Arxiu de la categoria: Drama

Coses que no podrem evitar, de Verónica Sánchez Orpella

Deixa un comentari

cosesquenopodremevitarEl Premi Carlemany l’ha guanyat un llibre difícil de ressenyar. És una novel·la aparentment per a un públic jove però no és tan senzill. És molt més que això.

La cosa va d’un adolescent brillant, un nano guapo, el més guapo de la classe, bon estudiant i de casa més o menys bona. El nano te unes inquietuds i un tarannà que va més enllà de la tonteria pròpia de la seva edat i dels seus companys de classe. Per dir-ho d’una forma fàcil i ràpida… és un raret.

Lliga quan i com vol. A més, la seva mare, la seva germana i les noies en general l’adoren. Però ell nomès te ulls per una noia, l’Ariadna, que vés per on, se li resisteix.

Enmig del garbuix emocional que d’alguna manera el té atrapat, rep una trucada del somia-truites del seu pare que li diu: “Tinc una proposta per a tu: Deixa l’escola. Pots perdre un any de classe però guanyaràs un any de vida. Anirem a fer un viatge que ens portarà a Rússia, Mongòlia, la Xina, Tibet i Nepal. Que hi dius?”.

I el noi diu que sí. I allà que se n’hi van! A partir d’aquí, la novel·la ens fa viatjar per Àsia, ens fa entendre el compromís i l’essencia del viatge i dels viatgers. Ens fa angoixar pels tràngols que han de patir. Ens fa entendre que viatjar no és pujar a un avió i fer fotos boniques. És aixó i moltes, moltíssimes, coses més.

És un d’aquells llibres que et deixen sobtat. De principi a fi, és una novel·la altament recomanable.

Aquí teniu els primers capítols en pdf i la playlist de Spotify del llibre.

Títol: Coses que no podrem evitar
Autor: Verónica Sánchez Orpella
Premi Carlemany per al foment de la lectura
Editorial: Columna
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-664-1958-1
PVP: 18€

Share

Perquè no et perdis pel barri, de Patrick Modiano

Deixa un comentari

perquenoetperdispelbarriBenvolguts Nosaltres, us he de fer una confessió: fa ben poc que conec les novel·les de Patrick Modiano. De fet, no havia llegit res d’ell fins que l’any passat van decidir premiar-lo amb el premi Nobel de Literatura.

I com que en temes literaris sóc curiosa i penso que si a un autor li donen el Nobel ha de ser per algun motiu, fa uns mesos vaig comprar Carrer de les botigues fosques, una novel·la que, a més, el 1978 havia guanyat el reconegut premi Goncourt. Ara com a col·laboradora del Nosaltres he tingut una nova oportunitat de retrobar-me amb Modiano però aquest cop amb la seva nova publicació: Perquè no et perdis pel barri.

I us he de fer una altra confessió: després de dues de les seves obres, encara no tinc clar si Modiano pot ser un dels meus preferits o d’aquells que dius, “quan torni a llegir un llibre seu, hauré de tenir ganes de llegir-lo”. Per un costat, és increïble com descriu la ciutat de Paris, escenari que es repeteix en moltes de les seves històries. Si coneixeu ni que sigui una mica la ciutat, us veureu transportats als carrers, cafès o espais on els personatges es mouen i viuen. En el cas de Perquè no et perdis pel barri el que descobrireu és el Paris de fa cinquanta anys amb uns carrers, uns barris, uns escenaris que no tenen res a veure amb els actuals o que, fins i tot, poden haver desaparegut.

Modiano descriu uns personatges als que mica en mica anem descobrint i que, gairebé contra la seva voluntat, anirem coneixent d’una forma tan íntima que ens farà sentir com si ens haguéssim colat a casa seva i haguéssim descobert els seus secrets més amagats.

Penso que aconseguir aquesta connexió entre lector i personatges no està a l’abast de qualsevol escriptor i Modiano resol amb mestria aquest aspecte, però precisament per això tinc la sensació que Modiano no és un escriptor fàcil. Les seves obres no estan pensades per passar l’estona i prou, sinó que deixen el lector amb un pòsit que s’ha de pair. A Carrer de les Botigues Fosques el protagonista era un detectiu privat que ha d’investigar-se a sí mateix per descobrir qui és i a Perquè no et perdis pel barri, en Jean Daragane es veu forçat a recordar un període de la seva vida que s’havia esforçat molt a oblidar.

