Arxiu de la categoria: 2011

Els meus (i els altres)

3 respostes

En Sergi ens comenta Els meus (i els altres), una biografia de Ventura Pons. Llegiu, llegiu…

Títol: Els meus (i els altres)
Autor: Ventura Pons
Editorial: Proa
Col·lecció: Perfils [Núm 91 ]
Pàgines: 328
ISBN: 978-84-7588-214-7
Preu: 18,00€

He de reconèixer que no havia vist ni llegit res de Ventura Pons però que el llibre Els meus (i els altres) em va enganxar. Des del meu punt de vista, el principi és la part més captivadora. L’autor ens parla dels seus avis, dels seus orígens. Explica com aquests van marcar la seva carrera cinematogràfica.

Pons parla de personatges que coneix al llarg de la seva infància. Potser aquesta és la part més interessant. També ens parla d’actors i pel·lícules que ha dirigit. El cineasta català ofereix una àmplia visió d’una carrera professional prolífica.

Ventura explica què hi ha darrera les càmeres amb detalls personals, experiències, anècdotes… El que més em sorprèn és la capacitat imaginativa per rodar una pel·lícula, ja que la majoria estan fetes amb un pressupost molt baix. Per exemple, si li cal anar a rodar a Nova York com que no té diners per traslladar-hi tots els actors principals, contracta extres.

No us imagineu que Els meus (i els altres) és un seguit d’entrevistes, no. El director va parlant sense guió, en primera persona. Un home de forta personalitat, amb un to un pèl prepotent. Pensava que m’interessaria menys, pel fet de no conèixer l’obra de l’autor, però la veritat és que m’ha agradat força descobrir-lo.

Share

Crisis de gran mal

2 respostes

Títol: Crisis de gran mal
Autor: Jesús Gil Vilda
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos de El Aleph
Pàgines: 302
ISBN: 978-84-7669-977-5
Preu: 19.95 €

Crisis de gran mal és la primera novel·la del guionista de cinema aragonès Jesús Gil Vilda.

Aquesta novel·la ens mostra als lectors el funcionament intern d’una empresa multinacional, la competència inhumana entre directius i el context en el qual es prenen decisions importants que afecten milers de treballadors. En definitiva, els budells del capitalisme.

Protagonitzada per un jove talent empresarial, l’enginyer Guillermo Alonso, que es veu abocat a prendre decisions difícils i en contra dels seus principis si vol escalar professionalment als més alts nivells, Crisis de gran mal també posa el dit a la nafra i indaga amb molta habilitat i realisme en la part més personal i íntima del seu protagonista, que no deixa de ser una persona com qualsevol amb les seves inseguretats, abismes interiors, moments d’eufòria però també de decepció, de desorientació, que pateix canvis anímics, malalties…

I ho deixo en punts suspensius perquè una malaltia està molt relacionada amb el títol de la novel·la, però això, Nosaltres, millor que ho esbrineu durant la lectura d’aquesta magnífica òpera prima que segur que no us decebrà. A mi m’ha agradat molt, és una lectura distesa però no banal que pren l’atenció al lector, l’enganxa. Us la recomano sincerament.

Share

Zombillennium

1 resposta

L’Anna ens comenta una història de monstres, Zombillennium. Però no són uns monstres normals i corrents…. Voleu saber més? Llegiu, llegiu…

Títol: Zombillennium
Autor: Arthur De Pins
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Comic Books
Pàgines: 56
ISBN: 978-84-9932-322-0
PVP: 13,95

Zombillennium és un parc d’atraccions dirigit per tota classe de monstres. El seu lema de reclutament? “Tens un costat endimoniat? Tenim un treball per a tu!”

El còmic explica la història de Zahner, un noi que després de ser abandonat per la seva dona, veu com la seva vida se li ensorra i decideix fer una bogeria… atracar un bar? Per sort, o per desgràcia, allà es toparà amb la Greta, una noia molt misteriosa que evitarà que acabi a la presó. En realitat, Greta és una bruixa que treballa en el misteriós parc. Però el que en Zahner no sap és que el fet d’acabar entre reixes hagués estat millor que el que l’hi esperava.

