Arxiu de la categoria: Drama

El batec del temps, de Cari Ariño

2 respostes

Torna al Nosaltres, després de molt de temps la cocreadora d’aquest espai: l’editora Berta Bruna.

Ens fa moltíssima il·lusió que ella, una de les mares del Nosaltresllegim.cat ens expliqui un llibre de nou. Aquí el teniu!

Quan estava en el món editorial, com a editora, em va arribar una novel·la de la qual em vaig enamorar. Això passa, poques vegades, però passa. Vaig lluitar-la, però la vaig perdre. L’autora va triar un altre segell editorial. Ella em va seduir a mi i jo no la vaig saber seduir a ella.

Ara aquesta novel·la acaba de sortir publicada, i no puc evitar recomanar-la. El seu títol és El batec del temps i la seva autora és la Cari Ariño. Sí, una autora desconeguda, completament, que publica la seva primera novel·la. De moment tots els lectors han estat d’acord amb mi: és una novel·la que sedueix. Pel llenguatge, per la presentació de la Lina, un personatge amb qui empatitzes des del primer moment, per la seva prosa i per la seva història.

Tot i que cap de les línies argumentals, si s’analitza de forma aïllada, mostra històries originals, les existències de cadascun dels personatges representen les vivències de moltes persones, però és precisament el conjunt que representa una lectura inesperada, commovedora i impactant. Els personatges són un dels punts forts de la novel·la. La caracterització profunda i rodona que els fan versemblants i propers al lector. Destacaria també la riquesa lingüística amb els matisos propis de la parla dels personatges, una prosa molt cuidada i una trama intensa i emotiva al servei d’una recreació històrica molt precisa.

Estem davant la fascinant història d’un  llinatge de dones que va des de 1920 fins a 1995. Un relat cronològic que progressa a través de tres línies argumentals: la íntima i familiar, que recull els viatges exteriors i interiors experimentats per les dones relacionades amb la protagonista; els canvis politicosocials que van transformant la fesomia del poble de Llonera i les localitzacions de la novel·la, i la de la història en majúscules que recull els esdeveniments més rellevants del segle XX a Espanya.

No us la deixeu perdre.

Vinga Montse Brau! Ara et toca a tu explicar-nos un llibre!

Share

La vida es estranya, de Valentí Puig

3 respostes

lavidaesestranyaÉs el primer cop que llegeixo un llibre del Valentí Puig. És d’aquells personatges que et vas trobant -o buscant- per casualitat al diari perquè sempre saps que quan llegeixis el que escriu diràs allò de “aquest hi toca”.

Aquest cop però, la trobada ha estat en format llibre amb el seu La vida és estranya, un llibre escrit en primera persona i que narra la vida i la visió d’un aristòcrata català en hores baixes que no s’acaba de sentir còmode enlloc: ni a un inventat Tossals proper a Barcelona, ni a la Ciutat Comtal, ni… ni enlloc, de fet.

En forma de diari, Valentí Puig ens narra la vida d’un ociós Oleguer Regós que no ha treballat mai i que si l’hem de posar a alguna banda, el posaríem al calaix dels fracassats. Un individu que té bona vista per observar els altres però que és terrible a l’hora de mirar-se a sí mateix, fer-se autocrítica i deixar-se de fer autocomplaença.

Hi ha dies per retrobar, en una cantonada de la memòria, la mirada totpoderosa i majestàtica del pantocràtor com el vèiem amb la mare a l’ermita de la Salvació. Des que els museus de Barcelona l’expropiaren i hi posaren una mala còpia, no l’he volgut veure mai més. Me’l preserven les fortaleses del record, amb la mà dreta donant la benedicció i sostenint amb l’esquerra els evangelis. (…) És com ho explico a la meva Història de l’ermita de la Salvació. Per alguna cosa va ser i és un llibre boicotejat per les llibreries de la Conca i, diguem-ho clar, de tot Catalunya.

