Arxiu de la categoria: 2011

Promet-me que seràs lliure… i que menjarem crema cremada

7 respostes

Títol: Promet-me que seràs lliure
Autor: Jordi Molist
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [880]
Pàgines: 784
ISBN: 978-84-6641-375-6
Preu: 22,50 €

Amics Nosaltres, demà a la nit celebrarem Sant Josep. Sí, ja sé que la data oficial és dissabte, però posar d’acord els germans no sempre és fàcil…

Bé, aquest no és lloc de parlar de com fem la crema -és una llàstima que no es pugui fer amb la Lékué, perquè podríem tenir tema, eh?-, sinó de llibres i és precisament per això que us explico tot aquest preàmbul sobre Sant Josep. Com que hi ha convidada, ahir vaig  passar per la llibreria per tenir un detall amb mon pare. Descartats els llibres del Barça, perquè fins que no haguem guanyat la Champions val més no alterar-li el cor, he optat per la novel·la històrica. Les prestatgeries en van plenes, perquè sembla que aquest gènere torna a estar de moda (si és que havia deixat d’estar-ne). Després de badar una bona estona, finalment vaig decantar-me per Promet-me que seràs lliure, la novetat d’en Jordi Molist.

Em va cridar l’atenció el subtítol: de Llafranc a Roma passant per Barcelona: el viatge del fill d’un pescador cap a la llibertat. Com que Llafranc li agrada, em vaig engrescar a llegir la contra Un relat acuradament documentat que ens parla de l’amor, la venjança, la por, el coratge i els llibres. No hi falta de res per ser un llibre ben entretingut, oi? I sense assassinats per resoldre (a mon pare no li agrada gens, la novel·la negra)!!

Bé, doncs, vaig demanar que me l’emboliquessin ben maco (entre nosaltres, vaig haver de comprar paper i embolicar-lo després a casa perquè massa maco no va quedar) i ara només falta que la néta hi afegeixi un dibuixet perquè quedi rodó. Ja no crec que quedi tan bé el seu comentari. Més ben dit, ni bé ni malament, perquè segur que no el farà… Així doncs, si algú de nosaltres se l’acaba llegint, que ens ho expliqui, eh?

Per cert, teniu pensat celebrar Sant Josep amb regalets o amb crema (o amb totes dues coses)? Regalareu algun llibre? La fareu amb ou o de sobre?

Share

Un amor únic

2 respostes

Títol: Un amor únic
Autor: Johanna Adorján
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 160
ISBN: 978-84-8256-112-7
Preu: 16.50 €

Sorprenent. Commovedora. Tràgica. Romàntica. Reflexiva. Real. Sincera. Així és aquesta magnífica novel·la, Un amor únic, de la jove escriptora sueca d’origen hongarès Johanna Adorján.

Aquests set adjectius basten per comentar i resumir la manera de com l’autora ens mostra un fet real que va passar a la seva família, el suïcidi dels seus avis paterns. Hi ho fa combinant dos temps narratius.

En un d’aquests temps ens reprodueix com ella creu que van ser els últims dies de vida dels seus avis -hongaresos jueus que van sobreviure als camps de concentració nazis- i el moment del suïcidi conjunt, fent així una darrer acte d’amor total. I en l’altre temps narratiu l’autora fa una recerca d’informació on familiars i amics dels seus avis l’ajuden a comprendre la vida que van viure ells dos, tant en l’àmbit social com en el personal, i que els va portar cap a una mort tan particular.

Tot plegat va ajudar la Johanna Adorján a superar el xoc que li va provocar la mort dels avis, i a poder escriure aquesta sensacional novel·la que és Un amor únic.

Després de la lectura, Nosaltres, espero que compartiu amb mi la idoneïtat dels set adjectius amb que l’he descrita al principi.

