Arxiu de la categoria: Drama

Canadà, de Richard Ford

canada

@Ed_Empuries @Grup62

Avui us vull parlar d’un llibre especial que acabo de llegir: la novel·la Canadà, de Richard Ford. És una novel·la de més de 400 pàgines, d’un autor nord-americà del qual ja s’han publicat altres obres i que comença de forma sorprenent. En les 6 primeres línies del primer capítol ja t’ha dit què “passarà” a la novel·la:

“Primer, parlaré del robatori que van cometre els nostres pares. Després, dels assassinats que van tenir lloc més tard. El robatori és la part més important perquè va servir per orientar la vida de la meva germana i la meva cap al camí que finalment van seguir. Res no s’entendria del tot si no l’expliqués primer.” Pàg. 13

I a partir d’aquí, com el puzzle de mils de peces de les Catarates del Niàgara que fa son pare dins la novel·la, l’adolescent Dell Parsons anirà “col·locant les peces” i descrivint de forma minuciosa i polida com era i què feia el pare, com era i què feia la mare, la seva germana bessona, i de com era la seva vida familiar a Great Falls abans de la gran equivocació dels seus pares. Tot narrat des dels ulls d’un noi de 15 anys que va descobrint de forma “normal” la vida.

“Ser un nen en aquelles circumstàncies consistia, sobretot, a esperar que els pares fessin alguna cosa o esperar ser més gran, i això semblava molt lluny” Pàg. 122

Les conseqüències de l’acció dels seus pares, que ràpidament seran detinguts i empresonats deixant sols als adolescents i la fugida al Canadà preparada per la mare per tal d’evitar els serveis socials de protecció infantil, portaran al nostre jove sol (la germana ja s’ha escapat a “viure” la seva vida) a ser confiat a un fugitiu, personatge fosc i brutal, en un indret estrany, a les planes del Canadà. Un lloc amb poblacions abandonades on només queden 2 habitants, 3 barraques i un remolc i on el nostre personatge, en unes condicions brutals, dirà adéu a la infantesa i en una gran solitud interior anirà descobrint i construint el seu destí i desenvolupant un concepte de vida.

Nosaltres, no us continuo explicant més l’argument. De fet, l’autor sovint preanuncia com acabarà una determinada situació o ens diu francament què passarà més endavant, com ha fet tot just començar la novel·la. Perquè l’acció no és el que importa. El que importa és seguir, a través de les minucioses descripcions, els pensaments i sentiments del protagonista, les diferents situacions, els personatges que hi apareixen en la narració… o bé el que importa són determinats moments o escenes. Penso, per exemple, en el desconcert dels dos fills quan es queden sols a casa després que s’hagin emportat els pares emmanillats, que de cop se senten completament lliures. O en les nits del jove Dell a la barraca, o les inquietants converses del noi amb en Charley Quarters o en la tendra escena de retrobament al cap de 50 anys dels dos germans…

Al mateix temps, altres temes hi són subjacents: Amèrica i el Canadà, el tema tan estimat pels americans de les oportunitats -primeres o segones-, la fragilitat de l’ésser humà, la soledat, la mutabilitat de les coses, la recerca del bé…

És una obra d’una gran riquesa. Una obra de Literatura en majúscules.

Títol: Canadà
Autor: Richard Ford
Editorial: Empúries
Col·lecció: ANAGRAMA/EMPURIES
Pàgines: 448
ISBN: 978-84-9787-876-0
Preu: 24,90€

Share

No està escrit a les estrelles, de John Green

noestaescritalesestrelleslabutxaca

@labutxaca @Grup62

La Míriam se’ns estrena amb un llibre que va ressenyar ja fa un temps la Lia aquí, al Nosaltresllegim. Es tracta de No està escrit a les estrelles, de John Green. A veure què ens explica!

Quan vaig tenir el llibre a les meves mans i vaig donar un cop d’ull a la sinopsi, vaig pensar allò de “un altre llibre-drama sobre la pitjor malaltia que existeix, el cáncer, i a més amb adolescents en plan polseres vermelles”. O sigui, de plorera fàcil…

El vaig començar amb certa recança però a mesura que em vaig endinsar en el relat, la història em va atrapar fins al punt aquell que no vols que el llibre s’acabi, allargant l’últim capítol perquè… vols saber-ne més!

