Arxiu d'etiquetes: Internacional

Autors d’arreu publicats a casa nostra

Matar el meu pare, de Carina Bergfeldt

Deixa un comentari

matarelmeupare

@ColumnaEdicions @Grup62

El gènere de novel·la negra és dels meus preferits, sobretot perquè són amb diferència els que més m’absorbeixen quan llegeixo. Jo, d’un llibre, espero que m’enganxi. Fins i tot em pot no acabar de convèncer el llibre en sí, però si m’enganxa el deixo com a un bon llibre i com a un llibre que puc recomanar.

En el cas de Matar el meu pare, de , ens trobem davant d’un llibre d’això que s’ha anomenat “novel·la negra nòrdica” però que fuig una mica de la truculència que tenen alguns dels seus companys d’estil. No hi ha la quantitat de sang, fred i neu que pot haver-hi amb Asa Larsson, Stieg Larsson o Jo Nesbø, però sens dubte que el podem posar al mateix prestatge, i sobretot al prestatge de llibres negres que enganxen.

En aquest llibre, ens trobem tres dones i un cadàver en un llac. Des d’aquest punt de partida anem veient com aquestes tres dones, dues periodistes de successos i una policia, van intentant descobrir l’autor del crim.

M’ha agradat, com a exercici d’estil, i sobretot perquè és el que més m’ha enganxat, el fet de saber que una d’aquestes tres dones té la intenció de complir el títol del llibre, matar el seu pare, però la gràcia rau en què no sabrem fins al desenllaç d’aquesta història de Carina Bergfeldt quina d’elles és. I us ho asseguro: el pare és per matar-lo!

Es nota que Bergfeld és periodista perquè sempre posa a les dues dones que es dediquen al mateix que ella un lleuger avantatge en la investigació del crim. Aquest és un llibre de lectura trepidant amb una cosa que també m’ha agradat força: l’humor. Tot el procés que anem llegint de la desconeguda perpetradora del parricidi és molt divertit! Per acabar matant el pare, primer cal entrenar-se matant un porc! Si necessiteu idees…

Nosaltres, si aquestes festes voleu quedar bé amb algú que sigui fan del gènere, amb Matar el meu pare quedareu molt bé!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Matar el meu pare
Autor: Carina Bergfeldt
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 478
ISBN: 978-84-664-1791-4
Preu: 18,50€

Share

El cant del cucut, de Robert Galbraith (J.K. Rowling)

1 resposta

elcantdelcucut

@Ed_Proa @Grup62

Aquest llibre és molt xulo! Imagineu-vos una novel·la de l’Agatha Christie, ja sigui d’Hércules Poirot o de Miss Marple, amb tota la patuleia de personatges, cadascun amb les seves petites misèries i mesquineses, tots carismatics, tots diferents, tots mentiders, tots amb motiu per cometre un assassinat… I ara, moveu els fets des dels anys 20 o 30 del segle passat a l’actualitat i, tatxan tatxan… Teniu El cant del cucut!

Aquest llibre t’atrapa i no et deixa, vols saber què, qui, com, quant i, sobretot, per què! M’ha agradat molt, sobretot a la part de mi que no es perd la sèrie de Poirot dels diumenges a 8TV! Al saber que la Montse ja havia fet la ressenya d’aquest llibre vaig pensar que poca cosa més hi podia dir! Potser dir no, però dibuixar… això sí que ho puc fer!

Al llegir un llibre m’imagino els personatges, fent-me’n una imatge mental d’aquests, a partir de les descripcions que en fa l’autor, però sempre fent-ne una ‘versió lliure’, agafant-ne l’essencial i transformant-los en formes, cares i cossos en moviment. Me’ls imagino similars a persones reals, personatges de còmic i de pel·lícules.

En el cas del protagonista d’El cant del cucut de Robert Galbraith, en Cormoran Strike, me l’imaginava com una barreja entre l’Alan Moore, l’Stephen Rea, el Morfeu de Sandman (pel tema dels cabells), amb la complexió física d’un armari empotrat i murri com ell sol. I m’ha vingut de gust dibuixar-lo, aquí el teniu!

cant_cucut_strike

Brinda per Nosaltres!

PD. Sí, la cervesa Doom Bar existeix i no té aquest logo… però és una llicència creativa!

Aquí teniu el primer capítol en pdf i la ressenya al Nosaltres que en va fer la Montse.