Share

El cementerio de Praga

1 resposta

Títol: El cementerio de Praga
Autor: Umberto Eco
Editorial: Lumen
Pàgines: 680
ISBN: 8426418686
Preu: 23,90€

El capità Simonini és un home dolent, fals, mentider, avar.

El capità Simonini ho té tot, però tot dolent.

Es dedica amb gran passió al noble art de falsificar documents i la veritat és que ho fa tan bé que de feina no l’hi falta pas.

Això el porta a fer tractes amb personatges de molt diversa condició, però a Simonini tant li fa: es ven al millor postor i davant dels diners perd ràpidament el món de vista. Arriba fins i tot a cometre assassinats i, quan s´adona del que ha fet, decideix adoptar una doble personalitat perquè la culpa i els malsons no acabin devorant-lo.

L’Umberto Eco, amb la finor i la mala baba que el caracteritzen, fa un retrat sense concessions d’una època passada que per desgràcia s’assembla massa a la “moderna llibertat” que ara vivim. Ho haurà fet expressament??

Que dolent, oi?

Doncs no, que és un llibre bo de debò.

Share

Las obras escogidas de T.S. Spivet

1 resposta

Títol: Las obras escogidas de T.S. Spivet
Autor: Reif Larsen
Editorial: Seix Barral
Col·lecció: Biblioteca furtiva
Pàgines: 408
ISBN: 978-84-322-3194-0
Preu: 22,00 €

Ostres, això si que ha sigut una sorpresa i de les bones.

Quin llibre tan original, tan diferent, tan ben il·lustrat i tan cuidat fins l’últim detall (tot  de principi a fi, és un bombonet)

El T.S. és un nen prodigi, només té 12 anys però el seu cervell és una màquina que no para mai.

Viu a Montana juntament amb la seva família: un pare granger, una mare estudiosa d´un tipus d’escarabat que la té totalment obsessionada, un germà al que ja li està bé lo de la granja, i una germana que somia en ser actriu i famosa.

A tot això el T.S. rep una beca per ingressar en una prestigiosa institució només apta per a genis. A partir d’aquí comença l’autèntica aventura del T.S. Ha de fer un viatge de mes de 4000 Km. recorrent tot el país per arribar al seu destí!!

Només la llista de cosses “necessàries” que es prepara per emprendre aquest viatge ja es per al·lucinar. Quan arriba al seu destí li passen moltes coses, a quina més estrafolària que no us penso desvetllar perquè això seria una mala passada.

Si el llegiu, gaudireu de valent!!!

Share

El Camí Fosc

2 respostes

Títol: El Camí Fosc
Autor: Åssa Larsson
Editorial: Columna Edicions
Col·lecció: Clàssica [Núm 871 ]
Pàgines: 456
ISBN: 978-84-6641-317-6
PVP: 18,50€

Torna l’Åssa Larsson, autora de Sang Vessada, obra guardonada amb el premi a la Millor Novel·la Negra Sueca i que ja us varem presentar l’any passat. Aquest cop ens porta El Camí Fosc, una nova aventura on l’advocada Rebecka Martinsson i la inspectora de policia Anna-Maria Mella en tornen a ser les protagonistes.

L’Inna Wattrang, col·laboradora de l’empresa minera Kallis Mining, apareix torturada en una cabana del llac Torneträsk. Quan l’Anna-Maria Mella i els seus companys comencen a investigar la companyia, se n’adonen que darrera una empresa triomfadora, s’amaguen uns quants misteris i potser altres crims sense resoldre.

Torna a haver-hi una mica de sang i molt de misteri. Pistes per no perdre’s ni un sol detall i exercir de detectiu al costat dels seus protagonistes.

L’Åssa Larsson ens captiva aquest cop amb una història amb final inesperat. Tan inesperat que m’he quedat amb la boca oberta en girar l’última plana. He de reconèixer però, que en començar a llegir la novel·la em trobava una mica desconcertada amb tanta explicació. Finalment però, m’he adonat de que aquesta es feia necessària per poder comprendre tota la trama, i sincerament, al final no n’he quedat gens decebuda, ans el contrari! T’atrapa amb els detalls i et cobreix de curiositat com només ho sap fer algú que domini el gènere. I ella, ho fa.

