Arxiu de la categoria: 2011

Il·lusions òptiques

1 resposta

Títol: Il·lusions òptiques
Autor: Carles Zafón
Editorial: Proa
Col·lecció: A Tot Vent
Pàgines: 266
ISBN: 978-84-7588-223-9
Preu: 18,50€

Amics, acabo de sortir d’una capsa d’aquestes que fan servir els mags de circ o a les festes d’animació, on normalment fan posar una dona -rossa a ser possible- i vestida amb robes de les que fan lluentors tornassolades i pampallugues variades. (Alerta, que jo sóc morena i acostumo a vestir amb certa sobrietat, eh?).

Bé, un cop a dins, el mag agafa una serra o una espasa i, de la capsa de marres, en fa 3 o 4 trossos. Quan penses que la senyora estupenda ja és a punt per convertir-se en mandonguilles…. ¡¡¡PUM!!!, s’obre la caixa i la bona senyora està sencera i en perfecte estat de revista.

Així són les Il·lusions òptiques de les quals ens parla el Carles Zafón. Res no és el que sembla. Qui és el bo i qui és el dolent? Qui és la víctima i qui és el botxí? On s’acaba la veritat o la mentida i es converteix tot plegat en un gran farol?

Entre joc i joc, l’autor, val a dir que amb una elegància no exempta d’una bona dosi de fina conyeta, mig formal i mig sorneguer, passa revista i fa una bona estirada d’orelles al món editorial, al famós “skyline” de Barcelona i a la societat en general.

És molt entretingut, fa passar una bona estona i és capaç de fer-te rumiar una mica… que en aquests temps, la veritat, no va gens malament.

Share

Nosaltres, ja tenim una cosa en comú amb Àngel Guimerà, Nabokov o Borges… SOM FINALISTES!

8 respostes

Bé, sí, és cert: el títol del post és una mica enganyós, perquè ells “només” aspiraven al Nobel i nosaltres, en canvi, som finalistes del Premis Blocs Catalunya 2011.

Aquests som els finalistes de Cultura i Tendències
blocs personals finalistes
— Bloc de Cotxes Elèctrics
— El Blog de Polseres Vermelles de Joan Pons
— Les Havaneres
blocs professionals finalistes
— 365 dies 365e entrevistes
— A Viva Veu
— El bloc d’en Manel Ferrer
blocs corporatius finalistes
— Ànima
— Cinema 3
— Nosaltresllegim

Fa goig, oi? A mi me’n fa moltíssim, perquè agraeixo de cor les aportacions de tots. L’altre dia em deia una col·laboradora habitual a qui aprecio molt que tots els posts tenen el meu comentari i li vaig respondre que si ho faig és perquè, de debò, em sembla fantàstic que en els temps que corren, quan tots plegats anem de corcoll, trobem un moment per escriure  sobre què llegim i vulguem compartir-ho aquí!

Així doncs, si guanyem, bé i, si no, també, perquè sempre podrem dir que estem igual que Ànima o Cinema 3, la qual cosa ja és molt dir, eh?! Nosaltres seguirem llegint amb la mateixa il·lusió, oi? Moltes gràcies!!!

Share

Com ella

2 respostes

Títol: Com ella
Autor: Anne Sexton
Editorial: Proa
Col·lecció: Els llibres de l’óssa menor
Pàgines: 312
ISBN: 978-84-7588-225-3
Preu: 23,50€

Abans de llegir Com ella no coneixia l’Anne Sexton -les meves mancances pel que fa a la poesia nordamericana són, més que llacunes, oceans-, de manera que aquest recull a càrrec de la Montserrat Abelló em va semblar interessant i gairebé necessari.

M’he trobat amb una autora de la segona meitat del segle XX (es va treure la vida l’any 74) que és, senzillament, colpidora. Si ho penso bé, seria més precís dir-vos que m’ha semblat una veu inquietant. Quan deixava el llibre per posar-me a fer qualsevol altra cosa, tot el que els ulls de l’Anne Sexton van veure, tot el que la seva màquina d’escriure va posar negre sobre blanc, m’anava acompanyant com una llarga ombra.

