Arxiu de la categoria: Drama

Els dies sense fam, de Delphine de Vigan

Deixa un comentari

@Ed_62 @Grup62

Sovint penso que la tasca dels professors quan fan la llista de lectures obligatòries d’un curs és molt més delicada que no ens pensem. Tots els nois i noies d’una etapa educativa llegint la mateixa cosa, tots alhora. Bé, doncs, modestament em permeto fer una aportació per si a algú li interessa: Els dies sense fam. Aquesta novel·la autobiogràfica de la Delphine de Vigan, de qui diversos nosaltres ja heu comentat No i jo, Unes poques hores per descriure el món i Res no s’oposa a la nit, em penso que és la lectura idònia per a les noies que entren en aquella etapa en què l’anorèxia pot ser un camí cap a l’autodestrucció.

La Laure, protagonista de l’obra, és una noia de 19 anys que ens explica en primera persona com, després d’arribar als límits del seu propi cos, passa tres mesos ingressada en un hospital per recuperar-se. No és una novel·la de llagrimeta. Senzillament, és una novel·la crua.

Es mirava al mirall sense veure’s, es felicitava per les arrugues, per la magror, com per una victòria. El cos que s’enfonsa i sembla poder enfonsar-se fins a l’infinit. No podia imaginar el patiment que l’esperava, quan no li quedés per rosegar sinó la seva ànima.

De debò que m’he quedat corpresa. La vaig començar fa tot just un dia i mig i no he pogut deixar-la. I no ha estat per la trama, que és aquell ham que ens empassem els lectors i que ens estira més i més amunt fins que sortim del llibre amb el coneixement complet de què ha passat, sinó per l’emoció de saber que he viscut una vida turmentada amb la sort que només ha durat 171 pàgines. Tan de bo totes les noies que passen per aquestes vides sense fam triguessin tan poc en deixar enrere el problema.

Títol: Els dies sense fam
Autor: Delphine de Vigan
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-297-7157-2
Preu: 17,90€

Share

El pacifista, de John Boyne

2 respostes

@Ed_Empuries @Grup62

El pacifista és la darrera novel·la de l’afamat escriptor irlandès John Boyne. I com en les anteriors novel·les, Boyne situa l’argument en un moment històric, en aquest cas a la Primera Guerra Mundial.

Protagonitzada per dos joves soldats anglesos que s’allisten per anar a combatre al nord de França, en Tristan Sadler i en Will Bancroft, la novel·la comença amb el desig d’un d’ells, en Tristan, de donar-li a la germana d’en Will totes les cartes que ella havia escrit al seu germà Will, mort a la guerra.

D’aquesta manera anem coneixent tota la relació de profunda i més que sincera amistat que va sorgir entre els dos joves soldats, no sempre entesa per l’entorn social i militar en què es trobaven, una amistat que donada la personalitat diferent de tots dos -un més sensible i l’altre més idealista- és concebuda i viscuda de manera diferent.

Així, durant tota la novel·la hi ha moments de reflexió, de pors, de soledat, de tristor, de dubtes, on conceptes morals com l’honor i la hipocresia d’haver de guardar les aparences s’imposen a la realitat i als sentiments.

Nosaltres, en aquesta bona novel·la que és El pacifista, plena de secrets i incomprensions, John Boyne ha creat una història molt tendra, amb un regust melancòlic donat tant per la violència de la guerra com pel dolor personal dels seus protagonistes, però amb un rerafons de felicitat intensa que cal interpretar.

Títol: El pacifista
Autor: John Boyne
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-9787-882-1
Preu: 15€

Share

I el ressò de les muntanyes, de Khaled Hosseini

1 resposta

@Ed_62 @Grup62

La Marta Gil ja s’ha llegit I el ressò de les muntanyes, de Khaled Hosseini, per poder-vos-lo explicar avui, que arriba a les llibreries!

Quan va arribar a les meves mans I el ressò de les muntanyes, el primer que vaig pensar va ser que potser hauria de posar-me al dia amb El caçador d’estels i Mil sols esplèndids, les dues primeres novel·les de Khaled Hosseini. N’havia sentit a parlar tant d’elles que tenia por d’haver-me perdut alguna cosa pel camí. Ara puc dir que segurament ha estat així i que hauré de posar-hi solució!