Crec que ja se m’ha quedat l’etiqueta de fanàtica de la novel·la negra i tot i córrer el risc de reafirmar-ho, us diré que ja friso per llegir la pròxima entrega!!

I vosaltres, a què espereu per llegir-la?

Share

L’acrobàcia aèria de Confuci

1 resposta

Títol: L’acrobàcia aèria de Confuci
Autor: Dai Sijie
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 240
EAN: 9788429767407
PVP: 17,90€

L´emperador xinès està obsessionat amb la mort, i és per aquest motiu que va amunt i avall acompanyat de 4 dobles exactament iguals a ell.

Són tan idèntics que fins i tot tenen les mateixes marques de la verola al cantó dret de la cara, com si fos un brot de raïm baixant pel coll, el mateix to de veu, la mateixa llargada d´ungles. Fins i tot el propi emperador té dubtes per saber qui és qui.

Ni l´emperadriu, ni les concubines, ni tan sols els ministres poden dir quin d’ells és el de debò.

Tot això, acompanyat de gran profusió de sedes, de vestimentes barroques i vivament colorides de cortines de perles…. doncs clar, dóna lloc a tot tipus d’acrobàcies (aèries i amfíbies també).

La veritat és que el títol d’aquest llibre és molt encertat, a mi en més d’una ocasió m’ha semblat que estava al teatre o bé en un espectacle de le Cirque du Soleil.

És una bona novel·la per poder conèixer les aventures d’un dels emperadors més excèntrics de la història de la Xina.

Share

Heu jugat a parlar mai de ludolingüística?

2 respostes

Títol: Verbàlia 2.0.
Autor: Màrius Serra
Editorial: Empúries
Col·lecció: Biblioteca Universal Empúries
Pàgines: 624
ISBN: 978-84-9787-676-6
PVP: 23,03€

Fa avui tot just tres setmanes. Agafo el Verbàlia 2.0 d’en Màrius Serra. Pesa. Són 623 pàgines de lletra petita… Penso que en faré una lectura parcial per fer-vos-en el comentari i ho deixarem córrer. Segueixo en Màrius per la ràdio (si és bo, és l’enigmàrius, ja ho sabeu) però tantes pàgines de no ficció admeto que em fan una mica de mandra. Llegeixo la contra i per primera vegada vull ser obedient amb el que indica “Obriu aquest llibre per qualsevol pàgina i llegiu-ne quatre ratlles. Us costarà tancar-lo“.

I fins aquí us ho puc explicar com a seqüència, perquè ja no recordo quines van ser les quatre primeres ratlles que vaig llegir; em penso que era aquest acròstic

forta pictòrica Matèria
Impregnada
d’una Refractibilitat
cOngestionant

D’aquí vaig saltar a un altre joc, aquest cop amb falsos derivats

Homes i dones rebutgem la broma
Dels hòrrids masculins i femenins!
El sexe i el llenguatge són sublims;
Si fent l’amor no hem de ser mai mesquins,
Tampoc no hem de ser un plom usant la ploma.

I, ja ho veieu, com que no és cap plom, en Màrius, m’hi vaig enganxar i l’he llegit de cap a peus. Més ben dit, de peus a cap, perquè l’he acabat, precisament, per la introducció i el pròleg (redactat l’any passat expressament per a aquesta edició revisada).

Us asseguro que m’ho he passat molt bé. Ara mateix són incapaç de recordar quina és la diferència entre un logogrif i un descart (per citar només un parell d’exemples de mots absolutament nous per a mi que he descobert gràcies a aquest llibre) però segur que no oblidaré en molt de temps les bones estones que he passat a Verbàlia.