Abatut i sense rumb, surt del bar i l’atropella un dels directius de Zombillennium i els seus monstruosos acompanyants. Només hi ha una manera de salvar-li la vida, que es converteixi en un d’ells. Però, mossegat per un vampir i un home llop alhora, en quina classe de monstre es convertirà? És tot un misteri.

El que sabem amb certesa és que ja té un lloc de treball assegurat dins de Zombillennium. És… el noi de la parada dels gelats! Per sort, en poc temps, els directius del parc descobriran que l’ombra obscura que va creixent dins d’ell farà que estigui destinat a ser l’estrella del parc temàtic.

Divertit, sarcàstic i irònic, amb una gràfica vectorial espectacular, que enganxa i et tempta d’anar a buscar la segona part a les llibreries en quan es posi a la venda.

Us recomano que visiteu la pàgina web, molt divertida i ben treballada. Podeu deixar la vostra candidatura per treballar a Zombillennium. Només us cal una condició. Ser esgarrifosament aterradors!

Share

Evangelis

1 resposta

En Pere ens comenta els Evangelis. Llegiu, llegiu…

Títol: Evangelis de Marc, Mateu, Lluc i Joan amb els Fets dels apòstols
Editorial: Proa
Col·lecció: A Tot Vent [Núm 1]
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-8437-714-6
PVP: 25,60€

Una de les coses que m’agrada més és la lectura dels clàssics i després d’haver llegit alguns de grecs i llatins vaig decidir que era hora d’afrontar un dels llibres més influents de la civilització occidental: els evangelis. I per fer-ho vaig triar una traducció del 2004 d’en Joan F. Mira que, segons la contraportada del llibre, “ha dut a terme una traducció fidel però de caràcter literari i no dogmàtic”. Per tant, la meva intenció era poder gaudir de l’obra des del seu punt de vista purament narratiu. I apart dels evangelis, en aquesta edició també s’hi troben els fets dels apòstols, la carta de pau als romans i el llibre de l’apocalipsi.

I la veritat és que m’ha decebut bastant. El motiu és bàsicament que des del punt de vista literari m’han resultat textos completament mancats d’interès, que en la majoria dels casos es limitaven a descriure de manera serial els diversos miracles que va fer Jesús al llarg de la seva vida. I al final doncs, vaig llegir el mateix quatre vegades en les versions de Marc, Mateu, Lluc i Joan que es diferenciaven entre si ben poquet. L’excepció ha estat l’evangeli segons Joan que és el que he trobat més interessant des de tots els punts de vista i que realment és l’únic que es pot llegir purament com una obra de ficció.

(…)

Si voleu seguir llegint, passeu per A la vora del foc.

Share

Em toco els ullals i tinc por… Llegir El Prodigi té aquestes conseqüències!

15 respostes

Títol: El prodigi
Autor: Gerard Guix
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: L’Illa del Temps
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-9932-355-8
Preu: 14,96€

Nosaltres, ja veieu que fa dies que no escric cap comentari llarg. Podria dir que ha estat perquè aquest bloc va tan bé que sou molts els lectors que us engresqueu a fer-nos arribar els comentaris i llavors la meva veu ja no és estrictament necessària, però això seria només parcialment cert. La crua realitat és que m’he llegit El Prodigi i m’he quedat “acollonida” (disculpeu, però és precisament així)!

Bromes a banda, aquesta novel·la d’en Gerard Guix et deixa el cos alterat…  És una novel·la crossover – en podem gaudir joves i adults -, que explica la història d’un noi que es diu Axel. Arrel del divorci dels seus pares, ell arriba a Barcelona (a Gràcia) i s’hi instal·la amb la mare. El to inquietant apareix ben aviat i, a mesura que avança la novel·la, no només no ens deixa sinó que va a més, fins que al final… ai, al final!

