Arxiu de la categoria: 2011

L’atles verd maragda

2 respostes

Títol: L’atles verd maragda
Autor: John Stephens
Segell editorial: Estrella Polar
Col·lecció: L’Illa del Temps [Núm 59]
ISBN: 978-84-9932-420-3
Pàgines: 448
Preu: 17,95€

Si barreges una part de les Cròniques de Nàrnia, una part d’històries de mags i bruixes, nans, elfs i monstres subterranis, una part de terror gòtic i una bona dosi de bona literatura aconseguim L’atles verd maragda.

Tres germans, dues noies i un noi, són els escollits. Però, per què? Doncs això ho descobriran la Kathe, en Michael i l’Emma de cop i volta quan siguin traslladats, per enèssima vegada, a un nou orfenat. És clar que sortir d’un lloc que es diu “Llar per Orfes Impossibles i Incorregibles Edgar Allan Poe” sembla que hagi de ser una sort… encara que sigui per acabar viatjant endavant i endarrere en el temps. Encara que sigui lluitant contra monstres terribles. Encara que sigui intentant retrobar uns pares que es van veure obligats a separar-se d’ells.

Amb el doctor Pym, l’Abraham, en Gabril, l’àvia Peet, en Robbie i en Wallace viuran tot d’aventures que els canviaran el present, segur que també el futur… i potser el passat i tot!

Un llibre entretingut per compartir amb nebots, fills, cosins jovenets i fins i tot amb germans i germanes no tan jovenets. Per mi, millor que l’Oksa Pollock. Però també és cert que a mi m’agraden les novel·les gòtiques…

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

Comprometeu-vos!

1 resposta

Títol: Comprometeu-vos!
Autor: Stéphane Hessel
Editorial: Destino
Col·lecció: L’àncora
Pàgines: 96
ISBN: 978-84-9710-205-6
Preu: 7,50€

En Jordi es va llegir fa uns mesos l’Indigneu-vos!, de Stéphane Hessel. Li hem demanat, doncs, que ens n’expliqui la continuació: Comprometeu-vos!

A les llibreries, Nosaltres!

Quan vaig agafar aquest Comprometeu-vos! va ser per saber què més havia d’explicar Hessel.

Aquest llibre té un fil conductor: una conversa entre un jove d’una vintena d’anys i l’autor francès a través de la qual parlen d’una sèrie de qüestions d’actualitat com ara la implicació dels joves en el món que els envolta, aquest moviment d’indignació, la possibilitat d’èxit que pugui tenir aquest fenomen dels “Indignats”, etc.

Durant el llibre es fa referència als Drets Humans, citant-los i recordant que avui en dia, malauradament, aquest món encara no és capaç de complir-los i respectar-los.

Després d’haver-me llegit els dos llibres tinc una mica més de confiança de què aquest moviment que es coneix com “Els Indignats” o el “15-M” pot arribar a bon port.

I, sobretot, estic convençut que a través d’una revolució pacífica es pot crear algun dubte a lectors i ciutadans de si després de més de 40 anys hem anat endavant.

En aquest sentit, em quedo més amb el Comprometeu-vos! que no pas amb l’Indigneu-vos!.

Amb indignar-se no n’hi ha prou.

Share

El crit del peresós

4 respostes

Títol: El crit del peresós
Autor: Sam Savage
Editorial: Labutxaca
Col·lecció: Labutxaca
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-9930-336-9
Preu: 8,95€

El crit del peresós és… un llibre divertit. Té un humor una mica estripat que m’ha recordat l’Eduardo Mendoza d’El misterio de la cripta embrujada.

El llibre tracta, en poques paraules, del descens a l’infern del protagonista: Andrew Whittaker. No l’infern real, sinó d’un procés de degradació de l’individu bastant important. La referència a Mendoza em ve al cap perquè la situació més absolutament anormal i absurda es narra d’una manera lleugera i clara, com si fos el més habitual del món.

En Whittaker és escriptor -sense res publicat, ja em diràs quin èxit!- i editor d’una revista literària amb moltíssimes aspiracions. Potser un pèl massa. De fet, totes les aspiracions que pot tenir la revista són massa.

A més, El crit del peresós està relatat des de l’òptica del protagonista a través de diversos escrits i cartes: el llibre és un epistolari. Això sí, mai veiem les respostes. Alguns dels destinataris són l’exdona, la germana, el director de la residència d’ancians on té la mare ingressada, el director del banc, tots els col·laboradors de la revista (individus amb unes ínfules de literats grandioses), els llogaters amb qui lluita, etc.

En resum, un llibre divertit sobre un individu que, malgrat no ser pobre, viu en la misèria personal més absoluta. I malgrat aquesta descripció del personatge, creieu-me que és un llibre que fa molta gràcia.