Share

Nostàlgia d’una dècada deliciosament contradictòria

2 respostes

Títol: La viuda prenyada
Autor: Martin Amis
Editorial: Empúries
Pàgines: 504
ISBN: 9788497876841
PVP: 22,60 €

Es pot tenir nostàlgia d’una època que no has viscut? Sovint, enyorem temps i persones que no hem arribat a conèixer directament perquè van morir just abans que nosaltres naixéssim. A vegades el sentiment ve motivat pel fet que aquesta gent va fer possible que nosaltres existim i siguem com som. En el meu cas, sento nostàlgia dels 70, la dècada anterior al meu naixement, sobretot perquè els 80 van ser un despropòsit estètic i cultural total, però també perquè els 70, amb tot el seu caos i contradicció, va ser una dècada profundament interessant.

A Keith Nearing, el protagonista de La viuda prenyada, última novel·la de Martin Amis, és un nostàlgic per naturalesa: a punt de fer vint-i-un anys, passant l’estiu de 1970 en un castell italià, en companyia de totes les dones que marcaran la seva joventut —la seva xicota amb qui s’acaba de reconciliar i la seva temptadora amiga entre d’altres — viu obsessionat amb la literatura anglesa. Shakespeare, Austen i Lawrence representen per a Keith un univers on les aproximacions sexuals només són parcialment suggerides i els personatges semblen més reals que aquells que l’envolten.

I és que el món, a l’any 1970, sembla haver-se tornat una mica boig; les noies es comporten com nois i busquen respecte però només aconsegueixen ser vistes com objectes més que mai; els joves cerquen emancipar-se però acaben caient en la total dependència dels demés; és l’època de l’amor i de la crueltat extrems. El sexe ha passat de ser lliure a ser obsessiu i malaltís tan ràpidament que costa de creure. I en Keith no pot fer altra cosa que deixar-se portar per les estranyes circumstàncies. Això sí: més tard, des del 2005 i, finalment, des el 2009, recordarà tota aquesta època amb una inexplicable i també inevitable nostàlgia.

Algunes persones que, a diferència d’una servidora, sí que hagin viscut aquesta dècada deliciosament contradictòria, trobaran que un estiu a Itàlia en companyia de dones complexes i promíscues no és el moment més representatiu d’una època de tants canvis polítics i d’importància històrica. Voldria remarcar que aquest és un llibre ple de poesia i que la poesia és allò que alguna vegada ha estat veritat per a algú. Per al misteriós narrador de La viuda prenyada, la veritat està en aquell estiu, i ens ho transmet amb humor, ironia i sentit crític; cosa molt d’agrair en aquests temps, i en qualsevol.

L’autor, malgrat tota la crítica destil·lada en aquesta i altres novel·les i assajos; en les entrevistes concedides es declara optimista respecte al futur. M’alegra i em sorprèn, alhora; sobretot després de saber que la seva novel·la és en part autobiogràfica.

Us deixem amb una entrevista a TV3.

Share

Nosotros los ahogados

Deixa un comentari

Títol: Nosotros los ahogados
Autor: Jensen Carsten
Editorial: Salamandra
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 704
ISBN: 978-84-9838-312-6
Preu: 24,00 €
Diu la crítica que aquesta  és la millor novel·la danesa escrita en els darrers 25 anys. Potser sí que tenen raó.
A mi m’ha impactat moltíssim. Es tracta de la vida, més ben dit, de l’agonia perpètua en què viu la gent de Marstal, un poble costaner al sud del país.

La guerra fa irrespirable cada línia que llegim. L’autor fa un relat plàstic i brutal, excepcional, de les salvatjades per les que han de passar tots els protagonistes que van desfilant al llarg de les pàgines.

Els homes d’aquesta novel·la són éssers gairebé salvatges, autèntics i braus llops de mar, sense ànima, sense ganes de viure després d’haver conegut l’horror en primera persona.