A partir del grup de suport, la Hazel i l’Augustus comencen una entranyable relació, amb historia d’amor inclosa, cadascun en la seva realitat, afrontant la seva versió de la malaltia.

La Hazel, molt pesimista i conscient, fa un canvi brutal que fa que sigui molt fàcil empatitzar amb ella a mesura que avança el llibre. L’Augustus, en la meva opinió, és un personatge perfecte. Vaig quedar totalment enamorada d’ell. Per la seva personalitat, pel seu modus operandi… Perfecte!

Gràcies a un llibre anomenat Una Aflició Imperial i els favors del Càncer aconseguiran un viatge que mai oblidaran, que faran que la malaltia quedi en un segon pla.

Novel·la apasionant i molt recomanable. Fets ràpids, redacció fàcil i, alhora, frases que et fan pensar i valorar la forma com vivim sense jutjar-la.

Gràcies pel teu escrit, Míriam! Esperem més lectures i més ressenyes! Nosaltres llegim!

Títol: No està escrit a les estrelles
Autor: John Green
Editorial: labutxaca
Col·lecció: LB CAMPANYES
Pàgines: 306
ISBN: 978-84-9930-800-5
Preu: 6,95€

Share

La bona gent, de Nir Baram

labonagent

@Ed_Empuries @Grup62

Quan ens plantem davant La bona gent de Nir Baram una de les primeres coses que pot venir-nos al cap és el dubte de veure fins a quin punt un llibre sobre els temps de la Segona Guerra Mundial a Alemanya i escrit per un escriptor d’Israel no es convertirà en un mitjà propagandístic que vulgui justificar la política que actualment porta a terme el govern del seu país des de ja fa anys.

I la resposta és que no. Afortunadament, Nir Baram reparteix bufetades allà on convé, mirant d’allunyar-se del paper victimista d’un costat i de l’altre, com volent dir que les injustícies són reprovables, les faci qui les faci, independentment d’en nom de qui ho faci.

Però La bona gent no és només un llibre sobre el genocidi. Es tracta d’una novel·la ambientada entre la tardor de 1938 -comença just el vespre de la fatídica Nit dels Vidres Trencats- i el mes de juny de 1941, quan les tropes de l’Alemanya nazi envaeixen Bielorrússia.

Al llarg d’aquests quatre anys seguirem els dos personatges principals, en Thomas Heiselberg i la Saixa Weissberg, que tot i la distància que els separa, ell a Alemanya i ella a Rússia, veuen com les seves vides es desenvolupen gairebé de forma paral·lela. Un moment tràgic per a tots dos, perdre-ho tot: la feina, els estalvis, fins i tot la família més propera, els portarà a agafar-se a un ferro roent per sobreviure. En el cas del Thomas, la seva sortida passarà per unir-se a la cancelleria alemanya, on posarà els seus coneixements d’anàlisi de mercats en mans dels objectius del règim, obsessionat en la dominació dels pobles considerats inferiors (polonesos o jueus, entre d’altres). Pel que fa a la Saixa, es veurà forçada a acceptar l’ajuda d’un enemic dels seus pares, fitxarà per la policía secreta soviètica i haurà de perseguir, fins i tot, la seva pròpia família.

Nir Baram ens planteja una pregunta en aquesta novel·la i és la següent: fins a quin punt estem disposats a oblidar-nos de l’ètica i els valors que hem practicat durant tota la nostra vida per sobreviure? La finalitat justifica els mitjans? i… un cop hem superat la barrera de l’ètica, podrem superar els remordiments?

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: La bona gent
Autor: Nir Baram
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-9787-799-2
Preu: 19,50€

Share

Butcher’s Crossing, de John Williams

@Ed_62 @Grup62

Una altra vegada tinc per davant unes quantes hores de reunió amb John Williams. Em parlarà a través de la seva primera novel·la, Butcher’s Crossing (tot i que potser Nothing but the Night podria considerar-se la primera, primera) i em farà trobar, com en August Stoner ja ho va fer, racons de mi en les seves paraules.

No és casual que Williams comenci citant Hernan Melville. Crec que la novel·la beu d’aquest autor i m’ha recordat ferotgement Moby Dick: la precisió quan explica com matar els búfals, com treure’ls la pell per no fer-la malbé,… s’assembla molt en aquelles explicacions minucioses de la vida a bord del Pequod.

