Arxiu d'etiquetes: Escrit originalment en català

Llibres que no han estat traduïts al català, sinó que hi han estat escrits.

Bona lletra i bona vida, de Joaquim Valls i Marta Cailà

1 resposta

@Ed_Portic @Grup62

– Dilluns 10 de desembre

Acabo de sortir de la presentació del llibre Bona lletra i bona vida de Joaquim Valls i Marta Cailà i he decidit escriure la ressenya a mà per començar a aplicar els preceptes per tenir una bona lletra i, així, millorar per tenir una bona vida. La presentació ha estat molt amena i tot un èxit de públic. Han parlat l’editora Mercè Ubach, els dos escriptors i un genial Jordi Basté fent de mestre de cerimònies.

El llibre ja l’havia llegit, però vaig decidir esperar a la presentació per parlar-vos-en aquí, al Nosaltres.

El llibre és un recull de 10 informes grafològics amb entrevista a persones que, malgrat patir alguna dificultat, han triomfat en el seu àmbit professional i a la vida. Gent com Ferran Adrià, Andreu Buenafuente, Pilar Rahola o, fins i tot, Dani el Rojo es deixen retratar mitjançant la seva lletra i una xerrada intensa i propera amb la Marta Cailà. De tot això, Joaquim Valls n’extreu les conclusions pertinents per tal de saber per què les persones avaluades han tingut èxit i si això es reflecteix en la seva lletra, i si a través de millorar la lletra nosaltres també podem millorar.

D’esquerra a dreta: Mercè Ubach, Joaquim Valls, Jordi Basté i Marta Cailà

És un llibre que es llegeix molt ràpid, que ens explica moltes coses de persones que han tingut èxit de moltes maneres diferents -definint l’èxit en un sentit molt ampli- i que ens pot donar pistes per trobar la manera d’assolir el nostre propi èxit.

Entre nosaltres: la meva lletra continua sent horrorosa. Així doncs, tinc camí per recórrer!

Títol: Bona lletra i bona vida
Autor: Joaquim Valls i Marta Cailà
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Pòrtic Visions
Pàgines: 112
ISBN: 978-84-9809-227-1
Preu: 18,99€

Share

L’últim abat, de Martí Gironell

2 respostes

@ColumnaEdicions @Grup62

A Sant Benet de Bages tothom està revolucionat, se’ls ha girat feina, molta feina.

Resulta que “la Congregación para la Observancia de Valladolid” – quin nom, oi? – té la mania persecutòria de voler controlar -a la seva manera- tots els monestirs catalans i l’abat Pere Frigola per aquí no hi passa de cap manera!!

Durant una temporada massa llarga, els abats que regien alguns dels nostres monestirs havien estat triats a dit, no pas per la seva vàlua personal ni tampoc per la seva fe o espiritualitat. Aquests homes estaven més per la feina d’anar ben tips, enriquir-se personalment a costa de les donacions dels fidels i gaudir de TOTS els plaers que donava la vida que no pas per l’ora et labora. Aquest ritme de vida tan llicenciós portà més d’un monestir a la ruïna total, i Sant Benet de Bages no en fou una excepció.

Quan l’abat Frigola veu de què va el tema, s’esgarrifa a base de bé i decideix posar-se mans a l’obra prenent una sèrie de mesures dràstiques, radicals, que no són ben rebudes per ningú. Entre el poble rebotat per un cantó i la maleïda “Observancia de Valladolid” donant pel sac, el pobre abat ho té molt malament, la veritat.

L’últim abat és un llibre xulíssim, molt ben documentat. En Martí Gironell fa que puguem tocar totes les coses que ens descriu, com si fos un conte vàlid per a nens de totes les edats, petits i grans.

Si encara no teniu acabada d’escriure la carta als Reis, us el recomano. És bo per a tothom!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: L’últim abat
Autor: Martí Gironell
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-6641-534-7
Preu: 21,99€

Share

En Teo canvia bolquers, de Rosa Enrenou

5 respostes

El Martí s’ha llegit En Teo canvia bolquers i ens el ressenya pel Nosaltreslletgem:

Recordo perfectament la primera vegada que vaig agafar un llibre d’en Teo. Em fascinava que un nen pèl-roig es brindés a mostrar el seu dia a dia amb tanta facilitat i el que popularment anomenem “patxorra”. Que si anava a la granja, que si anava al mercat, que si anava a casa d’una amiga… fins i tot el procés de vestir-se!!

