Arxiu de la categoria: Vam publicar-ho fa temps…

Posts antics de llibres que cal recuperar!

El mal de la guerra, de Pau Faner

Deixa un comentari

@Ed_Proa @Grup62

La síndrome d’estrés postraumàtic al segle XIII

Llegint El mal de la guerra, de Pau Faner, practiquem una completa immersió en el món del segon terç del segle XIII des de la visió que ens transmet Joan Roses, jove dotat per a les lletres, que cap al 1260 es posa a descriure les aventures i no poques desventures que li ha tocat viure a son pare, Marc.

El diumenge 11 d’abril de 1227, Marc Roses s’atansa a Ada i li diu que l’estima i ella li correspon amb un cert desmenjament: “el meu pare diu que encara sóc molt jove per festejar…”. Marc treballa a l’hostal que té obert el seu pare al carrer Ample de Barcelona. Ella és filla d’un mestre arader amb obrador al carrer de Còdols. Tenim doncs el focus centrat no pas en els reis i nobles sinó en el que en el llenguatge de l’època se’n deia “el poble menut”.

Sabrem com i de què viuen, com i què mengen -Marc és cuiner- i com són els carrers de Barcelona quan Jaume I comença el seu regnat: la Rambla és un fangar fora muralles i falten cent anys encara per que s’emprengui la construcció de Santa Maria del Mar.

Però Marc es veu embolicat en uns fets terribles que el porten a mirar de fugir-ne embarcant en l’expedició que comanada el rei i que culmina amb la conquesta de Mallorca. I havent començat com a cuiner es troba vivint en primer rengle tota la terrible realitat del que eren aquelles guerres. En sortirà viu però amb un mal crònic: el que dóna nom al llibre.

I un cop retornat a Barcelona segueix empaitant-lo l’acusació falsa dels fets que el van fer fugir: crims horrorosos que es van repetint. Troba empara en una comunitat mig clandestina de càtars establerta prop de Barcelona i això fa que, sense combregar-hi, simpatitzi obertament amb ells. La Santa Inquisició, creada fa poc per tal de perseguir els càtars, anorrearà aquella comunitat fins a no deixar-ne gairebé supervivents. Aquests pocs aniran finalment a parar a Montsegur on patiran un llarg setge. Marc se sent obligat a mirar d’ajudar els que l’havien ajudat i això el fa testimoni de la fi de la resistència dels “bons homes” i de l’extermini dels heretges.

Marc, que amb penes i treballs -moltes penes i molts treballs- s’ha pogut casar i bastir amb les seves mans una caseta fora muralles, ha viscut alguns moments de felicitat: fills, amor… i moltes penúries de tota mena.

Els crims horrorosos seguiran produint-se, i els empresonaments, la bruixeria, la Inquisició de nou, amb intervenció fins i tot de Raimon de Penyafort, els clergues corruptes, els nobles que abusen del poder i l’omnipresent “mal de la guerra” segueixen puntuant de manera implacable la vida de Marc Roses… fins a l’emocionant final que no explicaré.

Joan, el narrador, ens diu per acabar el llibre que “He tergiversat algunes coses -poques-  però bàsicament aquesta és la història del meu pare, l’home que revivia sempre la mateixa guerra, així com la dels que li volien tot el seu mal”. I jo afegiria que també d’una colla de personatges que li volen bé, o ni una cosa ni l’altra, però que fan extraordinàriament viva i interessant la narració: l’agutzil Joan Valentó (un Pat Garrett del segle XIII), la beguina Rossell, Florina la bruixa, el seu home el savi comte Huguet, els amics Galcerà Oliver i Simó Robiol amb la seva inseparable Garsa. I molts més tots ben dibuixats i versemblants.

Són d’aquells que un cop acabada la lectura ens acompanyen amb vida pròpia.

Gran llibre!  No us deixeu enganyar per la il·lustració de la coberta, no és una novel·la només de guerres i cavallers, tot i que n’hi ha. És la vida de la gent de fa 750 anys… tan diferent i tan semblant a la nostra.