Els seus poemes no parlen de flors i violes, no. Ella aborda la bogeria, l’abandonament, Déu, la solitud, la mort… però també la masturbació, la menstruació, la condició de dona, el rol de mare i la relació amb els fills… Tot amb un to opressiu i claustrofòbic; les repeticions, l’absència de rima (la traducció ve acompanyada de l’original) i la mètrica trencada contribueixen a fer-nos ofegar en un ambient que ella va patir fins a no poder més.

Però si rellegeixo el que us he escrit em sembla que no he posat prou de manifest que l’obra m’ha agradat molt. No us diré que sigui la mena de llibre que portes al bus i et fa distreure’t de parada… si busqueu això, aquí no toca. Ara bé, si del que teniu ganes és d’una tardor per a la reflexió, no us deixeu passar Com ella. Us deixo la darrera estrofa d’un poema anomenat Paraules, veureu perquè us dic que no el deixeu passar… no ho trobeu magnífic?

Però tracto de tenir-ne cura
i ser gentil amb elles.
Ous i paraules s’han de tractar amb cura.
Un cop es trenquen són coses
impossibles d’adobar.

Share

El que et cau dels ulls

1 resposta

Títol: El que et cau dels ulls
Autor: Gabriele Picco
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 264
ISBN: 978-84-6641-319-0
Preu: 17,50€

L’Ennio arriba a Nova York des de la seva estimada Itàlia deixant enrere la família i el dolor de la pèrdua del seu germà. Heu de saber, però, que el nostre protagonista té una característica curiosa: té un homenet dins seu que en els moments de nervis… es tira pets! Un altre fet curiós és que l’Ennio es dedica a fotografiar les llàgrimes de la gent a qui veu plorar.

A l’arribar als Estats Units, l’Ennio intenta obrir-se pas a la seva nova ciutat, buscant una feina i un lloc per viure, tasca que no li resulta fàcil ja que, en els moments més inoportuns, els nervis permeten que l’homenet que té dins s’alliberi fent autèntics concerts de sonores flatulències.

Però un dia succeirà un fet que li canviarà la seva vida per sempre. L’Ennio troba una llibreta plena de pensaments i dibuixos que el transportaran a un món fantàstic amb llàgrimes que contenen el passat de tots nosaltres, o nens que, agafats per un ocell, emprenen el vol just després de néixer. A partir d’aleshores el nostre protagonista concentrarà les seves forces a buscar la propietària d’aquell tresor: una noia japonesa amb el nom de Kazuco.

Amb l’ajuda dels seus amics, l’Ennio viurà moments que no oblidarà mai durant la seva cerca de la Kazuco, vivint una gran història d’amor i amistat.

El que et cau dels ulls és un relat tendre i per compartir amb qualsevol que vulgui gaudir d’una lectura molt… lacrimògena. No perquè vulgui fer plorar, sinó perquè les llàgrimes sempre són importants.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

La ratonera

2 respostes

Títol: La ratonera
Autor: Gordon Reece
Editorial: El Aleph Editores
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-7669-988-1
Preu: 17€

Hola a tots, nois i noies…

A veure, qui de vosaltres no ha llegit La ratonera? Doncs molt, molt, molt i molt malament!

És un llibret increïble. Té un punt, així en general, molt “teenager” però alhora, Gordon Reece aconsegueix crear una espècie d’atmosfera al més pur estil de Stephen King; és a dir, una por que no necessita ni sang ni vísceres, però que al cap i a la fi és por, i segons com més psicològic que plàstic.

Una mare enmig dels tràmits del divorci, gran advocada però alhora extraordinàriament covarda, decideix canviar de ciutat, de casa i una mica de tot, juntament amb la seva filla, una adolescent físicament molt poc agraciada, però especialment dotada per tot allò que tingui a veure amb l’intel·lecte.