I perquè us en feu una idea, aquí teniu la carta que li envia en Whittaker a l’home que li fa arribar les cendres de sa mare perquè trïi una urna on posar-la:

Senyor Carmichael,

Gràcies per haver-me enviat la capsa de la mare. Em pensava que seria molt més petita. Sembla mentida que encara en quedi tant, d’ella. Pel que fa a la seva proposta d’una urna com cal, quan vaig mirar el seu catàleg vaig estar temptat de triar la Clàssica Grega de Marbre, i també la Bronze per Sempre, però al final li he fet cas, he mirat quina harmonitzaria més amb els meus mobles i he arribat a la conclusió que la capsa en la qual me la va fer arribar és perfecta.

Tinc la seva factura. En aquests moments no li puc enviar res, però vull que sàpiga que és el primer de la llista.

Atentament,
Andrew Whittaker

Share

Supernesquitt contra els tres terribles

Deixa un comentari

Títol: Supernesquitt contra els tres terribles
Autor: Geronimo Stilton
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Geronimo Stilton
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-9932-515-6
Preu: 11,95€

Els qui aneu seguint els meus comentaris sabeu que em costa fer una crítica dura d’un llibre. En general, crec que intento posar-me a la pell del lector d’aquella mena d’obra i pensar perquè li agrada. En aquest cas, ja us ho dic, em costarà una mica. La meva filla ha estat la primera a contradir-me…

Quan vaig veure que llegia aquest exemplar dels Superherois vaig pensar que estaria bé llegir-lo amb ella. Tanmateix, no alhora, sinó per separat. Jo en els trajectes cap a la feina i ella a casa.

Voleu saber-ne la meva opinió?
a) Tot i ser del Geronimo Stilton, aquest personatge no hi surt enlloc
b) Igual que en el Geronimo, les tipografies d’algunes paraules són estranyes (són il·lustracions més que no pas lletres) i quan això s’aplica a mots de difícil comprensió per la canalla, els fa encara més difícils (“estrebada” amb el que als còmics s’anomena línies cinètiques, per exemple)
c) L’argument és massa rebuscat
d) Hi ha un tou de paraules que costen d’entendre… plexiglàs, brandar,batir-se, escrutar, batussa, eminent…
e) A una criatura que no llegeixi en català regularment… li costarà seguir el fil

Ara, voleu saber què en pensa la meva filla, de la meva opinió?
a) Són ratolins també, mama!
b) Les lletres són xulíssimes i com que la lletra del llibre també és gran se’n passa més via. A més, són de coloraines!
c) L’argument s’entén, mama, són els superherois contra els tres terribles, que es fan passar per ells
d) Les paraules que no s’entenen, es passen i ja està! L’important és seguir el fil… i si alguna paraula és molt important, te la puc preguntar o buscar, no?
e) Els nens i nenes que no llegeixen tant en català com jo tenen l’ajuda dels dibuixos!
I t’has deixat d’afegir que les parts de còmic són guapíssimes! No estàs al cas, mama!! Però és que a tu tampoc no t’agraden ni les pel·lis d’en Harry Potter!

Bé, doncs, veig que si en comptes de 39 en tingués 11 la meva opinió seria tota altra… M’ho hauré de fer mirar, tot plegat!

Share

Némesis

Deixa un comentari

Títol: Némesis
Autor: Philip Roth
Editorial: Random House Mondadori
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-3972-333-2
Preu: 21,90€

Que bé que escriu aquest home. És un llibre dels d’abans, és a dir, seriós, curt, intens i profundament impactant. És el que li vaig regalar al meu marit per Sant Jordi.

La història transcorre en un poblet de New Jersey, Newark, que rep la visita d’una brutal epidèmia de pòlio. Aquesta malaltia se ceba amb els més menuts i causa veritables destrosses, tan psicològiques com humanes. Tot això, acompanyat d’una calor insuportable que sembla (o els sembla als habitants de Newark) que actua com a caldo de cultiu perquè l’epidèmia es faci més intensa i es reforci encara més.

En aquella època, l’estiu del 44, quan els fills grans lluitaven a la guerra i la gent ja tenia prou penúries per patir, apareix aquesta plaga devastadora per a la qual no hi ha ni antídot, ni remei, ni vacunes, ni res de res de res.

Els nens es moren un rere l’altre a una velocitat de vertigen sota la mirada atònita d’un mestre d’educació física que és el fil conductor de la trama i que veu, impotent, com la gent del seu poblet mica en mica va embogint, tornant-se recelosa, desconfiada i atemorida a cada segon que passa.

És dur, molt dur. Però també és molt bo.