Títol: El cant del cucut
Autor: Robert Galbraith (J.K. Rowling)
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 560
ISBN: 978-84-7588-451-6
Preu: 19,90€

Share

Balla, balla, balla, de Haruki Murakami

Deixa un comentari

ballaballaballaLB

@labutxaca @Grup62

Balla. Nopensis. Balla. Ballatanbécompuguis, comsiendepenguéslatevavida. Hasdeballar

Tinc la sensació que explicar l’argument de Balla, balla, balla de  és com reduir-lo a una dimensió que no li correspon. Com si en realitat, importés ben poc si us dic que el nostre protagonista sent la necessitat d’anar fins a Sapporo a la recerca de vés a saber què a l’Hotel Dolphin, que passa més de dues setmanes a Hawaii o que visita el cine infinites vegades per veure una pel·lícula absurda. Això no importa, malgrat que aquests siguin elements bàsics en el desenvolupament de la història.

No cal fer una aproximació a l’argument perquè en Murakami crea un relat que podria existir necessàriament sense aquest, tot i que estigui, al mateix temps, ben lligat a una molt bona trama.

L’obra està farcida de descripcions senzilles i bàsiques sobre fets quotidians que, malgrat que en algun moment ens puguin fer allunyar de la lectura, en global li donen continuïtat, serenor i un punt de realitat a la història. Té un discurs sincer creat amb matisos de seguretat, de girs i preguntes necessàries en tot camí de recerca personal, de nous descrobriments, d’incoherències personals, d’enyors i de desitjos inconfessables.

L’Hotel Dolphin, l’Home Ovella, la Yuki, el poeta manco, la Mei, en Gotanda, la Kiki, la Yumiyoshi, el protagonista sense nom,… fils que teixeixen moments, parts del somni o de la realitat, o d’alguna cosa semblant.

Balla, balla, balla és un somni constant. Una realitat constant. Una faula. Una banda sonora. Un assaig. És metafísica literària. Surrealisme. És un thriller. Un conte magnífic. Un relat sobre la quotidianitat de la soledat, de les relacions humanes. És un molt bon llibre.

Fa uns dies que l’he acabat i encara ara quan baixo al metro ho faig amb aquella sensació d’alegria de poder imaginar que faré el viatge acompanyada de les paraules d’en Murakami. Ja fa dies que l’he acabat però els personatges, una barreja de tots ells i les sensacions que creen, encara m’acompanyen. Els trobo a faltar.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Balla, balla, balla
Autor: Haruki Murakami
Editorial: labutxaca
Col·lecció: LB
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-9930-739-8
Preu: 9,95€

Share

Olé, de Goliat Fasier

1 resposta

olegoliatfasier

@Ed_Empuries @Grup62

La Lloll viu feliç a l’Índia on les vaques són respectades fins que Champion mor a conseqüència d’un estúpid accident practicant el parapente a l’Himalàia.

Així comença la novel·la que Goliat Fasier ha escrit després de la seva visita a Barcelona.

Per consolar-se, la Lloll i les seves tres amigues decideixen viatjar de nou i, aprofitant el vol que porta els convidats d’un casament d’uns indis forrats que es farà a Barcelona i després de unes quantes peripècies i entrebancs burocràtics, es fiquen al compartiment que porta el cavall, una mica presumit però bon jan, que ha de passejar el nuvi.

Asisteixen a les noces, passegen per la ciutat, descobreixen que, si bé les vaques no són sagrades, els bous sí que tenen un lloc al costat del Déu infant, com poden comprovar a la fira que aquells dies té lloc al davant de la Catedral.

Continuen fent turisme i senten dir que, no gaire lluny, fan uns espectacles on és posible veure en acció uns toros molt i molt ben dotats de banyes i altres atributs.

A la Susi la perspectiva la posa totalment a cent i anima les altres tres a anar fins a Sevilla fent autostop. Després de trencar-se les banyes en incidents que no revelarem per no fer spoilers, arriben a un lloc ideal on una colla de toros -tots molt i molt atractius- pasturen en llibertat i exhibeixen els seus fisics producte d’un acurat bodybuilding. Un d’ells, anomenat Gris i que fa moltes ombres, deixa la Susi turulata i la sotmet, ¡de grat!, a tota mena de jocs eròtics de submissió.