Però la descripció de com es va perseguir fins a l’extermini els búfals és només una part. Per una altra banda hi ha el creixement personal del protagonista i la persecució malaltissa del somni, fins arribar a la catarsi que posa punt final a la novel·la. I la natura, que pren part com un personatge més i ens fa esgarrifar amb la seva presència tant com ho fa la bogeria dels personatges.

El comentari que en va fer uns dies la Fita al Nosaltresllegim em va agradar molt. Us el recomano i goso ampliar-lo amb una cita que m’ha agradat força, també:

Una altra vegada, emmig  de la foscor, la mà li va emergir de sota les mantes i li va recórrer la cara, li va palpar el front, una protuberància freda i aspra, li va resseguir el nas, li va passar pels llavis tallats i li va fregar la barba poblada, a la recerca de les faccions. Quan es va adormir encara tenia la mà a la cara.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Butcher’s Crossing
Autor: John Williams
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-297-7142-8
Preu: 18,90€

Share

Al vertigen, de Núria Perpinyà

alvertigen

@Ed_Empuries @Grup62

Llegir aquest llibre m’ha fet pensar en quan anava d’excursió, de petita, amb un grup de nanos. Sempre a Montserrat i sempre perdent-nos: era matemàtic. Tant era que anéssim cap a Sant Geroni o Santa Cecília: sempre ens perdíem. Suposo que formava part de l’excursió, de l’aventura i de l’edat.

Els muntanyencs que surten aquí són una altra cosa. Són esportistes d’èlit que no es conformen amb un entrepà de botifarra a la falda del Montseny. Aquesta gent trisca per l’Himàlaia com aquell qui passeja per la Rambla. Parlen de 5 mils, 7 mils i 8 mils, que són fites a l’abast d’uns quants privilegiats. Tot i així, per més preparació, entrenament, estudi de la zona que toca escalar i preparació del material que més convé, la muntanya és la muntanya i s’empassa la gent com si fossin caramels.

Al vertigen de la Núria Perpinyà, la història gira al voltant de la Irena Besikova, una russa solitària, amb un caràcter que tira cap a l’estar sonat i una passió desmesurada per escalar muntanyes. Com més difícils, millor. La Irena apareix un bon dia al refugi Quesler situat al cor dels Tammarians. No queda clar on es troba ben bé el paisatge i la vall dels Tammarians però es a Catalunya, això sí. La Irena arriba en un estat deplorable, més morta que viva i amb clars símptomes de congelació. Les pestanyes plenes de gel, la boca tancada amb una ratlla blanca, glaçada,… en fi: un desastre!

Al Quesler la rep en René, el guarda del refugi, que li dóna poc a poc la calor que el seu cos necessita, li treu amb tota la cura del món la roba que porta enganxada al cos com una segona pell, tan congelada com ella, amb compte de no emportar-se trossos de carn o de pell. Es veu que en casos de congelació és molt fàcil endur-se un dit de la mà treient els guants! El René salva la Irena i s’enamora d’ella com un boig, i ella decideix quedar-se als Tammarians a fer de guia d’alta muntanya. Fins aquí tot va més o menys bé… però dura poc la calma.

Al cap de poc temps, des de ciutat pugen un grup d’amics amb l’Eduard Tarreny, arquitecte de professió, al capdavant. D’entrada, això que els assignin una guia menuda, una doneta mes aviat poqueta cosa, no els fa gaire gràcia. Guapa i ben formada n’és molt però…. en cas que, Déu no ho vulgui, hi hagi algun contratemps estarà a l’alçada?

La Irena demostra als nois de ciutat que no cal que pateixin per res. No cal que busquin un homenot amb aspecte d’abominable home de les neus perquè els salvi. Ella soleta se’n surt fantàsticament.

L’Eduard Tarreny cada cop fa més viatges des de ciutat als Tammarians i sempre vol que la Irena sigui la seva guia. Al final, l’escalada és una excusa per veure-la, per estar amb ella i per enamorar-se l’un de l’altre per desesperació del pobre René. I també per a la desesperació de l’Eduard…

És una història d’amor grandiosa, d’amor a les muntanyes i d’amor d’uns homes cap a una dona.