Títol: El mal de la guerra
Autor: Pau Faner
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 568
ISBN: 978-84-7588-358-8
Preu: 22€

Share

Terra, de David Vann

2 respostes

@Ed_Empuries @Grup62

Sóc molt fan d’aquest autor. Molt! Crec que pocs com ell a hores d’ara descriuen situacions límit amb aquesta asèpsia tan vertiginosa que genera un neguit terrible en el lector. És com quan veus en un National Geographic que les hienes estan menjant-se una cria de lleó i el fotògraf només fa fotos, sense prendre partit en la cruesa… doncs això mateix! I aquesta tercera persona distant i freda, a més, la fa passejar-se per uns paisatges que esdevenen protagonistes. Això sí, si a les altres dues novel·les anteriors hi feia un fred que pelava, a Terra hi fa una calor que esparvera! Califòrnia, la terra dels surfistes “bollicaos”, convertida en un escenari copartícep per a la decadència humana.

No us explicaré massa l’argument, perquè l’Albert ja va fer-ho en l’anterior comentari amb prudència, però també us dic que l’argument no em sembla el més important… Això no és una novel·la-riu sinó més aviat una novel·la bassa, on el que importa és deixar-se portar fins al fons i ofegar-te una mica amb els protagonistes.

Perquè compartim una mica del plaer de la lectura, us en cito un fragment que espero que us agradi.

Un mar de color marronós i ell hi estava submergit fins a les espatlles. Pesadament, es va endinsar més en el no-res, i tot ell es va sentir trist. Una tristor cansada, pesant. Tiges seques, gens de vent, el sol caient amb força, i la tristor penjada de cada costella. Allò no era meditació, només un pes. La seva família era un pes.

I, recordeu: si encara no heu llegit David Vann, feu-ho! Qualsevol de les seves novel·les val molt la pena.

Títol: Terra
Autor: David Vann
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-9787-824-1
Preu: 21,90€

Share

Quan vaig deixar de ser natura lleugera, d’Anna Altisén

1 resposta

@Ed_Empuries @Grup62

Ja sigui per defecte professional o per estar més sensibilitzada amb el tema, aquesta novel·la autobiogràfica m’ha sorprès en diversos sentits. Primer perquè Quan vaig deixar de ser natura lleugera no és d’aquells llibres autobiogràfics que expliquen la vida de l’autor des que neix fins al moment present sinó que, sense presses i des de l’experiència més sentida, l’Anna Altisén ens parla de la seva malaltia mental, aquesta que ella anomena melancolia però que en realitat va i ve entre la tristesa més profunda i l’eufòria més extravagant. I en segon lloc, perquè veure plasmat en un llibre què sent la persona que pateix una malaltia mental estant dins d’un psiquiàtric és ben diferent del que se sent treballant-hi com a professional.

L’Anna ens explica les seves anades i tornades als psiquiàtrics durant tota una dècada, l’acceptació de la malaltia com a un continu de la seva vida i la certesa de saber que la medicació serà ara i sempre la seva fidel companya de viatge. També ens parla de l’amor, de les diferències culturals i de l’acceptació a les persones per sobre de qualsevol ideologia, creença o convicció.

“Som temps perquè el nostre cos és naixement i mort contínua. Som temps perquè som memòria, encara que aquesta memòria deixi de funcionar. Som temps en relació amb nosaltres mateixos i no tant en relació amb el temps que marquen les agulles del rellotge.”

Quan vaig deixar de ser natura lleugera ha estat finalista del Premi Just M. Casero 2012 i és, en definitiva, un crit ferm a la voluntat de ser persona, per sobre de tot i de tothom, per sobre de qualsevol etiqueta i en qualsevol espai temporal.