Li he jurat i perjurat a la meva neboda que no us n’explicaria ni un bri de més, però de ganes me’n moro!! Només us faré, tanmateix, una recomanació abans d’acomiadar-me: no el comenceu si teniu compromisos per davant; és possible que quedeu garratibats! I si no em creieu, mireu-vos aquest vídeo o passeu pel Facebook d’El Prodigi!

Share

L’art de l’assassí

4 respostes

Títol: L’art de l’assassí
Autor: Mari Jungstedt
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm. 870]
ISBN: 978-84-6641-316-9
Pàgines: 384
PVP: 19€

Una de les millors autores escandinaves de novel·la negra ha tornat, i de quina manera! La Mari Jungstedt ens porta aquest cop la quarta entrega d’aquesta sèrie protagonitzada pel comissari Anders Kanutas. Després de Ningú no ho ha vist (vegeu Ningú no…), Ningú no ho ha sentit (vegeu En Knutas…) i Ningú no ho sabia, arriba L’art de l’assassí, una nova trama tan gèlida com les anteriors, ambientada a la ja coneguda illa de Gotland, a prop de la costa Sueca.

El cos despullat d’en Egon Wallin, important marxant d’art, apareix penjat a una important porta medieval del poble de Visby. Arrel d’aquest assassinat es comencen a destapar els secrets més ocults de la vida d’aquest home.

A mida que avança la trama el lector se n’adona que potser no ha estat un simple assassinat sinó quelcom més pervers. Un robatori que podria estar relacionat apunta a què l’assassí treballa a consciència. Quan un nou assassinat es dóna a conèixer aquest cop a Estocolm, l’equip d’en Knutas se n’adona que han d’actuar amb rapidesa.

La Mari Jungstedt ens torna a sorprendre amb uns successos entrellaçats de forma formidable, donant-nos a conèixer la mateixa informació que rep en Knutas perquè nosaltres mateixos descobrim l’assassí. I és per això que t’atrapa entre les seves pàgines fins a arribar a un final que de ben segur, us deixarà sense respiració…

Estigueu molt atents nosaltres, perquè molt aviat tindreu notícies d’una altra dama de la novel·la negra escandinava…

Share

La portentosa vida del sastre Bariloche

1 resposta

Títol: La portentosa vida del sastre Bariloche
Autor: Berta Jardí
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 140
ISBN: 978-84-664-1342-8
Preu: 16.50 €

Si algú us explica que ha llegit una novel·la on un home desapareix de cop i volta i durant tres anys ningú en sap res d’ell, que de sobte torna i ho fa trasbalsat, que comença a relacionar-se amb gent rara, que engega un negoci opac amb nous socis misteriosos i que aquest negoci apareix un dia incendiat, el normal és que penseu que es tracta d’una novel·la negra, d’intriga, oi?

Doncs bé, a La portentosa vida del sastre Bariloche, de la barcelonina Berta Jardí, passa tot això i més, i en canvi estem davant d’una novel·la d’humor. I es que l’autora ens fa un retrat divertit, sarcàstic del senyor Anton Bariloche, un sastre elegant -dels de sempre, ja m’enteneu- que decideix canviar la seva rutina diària, donant un gir total a la vida que el porta a cometre actes veritablement ridículs i graciosos per a un senyor de la seva edat i incomprensibles pels seus antics amics i coneguts.

No entro més en detalls, Nosaltres, perquè us vull incitar a la lectura. Segur que passareu una bona estona amb un conjunt de personatges estrambòtics i de situacions inversemblants.

Share

Després de Laura

2 respostes

Títol: Després de Laura
Autor: Jordi Cabré
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent [Núm 552 ]
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-7588-211-6
PVP: 20,00€

Per una d’aquelles casualitats, em vaig poder aconseguir un exemplar de Després de Laura poc després de la seva publicació. Em motivava, en ser finalista del Sant Jordi. I m’encuriosia per ser d’en Jordi Cabré, de qui vaig llegint-ne alguna cosa a la premsa.

