Arxiu de la categoria: 2013

August, de John Williams

@Ed_62 @Grup62

Quin descobriment ha sigut per mi l’escriptor John Williams!

Primer va ser la seva novel·la Stoner, que vaig llegir, o més ben dit devorar, en tres dies i que ja ha estat comentada al Nosaltres. En buscar informació sobre l’autor vaig veure que havia escrit només 3 novel·les i l’última, August, ens ha arribat ara en la bona traducció catalana d’Albert Torrescasana. I dic ara perquè l’obra és de 1972!

Aquesta novel·la està dedicada al personatge històric d’August, des de la seva joventut, fins a la mort. Però no és una biografia novel·lada sinó que l’autor ha utilitzat el recurs literari de fer-la en forma epistolar. Cartes dels diferents personatges contemporanis d’August: amics, enemics, poetes, dones, filla… que s’entrecreuen i ens van donant les peces d’un enorme puzzle que anem encaixant per reconstruir la complexa i agitada història de Roma i de qui en va ser el seu emperador, des de l’assassinat de Juli Cèsar fins la mort del propi August. Tot això amb una gran base històrica. Però tal i com adverteix l’autor…

“les veritats d’aquesta obra no són tan veritats històriques com veritats de ficció. És per això que estaré molt agraït als lectors que la interpretin com el que aspira a ser: un producte de la imaginació”. p.9

I quina és la ficció? Senzillament la història i la vida d’un home. Com el professor Stoner. Si aquest era un personatge gris i poc conegut, una persona “normal”, l’autor s’encarregava de presentar-lo amb la grandesa i la misèria que tot membre del gènere humà carrega per defecte. Aquí passa el mateix però amb un personatge que ha estat important històricament i que sacrifica una part de la vida i d’ell mateix per Roma.

En aquest sentit, el Llibre Tercer -l’última part del llibre, que he llegit amb una emoció creixent, i que és molt més curta que les anteriors- és una carta d’August al seu amic i escriptor Nicolau Damascè, escrita dies abans de morir, on repassa la seva vida (que el lector coneix per les cartes dels dos Llibres anteriors) i reflexiona, no només com un home poderós, sinó simplement com un home i amb la perspectiva de tota una vida viscuda intensament. És l’essència de la ficció de Williams, que aspira a fer-nos reflexionar sobre nosaltres i la humanitat.

Una gran, gran novel·la!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: August
Autor: John Williams
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 480
ISBN: 978-84-2977-009-4
Preu: 21,95€

Share

Petjades de Nador, de Laila Korrouch

@ColumnaEdicions @Grup62

Venir d’un país que no té res a veure amb el teu ja és difícil per se, però fer-ho quan ets petit i et sents a gust al teu propi país és quelcom que, sens dubte, et marcarà. I això és el que li passa a la Laila Karrouch, la protagonista i autora de Petjades de Nador.

A la Laila li agradava jugar pels carrers de Nador, pujar als arbres i viure sense les preocupacions de qualsevol persona adulta, però l’any 1985 va quedar gravat en la seva memòria quan va haver d’anar a Europa, la terra promesa, aquella on ja hi feia temps que hi vivia el pare.

Quan véns d’un altre país no et sents ni d’aquí ni d’allà, però tant la Laila com la seva família sempre han tingut molt clar que mai perdrien la cultura, la religió i, sobretot, aquell lligam invisible als ulls estranys però que és tan estret entre els que són familiars. A vegades però, aquests lligams són tan forts que costa anar en contra de tot allò que t’han inculcat i que ara no et permet ser feliç.

Amb una carrera sota el braç, una feina que li permet viure tranquil·lament i una família força unida, i després de tot el que ens explicava a la seva primera novel·la, De Nador a Vic, poc s’espera el lector el gir que donarà la vida d’aquella nena marroquí que a mitjans dels vuitanta tot just arribava a Catalunya.

Carregada de cultura, d’amor i desamor, i d’arrels familiars, ens trobem amb una dona adulta, moderna i disposada a ser feliç.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Petjades de Nador
Autor: Laila Korrouch
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-664-1656-6
Preu: 18,00€

Share

El mar dels traïdors, de Jordi Tomàs

@Ed_Proa @Grup62

La feixuga càrrega de l’home blanc català

Fa cent anys, Rudyard Kipling escrivia sobre com resultava de feixuga i admirable la càrrega que havia de suportar l’home blanc, britànic “of course”, obligat pels designis de la Història a assumir el deure de civilitzar, tot rescatant-los de l’estat salvatge, la resta de pobles de la Terra.