Sempre vaig sentir certa admiració per algú que, no només sempre anava vestit amb la mateixa roba (i que més que catalana, semblava sortida de la Bretanya, amb aquell jersei de mariner de ratlles), sinó que també permetia als autors dels seus llibres viure tant de prop la seva experiència vital.

En Teo s’ha anat convertint amb el temps en el paradigma de la societat de la informació actual, i en concret, de les xarxes socials. El que avui en dia fem a Facebook, en Teo ho feia en llibre… però és que tampoc existia el suport tecnològic, oi?

El fet és que en aquest En Teo canvia bolquers he fet descobertes biogràfiques que no m’esperava… que no m’esperava gens. D’entrada, i això us ho descobriré perquè no em puc aguantar de dir-ho, en Teo NO ÉS PÈL-ROIG. És tenyit. En realitat té els cabells castanys però segueix tenyint-se per, en paraules seves, conservar la imatge de marca. Però tornant al llibre en sí, es pot endevinar que un cop en Teo ha arribat als 35 anys, i havent tingut amb l’exparella d’en Pitus (el del Zoo d’en…) una criatura anomenada Jonathan, ha arribat a un punt de la seva vida en el qual està exhaust de mostrar què fa contínuament.

Segons afirma en Teo, ha fet aquest llibre amb la seva col·laboradora habitual -Rosa Enrenou- per mostrar com és el dia a dia d’un mileurista amb criatura, però… sincerament, té tota la pinta que aquest és “un llibre més” que ha tret com a últim recurs per poder pagar una hipoteca que diu que va agafar fa cinc anys.

En qualsevol cas, moltes felicitats pels 35 anys, moltes felicitats pel naixement d’en Jonathan, però potser seria desitjable que el pròxim volum que publiqui tingui una mica més de contingut i que no sembli, de bones a primeres, un llibre que ha fet per tapar forats econòmics aprofitant l’aniversari i que “tot torna”.

Jo estaré atent a la ressenya del Nosaltresllegim quan es publiquin les memòries. Segur que seran igual o més interessants que les de Jordi Pujol.

Aquí no teniu el primer capítol en pdf.

Títol: En Teo canvia bolquers
Autor: Rosa Enrenou
Editorial: Elforro Polar
Col·lecció: Els Sants Innocents
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-998532-871-2
PVP: 20,95€

Share

Guia de Vins de Catalunya -tast a cegues 2013-, de Jordi Alcover i Sílvia Naranjo

Deixa un comentari

@Ed_Portic @Grup62

Nosaltres, aquesta nit caga el tió! Ja li heu donat moltes mandarines? Penseu que encara hi sou a temps, però si no us afanyeu no hi haurà cap possibilitat d’una cagarada de regals monumental, eh? Que les presses no són bones i difícilment s’atiparà si el feu córrer. I ja se sap: si no menja… Ben mirat, trobo que teniu una ocasió per congraciar-vos amb el tronc més estimat del país. Junt amb la teca, deixeu-li alguna copeta de vi!  Vinga, va, posem una miqueta d’ordre i il·lusió i fem les coses ben fetes.

Abans de res, passeu per la llibreria i feu-vos amb la Guia de vins de Catalunya -tast a cegues- 2013, del Jordi Alcover i la Sílvia Naranjo. Ja us n’he parlat tantes vegades que em penso que no cal que repeteixi que és, amb diferència, la guia més exhaustiva, detallada, rigorosa, pràctica i didàctica de vins de casa nostra. A més, com que és de consulta obligada abans de passar pel celler, la compra s’amortitza amb escreix al cap de l’any!

Un cop tingueu la Guia a les mans, aneu de pet a la DO Alella i comenceu a buscar si n’hi ha cap que tingui el quadradet marró de vi dolç. Després, seguiu per totes les DO fins a Terra Alta, fixant-vos ben bé en el preu que més us convingui… Sííííí, ja sé que us estic fent saltar algunes de les pàgines de la Guia que són més interessants, perquè expliquen com s’ha de tapar bé una ampolla o quins són els vins més ben valorats d’enguany però, què voleu que us digui?, si us encanteu amb la lectura arribareu a la nit amb el tió en dejú!