La nena té la mala fortuna de compartir amb sa mare aquesta covardia que va més enllà de l’habitual… elles s’autoanomenen “ratolins”. És l’únic lloc on se senten segures: a la ratonera.

Troben una casa perfecte per aquesta finalitat: sense cotxes, sense veïns, sense visites inoportunes, sense, sense, sense,… però, un bon dia reben una visita tan i tan ingrata que aconseguirà que aquests ratolins surtin, finalment, de la ratonera… però amb unes ganes terribles de mossegar!

Com canvia la gent, per Déu!

Increïble!!!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

El crit del peresós, de Sam Savage

2 respostes

Títol: El crit del peresós
Autor: Sam Savage
Editorial: Labutxaca
Col·lecció: Labutxaca
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-9930-336-9
Preu: 8,95€

La Sara ens fa la seva segona ressenya per tots Nosaltres, i ho fa d’un llibre del qual ja ens n’havia parlat en Sergi… i sembla que a ella també li ha agradat!

Estic bastant convençuda que ningú voldria tenir a la seva vida algú com Andrew Whittaker. Un personatge amb un do especial pel ridícul i el patetisme.

Té una capacitat immensa de trobar-se o més ben dit de buscar-se situacions surrealistes i totalment humiliants. Andrew Wittaker perd la dignitat cada dos per tres, i el pitjor és que la majoria de vegades no n’és conscient. De fet, segons ell dirigeix la revista literària que mereixeria tenir el més alt prestigi. No se n’està de criticar amb una sinceritat sagnant tots els textos que li arriben, cap dels quals, evidentment, té el nivell suficient per ser publicat. Per captar l’essència dels nostre antiheroi us diré que per Andrew Wittaker el súmmum d’un certamen literari és que hi hagi un cercavila amb elefants. Diu molt d’algú, això…

Sam Savage ens presenta el món de l’editor de la revista Soap a partir de les cartes que escriu principalment a la seva exdona, els seus llogaters rebels i tot un seguit pseudoescriptors que volen publicar a la seva revista. Un món que al començament de la novel·la és gris -o tirant a marró amb verdet de florit- i que a mesura que avança el llibre s’enfonsa més. Però encara que sembli el contrari, El crit del Peresós és principalment un llibre d’humor. Això sí, d’humor molt negre.

Mentre llegeixes somrius constantment i immediatament et sents mig culpable d’estar rient. Les situacions que es produeixen durant el llibre estan narrades en primera persona i el protagonista les explica com si fossin les més normals del món, i aquí és on crec que resideix la gran comicitat d’un llibre que, indirectament, també ens mostra la part més fosca i miserable del món literari i editorial.

És un llibre molt recomanable, però quan el llegiu prepareu-vos l’estómac per entomar l’acidesa que destil·la mentre rieu de les desventures d’Andew Wittaker.

Share

El pit-roig, de Jo Nesbo

6 respostes

Títol: El pit-roig
Autor: Jo Nesbo
Editorial: Proa
Col·lecció: A Tot Vent
Pàgines: 552
ISBN: 978-84-8437-297-4
Preu: 21,85€

Fa un temps vaig llegir L’estrella del diable, de Jo Nesbo. Em va agradar, la veritat. Tot i que segueixo pensant que els escriptors escandinaus són massa maniqueus, El pit-roig trenca aquesta dinàmica.

És la primera novel·la de Nesbo on apareix en Harry Hole, el seu detectiu “estrella”. I m’ha agradat més que en L’estrella del diable. Tot i que ja té alguns problemes amb la beguda, encara segueix sent una persona creïble amb moments d’alegria i de tristesa. La història és sorprenent per un país que, en el fons, s’avergonyeix i alhora fa bandera de la seva història. La vaig estudiar quan hi vaig ser fa anys i enlloc no s’esmentava la participació d’una part, més o menys petita, de la població en la Segona Guerra Mundial, al costat dels nazis.

Aquesta participació en la Segona Guerra Mundial, el tràfic d’armes, el pes de la immigració, els tripijocs polítics, una miqueta (no gaire, per sort) de vida personal dels protagonistes, formen una novel·la completa, interessant, ben escrita i atractiva.