Els temps han canviat i el que ens toca és assumir que la civilització i l’estil de vida que hem pogut gaudir han estat el producte de l’explotació dels “salvatges”. Una de les formes, potser la mes descarnada, ha estat l’esclavitud i el mercadeig d’esclaus. D’això no se’n salva cap europeu… i els catalans tampoc.

Jordi Tomàs és antropòleg i ha viscut llargues temporades a l’Àfrica occidental, punt d’embarcament de milers d’africans que, caçats com animals, van ser transportats en condicions infrahumanes dins de vaixells mercants a ser venuts a Amèrica per treballar als camps de cotó, de cacau, de cafè, de canya de sucre…

És això el que l’ha empès a descriure, en forma de novel·la a El mar dels traïdors, com eren aquells macabres viatges. Antoni Riubò, el nostre protagonista, accepta ple d’il·lusió la feina de metge del bergantí Verge de Montserrat que, salpant des de Barcelona, fa la ruta de les Amèriques passant per Àfrica on ha de recollir mercaderia (ivori, espècies, eben) i desembarcar-la als ports de Puerto Rico, Cuba,…

Fill d’una família rural modesta de la Plana de Vic, Riubò ha pogut estudiar a la Universitat de Barcelona gràcies a la generositat del seu oncle que ha fet fortuna a Amèrica. I la feina també l’obté per les coneixences i contactes de l’oncle. L’acció transcorre entre juny de 1864 i febrer de 1865.

Estructurada com una barreja de diari personal i transcripció de cartes que va enviant el jove Antoni a la seva mare, al seu cosí, al seu professor, la novel·la ens va fent presenciar com lentament i dolorosament va obrint els ulls sobre la veritable natura del comerç que ajuda a fer el vaixell. I no tan sols això si no què i qui hi ha al darrera d’aquell terrible negoci.”

“Però els catalans… també?”, pregunta incrèdul el protagonista. La resposta afirmativa és, em sembla, el missatge que Jordi Tomàs ens està enviant a tots els lectors. No és per atzar que la fragata porti per nom Verge de Montserrat. Assumir aquesta part fosca però importantíssima del nostre passat més immediat és la feixuga càrrega que ens toca als catalans del segle XXI. I que ara això mateix ja no passi no vol dir que no segueixin produint-se arreu, i aquí també, altres situacions d’explotació terribles.

El mar del traïdors és molt bon relat i està escrit amb el tremp suficient perquè t’obligui a llegir-lo d’una tirada esperant conèixer el desenllaç. Un desenllaç que no revelaré, naturalment!

Llegiu-lo mirant el mar, ara que n’és el temps, tenint a la vista una casa modernista feta bastir per algun indiano de Lloret, de Calella, de Sitges… Preneu-vos un rom cremat apagat amb cafè i reflexioneu mentre us mengeu la xocolatina del 90% de cacau.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El mar dels traïdors
Autor: Jordi Tomàs
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-7588-362-5
Preu: 17€

Share

Inferno, de Dan Brown

@Ed_Empuries @Grup62

En Marcel s’ha llegit Inferno, de Dan Brown, i ens el ressenya per a tots Nosaltres!

He d’admetre que aquest és el meu primer Dan Brown. Fins ara només m’havia creuat amb ell -si se’n pot dir així- a les pel·lícules d’El codi da vinci i d’Àngels i dimonis i em va semblar que els arguments eren trepidants. Doncs amb Inferno, déu n’hi doret!

Tenint en compte que tota l’acció del llibre passa en un periode de temps de, amb prou feines, un parell de dies… té el seu què, perquè ha estat (si fa o no fa) l’estona que he trigat en devorar aquest llibre. L’únic que m’ha impedit trigar aquest parell de dies en llegir aquesta novel·la protagonitzada per Robert Langdon ha estat la curiositat, però no només la de saber què passava al capítol següent.

Com bé explicava en Kim al seu post del Nosaltresllegim, aquest llibre es llegeix amb una enciclopèdia al costat! És fascinant agafar el punt de llibre, deixar-lo on ets en aquell moment, en aquells jardins Bóboli, i anar al Google per veure la pinta que tenen! I qui diu els jardins Bóboli diu els quadres de Boticelli o els passadissos entre els palaus dels Mèdici!

