Arxiu d'etiquetes: Escrit originalment en català

Llibres que no han estat traduïts al català, sinó que hi han estat escrits.

Notes sobre literatura, de Toni Sala

@Ed_Empuries @Grup62

En Ramon Duaso s’ha llegit les Notes sobre literatura del Toni Sala i ens n’ha fet un comentari deliciós. Aquí el teniu:

Toni Sala és un escriptor de pes. I és escriptor també quan llegeix. Notes sobre literatura és un recull de peces sobre obres i autors diversos, peces provinents de pròlegs per a edicions escolars, d’articles de premsa, de conferències o d’entrades del seu bloc personal. Llegint, i escrivint sobre el que llegeix, Sala té clar què es proposa (per ell mateix) i què ofereix (als seus lectors): “Afinar la consciència, afinar la persona.”

Al llibre, sobretot, hi trobareu acompanyament lector, útil, per a referències de la literatura catalana: Oller, Verdaguer, Guimerà, Maragall, Ruyra, Caterina Albert, Bertrana, Gaziel, Carner, Rodoreda, Porcel, Perejaume, Albert Roig, Comadira… Sala no fa ni recerca acadèmica ni didactisme divulgatiu; defineix una veu a mig camí, que garanteix, alhora, claredat i substància, bona informació i una bona guia d’iniciació a l’aprofundiment lector. I, sobretot, molt bones pistes per penetrar en les obres que comenta i per entendre el talent dels seus autors. Sala evita recórrer, deliberadament, a les notes a peu de pàgina i a les cites bibliogràfiques, però en algun moment trobo a faltar el reconeixement d’aquells estudiosos que l’han precedit en l’anàlisi d’algunes de les obres que comenta.

És molt interessant l’agrupació de textos, testimonials o d’opinió, sobre la figura i l’obra de Baltasar Porcel, que constitueixen una mena de reportatge literari molt suggeridor. I altres peces amb un matís més autobiogràfic, com El meu franquisme, on afirma que “Jo no he viscut directament el franquisme, sinó el pòsit que ha deixat el franquisme, confós amb el pòsit de la història de Catalunya. El franquisme ha aportat a l’escriptor català una consciència d’exili que l’ajuda a sobreviure. L’escriptor català està acostumat a la resistència en un clima advers. En un país en què els grans mitjans de comunicació amaguen i menyspreen les cultures no assimilades per la castellana, l’escriptor i els lectors s’han acostumat a viure d’una manera molt directa el fet literari.”

I entre comentari i comentari de lector, Sala va dibuixant traços de la seva poètica, de la seva teoria literària. En alguna ocasió de manera més explícita, com a L’escriptor i el lector, on postul·la: “La literatura és fer llum en un racó o altre de la persona.” I matisa: “la literatura és una simple traducció en paraules, la descripció d’un fet viscut íntimament. L’adverbi íntimament és el moll de l’os. La literatura vol una exigència extremada perquè confrontem les lectures amb nosaltres mateixos. (…) Estem sols amb el text, en altres paraules som al màxim possible de lliures amb el text.”

Sol i lliure amb el llibre de Toni Sala, em sembla que el millor elogi que li puc dedicar és que a cada pàgina que llegeixes, et fa venir ganes de llegir o rellegir els autors que comenta. És una invitació a la lectura. Et fa parar l’orella, i et fa glatir…

Ramon… Nosaltresllegim!

Títol: Notes sobre literatura
Autor: Toni Sala
Editorial:  Empúries
Col·lecció: Biblioteca Universal Empúries
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-9787.757-2
Preu: 20€
Premi Octavi Pellissa 2009

Share

Bon cop de falç!, d’Andreu González-Castro i Ramon Gasch, i Lliures o morts, de Jaume Clotet i David Montserrat

@ColumnaEdicions @Grup62

En Javier ens ha fet arribar al Nosaltresllegim un post on ressenya dues de les millors novel·les històriques de l’any passat i que tenen com a escenari Catalunya: Bon cop de falç!, d’Andreu González i Ramon Gasch, i Lliures o morts, de Jaume Clotet i David de Montserrat. Aquí el teniu!