He llegit que Nèmesi, també de Nesbo, està molt bé. Ja caurà, una mica més endavant. Però per ara prefereixo assaborir el bon gust que m’ha deixat El pit-roig.

Share

No obris els ulls

7 respostes

Títol: No obris els ulls
Autor: John Verdon
Editorial: Proa
Col·lecció: Beta
Pàgines: 544
ISBN: 978-84-7588-250-5
Preu: 21€

A finals de l’any passat us vaig parlar de Sé el que estàs pensant , la primera novel·la de John Verdon, un thriller on en Dave, un policia jubilat havia d’investigar uns assassinats en sèrie relacionats amb uns reptes numèrics. Doncs tenim bones noticies Nosaltres, ja que podem trobar a les llibreries No obris els ulls, una nova entrega del policia jubilat Dave Gurney.

Un any més tard de tancar el cas de “l’assassí dels números” a en Dave li tornen a plantejar un nou repte. Aquesta vegada és l’assassinat d’una núvia durant el seu convit de noces, amb centenars de convidats i sense cap testimoni ocular. Tots els indicis apunten a una persona, però la mare de la núvia no n’està gaire convençuda i acaba contractant els serveis dels nostre protagonista perquè ho investigui des d’un altre punt de vista.

Com a amant de les novel·les de misteri us haig de dir que aquest nou llibre de John Verdon m’ha deixat molt bones sensacions, amb una trama que es va complicant més i més a mida que passen les pàgines i amb uns personatges molt ben construïts, com per exemple la Jillian, o més ben dit, la núvia assassinada. I es que a través de les descripcions de la resta de personatges i de diferents esdeveniments, podem veure la seva ment caòtica sense haver conegut de primera mà el personatge.

L’únic punt negatiu que li he pogut trobar al llibre és que arriba un moment, molt al final de la novel·la, on totes les pistes et poden deixar esbrinar qui és el dolent, tot i que no es pugui acabar de veure tot l’entramat del cas.

A No obris els ulls res és el que sembla i permeteu-me que us faci un petit “spoiler” del llibre: en John Verdon escull els títols del llibres amb molt de criteri, tal i com ho va fer amb Sé el que estàs pensant, i us asseguro que en aquesta ocasió també serà molt important.

Així que, compte a l’obrir els ulls… o tancar-los!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

La Setmana del llibre en català a la Ciutadella

3 respostes

setmana del llibre en catala

Oh, no es pot ser més feliç! Nou dies per passejar per la Ciutadella, veure les novetats, conèixer els autors… I fer-se fotos amb el Geronimo o La Tina (bé, això a mi ja no m’interessa tant, però us podeu imaginar qui frisa per fer-ho!).

Anireu vosaltres també a La Setmana? Què us fa il·lusió fer-hi? Us sembla si deixem aquest comentari uns quants dies bloquejat i ens ho anem explicant? Si voleu fer-vos-hi fotos i que les publiquem ens les podeu enviar a nosaltresllegim@clickart.cat.

__________________________________________

Avui divendres hem anat a escoltar com la Montserrat Carulla llegia un fragment de Jo confesso, de Jaume Cabré, amb l’autor i els seus editors, nacional i internacionals, presents. Ha estat molt bé! Després hem fet una passejada per La Ciutadella i ens hem firat amb un llibre de l’Escola de princeses que us comentarem aviat!

Que passeu una Diada tan bona com aquesta Setmana!

__________________________________________

Nosaltres, sabeu què ha passat? Que ens ha enviat un correu en Marcel. Aquest noi ha escrit alguna ressenya, però no l’havia vist mai parlar amb tant de fervor sobre el tema.

Ara, que el que li ha passat també…

El fet és que ens ha enviat un correu i no puc evitar publicar-lo. Us deixo també la fitxa i el llibre de què parla… i que reclama!

Títol: Un intrús a l’estany
Autor: Joan Marcé
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-2976-840-4
Preu: 19,50€

Benvolguda Montserrat,

Vols indignats?