Títol: Quan vaig deixar de ser natura lleugera
Autor: Anna Altisén
Editorial: Empúries
Col·lecció: Empúries Narrativa
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-9787-872-2
Preu: 18€

Share

El vell rei a l’exili, d’Arno Geiger

2 respostes

@Ed_Proa @Grup62

La Gisela s’ha llegit El vell rei a l’exili, d’Arno Geiger, i ens el ressenya per a tots Nosaltres:

El vell rei a l’exili, d’Arno Geiger, és un exercici valent. Molt valent. És un llibre dur i dolç alhora.

Com va comentar el Martí quan va ressenyar l’edició que n’havia fet El Aleph, és un llibre una mica complicat per tots aquells que hem viscut algun episodi de senilitat i Alzheimer a la família. No deixes de veure en les coses que explica Geiger una mica el que has pogut viure a casa.

Comencem a viure en una societat on les persones grans han deixat de tenir el rol que podien haver tingut. Eren guies i ara, per molts, són un pes a carregar. En molts casos han deixat de ser els que tiraven del carro per convertir-se en la raó del cotxe escombra. I això fa mal. La qualitat de Geiger és saber explicar això amb una clarividència i amb una tendresa que feia temps que no llegia enlloc. Saber explicar que el seu pare, que havia estat aquell rei, comença a exiliar-se del món sense ser-ne conscient.

I finalment, no només és un retrat dur i dolç, sinó que també pot ser una raó per tirar endavant. Per dir “ep, que això no és només cosa meva”, i afegir-hi un “ens en sortirem”, tot aprenent de la malaltia i el dolor, que aviat es converteix en un amor inexplicablement… en l’amor que tots sentim pels nostres pares i avis.

La nostra gent gran. Perquè és nostra i de ningú més. I aquesta condició única és la que ens fa estimar-nos-els malgrat tots els impediments vitals. I Geiger, això, ho explica molt i molt bé.

Tant si la malaltia és en el vostre entorn com si no hi ha estat mai, no us perdeu aquest llibre. Us agradarà i, potser sense voler, us ajudarà.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El vell rei a l’exili
Autor: Arno Geiger
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 200
ISBN: 978-84-7588-399-1
Preu: 17,90

Share

Joc de trons 2, de George R.R. Martin

1 resposta

@Fanbooks_ @Grup62

‘L’hivern s’acosta’, començava la ressenya del primer volum de Joc de trons que vaig fer ja fa temps. Doncs bé, en temps real ha passat més d’un any, amb el seu hivern (que ha tingut dies de tot) i tornem a ser a l’estiu (amb la calor a tot drap), per tornar-vos a parlar de Joc de trons 2, l’adaptació en còmic dels llibres de George R.R. Martin, pel guionista Daniel Abraham, el dibuixant Tommy Patterson, amb colors d’Ivan Nunes.

Les trames avancen i ens presenten nous personatges i situacions. Mentre veiem què els passa als personatges ja coneguts, anem coneixent nous regnes i aspectes d’aquest món medieval-fantàstic. Els personatges augmenten de protagonisme i carisma gràcies a diàlegs àgils i accions que els doten de profunditat i personalitat. Haig de reconèixer que, al fer més d’un any que vaig llegir el primer volum, m’he perdut una mica per la densitat de les trames i la profusió de personatges. L’hauré de repassar!

Del dibuix de Tommy Patterson i el color d’Ivan Nunes, res més a dir que no digués en la primera ressenya. Continuen en la mateixa línia, amb dibuixos clars realitzats a llapis i virats a negre, com a tinta digital, i el color ajuda a realçar i diferenciar els personatges entre ells, amb una gran varietat de colors i textures, aprofitant tota la potència del colorejat per ordinador.

En definitiva, Nosaltres: continua acostant-se l’hivern, i tot sembla més gris i embolicat que al final del primer volum! I tot just hem arribat a l’equador de l’adaptació del primer llibre (de 7) de tota la saga!

I segons em diu gent que ha llegit els llibres, encara no he vist res! A mida que vagin sortint volums i avanci la trama us ho aniré explicant!