Quan descobreixen que l’espectacle, que per raons que no comprenen en diuen Fiesta com si fos un cotxe, acaba gairebé sempre malament pel toro, la Lloll, la Ravetó i la Hilde agafen l’AVE cap a Barcelona. La Susi es queda a Sevilla i munta una agència especialitzada en contactes per internet per a vaques addictes a les manilles sense folre.

La Ravetó descobreix que a Barcelona, a més de no fer aquelles fiestas, hi ha una gran tolerància amb les vaques que tenen orientacions sexuals diferents, tot i que al barri on això és més manifest hi ha una plaça que té el tètric nom d’Escorxador, a tocar d’un recinte dedicat fins fa poc a la Fiesta. I decideix quedar-s’hi a viure.

La Lloll, ara només amb la Hilde, atretes per la propaganda que parla d’uns pobles on corren toros en boles pel carrer van a veure aquesta festa i comproven que també és un joc molt bèstia i que corren en boles però amb boles en flames. Finalment, com que ja és el més de Juliol, se’n van cap a Pamplona per veure una exhibició de mascles corrent pel carrer però comproven que, tot i ser divertit, també acaba malament.

Decebudes, encara que veure aquelles enormes tanques publicitàries amb un toro negre els fa pujar les hormones automàticament, s’apunten a un viatge de l’Imserso -que ja tenen una edat- i fan cap a Formentera on els han dit que l’herba és molt bona i abundant, on podran conviure a la comuna del seu amic, el gat Giacomo.

Llegiu la novel·la, rieu i convertiu-vos al vegetarianisme. M’agraïreu el consell…

Títol: Olé
Autor: Goliat Fasier
Editorial: Emporion
Col·lecció: Narrativa – Fora de catàleg
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-9787-890-6
Preu: Aquest escrit i aquesta coberta no tenen preu!

Share

Bridget Jones. Boja per ell, de Helen Fielding

Deixa un comentari

bridgetjonesbojaperell

@Ed_62 @Grup62

En temps de consultes, per començar amb la proposta editorial d’avui llanço un parell de preguntes: Us heu sentit mai atabalades davant del facebook o del twitter? I, en cas afirmatiu, heu mirat mai més d’un cop al dia quants “m’agrada” tenieu dels vostres comentaris?

Aquesta és una de les qüestions vitals a les que la Bridget Jones s’enfronta Bridget Jones. Boja per ell, de Helen Fielding. I dic vital perquè si mai heu vist les pel·licules o heu tingut la joia de llegir els llibres sabreu que la Bridget no passa per la vida subtilment, ni les coses que li passen són d’aquelles que tenen poques repercusions. No, si una cosa no és el personatge de la Bridget (ni cap dels que l’envolten) és discret, tot el contrari.

Situant-nos en aquesta nova entrega, trobem a la Bridget quan la vida li ha fet un tomb radical, a l’edat de 51 anys la Bridget es troba vídua del seu (i nostre) estimadíssim Marc Darcy i amb dos fills que adora, però que estan en una etapa que consumeix molta energia i requereix el màxim de la Bridget.

Enfonsada durant uns anys, la Bridget que s’ha deixat guanyar per la tristesa fins el punt de perdre la batalla dels quilos, es decideix a sortir del pou, recuperar la forma física i tornar a ser la mare perfecta que era mentre en Marc era viu. Això ens donarà divertidíssimes situacions com ara la lluita contra els polls, la planificació de les vacances de Nadal o compaginar les seves noves aventures amoroses amb un “iogurín” de 29 anys anomenat Roxster amb els horaris familiars.

El gran mèrit de la Helen Fielding és haver fet envellir el seu personatge estrella, completant-lo i permetent-nos a les lectores que la vam conéixer en la trentena, gaudir un cop més d’un personatge que té les mateixes pors que qualsevol dona podria tenir, no tenir un futur convencional amb parella, casa, fills, etc.

Notar el pas del temps en el nostre físic, no haver aconseguit fer res rellevant en la vida… A la Bridget li passa tot això i molt més i ho supera com només ella ho sap fer, amb humor i una mica de bogeria.

Un consell, si sou lectores en els trajectes cap a la feina, no us esteu de riure lliurement, si us ve de gust, a grans riallades, gaudireu molt més de les aventures de la Bridget.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Bridget Jones. Boja per ell
Autor: Helen Fielding
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 488
ISBN: 978-84-297-7159-6
Preu: 19,90€

Share

No et refiïs de Peter Pan, de John Verdon

Deixa un comentari

noetrefiisdepeterpan

@Ed_Proa @Grup62

Efectivament no us heu de refiar de Peter Pan. No espereu un conte infantil sinó una novel·la d’allò més negra.