Mai vaig ser un bon alumne i la Història mai m’havia passat gaire bé, fins que un dia vaig començar a llegir novel·la històrica i tot allò que mai em va agradar va començar a intrigar-me, fins al punt que, després de llegir Lliures o morts i parlar amb en Jaume i en David (els autors), em va agafar la fal·lera i vaig comprar les Narraciones historicas de Francesc Castellví i el Diario del sitio i Defensa de Barcelona. M’hi vaig ficar tant i tant que a hores d’ara començo a escriure el meu llibre amb un bon company, també molt aficionat a la història del nostre país.

No és gens fàcil i els resultats no sempre són els que el lector voldria. En el nostre cas volem fer el nostre llibre amb totes les dades reals que trobem, però som conscients que és una novel·la i s’ha de poder llegir bé. És per això que potser m’han agradat tant aquests dos llibres als quals faig referència.

El Bon cop de falç! ens ha apropat una miqueta més el nostre país. Ens ha explicat una història que a vegades m’ha posat a la pell dels protagonistes quan parla de recórrer els boscos a l’hivern amb unes espardenyes… Us convido a provar l’experiència! Els raonaments dels personatges, els paisatges, tot convida a sentir-se part de la narració. I això quan llegeixes un llibre marca la diferència entre un bestseller, un treball que potser només ha tingut l’encert de sortir en un moment determinat però que té tota mena de carències, i un llibre que t’ha arribat a l’ànima i que tens al teu prestatge amb només quatre obres més que han canviat quelcom en la teva vida al llegir-los.

Lliures o morts el vaig llegir en un moment en què pensava que no trobaria una bona novel·la del 1714. Després de començar-ne alguns i deixar-los de banda, aquest -com l’anterior- me’l vaig cruspir en un tres i no res. Té tot el que té l’anterior, però a més té el petit detall d’acabar el llibre recordant-te que molts dels personatges van existir, que la part principal de la narració, no és ficció, i que encara no som conscients del llegat històric que tenim.

Estic molt content de poder gaudir de dos llibres com aquests, que han aconseguit apropar-nos al nostre referent més proper de la Història d’una manera tan fantàstica. Agrair a tots quatre escriptors la gran tasca que han fet, i també a Columna Edicions, per fer-nos-la arribar.

I ja de passada, agrair-vos l’oportunitat que ens dóna aquest lloc web de conèixer llibres i opinions.

Una abraçada a tothom!

Aquí teniu el primer capítol en pdf de Bon cop de falç! i el primer capítol en pdf de Lliures o morts.

Títol: Bon cop de falç!
Autor: Andreu González i Ramon Gasch
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-6641-343-5
PVP: 21€

Títol: Lliures o morts
Autor: Jaume Clotet i David de Montserrat
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 464
ISBN: 978-84-6641-528-6
Preu: 21€

Share

El gorg negre, de Margarida Aritzeta

@llibresjoves @Grup62

Us agraden les aventures on les criatures màgiques, els misteris i una missió important són els fils conductors? Doncs bé, esteu de sort! El gorg negre té tot això i molt més.

L’Alba fa temps que somia la seva mare i el seu germà, desapareguts des de fa molt de temps. Els seus avis, amb qui conviu, semblen saber més del que li diuen, però serà ella qui abandonarà la seva casa a Gualba i s’endinsarà en un món molt semblant al seu, però en una altra època, on un poder fosc amenaça a destruir-ho tot. Haurà de seguir el camí que se li ha marcat per poder destruir el creador del poder fosc i només tindrà una pista: seguir el Gorg Negre. Durant el seu trajecte però, no estarà sola ja que trobarà amics que l’ajudaran en la seva missió i d’aquesta manera podrà tornar al seu món.