Títol: Joc de trons (2)
Autor: George R.R. Martin
Adaptació: Daniel Abraham
Il·lustracions: Tommy Patterson
Editorial: Fanbooks
Col·lecció: Comic Books
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-15745-04-4
Preu: 14’96€

Share

Campos de amapola antes de esto, de Lolita Bosch

1 resposta

@ElAlephEditores @Grup62

Sempre havia cregut que el món del narcotràfic, era un món a part. Si abans només ho creia, ara n’estic plenament convençuda després d’haver llegit amb el cor encongit aquest magnífic treball de camp de la Lolita Bosch anomenat Campos de amapola antes de esto que ja va ressenyar en Sergi fa temps quan es va publicar a Empúries.

Aquí s’hi expliquen coses que, com a mínim es poden qualificar d’esgarrifoses, a banda d’estrafolàries i per descomptat extravagants.

Assistim a la transformació de tot un país, Mèxic, en mans d’uns homes que es dediquen a l´extermini massiu de la població ocupant-se del negoci de la droga, la prostitució, la pederàstia, les armes i el simple assassinat per encàrrec.

Son homes que viuen en unes mansions que et deixen sense alè, per luxoses i per horteres, animals exòtics rondant pel jardí, fons de piscina amb les inicials del capo fetes amb incrustacions de diamants i robís, aixetes d´or,… En fi: un estilisme que tira d´esquenes.

Homes que apareixen a la llista Forbes com les grans fortunes que son, homes que apareixen a la llista de persones mes buscades del mon immediatament després d’Osama Bin Laden.

Això ho sap tothom: la policia, el govern, la D.E.A., i també ho sap tothom que quan toca mirar cap un altra banda, doncs es gira el cap i ja està, tot sigui per no perdre’l d’un cop de destral.

Tothom té un preu, i el narco te calés de sobres per comprar tot allò que vol. I pobre d´aquell que gosi revelar-se, perquè va directe al forat prèvia tortura.

Es fastigós veure la complicitat que hi ha entre el narco i les mes altes esferes. Així ens va. Ostres, quina ràbia! No hi ha un pam de net!

Títol: Campos de amapola antes de esto
Autor: Lolita Bosch
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-1532-570-3
Preu: 20€

Share

Vine com estàs, de Mercè Ibarz

1 resposta

@Ed_Proa @Grup62

El llibre que us comento avui és un llibre curiós. És el Vine com estàs, de la Mercè Ibarz.

És un llibre de relats curts, però només conté dos relats. Un, d’unes 54 pàgines, “La guerra vista des del mas” és un relat potent, situat en un mas d’un poble del Baix Cinca, i en el període que va des de dies abans de l’esclat de la guerra, la violència civil del primer moment, la mobilització dels joves per la batalla de l’Ebre fins la tornada dels vençuts i l’ambient de postguerra. L’autora ha construït el relat a partir dels testimonis recollits de membres de la seva família i ha transmès molt bé el que va significar aquest fet històric i les seves conseqüències en persones, famílies i pobles.

L’altre relat és completament diferent. “Repertori de passions” (94 pàgines) és una suite de 10 petits relats, que parteixen de la lletra de la cançó de Nirvana, Come as you are.

La “suite” té 10 moviments i cadascun  porta el títol d’un vers de la cançó

Come /As you are /As you were /As I want you to be/As a friend /As a friend/As an old enemy /Take your time/Hurry up/The choice is your/Don’t be late/Take a rest

(“Com estàs”/”Com estaves”/”Com vull que estiguis”/”Com a amistat”/”Com a vella enemiga”/”Al teu ritme”/”Afanya’t”/”Tu tries”/”Descansa” i finalment “Memòria, ah”)

i s’enllacen de manera que les últimes paraules d’un relat són pràcticament les primeres del següent.

