Arxiu de la categoria: Vam publicar-ho fa temps…

Posts antics de llibres que cal recuperar!

Retrobar l’ànima, d’Esteve Miralles

4 respostes

@Ed_Empuries @Grup62

Un llibre per llegir amb calma i rumiar

Fa dies que vaig enllestir la lectura d’aquest llibre i m’he donat un temps per pensar-lo.

No és un llibre religiós, com algú podria pensar en llegir el títol. Tampoc és un llibre dels anomenats d’autoajuda (encara que, probablement, a l’autor l’ha ajudat haver-lo escrit). Es presenta com un “dietari narratiu” que Miralles comença a la Toscana (part I), segueix a Barcelona (part II), i que acaba en un tercer espai intangible anomenat Ànima (part III).

L’autor, un home que ha arribat a la quarantena i que treballa en el sector de la cultura (es dedica a l’ensenyament en una facultat de comunicació, ha treballat escrivint i traduint teatre, ha publicat una novel·la,…), sent la necessitat de reflexionar i de “retrobar l’ànima” perquè “vivim un temps en què totes les experiències sensibles semblen caramels que t’arriben llepats”.

Aquest desig de Retrobar l’ànima, íntim, però també confrontat respecte els altres, passa necessàriament per la reflexió i la discussió que l’autor mantindrà amb diferents filòsofs, però també passa per l’experiència vital, a vegades dolorosa, que el portarà a intentar definir l’ànima en una concepció moderna, lluny de les concepcions tradicionalment dualistes.

L’ànima, tal com l’entén Esteve Miralles, serveix per a moltes coses: per a viure el present, per a saber afrontar el dolor amb enteresa, per a ser lliure i responsable, per a defensar-se dels abusos del poder, per a ser delicat amb els altres … I no és un ens en sí, sinó que cal deixar-la créixer: “s’ha de cultivar”. L’ànima serà descrita o definida a partir de la pàgina 219 en 101 aforismes. Són tants, que hom pot triar, reflexionar, trobar contradiccions i debatre amb l’autor, com quan en l’aforisme 91 diu que “No cal definir què és l’ànima”.

Aquesta indagació interior va acompanyada i s’alimenta de les circumstàncies materials, culturals, professionals i vitals de l’autor, i sobretot, per l’experiència dolorosa de la mort prematura del company d’estudis, escriptor i amic David Vilaseca, i també la d’algun familiar estimat. Els de la seva generació, joves que han arribat a la maduresa i que formen part del món de la cultura s’hi podran sentir identificats.

No és un llibre de lectura ràpida ni fàcil. És un llibre per recollir idees, per obrir debats. Per rumiar.

Títol: Retrobar l’ànima
Autor: Esteve Miralles
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-9787-826-5
Preu: 18€

Share

En una sola persona, de John Irving

3 respostes

@Ed_62 @Grup62

Diu Shakespeare a Ricard II que “així sóc, en una sola persona, molts personatges, i cap no és feliç”. Billy (de William, curiosament) és l’escriptor protagonista de la darrera novel·la de John Irving, que també juga a ser molts personatges al llarg de la seva vida, i tampoc no sembla ser massa feliç…

Però deixeu-me que us expliqui una mica l’argument abans que no m’empatolli! En una sola persona és la narració autobiogràfica d’un escriptor anomenat Billy Abbott que va des de la seva adolescència fins al moment actual, quan ja té uns 70 anys. La vida sentimental d’aquest home i com descobreix la seva condició de bisexual és un dels pilars sobre els quals gira la trama, que sovint voreja el documental, perquè ens submergeix en l’agonia de l’època Reagan i els morts per la SIDA. La podem catalogar com a drama, però els episodis amb una càrrega irònica o sarcàstica sovintegen.

Conec un bon grapat de fans incondicionals de John Irving i entenc perfectament per què ho són. Jo no tinc el carnet d’aquest club però hi simpatitzo, entre d’altres coses, per textos com aquest (tingueu en compte que el noi, el “jo”, s’enamora d’un lluitador -un esport lligat a Irving- i sap que li caldrà defensar-se):

Era prou romàntic per creure’m que la senyoreta Frost ho sabia, això, de mi? Creia que ella era la primera persona que entenia que una sola persona no m’ho podria donar mai tot?
Sí, probablement. Al capdavall, jo només tenia dinou anys. Era un noi bisexual amb una passada enrere contundent. Només era una clau, i jo no era lluitador, però se n’aprèn molt dels bons mestres.