Amb tot, m’alegro d’haver llegit I el ressò de les muntanyes sense les expectatives que segurament haguessin creat les altres dues novel·les. Ha estat, per a mi, molt agradable descobrir la literatura de Hosseini: senzilla i sense floritures però plena, molt plena de vida. Des d’un primer capítol que posa els pèls de punta fins a un final igual d’intens.

I el ressò de les muntanyes ens explica la història de la Pari, una nena que, amb només tres anys, es veu obligada a separar-se de la seva família, en especial del seu germà l’Abdullah, amb qui està molt unida.

Al llarg de seixanta anys veurem créixer la Pari i els personatges que l’acompanyaran en la seva nova vida a Kabul: en Suleiman, la Nila o en Nabi, primer, i després a París, on la Pari formarà la seva pròpia família. També podrem conéixer altres personatges i ambientacions, però sempre amb Kabul i Afganistan a l’horitzó, perquè Hosseini ens ofereix una lleugera pinzellada històrica: passarem d’un país relativament modern, a un d’ocupat pels talibans, fins arribar a l’última etapa, la de la intervenció de les tropes americanes i la necessària entrada dels cooperants estrangers que ajudaran en la recuperació del país, això sí, infectada per la presència dels senyors de la guerra.

En definitiva, és una novel·la sobre l’amor, sobre com ens cuidem els uns als altres i com les decisions que prenem no ens afecten només a nosaltres, sinó que són la causa de com seran i actuaran les generacions futures.

Aquí teniu el primer capítol en pdf i la presentació de Khaled Hosseini de I el ressò de les muntanyes:

Títol: I el ressò de les muntanyes
Autor: Khaled Hosseini
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-297-7104-6
Preu: 20€

Share

El pacifista, de John Boyne

1 resposta

@Ed_Empuries @Grup62

Llegir en John Boyne sempre és un plaer. Aquest home… trobo que té la qualitat de tocar els temes més esgarrifosos sense fer mal, sense tenir la necesitat de buscar l’espectacle gratuït: sense fer soroll.

Aquest llibre, El pacifista, va de la maleïda guerra. Ara toca que uns nens, perquè son nens, anglesos, lluitin contra els alemanys. I, malauradament, a mesura que avança la lectura t’adones que tot és igual des de fa segles.

Sempre és el mateix: enviar a la mort gratuïta tota una joventut inexperta i morta de por que només ha après la consigna del “toca treure pit” i el no semblar un gallina davant la resta de companys. I van caient, un rere l’altre. I van embogint i van perdent el respecte per la vida, i van oblidant la família i van oblidant-se de sí mateixos… S’obliden de tot.

El protagonista, en Tristàn, té, a més, un conflicte intern que ha de combinar amb el conflicte bèlic. No és pas una tasca fàcil la que té aquest noi…

Llegiu aquest llibre. És poètic. Neteja la brutícia. Et torna més humà.

Títol: El pacifista
Autor: John Boyne
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-9787-882-1
Preu: 15€

Share

Dos amics de vint anys, de Sebastià Alzamora

Deixa un comentari

@Ed_Proa @Grup62

Fa uns quants dies vaig llegir Espriu, transparent, una magnífica i més que minuciosa biografia d’en Salvador Espriu a càrrec de l’Agustí Pons i em vaig quedar intrigada amb la relació entre Bartomeu Rosselló-Pòrcel i el poeta d’Arenys. Així doncs, aquesta novel·la, Dos amics de vint anys, m’ha vingut com anell al dit per satisfer aquesta curiositat meva.

Sebastià Alzamora relata en primera persona, com si fos l’Espriu mateix, el darrer episodi de la vida d’en Rosselló-Pòrcel: la seva mort al sanatori del Brull. A partir d’aquí, fa un bon salt enrere i recorda el moment en què van conèixer-se a la Universitat de Barcelona, les jornades a bord del creuer Ciudad de Cádiz, l’amistat comuna amb l’Amàlia Tineo i la Mercè Muntanyola (especialment significativa, aquesta darrera…). Un temps, just a les darreries de la República, que van viure amb intensitat creativa per a goig de tots nosaltres.