Si us agraden les lectures amb personatges complexos, d’aquells que amaguen misteris i secrets, feu una passada per les novel·les de Patrick Modiano, no us en penedireu.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Perquè no et perdis pel barri
Autor: Patrick Modiano
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Traductor: Mercè Ubach
Pàgines: 160
ISBN: 978-84-7588-575-9
Preu: 16,90€

Share

Negre i plata, de Paolo Giordano

Deixa un comentari

negreiplataAlguns de vosaltres coneixereu en Paolo Giordano per La solitud dels nombres primers. Els seus llibres no són precisament alegres però el que sí que són és delicats.

En aquest cas coneixerem una parella que és talment els colors Negre i plata: ell és tancat, reservat, amb un humor negre d’aquells que pot arribar a fer mal; i ella que és alegre, radiant, brillant…

Durant la novel·la també hi trobarem dos personatges més, el seu fill Emmanuele i la Tata, la dona que va a cuidar aquest fill, que té càncer.

Com us he dit, en Giordano no fa llibres alegres però sí que són delicats. Són llibres amb força i que contraposen, com aquest negre i plata, la fredor del món oncològic, mèdic i de les proves hospitalàries, amb l’escalf i el “carinyo” d’aquesta Tata que, a la pràctica, intenta ser una medicina espiritual per a aquesta parella, l’Emmanuele i sobretot, contra el càncer que els envolta.

Si vau gaudir amb La Solitud dels nombres primers i El cos humà, Giordano no us decebrà.

Aquí teniu els primer capítols en pdf.

Títol: Negre i plata
Autor: Paolo Giordano
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traducció: Teresa Muñoz Lloret
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-297-7431-3
PVP: 17,50€

Share

Quan tornem a casa, de Núria Gago

2 respostes

quantornemacasaLa primera incursió de Núria Gago al món de la Literatura amb el seu Quan tornem a casa té algunes característiques que ajuden a definir-la.

És una obra coral, gairebé orfeònica si tenim en compte que, si no m’he descomptat, hi surten 38 personatges. Tots de carn i ossos, caracteritzats de manera versemblant i la majoria amb un paper prou rellevant. Té 256 pàgines amb lletra grossa, i 88 capítols, la qual cosa ens indica que la llargada mitjana dels capítols no arriba a les tres planes. Gairebé tots els personatges tenen edats que van dels vint-i-tants als trenta-pocs.

Amb aquests elements Núria Gago ens mostra un puzle molt ben dibuixat on totes les peces tenen el seu lloc en la recerca desesperada de l’amor, en el sentit “antic” de la paraula. Ja que fer l’amor, follar, follen molt.

La meva àvia deia “ai senyor!, gent jove pa tou” però Déu n’hi dó les trompades que han de pair aquesta gent jove, alliberada i, en conseqüència, desemparada.

Jo crec que és una molt bona crònica de la generació urbana dels pisos compartits, de les feines volàtils, dels aparellaments sense compromís… Si formeu part d’aquest segment de la societat, em penso que us interessarà i si ja passeu dels quaranta, aquest llibre us permetrà espiar discretament com viu i sobreviu aquest formiguer en els temps que els ha tocat ser joves.

Un últim apunt: mai havia llegit un llibre en què les olors fossin un element tan present en la descripció de les sensacions. Així com hi ha llibres que van acompanyats de música que hi té un paper, d’imatges d’obres d’art i arquitectura o itineraris gastronòmics, aquest hauria de portar un annex amb mostres de les olors que hi surten: de les pells de les persones, de resclosit, de desinfectant, de cuina, d’hospital, de perfum… Extraordinari el passatge de l’evocació de la mare de la Paula a través d’una dona que du el mateix perfum que duia ella.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol:  Quan tornem a casa
Autor: Núria Gago
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-664-1960-4
PVP: 17,90€

Share

El camí dels perfums, de Cristina Caboni

2 respostes

elcamidelsperfumsHeu llegit El perfum, de Patrick Suskind? Doncs perquè us pugueu imaginar una mica la flaire d’El camí dels perfums de la  us hauríeu d’imaginar que al davant hi teniu un personatge similar a aquell assassí sense pietat… però sense sang, entranyes i tot el que faci olor de thriller i posar-hi un component molt més femení.

