Arxiu de la categoria: 2011

Joaquim Carbó, premi Trajectòria a la Setmana del Llibre

Nosaltres, avui ens volem fer ressò d’una notícia que ens fa molt feliços.

I és que en Joaquim Carbó, una de les “bandes sonores literàries” de més de tres generacions de lectors, rebrà el premi Trajectòria que s’atorga durant la Setmana del Llibre, que enguany se celebrarà de nou al Parc de la Ciutadella de Barcelona.

Tots, més o menys, hem crescut, llegit i viscut al voltant dels llibres de Carbó. I sinó, poseu el títol La casa sota la sorra al vostre buscador mental, i us trobareu a l’escola, entre llibres de text, pilotes de futbol, revistes amb cantants del moment, retoladors i plastidecors, Gameboys, o el que us hagi tocat viure a l’escola o l’institut depenent de l’edat que tingueu.

Un altra de les creacions de Carbó, que de segur que us sonarà a tots és en Felip Marlot… detectiu! I quin detectiu!

Carbó, nascut l’any 1932 a Caldes de Malavella i un dels impulsors de la revista Cavall Fort, porta més de 50 anys escrivint títols de narrativa juvenil, i llibres com aquesta Casa sota la sorra –o la seva continuació, La casa sota el gel– han estat reeditats fins a 65 cops i portats, en adaptacions teatrals, a escenaris com el TNC.

L’última creació de Carbó és L’última casa, de l’any 2008, i és l’últim episodi del seu títol més conegut.

Altres escriptors guardonats en anteriors edicions de la Setmana del Llibre, que se celebrarà entre el 9 i el 18 de setembre, han estat Maria Barbal, Isabel-Clara Simó, Emili Teixidor i Miquel Martí i Pol, entre d’altres.

En resum, un escriptor a qui des del Nosaltres hem volgut dedicar un petit homenatge. I és que setanta anys escrivint, un centenar de llibres i un milió d’exemplars, bé que s’ho valen. Un homenatge i un premi a la trajectòria.

Com a mínim.

Share

Conclusions preliminars, de Donna Leon

Títol : Conclusions preliminars
Autor: Donna Leon
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 344
Preu: 19€
ISBN: 978-84-2976-759-9

En Lluís-Emili s’ha llegit les Conclusions preliminars de la Donna Leon i ens en fa la ressenya. Connecta la “mare” de Brunetti amb Woody Allen!

Un altre llibre de Donna Leon. Disposar-se a llegir-lo és submergir-nos en la comfortable certesa de retrobar els incomparables paisatges venecians, el pet bufat del Patta, les flors i els recursos informàtics de la signorina Elettra, l’honestedat de pedra picada de Vianello … I per descomptat el “commissario” Brunetti, amb les seves intuïcions, lucideses i records d’una Venècia que es va esfumant en el passat. I el reducte familiar: l’apartament amb vistes meravelloses, la classe, l’amor i la cuina de Paola. I els fills que, misteriosament, es fan grans tan lentament com Peter Pan.

Ja hi som tots. Podem començar a llegir tranquils: Donna Leon no ens defraudarà. Si en som fidels addictes, és clar. És com enfilar el carrer Verdi (de Barcelona) i anar, com cada any, a veure què ens explica Woody Allen. “¿La mateixa pel·li altra vegada?”. Sí, però en Woody sempre m’agrada. “Però es repeteix”, “aquesta és massa llarga”, “pefereixo les primeres”. És una qüestió de fidelitat.

I aquesta novel·la de què va? Hi ha, com de costum, una mort abans de la pàgina 20, un rerafons de denúncia d’uns temes candents: aquesta vegada la violència de gènere, la discriminació dels (i les) sense papers i també reflexions sobre els prejudicis contra la gent del sud (d’Itàlia). No falta tampoc la corruptel·la de la vida pública italiana. Donna Leon ens va conduïnt per camins tan laberíntics com els carrerons venecians per una trama que dibuixa amb detall personatges que desapareixeran de la novel·la sense deixar rastre per acabar-se centrant en uns inesperats (i poc probables, tot s’ha de dir) protagonistes. No dono detalls. Les novel·les negres no s’han d’explicar.

Quan acabes, si ets seguidor de la Donna Leon, t’ha donat tot el que volies trobar. Què més vols?

Aquí trobareu el primer capítol en pdf.