Us el recomano de debò. He d’admetre que és el primer cop que llegeixo l’Alzamora, però ho fa tan bé que no sé si no us hauria de dir que he llegit l’Espriu. Hi ha reflexions literàries tan concretes que semblen sortir de la boca del poeta:

M’envaïa una necessitat imperiosa d’aixecar-me i sortir corrents, amb el meu vestit i la meva corbata dels diumenges, amb les meves sabates enllustrades, cap a l’habitació d’en Tomeu, per alliberar-lo com un Orlando, i de tornar a la capella per foragitar del faristol el doctor Riba i els seus fabricants de panellets i proclamar, des d’allí mateix, l’urgència d’una poesia que es fes càrrec de les fondes veritats humanes: el temps, la mort, la inveterada capacitat de la nostra espècie a l’hora de cometre els delictes més aberrants i de refugiar-se en els pretextos més miserables.

Però no només m’agrada la novel·la quan parla l’Espriu… Els comentaris de la resta quan s’expressen en primera persona també són per sucar-hi pa. Mireu què opina de la poesia en Rosselló-Pòrcel:

La poesia és per a mi el grau més alt i més net de formalització al qual pot aspirar una llengua. És l’art de la destil·lació d’un idioma, i de les seves capacitats expressives.

Bonic, oi? Doncs us esperen 214 pàgines plenes de joies com aquesta. No us el deixeu escapar en aquest #AnyEspriu!

Aquí teniu el primer capítol en pdf, i aquí en Sebastià Alzamora explicant Dos amics de vint anys:

Títol: Dos amics de vint anys
Autor: Sebastià Alzamora
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 216
ISBN: 978-84-7588-398-4
Preu: 17,90€

Share

Terra, de David Vann

2 respostes

@Ed_Empuries @Grup62

Sóc molt fan d’aquest autor. Molt! Crec que pocs com ell a hores d’ara descriuen situacions límit amb aquesta asèpsia tan vertiginosa que genera un neguit terrible en el lector. És com quan veus en un National Geographic que les hienes estan menjant-se una cria de lleó i el fotògraf només fa fotos, sense prendre partit en la cruesa… doncs això mateix! I aquesta tercera persona distant i freda, a més, la fa passejar-se per uns paisatges que esdevenen protagonistes. Això sí, si a les altres dues novel·les anteriors hi feia un fred que pelava, a Terra hi fa una calor que esparvera! Califòrnia, la terra dels surfistes “bollicaos”, convertida en un escenari copartícep per a la decadència humana.

No us explicaré massa l’argument, perquè l’Albert ja va fer-ho en l’anterior comentari amb prudència, però també us dic que l’argument no em sembla el més important… Això no és una novel·la-riu sinó més aviat una novel·la bassa, on el que importa és deixar-se portar fins al fons i ofegar-te una mica amb els protagonistes.

Perquè compartim una mica del plaer de la lectura, us en cito un fragment que espero que us agradi.

Un mar de color marronós i ell hi estava submergit fins a les espatlles. Pesadament, es va endinsar més en el no-res, i tot ell es va sentir trist. Una tristor cansada, pesant. Tiges seques, gens de vent, el sol caient amb força, i la tristor penjada de cada costella. Allò no era meditació, només un pes. La seva família era un pes.

I, recordeu: si encara no heu llegit David Vann, feu-ho! Qualsevol de les seves novel·les val molt la pena.

Títol: Terra
Autor: David Vann
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-9787-824-1
Preu: 21,90€

Share

American dream machine, de Matthew Specktor

1 resposta

@ElAlephEditores @Grup62

La Victòria se’ns estrena al Nosaltres amb l’American dream machine de Matthew Specktor que ens va explicar fa poc la Lia. Aquí teniu la seva ressenya:

American dream Machine, de Matthew Specktor, narra la vida d’un individu, en Beau, que durant la dècada dels 60-70 i se’n va del seu Queens natal per anar a petar al seu desitjat Hollywood. El narrador, el fill mai reconegut d’en Beau, ens explica les vivències del seu pare amb el món de Hollywood, l’alcohol i les drogues que anaven amunt i avall de mala manera durant aquest període de temps, i tota mena misèries humanes que queden amagades rera la cortina de fum i glamour de la meca del cinema.