Confio que, com va passar amb L’última nit a Twisted River, siguem molts nosaltres llegint Irving i comentant-lo aquí. Compartir grans llibres sempre és un plaer quan ens enamorem dels autors…

– (…) No hi ha persones inadequades; som lliures per enamorar-nos de qui vulguem.
– Que no hi ha gent “inadequada” per enamorar-se’n? Ho diu de debò? (…) Ja ho crec que n’hi ha, William, i hi ha bona literatura sobre el tema de l’enamorament de persones inadequades.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: En una sola persona
Autor: John Irving
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 640
ISBN: 978-84-2977-004-9
Preu: 22,50€

Share

Tornar és lluny, de Francesc Garriga Barata

2 respostes

@Ed_Proa @Grup62

Avui, 21 de març, és el Dia mundial de la poesia. Celebrem-ho! Ahir llegia que era el Dia mundial de la felicitat – o alguna cosa així-. Està bé que vagin de la mà, dues coses tan importants; una causa l’altra en una reciprocitat magnífica: la felicitat ens porta a la poesia i la poesia a la felicitat.

M’ha agradat triar per avui un llibre que us recomano de cor: Tornar es lluny, d’en Francesc Garriga Barata. És el Premi Carles Riba 2012 i la veritat és que no em sorpèn. És una delícia. Són poemes breus, “modestos”, escrits en minúscules potser per preservar la discreció amb què han estat criats, per no cridar-nos als ulls sinó per xiuxiuejar-nos a l’oïda conceptes que ens fan pensar…

De vegades, quan sento gent que diu que no li agrada la poesia trobo que és com el qui diu que no li agrada la fruita… No t’agraden els plàtans o els kiwis? No t’agraden les síndries o les cireres? Perquè no tenen res a veure! Doncs igual aquí. Pot ser que no us agradin els poemes amb metàfores un xic obscures, però aquest autor fa fàcil el que és difícil i aconsegueix tants nivells de lectura que em costa de creure que algú no li pugui agradar… és ben bé com una maduixa temptadora per començar la primavera (tot i que no ho dic perquè en el vers hi hagi una explosió de color i optimisme, eh?, però és que és tan bo!). Mossegueu aquest llibre, feu un tast de poesia i gaudiu d’aquest Dia mundial durant 365 dies!

de mi a mi
quin llarg viatge!

que inútil sense tu,
sense un nosaltres.

recull la llum si encara és clar.

Títol: Tornar és lluny
Autor: Francesc Garriga Barata
Editorial: Proa
Col·lecció: Els llibres de l’Óssa Menor
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-7588-351-9
Preu: 16€

Share

Una noia diferent, d’Ann Bannon

2 respostes

@labutxaca @Grup62

Quan et cau a les mans una novel·la com Una noia diferent no t’esperes que es tracti de literatura lèsbica dels anys 50-60. I quan la llegeixes, el que penses és que, realment, l’Ann Bannon, l’autora de la sèrie Les cròniques de Beebo Brinker, va ser una capdavantera en aquest tipus de literatura. Potser per això les seves novel·les es van publicar amb pseudònim.

A Una noia diferent, l’autora ens explica la innocència de la Laura, una jove tímida i insegura que comença la universitat. Allà hi troba la Beth, que li farà de guia i mentora, introduint-la en la germandat. La Beth, en canvi, és serena, decidida i molt segura de sí mateixa, trets que faran que la Laura l’admiri fins a fer-li sentir quelcom més enllà d’una simple amistat. La relació que s’estableix entre elles les permet créixer, madurar i saber realment qui són.

Se’ns presenta, doncs, una història on les protagonistes es veuran immerses en secrets, amor, complicitat i molts embolics emocionals… perquè si hi ha quelcom que destaqui en aquesta novel·la és precisament això: el dubte.