Per dir-ho d’alguna manera, el que ha aconseguit la Cristina Caboni és fer una novel·la a l’estil de la Luz Gabás o la María Dueñas però en clau de perfum.

La nostra protagonista es diu Elena i és una privilegiada a l’hora de distingir olors, colors en l’olor, i sobretot, a l’hora de mesclar-los per fer-ne perfums i fragàncies que no només maquillen olors sinó que també fan recordar moments, aconsegueixen retornar i fer tornar amors perduts,… És l’última baula d’una generació de dones perfumistes que s’han dedicat a això i que sempre han hagut de criar les seves filles elles soles després de tenir una criatura fruit d’una aventura amorosa.

Una dels objectius de l’Elena serà trencar amb aquesta terrible tradició familiar tot portant una vida en parella amb algú que l’estimi i que s’estimi. El problema és que aquest amor el trobarà en un moment inadequat… però això ho haureu de descobrir vosaltres.

És un llibre que em vaig cruspir en 3 dies. Està ben escrit, enganxa i deixa un bon sabor de boca.

Amants dels perfums, em fa l’efecte que no cal que us digui gaire res més, oi?

Aquí teniu els primer capítols en pdf.

Títol: El camí dels perfums
Autor: Cristina Caboni
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traducció: Mercè Ubach Dorca
Pàgines: 448
ISBN: 978-84-297-7401-6
PVP: 18,90€

Share

Matar un rossinyol, de Harper Lee

1 resposta

matarunrossinyolCosta aproximar-se a una novel·la com Matar un rossinyol net d’imatges prèvies. Publicada als Estats Units el 1960 obté un gran èxit i difusió mundial en convertir-se en film i oferir a Gregory Peck l’ocasió d’interpretar magistralment el paper d’Atticus (Oscar al millor actor 1962).

L’acció està situada a Maycomb, un poble de l’estat d’Alabama, transcorre entre 1931 i 1935 i ens és narrada a través dels ulls d’una nena -la Jean Louise, que tothom coneix com a Scout-, que quan comença la novel·la té “quasi sis anys”. Si sabem que Harper Lee va néixer a Alabama el 1926 i fem comptes no és gens difícil imaginar que trobarem un fort component autobiogràfic o, com a mínim, de records viscuts en l’entorn de la infantesa de l’autora.

Aquesta nena i el seu germà Jem, quatre anys més gran que ella, orfes de mare, viuen a càrrec del seu pare Atticus, advocat, i de Cal (Calpúrnia), una dona de color que s’ocupa de la casa, la cuina i molt sovint de fer anar drets els dos germanets. Tenen un amic amb gran fantasia, Dill, amb qui comparteixen aventures i petites malifetes els estius. El marc queda complet amb una extensa galeria de personatges, adults principalment, blancs i de color. I l’entorn natural del Sud xafogós.

A la primera part del llibre ens introduïm en tot aquest món, sempre a través dels ulls de la nena i a la segona pren protagonisme el pare que assumeix la defensa d’un home negre acusat d’agressió i violació d’una noia blanca. Assistim al “bullying” que pateixen a l’escola els fills de l’advocat, al intents de linxament frustrats del jove negre per la digna actitud de l’advocat, al judici amb previsible desenllaç i a un final que ens connecta amb les primeres planes del llibre i amb els jocs fantasiosos dels nens.

No és estrany que esdevingués un fenomen editorial i cinematogràfic quan va aparèixer fa més de cinquanta anys, ja que es llegeix amb ganes.

A mi m’ha provocat un parell de reflexions: és un dels casos en què un personatge literari esdevé un referent de manera que podem dir “Atticus” sabent que tothom, o gairebé tothom, sap de quina mena de persona estem parlant (salvant les distàncies que calgui) com ens passa amb la Colometa, Don Corleone, Sherlock Holmes o Quixot.

L’altra reflexió és que es demostra una vegada més que una bona novel·la centrada en un món molt local, fins i tot amb trets autobiogràfics, la podem llegir al cap de molt de temps en llocs ben allunyats, i seguim trobant-hi les mateixes grandeses i misèries que avui i aquí trobarem quan tanquem el llibre i sortim al carrer. O quan llegim el diari. O quan ens mirem al mirall.