Share

Les bodes del diable, de Pau Faner

Les bodes del diableTítol: Les bodes del diable
Autor: Pau Faner
Editorial: Proa
Col·lecció: A Tot Vent
Pàgines: 736
ISBN: 978-84-7588-215-4
Preu: 22€

La història transcorre entre 1275 i 1285, aproximadament. És una història d’amor impossible, en la qual es combinen tots els elements per evitar la felicitat d’una parella, fins i tot el Diable. Tanmateix, també es combinen els factors per a fer-la possible: amistat, suport, fe, devoció i el suport de Déu a la causa de l’amor veritable. Voltant per la Mediterrània en una època de guerres, pirateria i conquestes, es viu una història d’amor i passió, de tenacitat, de fantasia…

Què passa quan penses que ho tens tot a tocar i veus que cada dia t’ho prenen de les mans? Doncs això és el que li passa a en Gladis París, que veu com cada dia es fa més difícil poder viure amb la Maria, la dona de la seva vida. I si a més és el Diable qui s’entesta a prendre’t les coses de les mans… encara et toca fer més esforç!

Un bon llibre per passar una bona (i llarga) estona. Una bona manera per viatjar durant aquestes vacances per tota la Mediterrània, ara que està tan remoguda. Una bona manera per mirar amb uns altres ulls això de les possessions diabòliques.

En resum, que m’ho vaig passar bé llegint-lo!

Share

Harry Potter. Abans del 3-D van ser els llibres!

Títol: Harry Potter i les Relíquies de la Mort
Autor: J.K. Rowling
Editorial: Empúries
Col·lecció: Sèrie Harry Potter
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-9787-285-0
Preu: 22€

Nosaltres, aquests dies estem vivint un moment… històric? Tal i com resava La Vanguardia en el seu moment, “S’acaba la màgia. Comença la llegenda”.

Tota una generació de lectors (joves i no tan joves) ja poden veure al cinema, finalment, tot allò que durant anys i panys s’han imaginat al cap: l’últim capítol de la saga de llibres fantàstics més importants dels darrers 15 anys.

I és que si aneu al cinema hi trobareu (en català també!) la segona part de Harry Potter i les Relíquies de la Mort, l’últim volum de les aventures d’aquest jove mag de Hogwarts i la seva lluita contra el maligne Lord Voldemort.

Passa amb els llibres que s’adapten al cinema i que es posen en cartellera, que un cop vista la cara de protagonista  ja no ens el podem imaginar d’una altra manera. O, si més no, costa. Daniel Radcliffe i Harry Potter no són una excepció, oi?

En qualsevol cas, en temps d’allaus d’efectes especials, de cinemes en 3-D i de moltes crispetes, des del Nosaltres volem reivindicar que les aventures del mag creat per J.K. Rowling, abans van ser llibres que no pas films.

Així doncs, ara que arriben les vacances és un gran moment per agafar un Harry Potter, un ventilador i, amb la vareta màgica de la lectura i l’aire fresc, conjurar un “Caloris fugit” i entrar de ple -o de nou, per què no?- al món d’aquest jove mag.

Tota la informació de la saga d’en Harry, els amics i enemics, i les seves aventures la trobareu en aquest link.

I recordeu aquella frase, més que no pas dita, i que la majoria de vegades és certa:

Doncs la veritat és que després de veure la película, ja t’ho dic jo: és molt millor el llibre!
El Lector Habitual

Share

Mesos amb erra

Títol: Mesos amb erra
Autor: Diversos autors
Editorial: Labutxaca
Col·lecció: Labutxaca
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-9930-213-3
Preu: 9,95€

Set contes envoltats de fulles, flors i neu que ens endinsaran en un moment concret i molt especial on podrem respirar molt de prop les vivències d’uns personatges els dies abans de Tots Sants, Nadal o l’entrada de la Primavera.

Sentint-nos protegits per un àngel el dia de la visita al cementiri a “Em semblava de seda”, o madurant i adonant-nos que la vida és injusta, tot i estar envoltats dels nostres, a “El convidat del dia d’acció de gràcies”, o amb un visitant màgic durant els dies de Nadal que ens fa veure que ja no creiem en els miracles a “Quieta nit”. Vivint la mateixa festivitat però retrocedint fins una altra època a “De viatge”.

Emocionant-nos amb històries del fred hivern a “El vell chevalier” i “Montjuïc”, per arribar finalment a sentir l’olor de les flors i els primers rajos de sol primaveral a “Felicitat”. Tota aquesta màgia en una edició de luxe, de tapa dura amb contes d’ahir i d’avui, un llibre indispensable per tenir una mica de l’essència de cada autor.

Aquests contes de tardor i d’hivern que trobareu en aquesta antologia són de Mercè Rodoreda, Truman Capote, Pere Calders, Anton P. Txékhov, Isak Dinesen, Josep Pla i Katherine Mansfield.

Un excel·lent regal per acompanyar els dies de “relax” de les vacances.

Share

Un armari ple d’ombra

Títol: Un armari ple d’ombra
Autor: Antonio Gamoneda
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-9787-727-5
Preu: 18€

Aquest llibre fa de mal situar pel que fa al gènere. No és una novel·la, no és una autobiografia, no acaben de ser ben bé unes memòries, ni tampoc una crònica: és una barreja de tot això.