Aquesta edició que ha fet labutxaca, a més, inclou un pròleg magnífic de l’autora on no només explica què va significar per a ella escriure aquesta sèrie de novel·les, sinó que també narra quin va ser l’impacte que van tenir en la societat.

Si alguna vegada heu llegit novel·les roses, segur que aquesta us encantarà. I si no ho heu fet mai, també us agradarà, perquè el que s’amaga dins les pàgines d’aquest llibre és el retrat de què va ser la dècada dels 50 per a un col·lectiu determinat.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Una noia diferent
Autor: Ann Bannon
Editorial: labutxaca
Col·lecció: Sèrie Pulp Fiction
Pàgines: 300
ISBN: 978-84-9930-598-1
Preu: 14,96€

Share

Vidre, de Sam Savage

1 resposta

@ColumnaEdicions @Grup62

Nosaltres, ja començo dient-vos que aquest llibre val la pena.

L’Edna és una dona gran bastant singular. En Clarens, el seu marit, l’ha deixat vídua i l’editorial on treballava li pregunta si vol fer un petit pròleg per a un llibre del seu marit.

Al principi li fa més ràbia que una altra cosa, però després s’ho repensa i comença a escriure a màquina com una boja.

I no escriu un pròleg. Escriu els pensaments que li vénen al cap després d’una vida en comú que li ha deixat un regust agredolç a la boca. Més agre que dolç, la veritat.

La seva relació amb la veïna, la Sra. Potts, no té preu. I no us diré res més…

A estones tràgic i a estones còmic, és un llibre per llegir amb calma. No és de pim-pam-pum-i-fora, no… És dels de rumiar una bona estona.

Diu tantes coses en tan poques pàgines, que ni falta ni sobra res.

Bo de debò.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Vidre
Autor: Sam Savage
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-6641-381-7
Preu: 18€

Share

Ja podeu córrer! Les 100 llistes per a runners ja són aquí!

10 respostes

@labutxaca @Grup62

Hola a tots, Nosaltres!

Us ha passat això de tenir un individu al costat que espera el semàfor fent saltirons mentre vosaltres només teniu la sensació d’estar patint pluja, vent i fred?

Aquesta gent que l’únic que vol és córrer s’anomenen “runners”, i labutxaca acaba de publicar un llibre ideal per a tots els fans d’aquest esport. Forma part de la col·lecció El mètode checklist i s’anomena Les 100 llistes per a runners.

Els autors del llibre són la Martina Ros, la Natàlia Foguet i el Cinto Ajram, i ells són qui s’encarreguen de posar-vos al dia i a prova per a poder millorar en aquest esport tan addictiu.

I per celebrar la publicació de Les 100 llistes per a runners, labutxaca ha decidit muntar un concurs amb Nosaltres. Així doncs, labutxaca regalarà un exemplar del llibre a qui ens respongui la pregunta següent:

Quin personatge públic us faria apretar a córrer si us el trobéssiu?

Els guanyadors els decidirà labutxaca en funció del personatge, les raons i l’enginy de les vostres respostes.

I si voleu guanyar punts, només ens heu de respondre la pregunta següent: quina és la música que us acompanya quan sortiu a córrer?

Nosaltres, ja podeu córrer i escriure la vostra resposta al comentaris! Teniu temps fins dilluns de la setmana que ve. Us espera un exemplar de Les 100 llistes per a runners!

Sort!

Share

Després del terratrèmol, d’Haruki Murakami

Deixa un comentari

@Ed_Empuries @Grup62

Després del terratrèmol ha estat el meu primer Murakami, però no crec que sigui l’últim. Tenia moltes ganes de valorar per mi mateixa aquest autor, que sempre veig a les travesses per al Nobel. És evident, tot just encetar el llibre, que té un estil propi, depurat, poètic, blanc, que ens permet entrar en el relat des de molt a prop i amb la mateixa cadència que viuen els personatges. Un ritme lent que es veu sacsejat per l’arribada del terratrèmol de Kobe. Recordo bé les imatges de la desgràcia, tot i que ja fa gairebé vint anys que va passar. Tanmateix, us dic amb franquesa que no tinc clar si les recordo perquè les vaig enregistrar a la memòria visual o bé perquè en Murakami me les hi acaba de posar. I no és que en parli massa directament, del terratrèmol. No ens l’explica… senzillament hi és.