La vida es estranya, la frase que li diu abans de morir una mare “massa puntal” a la seva vida, agradarà -i molt- a aquells que sigueu fans de l’escriptura d’altres autors del gènere del diari, com ara Josep Pla o Josep Maria de Sagarra.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: La vida és estranya
Autor:
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-7588-532-2
Preu: 17€

Share

Justine o les dissorts de la virtut, del Marquès de Sade

Deixa un comentari

justineolesdissortsdelavirtutDe vegades, això d’agafar un llibre pensant en Nosaltresllegim et porta per camins inesperats. Per ser que a mi les obres que giren entorn del sexe (de ficció o no) no m’acaben de fer el pes, m’he trobat llegint M’agrada el sexe, No t’amago res i, ara, Justine o les dissorts de la virtut. Pas mal, no trobeu?

Bé, doncs, més enllà de reflexionar sobre els perills a què s’arriscaven els autors del XVIII i que a dia d’avui són impensables – al Marquès se’l va condemnar a quedar reclòs de per vida en un manicomi- és evident que les situacions que es plantegen en les obres contemporànies no necessàriament són més dures que les que va dibuixar Sade fa precisament 200 anys… parlant de dibuixos! L’edició a càrrec d’Albert Mestres que ens porta Proa es presenta il·lustrada amb gravats de l’època que demostren que, en temes sexuals, ben poca cosa s’ha inventat darrerament…

La novel·la ens mostra com ha estat la vida de dues germanes que, de ben jovenetes, es queden òrfenes. Una, la Juliette, opta per prostituir-se i fer-se així un camí a la vida; l’altra, la Justine, agafa la trajectòria de la virtut per mirar de dur una vida exemplar i ordenada, plena de decència i candor. Res més lluny, tanmateix, dels seus propòsits! Ben aviat comença a anar a mal borràs i la pobra Justine es troba en mans de llops de tota classe, que li faran patir les perversions sexuals més abjectes, descrites amb luxe de detall. Ja us podeu imaginar que la Virtut acaba com rosari de l’aurora… Diu el Marquès al final

Oh, vosaltres, que vessàreu llàgrimes sobre les dissorts de la Virtut (…) que pugueu treure almenys d’aquesta història, perdonant-ne els quadres potser un xic forts que ens hem vist obligats a fer servir, el mateix fruit que la senyora Lorsange! Tant de bo us pugueu convèncer amb ella que la veritable felicitat únicament es troba en el si de la Virtut i que, si amb mires que no ens pertoca aprofundir, Déu permet que sigui perseguida a la Terra, és per rescabalar-la’n al Cel amb les recompenses més falagueres.

Des del meu punt de vista, allò que m’ha interessat més de la novel·la són les reflexions filosòfiques que hi ha entre els diferents episodis pels quals passa la Justine. Hi trobem reflexions molt interessants amarades d’il·lustració que paguen molt la pena. Us en deixo una, a veure si us faig encuriosir per llegir aquesta obra:

Només el que és constant és realment bo. El que canvia perpètuament no podria pretendre el caràcter de bondat, és per això que s’ha posat la immutabilitat entre les perfeccions de l’etern. Però la virtut no està privada totalment, d’aquest caràcter: No hi ha dos pobles sobre la capa de la terra que siguin virtuosos de la mateixa manera. Per tant, la virtud no en té res, de real, de bo intrínsecament, i no mereix gens el nostre culte.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Justine o les dissorts de la virtut
Autor: Marquès de Sade
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-TELA
Traductor: Albert Mestres
Pàgines: 456
ISBN: 978-84-7588-530-8
Preu: 19,90€

Share

Hotel Indira, de Melcior Comes

Deixa un comentari

hotelindiraJa us ho dic ara: m’ha agradat.

L’Hotel Indira del  ens explica la vida d’un noi ja no tan jove però no prou gran -i no prou madur!- anomenat Nico, que després de tenir cert èxit amb un escrit publicat a ses illes, que és d’on és ell, se’n va a fer fortuna a Barcelona intentant seguir amb la seva carrera com a escriptor.

Després de més de dos i tres desenganys amb el tema decideix tornar a la seva Mallorca natal per tal de treballar a l’Hotel Indira, el negoci familiar, que va viure temps de gran esplendor a la dècada dels seixanta però que ara té una pinta, un aspecte i una flaire tirant a galdosa i decadent.

Amb aquest panorama, en Nico comença a treballar-hi i a ajudar el seu oncle. I el que es podria convertir en un llibre tirant a peli de les avorrides del Cine Verdi acaba atrapant perquè va molt més enllà de la descripció de com de lletges són les coses: en aquest llibre hi trobareu acció, sang, violència, passió, sexe… només hi falta el rock ’n’ roll! Això sí, hi ha classes d’anglès.