L’autor, utilitzant el desencant, el desencís, una apatia sàviament controlada, ens explica els primers 14 anys de la seva vida, des del naixement, fins als primers anys de l’adolescència.

El que passa és que és altament verídic. El seu pare, poeta, bohemi, addicte a la morfina, va morir just un any després del seu naixement, deixant-li un llibre de poemes, Otra más alta vida, amb el qual ell va aprendre a llegir tot sol i, alhora, a desenvolupar la seva vessant poètica.

Els malsons que va ocasionar la Guerra Civil a la ciutat de Lleó van trigar més que a bona part de la resta d’Espanya a fer-se evidents. Tenien una espècie de “calma chica” basada en la por, el terror… en fi, les coses de sempre, però tot i així van tenir una mena de temps per aprendre a patir.

La personalitat turmentada d’en Gamoneda no li va posar les coses gens fàcils. La vergonya de ser tan pobre, de passar gana, d’anar a escola amb sabates de noia amb els tacons rebaixats (amb la crueltat que poden tenir els nens amb aquestes coses), li va girar el cervell i el va convertir en un tipus estrany fins i tot per a ell mateix.

A tot això, la figura de la mare (és l’ombra de l’armari) que tanta por li fa obrir. Mare amantíssima, malaltissa, pobra d’esperit, però mare al cap i la fi, tan bona que és la gran inspiradora de la seva posterior obra… Per tot plegat crec que no se’n pot fer un comentari a la babalà. És bo llegir-lo.

Share

La lliçó de l’Última lliçó de Joan Solà

Títol: L’última lliçó
Autor: Joan Solà
Editorial: Editorial Empúries
Col·lecció: Biblioteca Universal Empúries
Pàgines: 160
ISBN: 978-84-9787-681-0
Preu: 17€

En Lluís-Emili s’ha llegit L’última lliçó de Joan Solà i ens en fa la ressenya. Lliçons d’un mestre de Llengua i País.

Llegir L’última lliçó de Joan Solà m’ha deixat el cor encongit. Anit sentia la veu de Jordi Vendrell en un programa que recordava els deu anys de la seva mort. Avui m’he acabat el llibre de (o sobre) Joan Solà. Personatges ben diferents de professió però units per un fil de fidelitat al País i la llengua que, a mi, me’ls fa semblants.

No hi ha dret. Quan tants immorals semblen immortals anem perdent abans d’hora els que no s’haurien de morir.

Anem al llibre. Per començar haig de manifestar la sorpresa de trobar-me amb una barreja d’escrits, diguem-ne cívics, amb d’altres d’un contingut i forma tan tècnics que costen de pair per un lector interessat, i molt, per la llengua catalana com ara jo però molt lluny de l’erudició.

Admeto que no es poden destriar aquests dos vessants de la personalitat de Joan Solà. ¿Com parlaríeu de Pau Casals sense parlar de música? El problema és meu, però ha estat un greu problema, per mi, entrar en els capitols centrals dedicats a temes sintàctics.

Els cívics, en canvi, tot i que els coneixia per la difusió que van tenir als mitjans de comunicació amb els quals m’informava quan van ser publicats, m’han tornat a deixar esmaperdut.

El poema final, en canvi, el desconexia. ¡Que bo que és de fons i de forma!

I si us plau, llegiu el clam de Joan Solà per la seva (nostra) llengua i per la seva (nostra) dignitat política. Llegiu-lo i poseu fil a l’agulla.

I els miserables deixeu la misèria. Deixeu de llepar l’aspra mà que ens ha fermat des de tant temps al fang.
Arrisqueu-vos d’un cop a ser qui som.

Share

Un ós panda al pas zebra

Títol: Un ós panda al pas zebra
Autor: Roc Casagran
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 202
ISBN: 978-84-664-1124-0
Preu: 18.50 €

Un ós panda al pas zebra és la darrera novel·la del jove escriptor sabadellenc Roc Casagran, que a banda de la novel·la també ha cultivat altres gèneres com l’assaig, la poesia i el relat.

D’aquesta novel·la, que m’ha agradat força, vull destacar-ne dos aspectes: l’estructura i l’argument.

Un ós panda al pas zebra està protagonitzada per dos joves, el gambià Baljo i la catalana Blanca. A la novel·la se’ns mostra un moment de les seves vides que transcorre en paral·lel, a milers de quilòmetres de distància. I no compartiran aquest protagonisme fins al darrer capítol. Uns capítols que en Roc Casagran enllaça d’una manera molt hàbil i curiosa, com curiosa també és la manera amb la qual finalitza cada capítol: amb una reflexió intel·ligent sobre els colors blanc i negre fetes per un “ós panda” que és a un zoològic. A mida que avança la novel·la esbrinareu qui és aquest “ós panda”. D’aquesta manera, la narració és compartida per un narrador omniscient i per un altre que es troba dins de l’argument.