La Margarida Aritzeta crea un univers a la falda del Montseny basant-se en històries, relats, llegendes i mites d’aquesta zona. Ens endinsa en un món on tot sembla ser possible i ens fa gaudir del recorregut de la mà de l’Alba i els seus companys de viatge.

Si voleu viatjar a un món màgic però, alhora, real, ja ho sabeu: aquesta és la vostra novel·la.

Títol: El gorg negre
Autor: Margarida Aritzeta
Editorial: Estrella polar
Col·lecció: L’illa del temps
Pàgines: 574
ISBN: 978-84-9932-887-4
Preu: 16,95€

Share

La bruixa de pedra, de Miquel Fañanàs

@ColumnaEdicions @Grup62

En Pere Freixenet és un reconegut historiador que aconsegueix accedir als arxius de la catedral de Girona.

En principi, el motiu de la seva recerca va encaminat a trobar documentació fidel a l’ existència d’un passadís secret que uniria l’església de Sant Daniel amb el Claustre de la catedral. El que passa és que remenant papers per aquí i per allà, troba la història de la Guisla Recasens, per alguns, una bruixa amb totes les de la llei, i per d’altres una bona dona capaç de curar malalties.

La Guisla fa de trementinaire, sap triar les herbes, collir-les quan toca i bullir-les al seu punt just per obtenir-ne el resultat desitjat. És una bona dona, incapaç de fer mal a ningú, ben al contrari, però té la mala fortuna que el seu destí es creuï amb el del tristament cèlebre Nicolau Aymerich.

Amb aquesta Girona divida en dos bàndols -els cristians i els jueus del call-, amb una catedral a mig construir i amb un  inquisidor més cruel i malvat que la pesta que assola la ciutat, tenim tots els ingredients per gaudir d’una història fantàstica.

Títol: La bruixa de pedra
Autor: Miquel Fañanàs
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-6641-595-8
Preu: 19,95€

Share

Els mots encreuats, d’Anna Garcia Garay

@Ed_62 @Grup62

La vida és allò que ens passa
entre caselles blanques i negres.

Trobo que té raó, l’autora, en aquesta afirmació amb què comença el poemari. De vegades et despertes i tens 24h per davant de blanques

Set de gana. Fam de conversa. Mastegar paraules. Beure’t els llavis sencers, a poc a poc. A tastets. Mentre em parles. El desig, xiuxiueig. Aire.

i d’altres te n’espera un reguitzell de negres

(…) Hi ha destins escrits amb faltes d’ortografia: només cal un retolador vermell per redreçar-los.

De vegades la vida transcorre en horitzontal, com quan perdem la vista contemplant el mar, i d’altres puja i baixa en vertical, com un ascensor d’il·lusions

L’aire, carregat de pluja i realitat.
Regust de pólvora al pit,
pes de plom a les espatlles.
Respirar, viure.
A batzegades.

L’Anna Garcia Garay hi ha col·locat moltes coses, en aquests Mots encreuats. Ja veieu pels fragments que he triat que ho ha fet en dues parts: horitzontal i vertical. Es nota que hi ha posat originalitat i, sobretot, molta cura i per això ha guanyat l’onzè premi de poesia Sant Cugat a la memoria de Gabriel Ferrater. Com ella mateixa diu al final

He domat el temps dels verbs.
I la fusta de què estic feta.

Desconec com és la fusta de què està feta, perquè no tinc el plaer de conèixer-la, però el verb el té domat en tots els seus aspectes i el nom, també! Crec que us agradarà, nosaltres!

Títol: Els mots encreuats
Autor: Anna Garcia Garay
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Poesia
Pàgines: 88
ISBN: 978-84-2977-057-5
Preu: 18€

Share

Una nit, un somni, de Gemma Lienas

@labutxaca @Grup62

La Mireia s’ha llegit Una nit, un somni, de la Gemma Lienas, i ens l’explica al Nosaltres:

Aquesta novel·la em va captivar des del principi, tot i que quan el vaig començar creia que els capítols eren massa llargs i alternaven les vides de dues dones sense un ordre aparent dins de cada capítol. Al principi em va costar, però després li vaig veure la màgia!