Si alguna cosa no farà aquest llibre del Melcior Comes és deixar-vos indiferents perquè, malgrat que triga en arrancar una mica per tal de poder situar a tothom al seu lloc, després la lectura esdevé trepidant quan comença a passar de tot i de forma molt creïble.

Sembla que Mallorca no es convertirà en el Sin City dels Països Catalans -per això potser ja tenim València- però sens dubte que els recents casos de corrupció que podem veure als diaris l’han situada més a prop de l’Hotel Indira i les seves circumstàncies.

Nosaltres, no us el perdeu!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Hotel Indira
Autor: Melcior Comes
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 368
ISBN: 978-84-664-0870-7
Preu: 19,50€

Share

28 dies, de David Safier

2 respostes

28diessafierEm vaig quedar de pasta de moniato! Com? Què en David Safier -autor d’obres tan divertides com Maleït Karma, Mu! o Jesús m’estima–  abandona la sàtira i la ironia en la seva darrera novel·la? Si, si! Com ho llegiu! Deixa de banda l’humor per situar-nos a la Polònia de l’any 1943. Poca broma!

L’aixecament del gueto Varsòvia va captivar de tal manera l’escriptor alemany que va voler tractar-ho en forma de ficció. En Safier ha recreat els 28 dies durant els quals un grup de joves jueus van plantar cara als nazis!

Un cop dit això, us ho explico. Haig de reconèixer que les singularitats a mi m’atrauen. Els ulls verds, per exemple, sempre m’han hipnotitzat! Són rars. Sabíeu que aquest és el color d’ulls més inusual, amb només el 3% de la població mundial? Això depèn dels gens familiars i el lloc de procedència. Doncs bé, la Mira és una noia jueva de setze anys que viu al gueto de Varsòvia i té la immensa sort de tenir els ulls verds. Aquesta peculiaritat genètica li permet fer-se passar per polonesa a l’altra banda del mur i introduir aliments de contraban dins del gueto. La supervivència és el més important. La Mira ha de tenir cura de la seva família: la Hannah, la seva germana petita, i la mare.

Com veureu, els perills que es presenten a banda i banda dels murs faran que la Mira maduri ràpidament. Afortunadament compta amb el suport del seu amic Daniel, amb qui manté una relació sentimental.

Quan la Mira descobreix que l’amenaça de ser enviats als camps de concentració és imminent, haurà de fer tot els possibles per salvar a la seva família. Finalment serà la desesperació qui la farà escollir. Només té dues opcions: aliar-se amb la resistència o bé deixar-se emportar cap els trens que se l’enduran cap a les càmeres de gas. “Quina mena de persona vols ser?”, es preguntarà.

La Mira no és de les que es rendeixen fàcilment. De la mà de l’Amos entrarà en contacte amb un grup clandestí de joves que volen posar-li les coses difícils a les forces d’ocupació alemanyes.

Afectarà l’aparició de l’Amos, en la relació que mantenen la Mira i el Daniel? Què passarà durant aquests 28 dies de revolta? Emoció, tensió, amor, traïció i sobretot molta humanitat a flor de pell!

Al capdavall, en Safier ha aconseguit dues coses amb 28 dies: per una banda m’ha permès conèixer aquest fet històric, i d’altra banda m’ha fet plantejar com m’hauria comportat jo si fos la Mira. Hauria tingut prou coratge com per traspassar els murs dels gueto? M’hauria aliat a la resistència o hauria pujat als trens?  I vosaltres, com hauríeu reaccionat? Us identifiqueu més amb el Daniel o amb l’Amos? Amb qui empatitzeu més?

En resum: 28 dies és una novel·la trepidant i carregada d’emoció on us garanteixo que trobareu un ritme lleuger i un llenguatge modern i immediat. Dit d’una altra manera: no podreu abandonar les seves pàgines fins arribar al final!  A veure amb quin personatge us sentiu més reflectits. A empatitzar s’ha dit!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: 28 dies
Autor: David Safier
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traductor: Pilar Estelrich Arce
Pàgines: 464
ISBN: 978-84-9787-971-2
Preu: 18€

Share

Les dones de la Principal, de Lluís Llach

3 respostes

lesdonesdelaprincipalSempre que escric una ressenya intento donar-me un parell de dies de marge per païr la lectura i ordenar les idees i sensacions que em queden en acabar. Fa una hora escassa que he acabat amb Les dones de la Principal del i he decidit trencar la tradició. Crec que aquest cop ha de sortir l’instint, aquella víscera que et permet fer un “Uau!!” quan acabes una molt bona lectura.