Un argument que té com a tema la fugida cap endavant vista des de dues perspectives personals ben diferenciades: la del Baljio que decideix emigrar, amb tots els perills i incerteses que comporta a la recerca d’un futur millor, i la de la Blanca, que vol trencar amb el passat i començar de nou. I dins d’aquesta doble tessitura els lectors anem coneixent i descobrint les dificultats d’un i altre per tirar endavant, i els recursos que utilitzen per sortint-se’n.

Nosaltres, Un ós panda al pas zebra és una bella història que, tenint punts de partida diferents, va convergint d’una manera casual i natural fins arribar a un mateix punt de trobada. Amb matisos, com el gris que formen el blanc i el negre.

Share

En Jordi Costa recull les perles del gran traductor a Per què, Mou?

Títol: Per què, Mou?
Autor: Jordi Costa
Editorial: Columna
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 64
ISBN: 978-84-6641-425-8
Preu: 7,95€

En Marc, el nosaltres més culé de la blogosfera, s’ha llegit el llibre Per què, Mou? del Jordi Costa, el col·laborador del Futbol a Rac1, i ens l’explica al Nosaltres.

Per què, Mou? és un llibre que recopila les frases més cèlebres i que han creat més problemes, controvèrsia i polèmica de l’entrenador del Porto, el Chelsea, l’Inter i el Reial Madrid.

El recull de frases comença el 2004 i hi podem trobar perles com aquesta: “En els últims cinc anys no hi ha hagut cap partit en què el meu equip hagi tingut menys possessió que l’oponent”. Com sàviament ens apunta en Jordi Costa això ha anat canviant amb el temps…

Durant el llibre podem trobar tots els seus enfrontaments amb Arséne Wenger, Claudio Ranieri, Raymond Doménech (exentrenador de la selecció francesa) i altres entrenadors que competien amb ell. Fins i tot hi trobem el que popularment coneixem com “una galeta” cap al seu president al Chelsea, Roman Abrámovitx.

Un exemple dels seus enfrontaments amb entrenadors més “senyors” (com ara Guardiola o Wenger) el podem trobar en frases com ara aquesta: “No em creureu, però la carrera Wenger mereix que guanyi la Champions. Gairebé tots els grans entrenadors l’hem aconseguida, i em sap greu per ell”.

Per què, Mou? és un llibre entretingut i amb molts punts d’humor. Tot s’ha de dir: Jordi Costa, per aquells que l’hagueu sentit a la ràdio, també té aquest humor-mala llet que fa servir l’entrenador del Madrid. Amb la diferència que ell és periodista i l’altre és un traductor! El que ha fet Costa en aquest llibre no només és recopilar aquestes “perles”, sinó també contextualitzar-les, de manera que el lector pot entendre el grau de mala baba que poden arribar a tenir.

Un llibre divertit on podem veure que la fixació de Mou per altres entrenadors ve de lluny. El xandall fa temps que el porta posat.

Share

En Noah Barleywater fuig de casa, de John Boyne

Títol: En Noah Barleywater fuig de casa
Autor: John Boyne
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 280
ISBN: 978-84-9787-689-6
Preu: 14€

En Noah Barleywater sedueix grans i petits. És un nen que té 8 anys, alegre, preocupat pel que passa al seu voltant, i una mica poruc. I fuig de casa, ben aviat, abans de sortir el sol, tot decidit, sense avisar la seva mare i sense que ningú no el vegi. En Noah vol ser important i viure grans aventures, i sap que això no pot fer-ho a casa. Ha de fugir. I a partir de que s’endinsa en el bosc i comença a visitar altres pobles és quan s’adona que tot és gran i molt difícil.

És en el tercer poble que visita, després de deixar enrere arbres i gossos dachshund que parlen, quan es troba en un lloc màgic: una botiga de joguines, plena de titelles, rellotges que no marquen l’hora correcta i taulons del terra que es mouen; i en aquesta tenda, un vell enigmàtic que té preparades mil aventures per en Noah. Un vell que descobreix en el protagonista un món màgic, on tot cobra vida i tothom té coses a dir i històries a explicar. És amb aquest vell i en aquest poble on en Noah s’adona que les coses no són tan senzilles. El vell li explica la història de la seva vida i de com es va convertir en propietari de la botiga de joguines i en Noah fa el mateix amb anècdotes de la seva curta vida.

La lectura del llibre En Noah Barleywater fuig de casa t’acosta a la joventut i et recorda els llibres fantàstics que els nostres pares ens explicaven de petits abans d’anar a dormir, on qualsevol cosa és possible. La imaginació és el límit. Però tot i tenir una lectura fàcil, és un llibre idoni tant per a joves com per a adults.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share