La Gemma Lienas és la reina de les descripcions, dels detalls, de lligar les vides de persones totalment alienes…

A mesura que avances en la lectura, i t’hi submergeixes gràcies a la redacció i l’enfocament que fa l’autora, coneixes dues dones ben diferents però que passaran i viuran situacions molt similars.

L’Olga és una biòloga, casada i amb dos fills, que des de fa temps té un somni recurrent amb un home misteriós i desconegut que li regala nits “calentes”. Això li fa tenir un sentiment de culpabilitat que s’equilibra quan el seu marit, per sí sol, li comença a confirmar que el seu matrimoni trontolla o és en punt mort.

Amb ella viurem situacions ben divertides, pujades de to i també tristes. Com la vida mateixa!

També coneixerem la Mari Loli, caixera d’una gran superfície, casada i amb tres fills, que des de fa anys consenteix les infidelitats del seu marit i això la porta, arribada en aquest punt de la seva vida, a començar a viure pensant en ella i no en el seu matrimoni acabat i sentenciat.

Amb ella també riurem i entendrem certs comportaments com a vàlids -o no- però que ens faran gaudir i passar molts nervis.

En fi, no us explicaré res més i us animo a llegir el llibre. Val molt la pena! A veure amb quina de les dues us identifiqueu més…

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Una nit, un somni
Autor: Gemma Lienas
Editorial: Labutxaca
Col·lecció: Labutxaca
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-9254-971-9
Preu: 7,95€

Share

Teatre escollit, de Josep Maria de Sagarra

@labutxaca @Grup62

La Berta s’ha llegit el Teatre escollit de Josep Maria de Sagarra i ens el ressenya per Nosaltres. Aquí el teniu:

La festa dels sentits

Un bon amic, que com a tal sap el que és bo, m’ha fet arribar un volum de teatre de Josep Maria de Sagarra que conté les quatre obres més emblemàtiques de la seva producció: La corona d’espines, L’hostal de la Glòria, El cafè de la Marina i La Rambla de les floristes.

La meva intenció no és fer-ne un resum però sí parlar dels motius que des del meu parer fan importants aquests textos i animar a qui ho vulgui a descobrir-los o a rellegir aquest autor indispensable.

Sagarra és una orquestra. Afina les paraules amb la precisió que només pot aconseguir un instrument i les sap col·locar brillantment allà on punxen. I ho sap fer perquè també és poeta i per tant domina el ritme i la tècnica del vers. I per si fos poc, com que és intel·ligent, dota d’un to d’inspiració popular als personatges i les seves rèpliques, aconseguint, així, apropar-se a les masses.

És a dir, que nosaltres, com a lectors o com a espectadors, no només veiem l’Antònia de La rambla de les floristes, que podria ben bé ser una veïna nostra i que per tant és familiar i reconeixible per a tots, sinó que a més la veiem com fa broma, com estima, es pertorba, somia, plora, s’enrabia i desitja amb un lèxic aparentment elevat que, sorprenentment, ens arriba i ens commou. I és clar, quedem satisfets.

I per dur-ho a terme, utilitza un català farcit de paraules meravelloses i oblidades, que no són pedants i que conviden a ser dites. Davant d’un auditori però també col·loquialment.

La senyora Flora a L’hostal de la Glòria diu: “No tinc gana, he perdut tots els colors…”; o la Marta a La corona d’espines diu que “el neguit, se l’hi tornava flor”. Tot està proveït d’aquesta bellesa oberta i planera en el millor dels sentits.