És un gran mèrit que un llibre amb un decorat tan escàs -no sortim de la neu, els núvols, les muntanyes glaçades i un fred que pela- tingui un poder de seducció tan gran i que resulti tan atractiu i tan addictiu de llegir.

M’ha agradat, i molt! Tot i que si voleu saber que passa amb tot plegat…. toca posar-se l’anorac i vinga: a llegir!!

Aquí teniu el primer capítol en pdf i el booktràiler del llibre:

Títol: Al vertigen
Autor: Núria Perpinyà
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-9787-869-2
Preu: 20€

Share

La infantesa de Jesús, de J.M. Coetzee

lainfantesadejesus

@Ed_62 @Grup62

Quan anava a les monges ens van explicar que la infantesa de Jesús s’inscriu en allò que s’anomena La vida oculta de Jesús, una etapa que abraça des del naixement fins que comença a predicar i en tenim documentació per part dels Evangelistes. No se’n sap, per tant, gran cosa d’aquesta etapa i poc se’n podia comentar, em deien “les senyus” o “les sors”.

Bé, doncs, han passat els anys i jo ja no llegeixo els Evangelis, però m’he llegit La infantesa de Jesús, de tot un Premi Nobel de Literatura com és J.M. Coetzee i us puc afirmar que, com aleshores els passava a elles, poc en puc comentar, jo! I no és perquè el llibre no sigui una novel·la, eh? La pura veritat és que l’autor ha tornat amb una trama de ficció allunyada dels temes més autobiogràfics que han estat publicats recentment també a Edicions 62. Així doncs, tenim una trama que podria ser més o menys aquesta:

“Un home, en Simón, arriba a una ciutat, Novilla, després de travessar un oceà on, casualment, hi viatja un noi, en David, que ha perdut les dades de la seva mare. En Simón li troba la mare, la Inés, i els acompanya en aquest espai on la gent parla espanyol i no té ni records, ni massa il·lusió, ni gaire empenta…”.

Us podria donar més detalls dels personatges (els estibadors, els germans de la mare, un gos que es diu Bolívar), del paisatge (un espai més aviat inhòspit amb un nucli urbà gris i una zona més benestant anomenada La Residencia), de la trama… crec que fins i tot us en podria explicar el final i no passaria res! Perquè el que suposo que cal fer amb aquesta novel·la és llegir-la, pensar en les frases que ens anem trobant com qui troba una perla amagada en una petxina, i inquietar-nos veient que, tots plegats, potser només busquem un lloc per viure i començar una nova vida.

Us n’he triat algunes d’aquestes perles, perquè nosaltres mateixos decidiu què en voleu fer:

Hi ha dues escoles de pensament sobre l’educació dels nens, Eugenio. Una diu que se’ls ha de donar forma com si fossin d’argila per convertir-los en ciutadans virtuosos. L’altra diu que només som nens un cop a la vida i que una infantesa feliç és el fonament d’una vida posterior feliç.

Tots volem més del que ens han de donar. És la naturalesa humana. Tots volem més del que ens mereixem.

Si haguéssim necessitat algú que ens salvés, a hores d’ara ja ens hauríem salvat nosaltres mateixos.

Títol: La infantesa de Jesús
Autor: J. M. Coetzee
Premi Nobel de Literatura 2003
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-297-6985-2
Preu: 17,90€

Share

El desertor en el camp de batalla, de Julià de Jòdar

@Ed_Proa @Grup62

Ostres, quina canya de llibre! A veure: per on començo?

El desertor en el camp de batalla, de Julià de Jòdar, hi trobem en Ximo Ximoi: un home gras. Un home molt i molt gras. La criatura se’n va als 310 kilos i la seva màxima il·lusió és sortir al Guinness dels rècords per haver assolit aquesta proesa.

En Ximo està assistit per la Farzana, una noia pakistaní fanàtica del té negre, i el peruà Emilio, silenciós i amargat a part iguals.

La Farzana i l’Emilio, cuiden, renten, perfumen i alimenten en Ximo. I quan ha de sortir per algun tipus d’acte… doncs vénen els bombers i el desplaçen amb una grua del terrat on està instal.lat al barri del Raval. Què? Què us sembla? Per començar no està malament, oi?