Com ja deveu saber, el llibre situa el conegut professor de simbologia de Harvard en un hospital de Florència amb la memòria una mica perjudicada. Amb la doctora Sienna Brooks aniran amunt i avall, fugint d’uns misteriosos perseguidors a través de la ciutat de Florència, Venècia i una altra que no us explicaré per no aixafar-vos la guitarra final. Tot amb dos fils conductors: La Divina Comèdia de Dante i l’amenaça d’un atac biològic mundial per acabar amb la superpoblació. Alerta, que això no és poca cosa!

Aquest estiu, si no teniu diners per viatjar a Itàlia de vacances, no ho dubteu: feu-ho de la mà de l’Inferno de Dan Brown. No us en penedireu!

Aquí teniu el primer capítol en pdf, la pàgina oficial del llibre i el booktràiler.

Títol: Inferno
Autor: Dan Brown
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 640
ISBN: 978-84-9787-862-3
Preu: 22,50€

Share

Amy Winehouse, de Diversos Autors

@Fanbooks_ @Grup62

La vida d’una persona no és una història en sí, tot i tenir un inici (el naixement) i un final (la mort) molt marcats, segurs i inevitables. Tot el que passa entre un i l’altre no té estructura d’història, sinó que és un seguit de dies, cadascun amb el seu inici i el seu final, i amb multitud d’esdeveniments de diversa llargada, també cadascun amb el seu inici i el seu final.

Per això, quan accedim a una biografia, el que ens trobem és un relat, o una conjunció de relats, que el narrador ens explica de la persona en qüestió, triant què ens explica i com per donar-li una entitat i un sentit que ens transmeti la seva idea de com va ser i què li va passar a una persona.

Això és el què ens proposen els guionistes Christofe Goffette i Patrick Eudeline, el dibuixant Javi Fernándex i el colorista Luca Merli amb Amy Winehouse. Aquest còmic és el primer número de de la col·lecció ‘Club des 27’ de la francesa editorial Jungle (editat en català per Fanbooks). Ens explica tot un seguit d’experiències i vivències de la cantant, començant pel divorci dels seus pares, un moment ja lligat a la música. A partir d’aquí, veiem un seguit d’instants, escenes plenes de sensacions, conflictes, música, drogues i sexe, que formen el tapís inconnex, caòtic i imprecís de la vida d’Amy Winehouse, fins a arribar a la seva fatídica mort als 27 anys, com molts altres músics famosos.

El dibuixant català Javi Fernández plasma la personalitat excessiva i massiva de la cantant en un treball súmmament fotoreferencial (com no podia ser d’altra manera), tot i que les seves vinyetes, alhora, estan plenes de vida i dinamisme. Les composicions de vinyetes varien de pàgina en pàgina, combinant elements gràfics amb il·lustracions molt detallades, fent que l’àlbum tingui un interès extra, a més de conèixer la història de la polèmica cantant anglesa.

Títol: Amy Winehouse
Autor: Diversos Autors
Editorial: Fanbooks
Col·lecció: Comic Books
Pàgines: 48
ISBN: 978-84-15745-06-8
Preu: 14,96€

Share

El viejo rey en el exilio, d’Arno Geiger

@ElAlephEditores @Grup62

Quan va arribar aquest llibre al Nosaltres, el primer que vaig fer va ser preguntar si hi havia algú amb un “historial” d’Alzheimer a la família. Jo no recordo tenir-lo, o com a mínim no ho he viscut, però sé que és molt dolorós pels qui ho han patit.

Servidor té una memòria prou feble com per tenir una por irremeiable a una senilitat barrejada amb aquesta malaltia, però vaig optar per agafar aquest llibre i vaig fer bé. N’estic convençut. A El viejo rey en el exilio, Arno Geiger fa un relat de l’evolució de la malaltia en el seu pare. De fet el llibre comença dient que el seu avi, quan ell era petit, li tirava troncs quan es colava pel seu jardí perquè ja no el reconeixia. En realitat però, més que l’evolució de la senilitat, en aquest llibre els protagonistes són son pare, l’autor, la resta de família, les cuidadores i, sobretot, la malaltia.