La mort en circumstàncies dramàtiques d’un ambiciós promotor immobiliari durant l’enterrament de la seva mare, en presència de tota la família, és atribuït a la vídua que és condemnada a la presó. Algú però, mirarà de demostrar que és un error judicial i per aconseguir-ho demana ajuda a l’inspector prejubilat Dave Gurney. Aquest té una especial habilitat per desentranyar els mecanismes psicològics i una gran obsessió per avaluar els detalls pel que són i no pel que semblen. Aquestes característiques del personatge permeten a  desplegar una gran quantitat de reflexions sobre el funcionament de la ment humana, inclosa la del propi inspector, i que són, per a mi, l’element més interessant del llibre.

Verdon utilitza magistralment a No et refiïs de Peter Pan tots els recursos del gènere: assassinats, intriga sobre autors i motivacions, “suspense” (enjòlit), inspector intel·ligent enfrontat amb un misteriós i sàdic assassí potser més intel·ligent encara, final trepidant, resolució sorprenent del misteri…

M’ha cridat l’atenció comprovar que fa no gaire temps, quan llegíem o veiem al cine o a la televisió coses que passaven als Estats Units, pensàvem “això d’aquí deu anys ho tindrem a casa”. Doncs bé, la societat de la costa est nordamericana té uns comportaments i unes senyes d’identitat com les que ja té el nostre entorn: ús dels ginys informatitzats, automòbils híbrids, opcions de vida pseudo-neorurals…

A mi la novel·la m’ha anat interessant progressivament més conforme avançava la lectura i no només per la trama detectivesca. La recomano sense reserves, tant si busqueu la negror en un bon llibre com si el que us agrada és el dibuix acurat i versemblant del personatges.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: No et refiïs de Peter Pan
Autor: John Verdon
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 560
ISBN: 978-84-7588-442-4
Preu: 19,90€

Share

Informe de l’interior, de Paul Auster

2 respostes

informedelinterior

@Ed_62 @Grup62

A Informe de l’Interior en  ens parla d’ell mateix, de la part menys física de les seves experiències. Escriu sobre un camí personal propi i íntim molt en relació amb la literatura, el cinema i la creació.

Està estructurada en quatre parts, com si fossin quatre maneres diferents d’apropar-se al gènere biogràfic. La primera, Informe de l’interior, abarca des dels 6 fins als 12 anys, quan comença els seus descobriments literaris, sovint triant títols per llegir no propis per l’edat en què els llegeix. En la segona, Dos cops al cap, relata amb tota mena de detalls dues de les pel·lícules que més el van marcar entre els deu i els catorze anys. El cinema esdevé un mirall perfecte a través del qual canalitzar totes les noves descobertes d’aquell món més enllà de la infantesa. A través de La càpsula del temps, que conforma la tercera part del llibre, Auster ens narra la visió pròpia ajudant-se de les cartes enviades a Lydia Davis, qui va ser la seva primera esposa, quan tenien poc més de vint anys. A partir d’aquí podem observar la confrontació mental entre el que recorda i el rastre que va deixant en els escrits contemporanis. Finalment, amb l’Àlbum, Auster es recolza en la imatge com a suport autobiogràfic d’un entorn més visual del record.

Informe de l’interior és una part de la història d’un home, escrita en segona persona. Apel·lant-te directament, cridant-te mentre t’embolcalla i et fa identificar amb una vida que, malgrat no ser la teva, acabes sentint-la quasi pròpia, eliminant les barreres que sovint la narració clàssica en tercera persona crea inconscientment.

Explorar la teva ment tal com la recordes de la infància serà sens dubte una tasca més difícil –potser impossible. Tot i així et sents obligat a intentar-ho. No pas perquè trobis que ets un objecte d’estudi rar o excepcional, sinó precisament perquè no ho trobes, perquè consideres que ets com qualsevol, com tothom.

He gaudit molt llegint aquesta obra. Molt. He gaudit del llenguatge, d’una traducció que em fa l’efecte que és exquisida, que de tant polida he tingut la sensació que llegia en l’idioma original. He gaudit del camí literari, de sentir el batec del dia a dia, de recordar parts de mi a partir del record d’un altre; i entre altres moltes altres coses, també he gaudit del relat literari tan ben tramat de les dues pel·lícules que ens explica.

