat. És didàctica, atrevida, moderna i respectuosa, i netejadora de ments caduques i embrutides. En aquest sentit, la confiança absoluta del fills en sa mare és per treure’s el barret, i és cent per cent creïble.

Es tracta, simplement, de “la joie de vivre” sense complexos: gaudir i mirar de ser ben feliç.

Aquí transcric una petita frase que il·lustra bastant bé l’essència de tota la novel·la:

Per què quan som petits no ens ensenyen que tot és possible, en comptes de tancar-nos en un univers de prohibicions i complexos?

Aquesta dona té més raó que un sant…

Llegiu-la. De veritat que no perdreu el temps.

Títol: Jo, per damunt de tot
Autor: Katherine Pancol
Editorial: Labutxaca
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-9930-568-4
Preu: 12,95€

Share

L’amant perillosa, de Haruki Murakami

1 resposta

@labutxaca @Grup62

A Japó ser fill únic és quelcom extrany, però en Hajime i la Shimamoto ho són i potser és això el que els acosta tant. Passen les seves tardes després de l’escola escoltant música o parlant dels seus plans de futur fins que els pares d’en Hajime decideixen canviar de domicili. La vida del noi es converteix, llavors, en un espai buit durant deu anys fins que troba una bona dona amb qui casar-se, tenir dues filles i establir dos clubs de jazz d’èxit.

Als trenta-set anys podria dir-se que és feliç, però és conscient que li manca quelcom… fins que apareix de nou a la seva vida la Shimamoto per omplir aquest buit. Ara s’ha convertit en una dona misteriosa que apareix i desapareix de la seva vida traient-li el son i sumint-lo en un estat letàrgic que farà perillar el seu món.

Feia temps que volia llegir una novel·la d’en Haruki Murakami, i en L’amant perillosa l’autor ens sorprèn amb un ritme senzill i fluït que ens transporta al Japó de postguerra i ens endinsa al perillós i alhora excitant món de l’amor i la passió.  És una novel·la amb molt d’estil, que et fa contenir la respiració cada cop que passes una pàgina.

A més, el nou format de l’editorial farà que el pugueu portar allà on aneu! Sense cap mena de dubte, nosaltres, llegiu-la!

Títol: L’amant perillosa
Autor: Haruki Murakami
Editorial: labutxaca
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-9930-063-4
Preu: 8,95€

Share