Cadascun d’aquests “moviments” té el seu ritme i gira entorn de temes, persones i circumstàncies diferents: l’amiga, l’amic que mor, l’evocació d’un viatge, el moment transcendent de la formació de l’adolescent, de la Mercè Rodoreda (que l’autora ha estudiat i biografiat àmpliament), la mare modista, l’agonia del pare, la malaltia … I aquestes “danses” diferents que formen la suite estan unides per la veu íntima de l’escriptora que recorda i imagina amb un diàleg interior viu i amb molta llibertat expressiva:

…”ja no sé què pensar sobre si val la pena tenir memòria o no, si val la pena tenir records o no; molt sovint, bastant sovint, oblidar em sembla més important. I la imaginació. Recordar potser té més a veure amb la imaginació que no pas amb la memòria”… p. 93

És un llibre que no deixa indiferent. A mí, sens dubte, no m’ha deixat indiferent. I, naturalment per recomanació de l’autora, he estat després escoltant Caetano Veloso versionant la cançó Come as you are.

Títol: Vine com estàs
Autor: Mercè Ibarz
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-7588-345-8
Preu: 17,90€

Share

L’estiu que comença, de Sílvia Soler

5 respostes

@Grup62 @Planetadelibros

La Marta Gil s’ha llegit un dels llibres que, sens dubte, molts de vosaltres portareu amunt i avall aquestes vacances! Aquí teniu la seva ressenya de L’estiu que comença, de la Sílvia Soler. I si no el porteu a sobre… malament!

Als que ens agrada la lectura o, més concretament els que devorem llibres, sovint ens trobem que després d’haver llegit un llibre d’aquells on als protagonistes els passa absolutament de tot (persecucions, volcans que entren en erupció, assassinats, robatoris…) busquem una obra que ens expliqui una història senzilla, normal, del dia a dia… Això sí, ben escrita.

I aquest és el cas de L’estiu que comença que, segons la Sílvia Soler, la seva autora, és “una novel·la on no passen moltes coses però al mateix temps passa tot, com la vida”.

L’estiu que comença és la història de dues famílies, els Reig i els Balart, o més aviat de la Júlia i l’Andreu, els primers fills de totes dues famílies a qui acompanyarem al llarg de cinquanta anys de la seva vida. I durant aquestes cinc dècades viurem amb ells situacions que qualsevol de nosaltres podríem viure: la pèrdua d’un familiar, el primer amor, el naixement dels fills, un matrimoni fallit…

I durant tot aquest temps, hi ha un espai que apareix constantment: un poble imaginari anomenat Sorrals i una casa a la platja amb un jardí farcit de magnòlies i gessamí, que any rere any apareix per estrènyer el vincle entre les dues famílies, per difícils que siguin els temps i les experiències. I un brindis que es repeteix sempre en la celebració de l’aniversari de la Júlia i que dóna títol al llibre que, coincidint amb Sant Joan i el solstici d’estiu, serveix com el cap d’any per donar pas als bons propòsits i fer net de tot allò que deixem enrera.

L’estiu que comença és una d’aquelles novel·les maques perquè sí que, sense grans floritures, ens commou i ens emociona mentre l’anem llegint, i que ha fet que la Sílvia Soler sigui mereixedora del Premi Ramon Llull d’enguany.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: L’estiu que comença
Autor: Sílvia Soler
Editorial: Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-9708-257-0
Preu: 21,50€

Share

Algo ha pasado, de Joseph Heller

1 resposta

@ElAlephEditores @Grup62

La Marta Gil se’ns estrena al Nosaltres amb un escriptor nord-americà de referència del s.XX! Aquí teniu la seva ressenya:

L’any 1961, va aparéixer publicada als Estats Units una novel·la titulada Catch-22, aquí traduïda com a Trampa 22. La novel·la, que fa una crítica satírica de l’ètica militar dels Estats Units en l’època de la guerra del Vietnam, es va convertir en poc temps en un èxit literari molt important, portant el seu autor, Joseph Heller, a l’escena dels escriptors nord-americans amb cert reconeixement literari d’aquell moment.

Algo ha pasado va ser la seva segona novel·la, però no va paréixer fins deu anys més tard. Aquí canvia l’ètica militar per l’American Way of Life, el somni americà. Això sí, sense canviar l’estil sarcàstic i crític amb què es va donar a conéixer amb Trampa 22.