Us recomano molt efusivament que us deixeu endur per les paraules d’aquest Auster proper i aventurer. A nosaltres, que us agrada llegir, us encantarà seguir-li el fil!

Títol: Informe de l’interior
Autor: Paul Auster
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 312
ISBN: 978-84-297-7206-7
Preu: 18,90€

Share

El guardià del temps, de Mitch Albom

Deixa un comentari

elguardiadeltemps

@Ed_Empuries @Grup62

L’Albert Sánchez s’ha llegit El guardià del temps, de , i ens el ressenya per a tots Nosaltres:

Em va arribar un altre llibre de l’autor Els dimarts amb Morrie de la mà d’un amic d’aquells que et diu llegeix-te’l que és molt bo. D’aquest tipus de proposta neixen generalment dos tipus de resposta: la confiada i la desconfiada. La confiada parteix de la base que l’amic i tu teniu un parer semblant en relació a la literatura i els moments vitals. Del desconfiat sorgeix el fet que al llarg de la lectura vas condicionat pe “és molt bona” i et passes mitja novela dient “no n’hi ha per tant”.

Doncs bé, en aquest cas va ser confiat i em va agradar molt, així que quan em va arribar aquesta novel.la no vaig dubtar a llegir-la. El tema del temps des d’un sentit filosòfic ja havia ocupat el meu pensament i recerca en lectures fa uns anys (Torralba, Trias, Heidegger…) i que l’autor vulgués novel.lar la qüestió em va resultar molt atractiu.

L’obra situa diferents personatges en diferents moments vitals i els entrecreua, mostrant en tots ells la seva particular vivència del temps i el seu transcurs (no tinc temps, no arriba mai el moment, vull que duri més la meva vida, vull que acabi ja…). Sense anar més lluny del que es pot llegir a qualsevol ressenya, si que citaré un element que fa diferent aquesta fàbula: introdueix un personatge especial (el Pare Temps); una persona que perquè va voler comptar el temps (i no gaudir-lo) va ser condemnada a ser-ne el seu guardià i a sentir totes les veus i queixes respecte el temps que fem totes les persones des d’una cova estant. Suggeridor!!!

La seva narrativa és estimulant, viva, flueix.

Crec que per ser sincer i no alliberar-vos del circuit confiança-desconfiança que us descrivia, la millor manera d’acabar el comentari es deixar-vos amb el propi autor i que vosaltres mateixos decidiu si el voleu o no:

Intenta imaginar una vida sense control del temp. Segurament no pots. Saps el mes, l’any, el dia de la semana. Tens un rellotge a la paret o al tauler del cotxe. Tens una agenda, un calendari, una hora per sopar o per mirar una  pel.lícula. I no obstant això, a tot el teu voltant, el control del temps s’ignora. Els ocells no arriben mai tard.(…). Només l’home mesura el temps.(…). I, a causa d’això, només l’home pateix una por terrible que no pateix cap altra criatura. La por que el temps s’acaba.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El guardià del temps
Autor: Mitch Albom
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 448
ISBN: 978-84-9787-887-6
Preu: 16,90€

Share

El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge, de Haruki Murakami

4 respostes

elnoisensecolorielsseusanysdepelegrinatge

@Ed_Empuries @Grup62

En Tsukuro es un jove de 36 anys, arquitecte, que aparentment gaudeix d’una vida a priori exitosa però solitària. No obstant, a la vida d’en Tsukuro hi ha alguna cosa que no funciona, quelcom que té a veure amb el passat, amb el moment de destrucció d’unes amistats que van construir una unió que ell creia infranquejable.

En Tsukuro tornarà, poc a poc, a retrobar-se amb aquell passat per entendre el moment en què tot es va trencar i perquè va passar. D’aquesta manera intentarà retrobar-se i entendre el seu “jo”.

L’escriptura d’El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge és fascinant. Haruki Murakami no ens descriu gairebé en cap moment l’espai on se situa l’acció, cosa que em va cridar molt l’atenció. Tot i això, la cirurgia a la qual sotmet els estats d’ànim i les emocions dels personatges ens fa comprendre en tot moment on i quan estem, ja que durant el pelegrinatge d’en Tsukuro passarem per diverses etapes de la vida del jove arquitecte.

