Títol: Fago. Si et diuen que el teu germà és un assassí
Autor: Carles Porta
Editorial: La Campana
Pàgines: 312
ISBN: 978-84-96735-66-8
Per Reis de 2006 vaig comprar el llibre de Carles Porta: Tor. Tretze cases i tres morts. Havia vist el “30 minuts” que anteriorment l’autor havia dedicat a l’assassinat del Sansa en aquest poble i el llibre venia a completar i confrontar el relat audiovisual amb un relat literari, quasi novel·lesc, que vaig devorar amb fruïció.
Per aquesta raó, quan vaig veure a la llibreria el nou llibre de Carles Porta no ho vaig dubtar. També l’he llegit en tres dies. Però no és exactament el mateix. Aquí el reportatge literari s’allunya del crim i de l’escenari del poble i enfoca l’objectiu cap a l’home que el tribunal ha condemnat com a culpable i cap a la seva família i amics. Especialment cap a la figura de la germana Marisa que acaba sent la protagonista principal del llibre.
L’autor retrata a Santiago Mainar i el seu perfil psicològic a través de les seves paraules, “discursos” carregats d’ideologia, i els escrits i cartes d’aquest personatge peculiar, sense arribar a entrar directament en la qüestió de la innocència o culpabilitat. Però aquest retrat va acompanyat pel quasi dietari de la germana que, d’una manera generosa, ens descriurà fil per randa què significa posicionar-se al costat del germà, seguir els seus primers passos per la presó, assistir-lo, preocupar-se de les seves necessitats i béns, i col·laborar en el seu benestar emocional ajudant l’amiga de Santiago Mainar. I buscar i contractar els advocats, relacionar-se amb ells, llegir-se els 4.000 folis del sumari, buscant els errors o els vicis de la instrucció, seguir el judici i sofrir la pressió dels periodistes i oportunistes mitjans audiovisuals. I tot això arruïnant el seu negoci, descuidant la professió i, el que és més dur, posant en perill la seva relació de parella.
És un retrat d’una dona, valenta i tossuda, que creu en la innocència del germà i lluita per ell, i malgrat aquest, dies i dies… Això m’ha emocionat . M’ha fet pensar que en el món hi ha moltes, moltíssimes persones que lluiten i lluiten… i resisteixen.
Indirectament també aproximem la lent del microscopi a petites realitats que existeixen i que sovint desconeixem: el món de la presó, el comportament dels advocats, l’actuació dels i de les periodistes que tenen programes estrelles de xafarderies…
I tot això amb l’autor mirant-ho des de fora. Això queda molt clar en l’ús de les llengües: la part redactada pel periodista és en català, mentre que els diàlegs de Marisa, les cartes, els discursos del Santiago Mainar, els testimonis durant el judici,… són en castellà.