En aquests sis relats –alguns més estrafolaris que altres- hi ha alguna cosa que es trenca. No només ho fa la terra sota els peus, sinó també les parelles (us recomano el darrer conte i el primer), les rutines, les relacions de cadascú amb les seves misèries més íntimes… Si voleu que us digui, mentre el llegia –intercalat amb una altra obra de no ficció- pensava “vols dir que anem bé?”, perquè hi ha moments que és molt… no sé com dir-vos-ho… rar. Ara bé, vist amb perspectiva, trobo que les imatges que troba l’autor són bones, memorables. Estic recordant ara mateix un fragment on es descriu com es construeix una foguera a la platja i és una filigrana, plena de bellesa plàstica i ordre narratiu: l’acció transcorre en primer pla però pel fons va passant el foc, la calor, la creació i la destrucció… bellíssim!

Us he triat una cita del relat que es titula Tailàndia. Li diu un xofer tailandès a una doctora japonesa que du un pes enorme a dins, “una pedra”:

És una cosa ben curiosa, això dels terratrèmols. Ens pensem que el terra que trepitgem és dur i inamovible. Fins i tot hi ha l’expressió “tocar de peus a terra”. Però un dia, de sobte, ens adonem que no és així. El terra i les roques, que ens pensàvem que eren ben sòlids, es desfan com si fossin líquids.

La literatura, per sort, roman.

Títol: Després del terratrèmol
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-9787-834-0
Preu: 17€

Share

Lluny de Pequín, d’Andrea Rodés

1 resposta

@ColumnaEdicions @Grup62

La Clara Narvión s’ha llegit Lluny de Pequín, de l’Andrea Rodés, i ens el ressenya per tots Nosaltres.

Quan t’enfrontes a un llibre que porta per títol Lluny de Pequín no pots evitar visualitzar una sèrie de fotografies que poc a poc s’han anat ficant al cap de molts occidentals. M’imaginava bols d’arròs, bastonets, quimonos, rotllets de primavera, budes, gueishes i no sé quants tòpics més que s’havien ficat al meu imaginari.

Res més lluny de la realitat. Andrea Rodés (periodista, llicenciada en ADE i gran coneixedora del gran gegant asiàtic) ens acosta la Xina actual, un país en ebullició amb grans edificis, contaminació inhumana, Jocs Olímpics, obres faraòniques, avions que van i vénen, i joves que surten a la caça d’un occidental que animi les seves nits. Aquesta és la Xina on viu l’Alícia, la protagonista de la novel·la, que una mica a contracor se n’ha anat cap aquest país. Amb 30 anys, dolguda per l’absència del seu pare i envoltada d’un entorn que no la fa feliç, l’Alícia intenta sobreviure a la Xina. Poc a poc, però, el seu passat torna a la seva vida, i la fa enfrontar-se amb qui és i què desitja.

Lluny de Pequín ens apropa la realitat xinesa i els prejudicis que molts occidentals continuen tenint. De nou, els tòpics. Aquest cop en boca dels personatges secundaris de la novel·la que són incapaços de comprendre la complexitat social i cultural del país i que es queixen de la brutícia del país, la dificultat dels seus habitants per parlar anglès i de la limitació de les seves infraestructures.

A mesura que avança la novel·la, i de la mà de la jove Alícia, vas descobrint la realitat canviant, no només de la Xina, sinó també de la vida d’una noia de 30 anys que intenta trobar el seu lloc al món.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Lluny de Pequín
Autor: Andrea Rodés
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 296
ISBN: 978-84-6641-551-4
Preu: 18,95€

Share

Els esquirols de Central Park estan tristos els dilluns, de Katherine Pancol

1 resposta

@labutxaca @Grup62

Hola Nosaltres! Oi que algú de vosaltres ha llegit la trilogia de la Katherine Pancol? Ja sé que vaig una mica tard… però quan no es pot, no es pot!