En Beau, que es dedica a fer de productor, viu durant el llibre alts i baixos vitals i econòmics que el condicionen contínuament, i amb ell i la narració del seu fill descobrim un món on, malauradament i com ja ens podríem imaginar, la dona té un paper molt secundari i fins i tot perifèric.

Una de les coses que us farà avançar en la lectura d’American Dream Machine és les raons per les quals mor un dels millors amics d’en Beau –i com intenta descobrir-ho el fill, que és qui ens ho narra-, un individu a les antípodes del nostre protagonista: vida ordenada, sense aventures, sense… sense una vida boja a Hollywood.

És un llibre que, sincerament, no es llegeix amb la mateixa facilitat que altres llibres, però no per això no deixa de valer molt la pena. Cal conèixer molts llocs, costums i referències de l’imaginari nord-americà per entendre del tot American Dream Machine. En qualsevol cas, si voleu anar a donar una volta per Mulholland Drive sense anar acompanyats de David Lynch, podeu agafar el llibre de Matthew Spector i veure i viure de prop el lloc on es crea el cinema amb una història que no us deixarà indiferents.

Títol: American dream machine
Autor: Matthew Specktor
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 512
ISBN: 978-84-1532-575-8
Preu: 22€

Share

American dream machine, de Matthew Specktor

Deixa un comentari

@ElAlephEditores @Grup62

Després de llegir aquest American dream machine del Matthew Specktor, la veritat és que se m’han passat de cop les ganes d’anar a Hollywood i fer-me actriu de moda. Ben mirat, la meva vida normaleta de sempre tampoc està tan malament, a banda que visc molt més tranquil·la i feliç que tota la parentela que desfila per les pàgines d’aquesta novel·la, això és ben cert!

En Beau Rosenwalt respon al perfil d’home fet a sí mateix. Fill d’un sabater de Queens, un bon dia se’n va a Los Angeles i es planta al despatx d’un productor i li diu “vull feina”.

El seu aspecte és, si més no, curiós. Estem parlant d’un home amb certa tendència a l’obesitat, no gaire guapo, i amb un estilisme pèssim. Però el personatge té llum natural, és capaç de posar-se a la butxaca a qui li dóna la gana, i a més es lliga a qui vol. Perquè us en feu una idea, té una cita amb la Sharon Stone! Doncs ja us podeu imaginar que en Beau deu tenir quelcom… especial. Si no, de què, moreno?

Té moltes xicotes i dos fills de senyores diferents. La novel·la ens porta la veu, els records i el ressentiment del seu fill petit, en Nate, que és el narrador d’aquesta crònica fabulosa, trista i sublim del món del cinema i del personal que hi habita.

En Beau coneix l’èxit i la derrota perquè toca el cel i s’enfonsa en repetides ocasions. Personatges il·lustres com Robert de Niro, Jack Nicholson, Sidney Pottier, John Belushi (íntim amic), i un llarg etcètera de celebritats, són a la seva agenda de clients. Però l’èxit i la glòria són capritxosos i van i vénen al seu gust…

Actors i actrius neurastènics, cocaïna, heroïna, alcohol, antidepressius, cotxes d’alta gamma, i enveja per a rostir una vaca.

Viure en un món que no s’atura mai té un preu molt i molt alt, però en Beau té pasta i energia per fer-ho mentre el cos aguanti.

Una crònica brutal de la indústria del cinema vista amb uns ulls ben realistes.

Títol: American dream machine
Autor: Matthew Specktor
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 512
ISBN: 978-84-1532-575-8
Preu: 22€

Share

La nit de Vàlia, de Monika Zgustová

1 resposta

@Ed_Proa @Grup62

A vegades hi ha llibres que ens fan recordar que ens queixem per vici. La cosa més ximple, el més petit entrebanc, fa que se’ns torci el gest i que perdem la poca paciència que tenim. Aquest és el cas de La nit de Vàlia, de Monika Zgustová.