Pero és que n’hi ha més! Tenim en Salva Montoya, íntim amic d’en Ximo, que regenta una mena de deixalleria i que té tractes amb uns romanesos de moralitat dubtosa. En Montoya es un exsindicalista del ram de la química que té un fill sonat i xenòfob, i una néta que li té el cor robat. Les casualitats de la vida volen que la dolça Alícia, la néta del Montoya, s’enamori perdudament del Karim, que es fill d’un àrab que regenta una carnisseria al barri. Com és natural, aquest enamorament li senta com una patada al pare xenòfob de l’Alícia i no vol fer altra cosa que carregar-se el nano sigui com sigui.

Per acabar-ho d’arrodonir, de tant en tant, a en Ximo se li apareix en somnis l’Home Prim, un personatje creat per en Gabriel Caballero, un escriptor de segona que viu al soterrani del mateix edifici que en Ximo.

Nosaltres, amb aquesta barreja és impossible avorrir-se!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El desertor en el camp de batalla
Autor: Julià de Jòdar
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-7588-418-9
Preu: 19,50€

Share

Butcher’s Crossing, de John Williams

butcherscrossing

@Ed_62 @Grup62

Un western antiwestern?

Després de l’Stoner i l’August arriba la novel·la que ens faltava de John Williams i que va ser la primera en ser publicada (1960): Butcher’s Crossing. Un western. Sí un western. Jo que no sóc especialment amant del gènere, però caram! Com m’ha seduït, la novel·la!

La novel·la se situa al centre dels EUA  cap a l’any 1873 i narra la història d’un jove que abandona Boston i la vida acadèmica per anar a Butcher’s Crossing, un poble, o sigui, quatre cases, un hotel, un magatzem, quatre estables i una taverna amb la seva prostituta (personatge que desperta gran tendresa), al mig del no-res per unir-se i pagar una expedició que un vell caçador de bisons somia fer a una vall mítica, verge, més enllà de l’horitzó que es veu des de Butcher’s Crossing on els bisons pasturen a milers. Els acompanyaran un vell, manco, antic i fidel company de fatigues del caçador i lector de la Bíblia, i també un escorxador contractat, home repulsiu i insolidari, especialista en arrencar les pells de bisons. Aquesta cacera els ha de fer rics, molt rics. Ja tenim els quatre personatges que emprendran el viatge.

El jove Andrews, el protagonista que narrarà la història, busca en la natura salvatge trobar un sentit a la seva vida i l’alliberament d’una opressió vital. Aquesta natura, que els homes explotaran sense pietat, és ferotge, magnífica, terrible, destructiva,… i Williams la descriu de forma extraordinària, concisa, precisa, elegant:

“L’herba … canviava de color en el decurs del dia. Al matí, sota els primers raigs rosats era gairebé grisa; més tard, sota la claror groga del sol de mig matí, era d’un verd brillant; al migdia adquiria un to blavós; a la tarda, quan el sol era més intens, vistos des de lluny els brins d’herba perdien la seva essència individual, i enmig del verd s’intercalava una pinzellada ben definida de color groc, fins al punt que quan l’escometia una brisa suau, semblava com si el color que recorria l’herba fos viu, i podia desaparèixer i reaparèixer en qualsevol moment; al vespre, després de la posta de sol, l’herba adoptava un to lilós, com si hagués absorbit tota la claror del cel i no li volgués tornar.” p. 107

Però la novel·la no és només una història d’aventures de frontera ben narrada. És també la història iniciàtica del pas d’un jove urbà, vagament panteista, a un home fet i endurit per la natura, cavalcant solitari cap a l’horitzó. Williams la fa servir per explicar la història humana del que els americans anomenen broken dreams i és també la descripció dels sentiments i la natura humana: la por i la valentia, el sacrifici generós i l’egoisme, l’alegria i l’angoixa, la innocència i la depravació, l’explotació sense miraments de la natura …  I tan ben fet, tan ben construït, tan ben escrit… com a les seves novel·les posteriors.

Decididament em declaro fan de John Williams i espero que el boca-orella també funcioni per aquesta obra com ho va fer per l’Stoner i l’August.

