@Ed_62 @Grup62

Israel des de dins. De molt endins.

Quin llibre més impressionant, el Tota una vida de David Grossman.

El vaig voler llegir abans que Caigut fora de temps, recentment aparegut en català, que m’acabava de caure a les mans i del qual, segons la solapa, en ve a ser una continuació.

M’ha costat d’acabar perquè, a més de tenir vora 700 planes, té un desenvolupament que no t’arrossega. Però t’immergeix –verb de moda- i fa que mentre fas altres coses, segueixis ficat dins del món dels personatges que ens presenta l’autor.

Tot passa a Israel entre el 1967 i el 2000. Tres persones (un triangle a la manera de Jules et Jim per dir alguna cosa) i dos fills, viuen els esdeveniments del seu país de manera intensa i dolorosa. El fil conductor principal, que no únic, és el monòleg de la dona, Ora, desesperadament angoixada per l’enrolament del fill més jove, Ofer, com a voluntari al front de l’enèsssim conflicte amb els palestins, justament quan el noi havia acabat el període de servei militar obligatori (tres anys i amb situacions de risc molt real) i ella es pensava que podria deixar de patir i celebrar-ho amb una esperadíssima excursió per les terres de la Galilea.

Ora -que anem sabent que està sola, acabada de divorciar d’Ilan el qual juntament amb Adam, el fill gran, és a l’Amèrica del Sud- ha d’acompanyar el fill al front en un taxi conduït per Sami, un palestí resident a Israel i personatge secundari en la novel·la però candidat a l’Òscar en aquesta categoria. I en tornar a casa, obsessionada per la idea de que vindran els emissaris de l’exèrcit a comunicar-li la mort del fill, decideix fugir per tal que no la trobin, com si això fos capaç d’impedir que aquella mort s’esdevingui.

I fa l’excursió sense el fill però acompanyada per Avram, l’altre costat del triangle: l’altre pare. I comença la interminable evocació de Tota una vida. I no tan sols la seva: la dels “seus homes” (fills i pares de fills) i la de tot un país immers en una constant angoixa. Un personatge en despertar d’un coma pregunta si “Encara existeix Israel?”.

La descripció d’Ora tapant els vidres de la cuina per no veure arribar els temuts missatgers i amb la imatge final de la patata que està pelant que “…va caure i va rodolar per terra fins anar a parar entre la nevera i la paret, on brillava amb una llum pàl·lida mentre ella, recolzada amb les dues mans a la taula, l’observava” (p. 91) em semblen un prodigi d’eficàcia narrativa i de sensibilitat.

No és una història de bons i dolents, tot i que hi ha bondat i, més que dolenteria, mal. Molt de mal.

Si voleu tenir una visió humana d’Israel, des de dins de les persones que ho viuen i hi viuen, llegiu aquest llibre.

I m’agradaria saber si les dones que el llegiu penseu, com jo, que sembla escrit –viscut- per una dona.

No llegeixo hebreu ni conec altres versions però la traducció de Roser Lluch m’ha semblat molt bona.

La darrera plana del llibre conté un epíleg de poc més de vint rengles en què l’autor ens explica que un fill seu de vint-i-pocs anys va morir l’agost de 2006 en una de les darreres accions de la “segona Guerra del Liban”. La novel·la era pràcticament acabada i “tenia la sensació -més ben dit el desig- que el llibre que escrivia el protegiria”.

Els aficionats a la música veureu un terrible paral·lelisme amb una altra obra impressionant d’un altre geni jueu: els Kindertotenlieder de Gustav Mahler.

Títol: Tota una vida
Autor: David Grossman
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 688
ISBN: 978-84-2641-759-6
PVP: 22,90 €
Premi de la Pau dels Llibreters Alemanys 2010.

Aquí teniu el post que vam fer fa un parell d’anys de Tota una vida al Nosaltresllegim i La Contra de La Vanguardia que li van fer a David Grossman.