Desprès de llegir la història de la Vàlia, penses que realment val la pena valorar la vida, la petita vida que tenim la majoria de nosaltres, amb el seu conjunt de coses, insignificants o importants, bones i dolentes… El que sigui que tenim a l’abast.

La Vàlia només és una nena de 16 anys, bonica, jove, despreocupada i enamoradíssima d’en Bill, un mariner nord-americà. Fan esmorzars a la vora del riu, mengen caviar i beuen xampany (que consti que dit així sembla frívol però no es el cas, de debò). Parlen de la vida i els seus misteris. Quin mal hi ha en tot això?

Una nit la policia entra a la casa on viu la Vàlia amb la seva mare i la seva filleta de 2 anys, la Bella. Ho regiren tot buscant vés a saber què i al final fan el que realment han vingut a fer, que no és altra cosa que emportar-se la Vàlia presonera i acusada d’espionatge. El KGB “flipa” amb tot el que sigui americà, o més ben dit, tot el que no sigui autènticament rus.

Li cauen 10 anys de presó en un camp de treball al bell mig de Sibèria. Òbviament, la bogeria està assegurada.

M’estalvio en dir en quines condicions viu la Vàlia: el fred, l’alimentació, les humiliacions, la inseguretat i la desconfiança  fan que no es pugui refiar de ningú. De ningú en absolut. Perquè el teu millor amic és capaç de delatar-te, inventant-se el que faci falta per rebre un petit tracte de favor per part dels guàrdies del gulag. Que no et clavin el fusell a les costelles a 35º sota zero ja és raó més que suficient per xerrar el que faci falta.

Aquest llibre té, a més, una mena de segona vessant de la mateixa història però narrada per la Bella, la filleta de la Vàlia (una mica com a El noi del pijama de ratlles del John Boyne, oi?) que et fa posar els pèls de punta.

La Bella es fa gran. Quan al cap de 10 anys sa mare surt de la presó no sap qui és, ni què dir-li, ni com començar a estimar-la, ni res de res. Han de fer-se a la idea, sobretot la Vàlia, que els temps de condemna no s’acaben quan surt del gulag. És un altra mena de presó que li durarà tota la vida.

No es lacrimògen ni un llibre més. És fantàstic!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: La nit de Vàlia
Autor: Monika Zgustová
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 464
ISBN: 978-84-7588-376-2
Preu: 19€

Share

Algun dia ens ho explicarem tot, de Daniela Krien

1 resposta

@Empuries_Ed @Grup62

Ens ho explicarem… o no! L’RDA era un país de secrets i els personatges que hi vivien sembla que també, a jutjar per aquests que ens mostra la Daniela Krien en la seva primera novel·la. L’argument és fàcil: la Maria viu amb la família del seu xicot, en Johannes, en un ambient rural de l’Alemanya comunista en el moment que el país és a les portes de la reunificació (a les darreres pàgines el mur caurà). Amb ells hi trobarà l’amor que potser no trobava amb la mare, però sembla que això no serà suficient… I les mentides apareixen.

Però l’argument no és l’únic plat fort d’Algun dia ens ho explicarem tot. Des del meu punt de vista, l’estil narratiu és molt interessant. La història l’explica en primera persona la Maria i la construeix a base de frases curtes i majoritàriament enunciatives, molt sovint en temps present, la qual cosa et fa llegir la novel·la com si veiessis retrats en un National Geographic que ben bé podria haver realitzat en Johannes, a jutjar per la seva passió per la fotografia.

Si algun retret li he de fer al llibre de la Daniela Krein és que a mi m’hauria agradat que fos una mica més breu. Més en el terrany del relat que no pas el de la novel·la… Crec que potser la trama s’estira una mica massa. Amb tot, és indiscutiblement un llibre que et fa pensar i et deixa neguitós. Digueu-me nosaltres mateixos si pot ser d’altra manera, atès que la Maria acaba la narració admetent això:

Penso sovint en les paraules d’Aleksei, el més jove dels germans Karamàzov, quan diu que algun dia ressuscitarem tots nosaltres, ens tornarem a veure i ens ho explicarem tot.
Realment tot.

Títol: Algun dia ens ho explicarem tot
Autor: Daniela Krien
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-9787-839-5
Preu: 18€

Share