Finalment, entreu en un celler i compartiu amb el responsable del comerç la vostra elecció, intercanvieu opinions (com que us haureu mirat la Guia anireu molt ben documentats), compreu una ampolla i aneu pitant cap a casa. Allà, serviu-li una copa al tió i una a vosaltres. Brindeu amb el tronc, confesseu-li que li picareu fort, però sense malícia, deixeu-lo menjar tranquil i, mentrestant, aneu buscant a la vostra copa els aromes de torrats, pastisseria, crema… Us prometo que sereu feliços amb les sorpreses que amaga la màgia del vi i la del Nadal!

Bones Festes, Nosaltres!

Títol: Guía de vins de Catalunya 2013
Autor: Jordi Alcover i Sílvia Naranjo
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Pòrtic Viure
Pàgines: 516
ISBN: 978-84-9809-231-8
Preu: 25€

Share

Es perd el senyal, de Joan Margarit

2 respostes

(…) Jo no vaig poder escoltar mai el català a l’escola. Aquesta repressió duta a terme mitjançant l’amputació de la parla és de les més duradores i cruels. Ara sé que em moriré amb aquesta por i aquesta fragilitat al voltant de la percepció de la meva llengua, que vol dir, també, de la meva vida.

He volgut començar el comentari d’Es perd el senyal, el magnífic llibre de poemes d’en Joan Margarit, precisament amb un fragment en prosa, però és que l’epíleg és un dels capítols que us recomano amb més vehemència. Té tantes frases d’aquelles que et llegeixes un parell de cops, les tornes a rellegir i penses: uf! En voleu una altra?

I la veritat -i em penso que Josep Pla va per aquí quan parla de la poesia i les biografies- és l’objectiu profund de la poesia.

Doncs això és el que destil·len tots els poemes de Margarit: veritat. Quan els llegeixes et topes cara a cara amb un arquitecte, un poeta, un home vell i un pare que arriba al final del trajecte, es troba en aquell precís punt de la vida en què va perdent-se el senyal i ens presenta unes reflexions madures i amb la vista enrere però amb l’ànima davant. Sol.

No em sorprèn gens que Joan Margarit sigui el poeta català viu més ben acceptat pels lectors. I crec que és així perquè darrera d’una aparença fàcil hi amaga una profunditat colpidora. Penso que són molt pocs els autors que ens poden descriure una escena aparentment casual i deixar-nos amb el cor trasbalsat com ho fa ell. En aquest sentit, us recomano Gent a la platja. No us vull reproduir el poema perquè és molt llarg, però si el llegiu ja em direu si no és una mostra plàstica, concreta, preciosa de l’amor d’una mare cap al fill. I Dignitat? Que el ministre cap verd, si en sap, la llegeixi, si us plau!! Ser el que dius potser també farà de bon llegir a uns altres (No t’imaginaves aquests murs tan alts. | Ara el que t’ha de preocupar | és ser el que dius. No hi ha res més | que et doni prou empenta per saltar).

De debò, és un llibre magnífic, de les petites i grans coses, que no heu de deixar de regalar als qui estimeu

Potser l’amor és rentar els plats
o bé planxar una camisa bruta.

Aquí teniu el primer capítol en pdf i un vídeo de l’autor recitant dos poemes del seu nou llibre.

Share

El club dels maleïts, de Gemma Lienas

Deixa un comentari

@llibresjoves @Grup62

Teo, Pasma, Bat Pat, Geronimo Stilton, Tea Sisters… ubi sunt? De casa ha desaparegut una nena lectora i ara hi tenim una preadolescent (o adolescent completa, no ho sé!), igualment lectora però molt més reivindicativa. Ara, a les llibreries, el que li crida l’atenció són les cobertes més trencadores, que ja deixen ben clar que el que amaguen a l’interior són històries de nois i noies “que viuen al límit”. De vegades es decanta per temes més tipus crossover i en altres ocasions alguns més juvenils. Jo, com a mare, m’he de limitar a mirar-m’ho tot plegat des d’una certa distància i intentar posar en les primeres posicions de la pila dels “preseleccionats”, amb molta discreció, aquells llibres que em sembla que tenen una qualitat literària més alta. En aquest sentit, la Gemma Lienas és tota una garantia!