Algo ha pasado parla de Bob Slocum, un executiu d’èxit, ja en la quarentena, durant els anys setanta. Però la gràcia de Bob Slocum és que el seu personatge representa un estereotip. Es diu Bob, però podria dir-se X. Només cal que sigui nord-americà, que tingui una família, una casa i una feina ben pagada en una empresa més o menys exitosa. Això sí, tot ben banyadet en la doble moral americana que tots coneixem. Podria ser qualsevol executiu de la Ford dels anys seixanta.

A mida que anem avançant, descobrim que en Bob no és feliç… però que ningú no ho ha de saber. La seva dona beu una mica massa, ell treballa en una empresa fent una feina que no sap ben bé si li agrada fer, i amb els seus fills la relació no és precisament bona (la filla està en plena adolescència, el mitjà odia la gimnàstica i el petit té una paràlisi cerebral). I el problema de tot plegat no és la manca de felicitat, sinó que d’una manera o altra ha de creure que té aquesta felicitat. O el que és el mateix, no pot ser que tenint el que té i essent qui és no sigui feliç!

Hi ha un moment, al principi del llibre, que mostra perfectament aquesta idea. En Bob ens està explicant com és la feina, els companys que té i com es relacionen entre ells, i va parlant de les relacions amoroses o sexuals que passen, perquè l’empresa permet les relacions entre companys encara que estiguin casats amb altres persones, i perquè això també permet les xafarderies per comentar amb qui o com es mantenen aquestes relacions. Això sí, no es permet parlar de les relacions que hagin pogut tenir amb la pròpia esposa perquè seria una falta de respecte.

Heller utilitza en Bob per fer una crítica brutal de l’estil de vida americà. Les descripcions detalladíssimes de cada situació viscuda a la feina i amb la família, que explica constantment, fan pensar que ens hem ficat en un laberint d’on no podem sortir. La sensació arriba a ser fins i tot angoixant, però aquesta és sens dubte la gràcia de l’estil de Heller: ens fa viure casi en la pròpia pell el que passa dins del cap d’en Bob.

Gràcies per l’escrit, Marta! Aquest llibre té molt bona pinta!

Títol: Algo ha pasado
Autor: Joseph Heller
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 624
ISBN: 978-84-1532-586-4
Preu: 22€

Share

Joc de trons 1, de George R. R. Martin

Deixa un comentari

@Fanbooks_ @llibresjoves @Grup62

Set antics regnes governats pel rei Robert Baratheon en un delicat joc de poders on tot s’hi val: assassinats, casaments concertats, sexe, suborns i un llarg etcètera que faria les delícies de Maquiavel.

Mentrestant, al nord llunyà, un mur i la guàrdia de la nit protegeixen el regne dels salvatges i de coses encara pitjors. Es tracta d’una història coral plena de personatges inoblidables com el nan Tyrion (que molts asseguren que és el preferit de George R.R. Martin), la seva germana, la reina Cersei, o el senyor del nord Ed Stark.

La principal virtut d’aquest còmic de Joc de trons és alhora el seu principal defecte: la fidelitat a l’obra original. És a dir, si us va agradar el llibre o la sèrie, el còmic també us agradarà, i si no us van fer el pes aleshores no cal que hi feu esment. Com que és més que probable que hàgiu caigut en l’encant d’aquest modern, polític i picant Senyor dels Anells… ja ho sabeu!

Les situacions, els personatges i les històries us enganxaran si no ho han fet ja el llibre o la sèrie de televisió. El relat és una història fantàstico-medieval on, a diferència de moltes altres històries fantàstiques on els bàndols del bé i el mal estan clarament delimitats, aquí tothom o gairebé tothom es mou en diferents games del gris.

És aquest gris el que no us permetrà abandonar el còmic. Però no patiu: la segona part arriba aviat. Com l’hivern, que s’acosta…

Títol: Joc de trons (1)
Autor: George R.R. Martin
Adaptació: Daniel Abraham
Il·lustracions: Tommy Patterson
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Comic Books
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-9932-804-1
Preu: 14’96€

Share