Molt i molt recomanable.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Butcher’s Crossing
Autor: John Williams
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-297-7142-8
Preu: 18,90€

Share

Jo confesso, de Jaume Cabré

@labutxaca @Grup62 @jaumecabre47

Trobo que en la literatura, com en el futbol, hi ha dos tipus de persones: els artistes i els mediocres.

En el primer grup hi ha els qui van al primer toc i els qui aguanten la pilota als peus fins que han creuat el camp i ho fan tot ells. El tiquitaca vs el contraatac.

Personalment, m’ha semblat que en Jaume Cabré és dels primers entre els primers; és a dir, dels que juguen a explicar-nos poc i anar donant veus a uns i altres, perquè ens posem en situació nosaltres a partir de l’acció que va juxtaposant-se. És el Xavi de la literatura. O el Xavi és el Cabré del futbol!

Perquè gaudeixes molt veient com, des del mig del camp, l’acció flueix al ritme que marquen els timbals del narrador, sense aturar-se però amb prou temps i precisió com perquè puguem aplaudir des de la grada i quedar-nos amb la boca oberta, embadalits i pensant que hi ha artistes que fan malabarismes impossibles per a nosaltres.

Ai, nosaltres, pobres mortals, que només podem aplaudir i demanar-ne més…

Us recomano que us llegiu aquesta notícia sobre el Jo confesso al 324.cat: “El “Jo confesso”, de Jaume Cabré, segueix acumulant vendes i nominacions a premis internacionals“.

I és que, com bé diuen els amics de Proa, el Jo confesso segueix conquerint Europa mentre espera ser traduïda a l’anglès!

Títol: Jo confesso
Autor: Jaume Cabré
Editorial: labutxaca
Col·lecció: LB
Pàgines: 1.008
ISBN: 978-84-9930-686-5
Preu: 14,50€

Share

I el ressò de les muntanyes, de Khaled Hosseini

@Ed_62 @Grup62

Aquesta novel·la té una estructura circular, teixida com un claustre amb els arcs entrellaçats, com una cançó que es canta en cànon. Les històries de I el ressò de les muntanyes, de Khaled Hosseini, protagonitzades per personatges molt ben dibuixats, van succeint-se de manera que anem trobant els que hem conegut en altres capítols i descobrint què és el que la vida els ha reservat. I sempre amb un recorregut que travessa el temps com el dia o com les arcades o com la vida: creix, culmina i es fon cedint el pas a una nova història, a un personatge que tot just havíem entrevist en capítols anteriors.

Que l’epicentre de tot plegat sigui un poblet perdut entre muntanyes a l’Afganistan fa arrelar les històries però, com sol passar… com més locals, més universals.

Hi trobem el pas del món rural desproveït de tot contacte amb la vida moderna a la construcció de complexos turístics, de pobles de nova planta sense arrels en el passat. Només un arbre tallat que va veure passar Gengis Khan és el testimoni d’un món desaparegut.

Coneixem les històries de persones plenes de contradiccions, d’alegries, de frustracions, de fets terribles que les marquen per tota la vida. Anem, de la mà de Hosseini, saltant en el temps i l’espai: l’Afganistan, Paris, Kabul, la costa oest dels Estats Units, Grècia… I el sempre present Afganistan.

Hosseini ens fa el favor de tancar el llibre en un moment alt de l’arcada, podem acabar amb una certa esperança que aquesta vegada no assistirem a la melancolia del crepuscle ja que el sol encara regna a l’horitzó. Com els nens del poema de Blake que donen el títol al llibre:

“Està bé, està bé, jugueu fins que la llum s’esfumi
I en acabat torneu a casa a dormir”
Els nens brincaren, cridaren, rigueren,
I ressonaren en les muntanyes.

Nurse’s song del llibre Songs of innocence (1789)

Al booktràiler, Hosseini ens diu que ha conviscut uns quants anys amb aquests personatges i que ara els comparteix amb nosaltres, lectors. I que espera que els estimem, apreciem i que signifiquin alguna cosa a les nostres vides.

Doncs bé, jo no els oblidaré. Llegir aquest llibre és un regal.

Aquí teniu el primer capítol en pdf i en Khaled Hosseini parlant sobre I el ressò de les muntanyes:

Títol: I el ressò de les muntanyes
Autor: Khaled Hosseini
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-297-7104-6
Preu: 20€

Share