Ja de ben petits, a l´escola reben una educació basada en els cops, les pallisses, la manca de tendresa i d’amor, en fi, una ruïna.

És com si volguessin preparar-los per al que els espera quan es facin grans.

Tot i així, cap d’ells no està ni remotament preparat pel que han de veure i viure. Només anhelen morir com a única alternativa a la bogeria.

Posa la pell de gallina. Si no fos perquè l’edat de l’autor ho fa impossible, diria que es trobava a bord d’algun dels vaixells que salten pels aires, mentre escrivia aquesta magnífica novel·la.

És una història que anem coneixent a poc a poc en la veu i en els records dels pocs que sobreviuen a tanta bogeria…

Share

Quan la vida puja a la bàscula

5 respostes

La mare de l’Anna, una bona companya de feina -i amiga- que sovint ens comenta al Nosaltres llegim (vegeu Zombillennium i Els diaris…), ens parla de Quan la vida puja a la bàscula. Ens agrada veure que la passió per la lectura no té fronteres generacionals!

Títol: Quan la vida puja a la bàscula
Autor: Pilar Senpau
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Atrium
Pàgines: 160
ISBN: 978-84-9809-167-0
PVP: 16,50€

Aquest llibre ha caigut en les meves en un moment de la meva vida que ho necessitava. Sóc una d’aquelles dones que ha estat sempre pendent dels  quilos de més.

“Quan la vida puja a la bàscula”  és un llibre que t’ensenya que el que mengem té efectes sobre el que sentim i el que sentim sobre el que mengem. Els metges experts en aquests temes et diuen que per començar una dieta has d’estar tranquil, fins  i tot n’hi ha alguns que acaben donant relaxants als  seus pacients.

Però fins que no he llegit aquest llibre, no he sigut conscient que és tan important saber portar-ho sense estrés, com la dieta en sí, ja que aquesta comporta uns canvis als que t’has d’habituar.

Allò que més m’ha agradat, com diu en el llibre, ” és que ja  és un fet que el problema dels quilos cada dia s’allunya més del plat” o sigui que s’ha d’associar dieta i problemes de la ment.

En el cos tot  és pura química, començant per l’hipotàlem, que des del cervell dóna ordre a las glàndules suprarenals perquè segreguin glucocorticoides amb la intenció de fer front als perills que ens neguitegen. Fins als aminoàcids,  com el triptòfan i la serotonina,  que són responsables de la sensació de benestar.

Per l’autora he sabut que el perímetre abdominal del matí es el real, durant el dia recopilem estrés fent així que aquest perímetre augmenti: “són les panxes de patir.”

Ella et dóna pistes per ajudar a portar la dieta, com petits regals des-estre s sants, per exemple la xocolata que causa secreció de dopamina o els fruits secs que cuiden les neurones i la pèrdua de memòria,  que  és el patrimoni més important que tenim.

Al fer dieta s’ha de cuidar tant els aliments sòlids com els líquids, també explica aquest llibre . Exemples com les begudes light amb cafeïna, que estimulen la insulina, retiren  la glucosa del cos i fan  que  al cap de poc es torni a tenir gana.

Es dóna per sabut cada vegada més que les coses que ens relaxen com ara el ioga, la poesia, la música,  els perfums agradables… també poden contribuir a sobreposar la vida.

Recomano així aquest llibre a persones que en mitat d’una dieta, encara que estigui portada per un professional, siguin incapaces de tirar endavant per nervis, ja que és un procés lent i de vegades costós a nivell econòmic, perquè l’ajudarà a agafar-s’ho amb calma i positivament.

Conclusió personal, recordeu sempre que s’ha d’escoltar el cos en tot moment i fer-li cas en les coses que necessita, dins d’una moderació i que no hi ha mai dues persones iguals, per això els aliments no afectaran mai per igual.

Mª Asunción Marí Zaera

Share