I és que estic molt i molt contenta. De tant en tant, apareixen escriptors que d’alguna manera -per mi sempre serà un misteri això de l’escriptura- aconsegueixen trenar personatges, vivències, espais, històries en general, amb un saber fer que admet poca discussió: Lluís Llach ho ha aconseguit amb aquesta seva segona novel·la.

Les dones de la Principal és com bé diu el títol una novel·la de dones, on les seves protagonistes són les mestresses d’un casal al poblet de Pous. Totes tres es diuen igual, Maria, però a cada una n’hi posen un sobrenom, la Vella, la Senyora… i totes tres tenen un caràcter fort, molt fort. Un caràcter que les farà sobreviure a tot, perquè el que passa en aquesta novel·la no és més que la vida, amb tot el que comporta. Una vida que transcorre entre finals del segle XIX i el 2001 mentre anem descobrint les vivències de les nostres protagonistes: la Maria Roderich, la Maria Magí i la Maria Costa.

Lluís Llach ens trasllada a Abadia, una comarca vinícola de l’interior, on la Principal i els altres masos de la zona viuen la pitjor de les desgràcies que es podien viure: la fil·loxera s’ha fet present i està matant tots els cultius sense aturador. Coneixerem com la Maria Roderich -la Vella- es converteix en la mestressa de la casa i com haurà d’enfrontar-se als seus propis germans que, com molta altra gent en aquella època, desemparava la dona pel simple fet de ser dona, en un paper secundari i sense importància:

Robert Roderich, si entenc bé les coses, el pare va sacrificar-me a mi, tancant-me a la Principal, perquè vosaltres poguéssiu anar a Barcelona per la feina, els estudis i començar una vida que a mi em fou negada. (…) Vosaltres, els mascles, vau trobar normal que la noia de la casa veiés com se l’empresonava en vida entre les quatre parets d’un casalot luxós i arruïnat per vigilar un celler ple de riqueses que us havien d’aprofitar.

Les dones de la Principal no és només un llibre sobre dones. Amb molta habilitat, Lluís Llach introdueix un misteri, un crim que es produeix a la mateixa finca i que perseguirà la família al llarg dels anys. I és amb aquest crim que els personatges més secundaris de la novel·la, l’inspector Recader que investiga el crim, la dida Úrsula, acompanyant eterna de les dones de la Principal i en Llorenç, el jove capataç de la casa, es convertiran en els autèntics conductors de la història.

Gaudiu-la!!

Aquí teniu el booktràiler del llibre i els primers capítols en pdf.

Títol: Les dones de la Principal
Autor: Lluís Llach
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-9787-961-3
Preu: 20€

Share

Un dissabte, amb els amics, d’Andrea Camilleri

Deixa un comentari

undissabteambelsamicsAi, aquest Camilleri…! És tremendo! Un autor de quasi 90 anys i que fa una novel·la tan moderna! Curta però intensa: 171 pàgines.

Aquest no és un cas de l’inspector Montalbano. Un dissabte, amb els amics és menys amable. És  deslligat del gènere “novel·la negra” per construir un retrat i unes situacions molt modernes d’uns personatges: 7 en total. Amb una gran habilitat.

L’argument és bastant complex, circular, (jo havia de repassar mentalment els personatges) amb un primer capítol amb les diferents històries d’infantesa dels protagonistes, que queden aclarides en el darrer.

I al mig de la novel·la, el grup de nens i nenes, protagonistes i víctimes dels fets narrats en el primer i últim capítol, ara adults i relacionats tots entre ells, amb parelles intercanviades, incapaços d’estimar, i que pagaran el preu d’aquells traumes d’infantesa terribles. I sota la denominació d’amics anirà sortint l’egoisme, les passions, la incapacitat de ser adults madurs i les tendències destructives i autodestructives.