En aquesta ocasió, l’autora ens explica la història del Marc, un noi (prohibit dir nen, que ja fa 1r d’ESO!!!!) que va a l’institut per primera vegada amb els seus íntims amics, en Lluc i en Nil, amb els quals formarà El club dels maleïts. Només hi ha un problema: a l’institut també hi va la Carlota, que és la “maleïda germana” que resa el subtítol de la novel·la, i que té tres anys més que el protagonista. Entre els diàlegs, les il·lustracions, els còmics dels MarcPower… el llibre passa en un tres i no res!

Crec francament que si a casa també esteu passant per aquesta magnífica etapa en què els nens i les nenes comencen a decidir amb totes les de la llei quin serà el seu camí com a lectors, aquesta novel·la és de les que crea hàbit. I a més té un web Elclubdelsmaleits.cat. És una idea per aquests dies… nens i nenes doblement entretinguts!

Títol: El club dels maleïts 1. Maleïda germana
Autor: Gemma Lienas
Editorial: Estrella Polar
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-9932-871-3
PVP: 14,96€

Share

Dimonis íntims, de Xavier Rubert de Ventós

2 respostes

@Ed_62 @Grup62

És agradable veure que hi ha persones tan summament llestes, preparades i, sobretot, senzilles i planeres com en Xavier Rubert de Ventós. Això sí, llegint aquests Dimonis íntims no pots evitar sentir-te més burro que una sabata davant d’un cervell tan privilegiat com el d’aquest home.

Catedràtic de Filosofia i Estètica a la Universitat de Barcelona i membre del parlament espanyol i europeu, entre moltíssimes altres coses, Rubert de Ventós és una figura clau en l’època de Felipe González.

Aquest llibre és un recull de records, de viatges aquí i allà, de situacions que ha viscut i de moments en què, sense tenir ni idea de què dir davant d’un auditori, se n’ha hagut sortir, sí o sí.

També parla del profund amor que sent pels seus fills. I també d’altres amors, de situacions entre còmiques i eròtiques, que s’ha trobat amb alguna senyora…

En fi, una mica de tot. Però tan ben narrat, tan assossegat, amb una espècie de paciència paternal, que en acabar la lectura et sents millor persona i una mica menys burro que abans.

Molt recomanable per lectures d’aquelles entre hores… És xulo, xulo.

Títol: Dimonis íntims
Autor: Xavier Rubert de Ventós
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Biografies i memòries
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-2976-977-7
Preu: 18,90€

Share

Provisionalitat, de Toni Sala

1 resposta

@Ed_Empuries @Grup62

El llibre, primet, conté dues narracions curtes tot i que a la coberta només ens anomena la que trobem en segon lloc i que és la més llarga: Provisionalitat. L’altra es diu El cotxe.

En Jordi, un dentista de setanta-pocs anys. celebra una mica a contracor haver arribat a les noces d’or. A contracor perquè a la dona se li ha acudit enfilar els dos fills, les dues joves, els néts i, evidentment, la parella homenatjada en un globus aerostàtic dels que sobrevolen les comarques gironines.

Però vet aquí que un cop enlairats, la Maria -la iaia- perd el coneixement i cal fer un aterratge precipitat i ingressar-la d’urgències a l’hospital.

A partir d’aquest moment per la ment d’en Jordi aniran desfilant imatges barrejades del que està veient al món en miniatura que és l’hospital, dels records que li evoquen, dels comptes pendents amb el seu germà… S’hi haurà de passar uns quants dies i nits, a l’hospital. Observarà la UCI on han portat la dona amb un tumor cerebral de pronòstic incert, la planta de parts i nounats, les inhòspites sales d’espera i anirà repassant, sense una intenció expressa, episodis de la seva vida relacionats poc o molt amb la situació que està vivint.

I això és la novel·la: un enfilall d’imatges ben dibuixades amb una pila de detalls molt ben triats que ens fiquen perfectament en aquest univers que qui més qui menys ha hagut de viure.

Més que davant d’un hipotètic film, ens trobem davant la contemplació d’un powerpoint on un omnipresent Jordi/Toni Sala ens va projectant una sèrie de diapositives, molt treballades,  acompanyades de l’explicació de què signifiquen pel personatge.

Sembla que cada vegada que en Jordi/Toni Sala és a punt de mostrar un punt de tendresa es cregui obligat a fer marxa enrere per recuperar un to de cinisme possiblement impostat.