Amb el pas del temps i del llibre veiem com aquest vell rei es va exiliant, poc a poc, del seu món. Hi ha moments durs en què té una ferma necessitat de tornar a casa, quan en realitat és a casa. Bàsicament perquè el concepte de “ser a casa” el fa sentir segur… fins que se n’oblida. Com es processa una cosa com aquesta?

M’ha agradat molt, d’aquest llibre, que malgrat ser un escrit que no deixa de ser molt dur, deixa un bri, un alè d’esperança en aquest camí que inexorablement fa baixada. És un sentiment que aniria, més o menys, així: malgrat totes les vicissituds i tots els impediments, malgrat que son pare “desaprengui” el seu món, Arno Geiger ha après de son pare coses que sense la malaltia no hauria pogut descobrir.

Us deixo amb una cita que vaig trobar especialment colpidora, però també molt bonica, que hi ha a meitat del llibre.

“Me he lavado aquí las manos”, dijo padre una vez. “¿He hecho bien?”
“Sí, esta es tu casa y tu lavabo”.
Él me miró asombrado, sonrió confundido y dijo:
“¡Dios mío, espero no volver a olvidarlo!”
Esto es demencia. O mejor dicho: eso es la vida, la materia con la que está hecha la vida.

Alguns de nosaltres pensareu que potser no és un llibre per aquest estiu o per regalar. Jo us diré que és un molt bon llibre.

Si el voleu en català, El vell rei a l’exili també el trobareu editat per Proa. El ressenyarem ben aviat!

Títol: El viejo rey en el exilio
Autor: Arno Geiger
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 464
ISBN: 978-84-153-2565-9
Preu: 17,90

Share

Lligada a tu, de Sylvia Day

@ColumnaEdicions @Grup62

Nosaltres, si el que voleu aquest estiu és sexe, diversió i aventures, no ho dubteu i feu-vos amb un exemplar del tercer llibre de la saga Crossfire: Lligada a tu.

Després de l’èxit de No t’amago res i de Reflectida en tu, ha arribat, tal i com us comentàvem aquí fa uns dies, Lligada a tu, la nova novel·la de la Sylvia Day on l’Eva i en Gideon Cross tornen a extasiar-nos amb les escenes més sexuals que us pugeu imaginar.

Si sou uns dels més de 6.000.000 de lectors que té la saga, segur que ja sabeu de què estic parlant. I és que l’autora ens torna a sorprendre amb escenes de sexe explícites, moments d’allò més romàntics i situacions que posaran a prova els nostres nervis.

Després de l’impactant final de l’anterior llibre on quedaven moltes coses a l’aire, l’Eva i en Gideon hauran de tornar a enfrontar-se al seu passat, però aquest cop junts. L’immesurable poder d’en Cross no només s’estén a les seves propietats distribuïdes per tot Nova York, sinó que també arriba a institucions i persones. L’atracció que hi ha entre ell i l’Eva, a més, farà que aquesta relació es converteixi en quelcom més que en una història d’amor amb molt de sexe.

La decisió que prenen els protagonistes al final d’aquest llibre pot marcar el seu destí per sempre, a part de deixar-nos als lectors totalment bocabadats… Però això, nosaltres, és una cosa que haureu de descobrir vosaltres mateixos.

Aquí teniu el primer capítol en pdf i el booktràiler del llibre:

Títol: Lligada a tu
Autor: Sylvia Day
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 464
ISBN: 978-84-664-1649-8
Preu: 17,90

Share

Els anys perduts, de Mary Higgins Clark

@Ed_62 @Grup62

Quan llegim a la solapa que el fil conductor d’aquesta novel·la gira entorn de la troballa d’un manuscrit autògraf atribuït a Jesucrist que Jonathan Lyons, arqueòleg de prestigi i pare de la protagonista, sembla ser que ha descobert, tendim a pensar que és una més de les nombroses seqüeles de la moda dels misteris amb referències religioses i esotèriques.

Però no és això. Aquest tema, certament present, és tan sols una peça del complex teixit de relacions de tota mena que envolten l’assassinat de l’erudit professor.

Mary Higgins Clark ens planteja a Els anys perduts tot un món de personatges lligats entre ells per llaços d’amistat, amor, enveges i odis que, amb important intervenció de l’atzar, van descabdellant davant nostre una història apassionant i difícil de deixar. No serà fins les darreres planes que podrem descobrir què s’amagava rere l’aparent tranquil·litat de la vida acadèmica.