Aquesta novel·la està escrita amb un estil directe. Molt de diàleg. En algun moment he pensat que li seria molt fàcil a l’autor passar-ho a un guió televisiu o cinematogràfic. De fet ho fa molt sovint. Són d’ell les adaptacions de les seves novel·les per a la sèrie Montalbano.

En una entrevista a la RAI, Camilleri parlava dels seus records infantils. Quan sent un nen anava a la barca acompanyant el pare i durant la llarga jornada laboral de pescador, tot estant al mar, paraven per fer un mos fregint una mica de peix acabat de treure del mar. Evocava el gust. També parlava de l’olor que un petit flascó de perfum duia la seva mare al moneder i que ell encara conserva i que ensumant-lo el fa evocar la mamma… I per què dic tot això? Per Andrea Camilleri la infantesa és molt important. Està incrustada en els nostres sentits i sentiments. Ens condiciona. I tal com reflecteix en aquesta novel·la som el resultat d’aquesta. I si aquesta infantesa és terrible, com podran comportar-se els adults?

Com sempre, felicitacions al traductor Pau Vidal per la bona feina feta. El text flueix tot sol!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Un dissabte, amb els amics
Autor: Andrea Camilleri
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traductor: Pau Vidal Gavilan
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-297-7215-9
Preu: 15€

Share

L’herba de les nits, de Patrick Modiano

Deixa un comentari

lherbadelesnitsNo és el primer cop que llegeixo un llibre de Patrick Modiano. La veritat és que no es un autor fàcil, gens fàcil. Els seus textos tenen alguna cosa que els fa, en certa manera, desconcertant. El que vull dir és que, al llegir els seus textos, pots arribar a pensar que el que el llibre és una novel·la de misteri… però després t’adones que tampoc deixa de ser un petit manual sobre la condició humana.

En aquest sentit, crec que un dels trets que més identifica l’obra de Patrick Modiano és com s’apropa a l’interior, a la intimitat més secreta dels seus personatges. Que en el fons és la de tots!

En aquest L’herba de les nits, en una ciutat de París que acaba de sobreviure l’ocupació nazi -aquest París no deixa de ser un personatge de la novel·la-, un escriptor anomenat Jean s’enamora perdudament d’una noia coneguda com a Dannie i que tot d’un plegat desapareix sense deixar cap mena de rastre.

Al cap de 50 anys i amb l’ajuda dels apunts que va prendre durant la seva joventut en una llibreta negra que ha conservat durant tots aquest anys, intenta reconstruir gran part de la seva vida i la de la gent que la va habitar durant tots aquests dies, ara ja tan llunyans. Intenta recuperar la memòria d’aquests temps i aquestes persones.

Està escrita de tal manera que ens fa navegar sobre aquest París recordat i recuperat en la memòria però, alhora, el component “policíac” ens fa tenir els peus a terra.

Si podia rellegir [les notes de la llibreta], a través seu ressuscitarien els colors exactes i l’olor de les nits i els dies durant els quals les vaig escriure.

Necessitava punts de referència, (…) com si tingués por que d’un moment a l’altre les persones i les coses poguessin amagar-se o desaparèixer i que calgués si més no conservar una prova de la seva existència.

Misteriosa, melancòlica, onírica, poètica… així es L’herba de les nits.

Títol: L’herba de les nits
Autor: Patrick Modiano
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Traductor: Mercè Ubach Dorca
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-7588-504-9
Preu: 14,90€

Share

La llibreria dels finals feliços, de Katarina Bivald

2 respostes

lallibreriadelsfinalsfeliçosLa Sara i l’Amy es coneixen i mantenen una relació d’amistat per carta, entre Suècia i els Estats Units. Completament diferents -l’Amy és una velleta encantadora i la Sara una jove llibretera a l’atur-, un dia la Sara decideix acceptar la proposta de l’Amy de viatjar fins a Iowa i viure una curta temporada amb ella. La sorpresa que es trobarà la Sara és que quan arribi a Broken Wheels no podrà fer res més que acomiadar-se de l’Amy en el seu funeral.

Nosaltres, imagineu-vos la situació: us decidiu a viatjar milers de quilòmetres per conèixer una persona que s’estima els llibres tant com us els estimeu vosaltres i el dia que hi arribeu, aquella persona ha desaparegut. I no només això sinó que els amics d’aquella persona us conviden a quedar-vos a viure en la que havia estat casa seva. Què feu?