I em va captivar la història d’una melodia que és capaç de perviure a través dels segles, de la vida, de la mort. De traslladar-se d’uns a altres com si fos un ésser viu que pot viure en la memòria i reaprendre’s en el cervell d’algú altre.
Em va agradar la història del Salvador, de la Laura, de la partitura perduda i buscada. La Viena de principis del segle XIX i la Barcelona de ple segle XXI. La història d’un músic genial que compon una obra massa bona per ser publicada; la història d’uns intèrprets que assoleixen el coneixement a través del sacrifici.

I el simbolisme en la literatura m’agrada. Em diverteix buscar els orígens, els motius, els referents. Així, d’una manera moderna, faig una mena de Tria la teva aventura, sense que sigui tant dirigida com eren aquelles novel·les infantils. En funció dels orígens que atribueixis als símbols tens una lectura o una altra. I això la fa molt estimulant i rica, per mi.

Bé, vaja, que val la pena dedicar-li unes hores!

Share

Història amb pilotes

1 resposta

En Deric ens comenta Història amb pilotes. Una metàfora futbolera per parlar d’història. Llegiu, llegiu…

Història amb pilotes de Xavier Carmaniu Mainadé publicat per l’editorial Meteora el maig del 2010 és una aposta decidida i valenta per apropar la història a aquelles persones que no tenen l’habit de llegir història perquè els avorreix o perquè no estan acostumats o perquè els seus interessos són uns altres, com per exemple, el futbol. I precisament d’això va el llibre, de futbol.

A mi aquest esport popularitzat en temps que s’havia de distreure el personal perquè no pensessin en les penúries que els tocava viure, no em diu res. Per tant, estic en el bàndol contrari dels que els agrada el futbol i els avorreix la història: m’avorreix el futbol i m’agrada la història.

(…)

Si voleu seguir llegint, passeu-vos per Un salt al món.

Share

Ara, escric

4 respostes

Autor: Lolita Bosch
Títol: Ara, escric
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 236
ISBN: 978-84-9787-455-7
Preu: 18 €

Ara, escric és l’últim llibre d’una de les escriptores barcelonines més cosmopolita i viatjada, la Lolita Bosch.

Aquesta ficció de la no ficció és un text íntim, una radiografia emocional de l’autora que ens mostra a contraclaror i en forma de collage el que queda d’ella una vegada acabada l’escriptura de la seva anterior novel·la, La família del meu pare. I el que en queda és una persona plena de nostàlgia, sensible, amb dubtes, insegura, desorientada, amb ganes de sentir-se acompanyada i sense forces per continuar escrivint. I que d’alguna manera s’obliga a escriure la primera part del llibre, que actua com a conclusió de la novel·la familiar.

Ja a la segona part del llibre, i en tercera persona, ella mateixa ho evidencia: …a pesar que la Lolita Bosch ara no està provant d’escriure una novel·la, que a vegades és més difícil de recordar, d’abastar, de veure. Sinó anècdotes íntimes i petites on posar-hi les coses que pensa com si fossin una bossa. Perquè ara no pot aprendre res. Ara l’escriptura no és un recorregut, sinó temps convulsionat. I només aconsegueix guardar el que escolta en aquell lloc fosc, inexplorat, que a més que cap altra cosa s’assembla a una bossa. Potser per a no res. Potser per anar-lo a buscar després, entendre’l, apoderar-se de tot el que ha estat escripturalment, conscientment i inconscientment. Salvar-se. Dir: Em dic Lolita i sé qui sóc. O dir, únicament: Em dic Lolita i sóc.

Llegint Ara, escric diverses vegades he pensat en uns versos d’una cançó que crec, Nosaltres, us poden ajudar a comprendre l’estat d’ànims i la situació de l’autora durant aquest període vital seu: “Perdido entre montañas, no conozco este lugar / y tengo la sensación de haber estado, aquí, antes ya.”

Esperem que la Lolita hagi acabat guanyant aquesta lluita interior amb ella mateixa i que puguem seguir gaudint properament de les seves magnífiques novel·les.

Share