A El cotxe ens trobem un professor de Literatura de la Universitat de Girona d’uns quaranta anys que ens narra l’experiència viscuda vint anys enrere amb una companya de facultat aprofitant que l’absència del pares d’ella a la caseta de Roses oferia un ventall infinit de possibilitats per una parella de vint anys. La neteja del cotxe d’ella li fa descobrir que hi ha coses que no imaginava i que no sap pair.

Com a Provisionalitat, la cura en la tria de situacions i detalls són el centre de la qualitat de la narració. I també és el personatge (que es diu Toni, com l’autor) qui, omnipresent, va desgranant tota la galeria de sensacions i sentiments.

En algun cas he pensat que una novel·la podria haver-la escrit una dona. Aquí no. És escrita des de dins d’un home que veu els personatges femenins des de fora. Per variar potser està bé.

Títol: Provisionalitat
Autor: Toni Sala
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-9787-800-5
Preu: 14€

Share

Caliu, de Lluís Nicolau d’Olwer

3 respostes

@labutxaca @Grup62

Caliu és una edició facsímil de l’edició mexicana publicada per l’Institut de Cultura Catalana (Mèxic) l’any 1958 com a homenatge a Lluís Nicolau d’Olwer.

Se’n va publicar, a Catalunya,  una edició (Editorial Selecta) l’any 1973, però va ser una edició mutilada per la censura franquista. Se’n van eliminar, entre d’altres, els capítols dedicats a Lluís Companys, Francesc Macià i  Francesc Layret.

Lluís Nicolau d’Olwer (1888/1961) va ser  erudit, historiador, polític i escriptor.

Com a polític va ser ministre del primer govern de la II República Espanyola i va formar part de la comissió bilateral que va negociar, a Barcelona, la reconversió de la República Catalana a govern autònom de la Generalitat de Catalunya.

En aquesta obra trobarem els retrats apassionats de 15 personatges a qui l’autor, a part de tenir-hi una relació personal, professa una gran admiració. Em permeto destacar-ne, per la seva força, els retrats dedicats a Jacint Verdaguer, Antoni Rubió i Lluch, i pel seu dramatisme, el del nostre president màrtir Lluís Companys.

La lectura dels esmentats retrats ens permet, també, seguir l’evolució social i política (en alguns casos convulsa) del nostre país.

Títol: Caliu. Records de Mestres i Amics
Autor: Lluís Nicolau d’Olwer
Editorial : labutxaca
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 276
ISBN: 978-84-9930-506-6
Preu: 12,95

Share

Llocs que no surten als mapes, de Berta Noy

1 resposta

@ColumnaEdicions @Grup62

M’havien parlat de Llocs que no surten als mapes, la novel·la de la Berta Noy, i m’havien dit coses tipus “és boníssima!!”, i també “home… està bé”. Davant d’això, la millor solució era esbrinar-ho jo sola.

La veritat és que a mi, personalment, m’ha agradat prou, tret del tram final, on trobo que perd una mica el ritme diàfan, cristal·lí, com de conversa de tu a tu que caracteritza pràcticament tota la narració.

La Clàudia, encara una adolescent, s’enamora com una boja de l’Elliot, el seu mestre de piano, que és 20 anys més gran que ella i que està feliçment casat amb una dona a qui estima i amb qui ha tingut una filla.

Al principi tot va més o menys bé, però ràpidament es veu que la cosa no té futur, o si més no, que aquest futur no pot ser gaire prometedor.

La Clàudia ho viu com un infern i ho explica tot a les seves millors amigues, que conserva des de la infantesa. Elles són les úniques que coneixen els seus plors i la seva desesperació.

Miren d’aconsellar-la com bonament poden, intenten per tots els mitjans treure-li l’Elliot del cap, però no hi manera: l’amor no és així independentment del pes que tinguin els arguments que li donen.

Coneix un noi, es casa, té un fill, sembla com si per fi hagués posat ordre al seu cor i sentiments… però no. L’ombra de l’antic amant la persegueix allà on va: la busca. I qui busca, tard o d’hora, troba.

Cada capítol està encapçalat per un poema o una cançó que ha tingut a veure d’alguna manera amb la banda sonora de la seva història d’amor, des de Sinatra a Police, passant per Serrat.

Ah! I com a fet curiós, el llibre ve acompanyat d’un CD amb la cançó que dóna nom a la novel·la.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Llocs que no surten als mapes
Autor: Berta Noy
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-6641-423-4
Preu: 18,95€

Share