La recomano sense reserves. M’agraireu el consell.

Títol: Matar un rossinyol
Autor: Harper Lee
Editorial: Edicions 62
Col·lecció El Balancí
Traductor: Xavier Pàmies Giménez
Pàgines: 368
ISBN: 978-84-297-7449-8
PVP: 19€

Share

Gran Cabaret, de David Grossman

Deixa un comentari

grancabaretEls llibres de David Grossman -els que jo he llegit si més no: Tota una vida i Caigut fora del temps– es mouen en un univers propi: l’Israel actual poblat per personatges absolutament versemblants que tenen el denominador comú de tenir l’ànima plena de cicatrius.

Si fa no fa com a tot arreu però amb les particularitats d’aquest poble: un passat llunyà però omnipresent marcat per l’Holocaust, un de més recent ja viscut pels protagonistes com a infants o adolescents: l’arribada com a colons amb el que va suposar l’experiència de l’arrelament a una nova realitat, la presència constant de l’amenaça de guerra amb els veïns i, encara més recent, la traumàtica vivència d’estar infligint als àrabs un tracte que recorda el que ells han rebut fa ben poc com a col·lectiu.

La novel·la no va d’això però és un feixuc teló de fons que tots, poc o molt, traginen com poden i que s’afegeix a biografies que podrien estar situades en qualsevol altre escenari del món que en diem occidental.

De què va, doncs, aquest Gran Cabaret?

En un cabaret més aviat tronat, situat a Natanya, a la Cesarea, zona no gaire privilegiada d’Israel, hi actua Dóvale, un còmic de cinquanta-set anys, un one-man show, capaç de combinar la gestualitat d’un pallasso, la pirueta d’un saltimbanqui, el dramatisme d’un actor fent un monòleg i el torrent d’acudits enginyosos d’humor gruixut, lligat tot sense pausa.

Un home de la mateixa edat, Avishai Lézer, jutge en excedència des de fa poc, assisteix a l’espectacle atenent a la demanda explícita que el còmic li ha fet amb una estranya telefonada.

I el llibre, narració curta -190 pàgines-, ens va submergint en el que ha estat la vida del còmic amb un crescendo a la segona meitat que ens atrapa en un suspens molt ben treballat. També ens dóna pistes suficients de la vida del jutge i del que relaciona dos personatges tan diferents.

Quan he acabat la lectura, m’ha passat com amb els altres llibres d’aquest autor. Els personatges s’han fet de carn i ossos davant meu; he rigut una mica, he compadit molt i voldria haver pogut desitjar-los més sort a la vida.

I com n’és d’entranyable Euriclea, la dona petitona. Jo li donaria l’Oscar al paper secundari.

Es nota, oi, que m’ha agradat i que el recomano?

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Gran Cabaret
Autor: David Grossman
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traducció: Roser Lluch Oms
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-297-7430-6
PVP: 17,90€

Share

La segona lluna, d’Antoni Carrasco

Deixa un comentari

lasegonallunaAquest llibre, premi de novel·la curta Just M. Casero, tot el que té de curt… també ho té d’intens.

Ni li falten ni li sobren paraules per deixar clar com l’aigua què és el que vol dir l’autor, que no es altra cosa que morir-se es fotut, molt fotut.

La cosa va de l’assassí número 1 que entra tard o d’hora a qualsevol casa i s’emporta el pare, el marit, els fills o qui sigui, perquè la seva ànsia és tan brutal i tan insaciable que a l’hora de fer mal, no fila mai prim.

El Càncer es converteix en l’amo de tot: tant del malalt que l’ha de patir, com dels familiars i amics que han d’aprendre per força a gestionar el dolor, la impotència, la sensació de no saber què fer ni què dir, ni com dimonis tirar endavant.

El fil conductor de la tragèdia és un eclipsi, la segona lluna del títol. Qualsevol cosa distreu. Tot és bo per poder oblidar, encara que sigui només un moment, una realitat devoradora i brutal, una realitat tan aniquiladora que sembla mentida que pugui ser real.

L’autor parla amb franquesa de la malaltia, dels danys col·laterals, de la desídia i la decepció que envolten el malalt quan ja es veu clar que el tema anirà a pitjor.