És el segon llibre que llegeixo d’aquesta bona dona. El primer va ser Jo, per damunt de tot, i em va agradar moltíssim.

En aquest cas, la cosa ha anat d’una manera diferent. I crec que és perquè he començat la casa per la teulada.

Constantment, durant aquest Els esquirols de Central Park estan tristos els dilluns, es fan referències a El vals lent de les tortugues i a Els ulls grocs dels cocodrils… i servidora no ha llegit cap d’aquests dos llibres.

Vulguis o no, i encara que el llibre es pugui llegir independentment dels altres dos, no deixa de ser un obstacle trobar-te amb coses que et deixen una mica a la deriva, sense una bona ubicació.

Aquest és, bàsicament, un llibre de dones. I més concretament, un llibre de dones histèriques. Practiquen diferents tipus d’histerisme però al cap i a la fi, des de la portera que es tenyeix els cabells de colors variats fins a la gran dama amb estudis superiors, estan totes com unes cabres.

Hi surten dones amb perfils ben diferents: joves, no tan joves i definitivament velles. Dones bones, tendres, generoses, gairebé innocents, i d’altres que són orgulloses, atrevides, romàntiques, conspiradores, maquiavèl·liques i horribles!!

De senyors, també en surten, però en qualsevol cas, en aquesta novel·la, el paper estel·lar és per a les dames.

Sembla que el nus que es crea de bon principi sigui impossible de desfer, però al final la Pancol ho soluciona tot amb solvència.

En fi. Veurem si passat un temps prudencial, m’animo i faig la trilogia completa. Tindria el seu què, oi?

Títol: Els esquirols de Central Park estan tristos els dilluns
Autor: Katherine Pancol
Editorial: labutxaca
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 792
ISBN: 978-84-9930-586-8
Preu: 12,95€

Share

El desig de ser mare, d’Anna Gimeno

1 resposta

@Ed_Portic @Grup62

La Gisela s’ha llegit El desig de ser mare, de l’Anna Gimeno, i ens el ressenya pel Nosaltres.

Tractar un tema com el de la reproducció assistida és, com a mínim, delicat. I l’Anna Gimeno ho fa molt bé amb un llibre valent i útil. I és que, segons com, en la majoria de llibres com aquests és una mena de “llibre pràctic” de com no caure en la tristesa més profunda –i amb raó- per la impossibilitat de poder tenir fills.

En aquest llibre es parla de tractaments per tenir-ne. Es parla de per què hi ha persones que no en poden tenir. Es parla de qüestions fisiològiques que ens haurien d’interessar, i molt, en moments com aquests per no deixar tot el coneixement en mans del metge que ens atén. Es parla, evidentment, de com afrontar el moment de saber que no se’n poden tenir, el de “vinga, som-hi”, el de “merda, per què no va bé”,… i molts més. I finalment, es parla d’un àmbit que m’ha semblat especialment útil. No és una guia, però sí que és una llista de llocs i institucions on poden anar les persones que estiguin buscant aquesta criatura que no pot venir. Una llista de qui els pot ajudar.

Tot el llibre, escrupolosament documentat i seguint un relat a cavall entre el millor reporterisme i el llibre pràctic, ofereix eines que poden ser molt útils per qui es troba en un buit o no sap per on tirar, com ara aquest apèndix final amb bibliografia, webs de referència, llistat de termes, etc.

Em quedo, però, amb aquests testimonis que recull l’Anna Gimeno:

Laia Montiel conta que quan va rebre la notícia de l’embaràs no va tenir una reacció forta de saltar d’alegria, més aviat es va quedar parada, va trigar a reaccionar. Una estona després, ja al cotxe de tornada a casa amb la seva parella, no van poder acabar el recorregut i van parar a mig camí per trucar a la família i als amics i explicar-los-ho. Tot i així, i diversos mesos després d’haver nascut la seva filla, encara la mira i li costa de creure que tot allò va passar i que realment és mare.

En prenem nota, Gisela!

Títol: El desig de ser mare
Autor: Anna Gimeno
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Pòrtic Visions
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-9809-181-6
Preu: 21€

Share