Doncs jo sí que estic indignat! Això no pot ser!! L’altre dia vaig agafar el portantu, que diuen a casa meva, i me’n vaig anar directament cap a la Ciutadella, a la Setmana del Llibre. I després de rondar i rondar, de donar voltes i voltes, de mirar i remirar les butxaques i tots els racons de la cartera em vaig decidir, finalment (és que sóc una mica cagadubtes jo…) per triar un llibre. Però llavors em vaig dir a mi mateix: “què fas buscant a la cartera?!”. Total, que vaig moure quatre fils -els pocs que tinc- i el vaig aconseguir a l’avançada d’algú que no penso anomenar!!

Quin? Jo te’l diré Montserrat: Un intrús a l’estany, del Joan Marcé. I és que jo no sóc gaire de llegir, però d’aquest m’ha arribat per moltes i diverses bandes (i això no passa amb qualsevol llibre) que està molt bé.

Doncs saps què, Montserrat? ME L’HAN BIRLAT!

La Rocío! Sí, sí… la Rocío que fa comentaris aquí al Nosaltresllegim me’l va birlar de la motxilla quan vaig anar al lavabo mentre fèiem el cafè de l’esmorzar. I ara no me’l vol tornar! M’ha dit que fins que no se l’acabi, que nanai!!
Com diria aquell, això és “motiu de cesse”.

Exigeixo mesures per part teva… i aviat!

Com a mínim que faci la ressenya pel Nosaltresllegim aviat, que me l’ha de tornar!!

Marcel. I si cal, “Marcel, l’Indignat”

pd. Té un morro que se’l trepitja!

Ja ho veieu, Nosaltres… haurem d’esperar el comentari de la Rocío!

Share

L’or negre de la mort

2 respostes

Títol: L’or negre de la mort
Autor: Xavier Montanyà
Editorial: Empúries
Col·lecció: Biblioteca Universal Empúries
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-9787-726-8
Preu: 18€

En Pablo s’ha llegit L’or negre de la mort, del periodista i escriptor Xavier Montanyà, i ens el ressenya per fer el post número 600 del Nosaltresllegim. Esperem que us agradi… i que us faci rumiar una mica sobre el tema que tracta aquest llibre.

El sud de Nigèria és una terra de marcats contrastos. Tot i tenir una de les explotacions petrolíferes més importants a nivell mundial, per situació geogràfica i qualitat del petroli extret, la població autòctona pateix una de les pitjors situacions d’insalubritat, misèria i abandó que pot viure l’ésser humà. Sota un secretisme quasi místic, els polítics es deixen corrompre per obtenir quantiosos beneficis per l’explotació d’aquest or negre, el petroli, a la vegada que fan ulls cecs a l’atemptat ecològic que viu la zona. Or negre que provoca mort. Vessaments de petrolis a rius i mars queden totalment impunes. Ningú no diu res. El poble no té ni veu ni vot.

Són ells qui paguen els plats bruts de les negligències dels dirigents i els empresaris. Per intentar sobreviure en aquestes circumstàncies, no poden fer sinó el que bonament poden: havent foradat les canonades de petroli, embotellar tot el que poden amb garrafes, bidons o camions cisterna il·legals, i fugir per comercialitzar-lo al mercat negre. Situacions que provoquen lluites armades sense treva. Seguretat privada contractada per les empreses petrolíferes contra el poble. I són aquests últims els que tenen les de perdre, massacrats sota un poder ocult que beu de màfies i alts càrrecs polítics.

El periodista Xavier Montanyà ens presenta un relat molt crític, de rabiosa actualitat i ben argumentat sobre la situació que viu un país que sembla acumular gran part dels problemes que el món en general procura denunciar. I és aquí on rau el mèrit de tot plegat, el mèrit d’en Xavier, ja que pocs són els que intenten posar remei a una situació tan dramàtica. Gràcies a aquesta lectura escoltem la veu de les víctimes. És responsabilitat nostra escoltar el seu crit de socors.

Share