Es una novel·la honesta, franca i dura… Com la vida.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: La segona lluna
Autor:
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Premi de novel·la curta Just M. Casero 2014
Pàgines: 136
ISBN: 978-84-9787-985-9
PVP: 16€

Share

L’última confidència de l’escriptor Hugo Mendoza, de Joaquín Camps

2 respostes

lultimaconfidenciadelescriptorhugomendozaNo és novel·la negra. No és thriller. No és novel·la romàntica. No és una novel·la de riure. Que què és? Doncs és… és tot això, i una molt bona estona llegint! I això que és un llibre d’aquells gruixuts de veritat!!

En , un professor de la Universitat de València s’estrena en això de la novel·la amb L’última confidència de l’escriptor Hugo Mendoza, un llibre que enganxa de mala manera. Si mireu la contraportada hi llegireu que un tal Víctor Vega rep un encàrrec de la vídua d’un escriptor anomenat Hugo Mendoza que consisteix en intentar descobrir si aquest escriptor, en realitat, és viu, i si és mort, qui envia uns manuscrits originals d’aquest cada 3 de desembre.

A la contraportada també hi trobareu les actrius secundàries de la novel·la: el detonant de la part de “novel·la romàntica”, la Bea, i una monja de clausura al més pur estil Lisbeth Salander per tot el tema informàtic, Santa Tecla.

La qüestió és que en Joaquín Camps ha aconseguit reunir tots aquests estils de què us parlava en un sol llibre perquè hi ha tema amb la Bea, hi ha morts amunt i avall, assassinats, pederastes, embolics de l’antiga Iugoslàvia i, encara més important, hi ha un argument i una manera d’explicar una història que atrapa fins al final. I això és d’agraïr quan un llibre té prop de 1.000 pàgines. La veritat, feia temps que no llegia un llibre tan ben travat i tan ben tramat.

Sou d’aquells que no us poseu nerviosos davant d’un llibre dels gruixuts? En Joaquín Camps l’ha encertada de ple i, amb una mica de sort, tornarem a veure i a llegir alguna cosa més del protagonista, en Víctor Vega.

Que què en penso? Que us agradarà a tots aquells que sigueu fans la novel·la negra i el thriller però també a tots els que sigueu capaços i tingueu ganes de deixar anar més d’un somriure durant una bona lectura.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: L’última confidència de l’escriptor Hugo Mendoza
Autor: Joaquín Camps
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traducció: Núria Parés Sellarés | Jordi Boixadós Bisbal
Pàgines: 992
ISBN: 978-84-664-1940-6
PVP: 22€

Share

Les bones intencions, d’Amity Gaige

Deixa un comentari

lesbonesintencionsÚltimament, Empúries està fent bé, si no molt bé, les coses. Publica llibres arriscats, atrevits, una mica diferents, no necessàriament especialitzats en un gènere, i aposta per la qualitat i els llibres que “es fan” llegir. Tot això, per què? Perquè aquest llibre de l’, Les bones intencions, podria ser farregós, recargolat, dens… i no.

Ens trobem amb un protagonista anomenat Eric -Schroder, fins que en uns campaments infantils decideix canviar-se el cognom per Kennedy amb la millor de les intencions- que té una custòdia compartida amb la seva dona de la seva filla.

I arriba un moment en què l’Eric decideix, durant els dies que li toca la seva filla, anar-se’n de viatge amb ella sense cap mena d’intenció de “tornar-li” la filla a la seva exdona. Aquesta fugida endavant acompanyat de la seva filla podria resultar-nos terrorífica o angoixant… però el que hi trobem és un amor molt profund cap a la Meadow, la filla de l’Eric.

Arriba un moment en què tant és els problemes que pugui generar aquest segrest, que tant és que les bones intencions que té siguin la pitjor de les idees, i que tant és si la teva cara comença a sortir a totes les televisions per un segrest d’una menor i que això sigui un problema per a tu o la teva filla. Tant se val. L’Eric només vol una cosa: estar amb la seva filla.

I no hi ha angoixa. Hi ha amor. Amor i bones intencions. Tant en el segrest de la filla com en el segrest del cognom d’un nen alemany que vol assolir el somni americà.

I tot això, narrat a través d’una carta, a la mare de la Meadow, des de la presó.

Molt d’amor i bones intencions.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Les bones intencions
Autor: Amity Gaige
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traducció: Marta Pera
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-9787-945-3
PVP: 18€

Share