I també hi trobes estones per riure. Hi ha diàlegs de personatges secundaris que són una autèntica reproducció del menjador de qualsevol casa. L’agilitat i l’enginy per dir-se coses gruixudes i alhora simpàtiques i el desconcert de descobrir que la següent rèplica hi encaixa a la perfecció. Que hi ha una feina d’orfebreria al darrera. Que tot està pensat, comptat, acotat pel rigor que demana la feina ben feta i alhora deixat anar com una riuada.

No sé com s’ho devia fer . A mi m’aclapara. I com que estimo les paraules, a vegades el recito en veu alta. No cal arribar a aquest punt però sí que val molt la pena llegir-lo o, si més no, saber que en qualsevol moment pots anar a caçar-lo a la lleixa.

Edicions 62 va treure una edició del seu Poema de Nadal que també és altament recomanable. Potser ara, un cop passades les festes, ve de gust fer-se un regal o demanar que te’l facin.

I arrencar-se amb uns versos dalt de la cadira.

Tal com ell revela, “Amb l’alegria d’un porró blau cel.”

Títol: Teatre escollit
Autor: Josep Maria de Sagarra
Editorial: labutxaca
Col·lecció: Teatre
Pàgines: 456
ISBN: 978-84-9930-456-4
Preu: 14,96€

Share

Adéu a la Universitat. L’eclipsi de les Humanitats, de Jordi Llovet

@labutxaca @Grup62

En Jordi Llovet era professor de Crítica Literària de la Facultat de Filologia de la UB quan jo hi estudiava però jo no el vaig tenir mai. El veia de vegades i sentia com alguns companys deien que les classes eren de les que pagaven la pena, però els meus horaris sempre acabaven sent incompatibles amb els seus. Potser per això quan vaig descobrir Adéu a la Universitat. L’eclipsi de les Humanitats vaig córrer a llegir-me’l.

Avui ja estic en condicions de dir-vos que m’ho he passat bé, amb l’ensenyament d’aquest professor, encara que hagi estat només a través de la lectura. Aquest assaig sobre com ell percep la institució de la Universitat -ara que l’ha deixada- se sustenta en les vivències d’una carrera que l’ha portat a arribar a les conclusions que presenta al llibre. El text té un estil molt amè: el tema es va desenvolupant per vies àmplies i molt ben documentades que segueixen el curs de la biografia intel·lectual, però sovint hi ha carreteres secundàries que ens porten a fer una passejada per aspectes de la vida privada de l’autor, enmig d’anècdotes i curiositats -us imagineu, per exemple, aquest savi fent una “protomàquina de vènding” per xocolatines? Té gràcia, en sap un niu i és molt didàctic!

A més, val a dir que, com que en Llovet escriu sense embuts, la polèmica està servida. El Pla Bolonya queda a l’alçada del betum (és fascinant com explica els mesos en què va conviure amb els alumnes tancats a la Central), però és que l’ús de les Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement tampoc en surten gaire ben parades, ni les autèntiques raons de la Càtedra Barcelona-Nova York…

En definitiva, un llibre que si “sou de lletres” us agradarà; si no, però sou tafaners de mena, també!

Títol: Adéu a la Universitat. L’eclipsi de les Humanitats
Autor: Jordi Llovet
Editorial: labutxaca
Col·lecció: no-ficció
Pàgines: 396
ISBN: 978-84-9930-544-8
Preu: 12,99€

Share

Laura Sants, d’Emili Teixidor

@ColumnaEdicions @Grup62

Laura Sants, d’Emili Teixidor, és una relectura de la història del personatge de Laura a la ciutat dels Sants, de Miquel Llor.

La novel·la, situada als nostres dies, està protagonitzada per l’Andreu, un guionista de televisió que torna a Comarquinal (Vic), la ciutat on va néixer per ambientar-se pel primer esborrany del guió que ha d’escriure inspirat en el clàssic Laura a la ciutat dels Sants per a una sèrie de televisió.

L’Andreu es trobarà aparentment una ciutat molt canviada, modernitzada en les formes però no en el seu fons. Es veurà immers en una trama política a causa d’una confusió que el protagonista aprofitarà per conèixer les entranyes de la ciutat i que creu que l’ajudaran a redactar el guió.