Share

Sukkwan Island, una novel·la impressionant

6 respostes

Títol: Sukkwan Island
Autor: David Vann
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 169
ISBN: 978-84-9787-674-2
Preu: 18 €

Hi ha premis i Premis. Els Premis Llibreter són, des del meu punt de vista, un sinònim de garantia. És per això que quan l’altre dia vaig anar a la llibreria per començar a fer la maleta i em van dir que no els quedava cap exemplar de L’acabadora no em vaig posar pedres al fetge i ràpidament vaig agafar Sukkwan Island.

En Cèsar ens en parlava al Nosaltres abans que li concedissin el premi (vegeu Sukkwan Island) i ja em va despertar l’interès. Bé, doncs, a dia d’avui encara no he començat vacances (fins d’aquí un parell d’horetes res!!!) però ja estic en disposició de recomanar-vos-la jo també.

És una novel·la breu però hi ha una densitat en l’aproximació als personatges que moltes obres de més de 400 pàgines voldrien! Es tracta d’un pare i un fill que -per voluntat del pare- se’n van a viure un any en una cabana atrotinada a Sukkwan Island, enmig del no-res i del fred d’Alaska. Ja a les primeres pàgines comences a veure que allò no seran precisament unes vacances idíl·liques; més aviat al contrari.  Gràcies a la magistral tècnica narrativa d’en David Vann, no només es tracta de penetrar en les relacions pare-fill, sinó també d’endinsar-se en el pensament de l’adolescent i de l’home adult; dues mentalitats que permeten al lector reflexions sobre les relacions de parella, el sexe, la solitud, la incomprensió, el desconsol, la decadència i -sobretot- el remordiment.

No és una novel·la que t’ho posi fàcil, no. Aquí no hi ha  xocolata per endolcir el relat… Més aviat és tot cru. Un entrecot suculent, proteic, però absolutament cru. Una tragèdia en tota regla, en què el paisatge i el clima són actors principals, sense ni un bri de compassió perquè el lector pugui agafar-s’hi i confortar-se.

Nosaltres, esteu advertits. Jo ara necessito alguna ximpleria light per treure’m la gelor de l’ànima que m’ha deixat aquesta excel·lent novel·la! Si no em creieu, aquí en teniu el primer capítol en pdf.

Share

Tot el soroll del món

2 respostes

Títol: Tot el soroll del món
Autor: Vicenç Llorca
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 280
ISBN: 978-84-6641-229-2
Preu: 18€

En Pere s’ha llegit Tot el soroll del món, d’en Vicenç Llorca, i ens l’explica, de tot cor, al Nosaltresllegim:

Tot el soroll del món és una bona novel·la romàntica i una gran aventura pel Carib.

El seus protagonistes són en Francesc, que emprèn el viatge a la Republica Dominicana i Haití per “tornar viure” una mica després de la mort de la seva dona. El que passa és que ell creu que no podrà tornar a estar mai més amb cap altra dona… però és llavors quan coneix la Marta, una noia de Barcelona que també està de viatge i que, casualment, també se sent desgraciada després que el seu marit la deixés per una altra. Entre ells sorgirà una espurna d’amor… però els records del passat els pesen massa.

Tots dos aniran junts recorrent aquests països caribenys, i durant aquest viatge coneixeran la Núria, la seva guia, que també se sent atreta per en Francesc. Seguint els seus passos anirem a parar a racons impressionants d’Haití i la República Dominicana.

Durant aquest viatge quedaran atrapats per l’huracà Melinda i podrem comprovar com n’és de difícil iniciar una nova relació quan l’anterior ha estat desastrosa o ha tingut un mal final.

Personalment, m’ha agradat la novel·la i la lectura és molt entretinguda. El recomano especialment a la gent que hagi tingut algun desengany amorós!

Share

Bartomeu Fiol ha mort una mica

2 respostes

Títol: Càbales del Call
Autor: Bartomeu Fiol
Editorial: Proa
Col·lecció: Els llibres de l’Óssa Menor
Pàgines: 120
ISBN: 978-84-8437-778-8
Preu: 13,20€

Quan es mor algú que ha dedicat la vida a la literatura no s’acaba de morir del tot, penso. Especialment en el cas dels poetes, l’obra roman i ens acompanya quan menys ho esperem. Sempre hi són, els poetes, vius o morts, sempre.

Ens ha agradat aquest “Matèria de graffiti” per acostar en Bartomeu Fiol al Nosaltres. N’hi ha molta més, de poesia lúcida en els seus llibres… us hem posat la fitxa de Càbales del Call perquè va ser el guanyador del Premi Carles Riba de 2004. Aneu a buscar-la i no us en penedireu. La seva vida fa millor la nostra.

MATÈRIA DE GRAFFITI

“Lúcid però dislocat”,
epitafi el més adient.
“M’heu destorbat la llengua,
m’heu estroncat el doll”, hi podeu afegir.

Tanmateix, entesos morbosos, faríeu malament
de centrar-vos en aquesta o en cap altra ferida:
els jos poètics són una gernació
talment com els jos no poètics.