És particularment colpidor el personatge de Kathleen, la vídua del professor Lyons, afectada per una creixent demència senil. És inevitable pensar en la professora de piano interpretada per Emmanuele Riva al guardonat film “Amour” del director Michael Haneke.

Si voleu una lectura gratificant i intel·ligent per a les vacances d’estiu, aquest llibre és una molt bona opció. Si el comenceu difícilment el podreu deixar.

Títol: Els anys perduts
Autor: Mary Higgins Clark
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-2977-001-8
Preu: 21,90€

Share

El llibre dels portals, de Laura Gallego

@ColumnaEdicions @Grup62

El llibre dels portals és la darrera novel·la de l’escriptora valenciana Laura Gallego, especialista en novel·la fantàstica i guanyadora de prestigiosos premis literaris.

Amb El Llibre dels portals els lectors ens endinsem en un món fantàstic ambientat en l’època medieval, on trobem en Tabit, un estudiant de l’Acadèmia de portals que està preparant el seu projecte final. Un portal que uneixi una casa d’un pobre camperol fins l’Acadèmia de portals.

Durant la preparació d’aquest projecte final, s’entrellacen diferents històries com la del camperol, o la història d’un miner que descobreix una beta nova del mineral que s’usa per fer els portals i, finalment, la història d’una altra estudiant de l’Acadèmia.

L’autora descriu un món fantàstic impressionant amb una gran quantitat de detalls precisos.

No tinc cap dubte que aquesta és la novel·la ideal per aquesta època d’estiu: molt refrescant i animada. Segur que gaudireu d’una lectura molt distreta i amena!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El llibre dels portals
Autor: Laura Gallego
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 544
ISBN: 978-84-664-1653-5
Preu: 14,96€

http://www.grup62.cat/autor-laura-gallego-000031847.html
Share

El somriure de l’Angelica, d’Andrea Camilleri

@Ed_62 @Grup62

Si aneu de vacances a Sicília, cosa que recomano efusivament, no deixeu d’anar a algun dels espectacles de pupi (titelles de grans dimensions) que es fan en teatrets a l’aire lliure, fàcils de trobar als carrers dels barris vells de les principals ciutats.

És una cosa popular i genuïna i no pas inventada per a turistes.

Doncs bé, així com els nostres titelles tenen com a personatges imprescindibles la Caputxeta i el Llop, a Sicília el referent és el poema èpic d’Ariosto Orlando furioso i els personatges bàsics Carlo Magno, Orlando, Rinaldo… I la bellíssima Angèlica.

Tots els nens sicilians en coneixen la història i tots, de ben petits, s’enamoren d’Angèlica. I el sicilianíssim Andrea Camilleri no podia ser-ne una excepció… i dedica una de les seves millors novel·les de la saga Montalbano a l’Angèlica, immortalitzada pels gravats de Gustave Doré capaç de fer despertar les hormones del prejubilat inspector.

Anem a la novel·la: a El somriure de l’Angèlica resulta que, després d’un petit i còmic atac de gelosia de Montalbano en sentir parlar la seva quasi esposa mentre dorm, aquesta ha de tornar a la seva feina a Gènova i quan es queda sol ha de resoldre el cas d’uns estranys robatoris on hi ha relacionada una noia de bellesa extrema –l’Angèlica, naturalment-  de qui s’enamora perdudament… I sembla ser correspost en aquest sentiment. Que la investigació, portada amb l’heterodòxia habitual, porti a descobrir una altra Angèlica no tan angelical i que Montalbano, després d’haver-se enamorat com un adolescent amb pèl moixí hagi de passar pel tràngol de tornar a la realitat adulta, era totalment previsible. I no tan previsible el tomb que, al final, fa la història d’acord amb les normes del gènere.

Resulta entranyable assistir a l’espectacle no només de l’inspector, sinó del vell Camilleri, fascinat pel somni de la bella Angèlica.

No us perdeu aquesta excursió al món dels somnis de nen feta pel mestre de 88 anys a través del seu alter ego de 55 repicats. I no us perdeu l’habitual obra d’orfebreria que és la traducció de Pau Vidal, fins i tot si també sou capaços de llegir-la en sicilià.

Títol: El somriure de l’Angelica
Autor: Andrea Camilleri
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-297-7145-9
Preu: 15€

Share