Murakami ens convida a escoltar la banda sonora de la novel·la: Les années de Pèlerinage de Franz Listz. Les reflexions d’en Tsukuro i de la resta de personatges sobre la peça i els seus diferents intèrprets actuen com a fil conductor en el record de Tsukuro, que es va reconstruint lentament però amb pas ferm.

Personalment, no vaig escoltar Les années de Pèlerinage fins a finalitzar la novel·la. No sé per quina raó. I em va semblar una peça tècnicament molt senzilla però dificilíssima de tocar bé. Aquesta és la sensació que em dóna l’escriptura de Murakami. No sembla que faci floritures però el que explica i com ho explica… Fer-ho bé és una cosa summament difícil.

Una novel·la fantàstica que va molt més enllà dels problemes urbans. Una novel·la que parla de l’amistat, d’allò que és i d’allò que creiem que és, de la creació d’una personalitat, i de la superació del passat.

Pots esborrar els records però no canviar la història.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El noi sense color i els seus anys de peregrinatge
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-297-7146-6
Preu: 19,95€

Share

Vuitè Viatge al Regne de la Fantasia, de Geronimo Stilton

Deixa un comentari

vuiteviatgealregnedelafantasia

@llibresjoves @Grup62

La Gisela ens va demanar el Vuitè Viatge al Regne de la Fantasia, de Geronimo Stilton, per poder saber què llegeix la seva neboda. Aquí teniu el seu diagnòstic!

Escarritx!, que diria aquell… Déu n’hi doret amb el Geronimo Stilton! Tinc una neboda que està molt i molt enamorada d’aquest ratolí. Ella s’autoanomena rosegadora, per considerar-se’n fan! Ara, a més, pot gaudir dels dibuixos animats que fan al Súper3 i ja ho té tot complet… tot? Tot no! Fins que no va tenir el Vuitè Viatge al Regne de la Fantasia es va convertir en una murga d’aquelles que acaben sent adorables: “Tietaaaa!! Vull el Geronimooooo!!”. I què has de fer? Doncs jo, com a mínim, quan des del Nosaltresllegim me’l van passar per ressenyar-lo i després passar-li a ella, el primer que vaig fer va ser intentar descobrir què li troba. I ho he descobert.

Realment, els llibres de Geronimo Stilton són ben diferents dels llibres infantils que jo llegia de petita. I és per un munt de coses que entenc que poden agradar a les criatures. En primer lloc, l’heroi no és tan heroi com ho eren altres protagonistes que jo havia llegit. De fet, es diu a sí mateix que és un “cagacalces” i això no és gaire habitual entre els herois actuals, oi? Us imagineu en Lobezno dels X-Men dient que és un cagacalces? Oi que no?

Però anem al tema del ratolí protagonista i director de l’Eco del Rosegador, el diari més important de Ratalona. En aquest Vuitè Viatge al Regne de la Fantasia, un llibre que en Geronimo només pot escriure si somia i entra en aquest regne de fantasia, la seva missió serà ajudar a la seva estimada Reina Flordiana de la Flor, la reina de les fades que viu a Castellcristall (que al llibre fa olor de “perfum de fada”!) i intentar aconseguir que el rellotge que fa anar el temps al regne de la fantasia, torni al seu estat natural. És per culpa d’aquest rellotge que sembla haver-se tornat boig que Flordiana s’ha tornat vella de cop! En Geronimo i companyia aniran a buscar el Mag Cronomètricus, pare de Flordiana i únic individu capaç d’arreglar el rellotge del temps del Regne de la Fantasia, el Marcatemps Cronofantàstic… però les coses no seran gaire fàcils pel nostre heroi. No us explico res més perquè no us vull aixafar la guitarra!

La veritat, amb aquest llibre jo entrava al món de Geronimo Stilton (a moments, Geronímia Rataquítica!) amb una mica de recel, però després de passejar-me per aquest món de fantasia… què voleu que us digui? La meva neboda està en bones mans!

Si sou pares o tiets i no us heu estrenat amb Geronimo Stilton i tota la colla, aquesta és la vostra oportunitat. I si ja el coneixeu, ja sabeu que aquest ratolí és de bona pasta (amb formatge parmesà!).

Una pasta, un formatge i uns llibres deliciosos!

Títol: Vuitè Viatge al Regne de la Fantasia
Autor: Geronimo Stilton
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: GERONIMO STILTON
Pàgines: 386
ISBN: 978-84-15790-96-9
Preu: 19,95€

Share