Finalment, amb mà del tot invisible
i grafit untuós, qualcú escriu també,
a la llisa paret o al mur gratellós:
“tot jo és una exageració”.

(De Catàleg de matèries, 1998)

Share

El vestit gris, d’Andrea Camilleri. Per llegir sense parar

5 respostes

Títol: El vestit gris
Autor: Andrea Camilleri
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 160
ISBN: 978-84-2976-832-9
Preu: 16€

La Fita s’ha llegit El vestit gris,  el 25è títol que publica a Grup62 l’Andrea Camilleri, i ens l’explica a can Nosaltres. Es veu que enganxa molt!

Som davant d’una nova novel·la d’en Camilleri, aquesta vegada, però, sense en Montalbano i tots els altres. Com diu l’autor “és una historia conjugal, una història d’amor i mort en l’àmbit d’una parella”.

I el gat vell d’en Camilleri ens agafa discretament de la mà i ens va portant, sense que puguem deseixir-nos-en, per la història i ens va fent sentir la veu de l’home que s’acaba de jubilar, que ha de “repensar” la seva vida i que comença a repassar-la.

Un home que, després de quedar-se vidu, troba una dona, també vídua, de gran bellesa i atractiu, una mica misteriosa i amb qui s’hi casa. Molt aviat descobrirà la doble vida que manté i l’existència i presència constant dels seus amants, més joves i atractius que ell. Malgrat tot, l’accepta, l’estima i la manté al seu costat. Una dona que en moments determinats es posa el vestit jaqueta gris…

L’argument està servit. La localització ja la podeu suposar tractant-se d’en Camilleri: Sicília. I en aquest cas Palerm i el món dels bancs i els negocis. Sobrevolant el paisatge, l’inevitable món de la màfia amb el seu llenguatge ambigu, metafòric i enganyós.

L’engany. Un dels temes preferits de l’autor. Aquí, la dona que enganya el marit i el marit que enganya la dona, fent veure que no s’adona de l’engany continuat… i així els personatges sembla que són enganyadors per naturalesa i això els pot precipitar, fins i tot, a l’autoengany. ¿La novel·la és una història d’amor com diu l’autor o ell també ens enganya?

Llegiu-la i ho sabreu. Us aviso: si la comenceu, la llegireu d’una tirada. A mí m’ha passat. No us enganyo!

Share

Una Rosa de “Travessia” a Banyoles ens explica que Nosaltresllegim!

1 resposta

Aquest matí hem obert el correu i ens hem trobat amb una grata sorpresa. La Rosa, lectora del Nosaltres, ens ha enviat un correu perquè necessitava explicar-nos què ens uneix a tots els qui fem, visitem i, si pot ser, gaudim d’aquesta pàgina: què llegeix.

Ha estat formidable trobar-se amb el mail de la Rosa parlant-nos d’un llibre anomenat Travessia, de Balta Navarro i editat per l’Editorial El Toll. I sobretot, ha estat fantàstica sentir que necessitava explicar-nos-ho.

I així ho ha fet:

Estem de vacances a Banyoles i el dimecres, dia de mercat, em vaig aturar a una llibreria de la localitat. La llibreria es diu L’Altell. Em va atendre la llibretera, una noia molt simpàtica i atenta. Volia que em recomanés un llibre per llegir aquests dies (estem al càmping El Llac). Em va dir que m’emportés Travessia, de l’escriptor banyolí Balta Navarro.

La veritat és que no l’he pogut deixar fins que l’he acabat. M’ha deixat sorpresa, totalment trasbalsada. Segons sé, és la primera novel·la del Balta Navarro i l’editorial és El Toll. Mai no l’havia sentit.

En poques paraules: “Durant un viatge en veler amb una colla de gent, desapareix un dels tripulants i la novel·la es desenvolupa a partir d’aquí, anant endavant i endarrere, i donant un gir increïble al final”.

La natura desbocada és un més dels personatges i també sorgeixen elements fantàstics que sorprenen d’allò més, i com no l’amor i l’odi… Tot amb un llenguatge que passa de la poètica a la sàtira sense avisar, com un cop de pal.

Ara mateix està tronant per damunt del llac i em vénen imatges de la novel·la, encara l’estic païnt.

Desitjo molta sort a aquest escriptor i avui mateix he anat a la llibreria, aprofitant que sóc per aquí, i he demanat la signatura de l’autor.

Rosa.

Nosaltres, aquest tipus de correus són els que ens posen un somriure a la cara i ens fan tenir encara més ganes d’explicar-nos llibres i més llibres.

I és per això que ens encanta saber que si us preguntem “què feu?” ens contestareu Nosaltresllegim.

Ara ens falta saber què! Endavant!

Què feu? Què esteu llegint? El mail ha de començar dient “Nosaltres llegim… “

Share