Decidiu el que decidiu, segur que no s’assembla ni de broma al que acabarà fent la Sara, però us deixaré que llegiu el llibre per descobrir-ho.

La llibreria dels finals feliços és, a més de la història de la Sara, la història de l’Amy, i la de la ciutat on viu i dels seus habitants, perquè mentre anem veient com la Sara s’espavila per viure o sobreviure mentre passen els dies per tornar a Suècia, a través de les cartes que de l’Amy anem coneixent en George, el Tom, l’Andy, la Caroline, la Grace… els amics de Broken Wheels que han decidit cuidar la Sara, fent honor al que la mateixa Amy havia fet en vida per tots els habitats de la petita ciutat.

Tots els que ens considerem lectors regulars tenim un llibre personal, un o més d’un que ens ha sorprès o fascinat de tal manera que queda en un lloc especial a la llibreria i del qual seríem incapaços de desprendre’ns o que tindríem de ben segur un gran disgust si el perdéssim. I això és el que la Sara ens transmet. Pot ser un clàssic o un llibre més lleuger però com diu la Sara, tots tenim un llibre: només cal trobar-lo.

La llibreria dels finals feliços és un d’aquells llibres pels amants del món literari, de les llibreries, biblioteques… pels “malalts” dels llibres, els que els comprem de forma compulsiva, els que perdem hores de son mentre diem allò del “va, un capítol més”, els que llegim pel carrer… En definitiva, una història d’amor: amor pels llibres, per la literatura, per les persones i la vida.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: La llibreria dels finals feliços
Autor:
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traductor: Marc Delgado Casanova
Pàgines: 448
ISBN: 978-84-297-7319-4
Preu: 19€

Share

En la pell de l’altre, de Maria Barbal

Deixa un comentari

enlapelldelaltreSegurament quan un bon amic “llibretraficant” em va passar aquest llibre, En la pell de l’altre, s’imaginava que essent de la , per qui em deleixo quan escriu narrativa breu, i tenint com a escenari el meu barri, Poblenou, hi havia prou arguments de pes perquè m’atrapés. Amb el que potser no comptava és que aquí, al barri, hi ha hagut èpoques en què no estàvem envoltats de turistes com ara, sinó de fàbriques. I generacions i generacions de mares i filles ens hem passat el testimoni de l’avidesa per la lectura, de la passió, de la imaginació, de la metàfora… potser per crear finestres en un entorn que, quan encara se sentia la pressió franquista ben a prop, podia resultar altament hostil.

Em vaig llegir aquesta novel·la d’un glop el mateix dia que començava vacances. L’encetava a les 12 i la tancava 8 hores més tard. Escric aquest comentari el primer dia que he començat a treballar. L’he començat a les 23:10 i espero tenir-lo llest abans de les 24:00.

Sóc jo, ara, però que m’agradaria ser en la pell de l’altra. Perquè jo tinc una vida més o menys convencional: treballo, porto la nena a l’escola, dormo poc… però ai, l’altra! L’altra tenia per davant una aventura que havia de durar tots els dies destinats al lleure. Un temps que havia de ser de tot menys monòton… Definitivament, l’altra, la que marxava de vacances, tindria coses per explicar-vos delicioses sobre aquesta magnífica novel·la. Però jo, què us he de dir, jo? L’argument? Em preneu per una aixafaguitarres? Llegiu-lo a la contra!

No seré jo qui ara jutgi aquesta dona que es posa en la pell de l’altre. Us demanaria que, un cop coneguda, Nosaltres també la perdoneu.

Us en deixo el principi:

El juliol és un temps tan bo per patir o ser feliç com qualsevol altre. A les darreries de juny havia esclatat la notícia i la Isolda havia pensat: aviat tothom estarà de vacances i tindrem una treva. Però el telèfon no havia parat de sonar i, de moment, la ciutat era un cos greixós amb la pell pavimentada de llamborda o quitrà, que, a les hores fortes de la calor, dormitava amollant un baf irrespirable.

I també els primers capítols en pdf.

Títol: En la pell de l’altre
Autor: Maria Barbal
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 350
ISBN: 978-84-664-1881-2
Preu: 20€

Share