En el procés d’investigació per al guió, l’Andreu topa amb un personatge misteriós, de nom Laura Sants. La Laura, esposa de l’alcalde, viu retirada en un centre per a malalts, i la seva història és plena d’interrogants sense resoldre. L’Albert centrarà tots els seus esforços en esbrinar-ne els motius, ja que veu en la Laura la reencarnació del personatge de la novel·la de Llor.

Emili Teixidor, durant tota la novel·la, compara Laura Sants amb personatges de la literatura universal que tenen històries semblants. Dones de la burgesia i l’aristocràcia que cometen adulteri: Anna Karenina, Emma Bovary i Ana Ozores. El coneixement d’Emili Teixidor d’aquestes obres aporta a la novel·la una visió interessant dels quatre personatges femenins que enriqueixen el seu plantejament.

A banda de la relectura del clàssic de Llor, la novel·la planteja altres aspectes com ara la vida amorosa i sexual de l’Andreu, la figura del seu pare, la indecisió vital i el poder.

La sexualitat de l’Andreu és ambivalent. És bisexual i és incapaç de comprometre’s. Ho sabem per la seva vida amorosa: té dues parelles, una de cada sexe, més joves que ell. Les dues són relacions obertes però això no significa que accepti les infidelitats que cometen amb ell. Es podria dir, per tant, que encara que li costi d’acceptar, comença a tenir una certa necessitat de rutina en la vida sentimental.

Pel que fa a la relació amb els seus familiars, la figura del pare plana sobre Andreu durant tota la novel·la. Li fa por haver heredat la indecisió, l’aturament, la perplexitat paterna, ja que ell també defuig els problemes, les relacions estables, no es mulla ni vol cap mena de compromís, ni polític ni sentimental.

Durant la novel·la, però, assistim a un canvi, ja que l’Andreu es compromet amb la història de la Laura Sants i pren partit: es mulla. Per aquest motiu s’enfronta al poder i acaba descobrint la veritat.

Títol: Laura Sants
Autor: Emili Teixidor
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 300
ISBN: 978-84-6640-716-8
Preu: 24,30€

Share

Sense Espanya, de Modest Guinjoan i Xavier Cuadras

@labutxaca @Grup62

L’Albert s’ha llegit Sense Espanya, de Modest Guinjoan i Xavier Cuadras, i ens el ressenya pel Nosaltres:

Davant l’allau de dades, polèmiques i intervencions sembla raonable trobar refugi en el coneixement acadèmic. Malgrat tot sembla que, en tots els casos, les anàlisis, l’utilització discriminada de dades i, el que és més important, la interpretació d’aquestes no són mai alienes a la convicció i definició de l’autor.

Els autors tenen unes opinions molt concretes sobre el tema i en aquest llibre ens les presenten per poder parlar del debat econòmic de la independència (balances fiscals, boicot, aranzels,…) partint de la base que, econòmicament, aquesta és viable.

També s’agraeix que els autors comencin cada apartat de Sense Espanya des de l’explicació divulgativa de cada tema i després ens ofereixin les dades que corroboren el seu punt de vista. En aquest apartat divulgatiu descobrim, per exemple, que boicot prové de la relació de Charles Boycott -un terratinent anglès- amb els pagesos que conreaven els seus camps, o quina és la real dependència de Catalunya vers Espanya i a l’inrevés.

Relativament breu i molt interessant. Gairebé imprescindible si volem anar més enllà dels discursos fàcils i formar una opinió pròpia.

Aquí teniu la ressenya al Nosaltresllegim d’aquest llibre que va fer en Sergi quan l’Editorial Pòrtic el va publicar.

Títol: Sense Espanya
Autor: Modest Guinjoan i Xavier Cuadras
Editorial: labutxaca
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 228
ISBN: 978-84-9930-549-3
Preu: 10,95€

Share