Arxiu d'etiquetes: Internacional

Autors d’arreu publicats a casa nostra

No està escrit a les estrelles, de John Green

@llibresjoves @Grup62

Aiiii… Quin tip de plorar! Ho sento, no puc evitar-ho: sóc una bleda.

Aquest llibre m’ha fet posar trista i també contenta, i fer cares de desencís, i de fàstic, i de ràbia, i de…

Parla d’un grup d’adolescents, tots ells afectats per càncer terminal, que es reuneixen un cop per setmana per fer una mica de teràpia.

També parla de les famílies d’aquests nanos, de la creu que suposa viure nit i dia amb el dimoni a casa teva, al teu llit, esmorzant, dinant i sopant amb tu. A tothora, vaja.

El tractament del tema està fet una mica a l’estil de “5ª planta” o “Polseres vermelles”, és a dir, una de freda i una de calenta. Els nanos tenen el seu sentit del humor, la seva mala hòstia acumulada i el seu estil propi per batallar amb la mort. Ningú no els pot enganyar.

Enmig de tot això, entre un noi i una noia, apareix l’amor.

Ja no us en dic res mes.

Brutal fins al final.

Títol: No està escrit a les estrelles
Autor: John Green
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Vostok
Pàgines: 300
ISBN: 978-84-9932-863-8
Preu: 15,95€

Share

L’últim cop que vaig veure París, de Lynn Sheene

@ColumnaEdicions @Grup62

La lectura de L’últim cop que vaig veure París, de Lynn Sheene, ha estat una sorpresa.

No coneixia l’autora, i després d’haver llegit aquesta novel·la m’he quedat amb ganes de llegir més obres seves.

L’últim cop que vaig veure París és una novel·la d’amor, però també de guerra. Ens relata les vivències d’una dona, la Claire Harris, amb el rerefons històric de la II Guerra Mundial i l’ocupació de França per part dels alemanys.

Els episodis de guerra resulten interessants, ja que sempre se’ns expliquen a través de la visió dels ulls de la Claire. I serà gràcies a ella que coneixerem l’organització de la resistència francesa al París ocupat per l’exèrcit de l’Alemanya nazi.

Al principi de la novel·la, la història s’emmarca a la ciutat de Nova York, on la Claire és membre de l’alta societat americana, i més endavant ho farà a París, ciutat a la qual la Claire acud a la recerca d’un home i on s’esdevé gran part de l’acció.

Tant amb una ciutat com amb l’altra, gaudirem amb la descripció d’episodis en ambients elegants, amb vestits de seda, brillants, xampany i uniformes militars; i també serem testimonis de traïcions i de tortures.

El que destaco per sobre de tot de la novel·la és el personatge de la Claire perquè és una dona interessant i complexa. Penso que totes les dones ho som, i per això ens agrada topar amb personatges femenins amb una complexitat d’aquesta magnitud.

Al llarg de la narració, anirem coneixent diversos aspectes de la seva persona: superficial, tendra, tenaç, valenta, orgullosa, presumida, elegant, etc.

En cap moment, malgrat que se’ns mostri en alguna ocasió com una dona sense escrúpols, l’he jutjada negativament. Això em fa pensar que l’autora ha aconseguit crear un personatge els actes i la personalitat de la qual resulten ser totalment creïbles pel lector. Us puc ben assegurar que m’he identificat amb diverses reaccions de la Claire al llarg del relat.

He rigut amb ella, he patit per ella, m’he excitat amb ella i, al final de la novel·la, he plorat amb ella.

Al llarg de la vida, els lectors acèrrims com una servidora topem amb grans històries, llegim els clàssics, ens fem el salt amb algun bestseller i, alguna vegada, poques, descobrim un gran personatge. Senyors, els convido a descobrir la Claire Harris. No els decebrà.

Títol: L’últim cop que vaig veure París
Autor: Lynn Sheene
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 408
ISBN: 978-84-6641-527-9
Preu: 19,90€

Share

Headhunters, Jo Nesbø

@Ed_Proa @Grup62

Guauuuuu, quina virguería de novel·la!!!!

Amb el Headhunters de Jo Nesbø sí que he fet diana! Menys mal! De tant en tant també mola trobar-te una joia entre tanta quincalla, oi?

En Roger Brown és un paio amb sort: és guapo, va impecablement vestit, té bona presència i millors maneres i es guanya bastant bé la vida fent de caçatalents.

Malgrat rebre unes comissions molt ben remunerades per la feina que fa, no en té ni per començar. La seva vida, la seva dona i el seu entorn li reclamen constantment una cartera més sanejada, i perquè no falti de res, idea una estratègia que en principi li funciona de conya, fins que un dia… plaf!! Li peta directament als morros.

En més d’un capítol, m’ha fet pensar en la mítica American Phsyco del Bret Easton Ellis, el protagonista de la qual és un terrible assassí vestit d´Armani…

Feu-me cas i llegiu-lo. De veritat que teniu l’èxit assegurat.

Títol: Headhunters
Autor: Jo Nesbø
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent-rúst
Pàgines: 248
ISBN: 978-84-7588-299-4
Preu: 18,00€

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

Homo erectus, de Tonino Benacquista

@ElAlephEditores @Grup62

En JoanB Palahí s’ha llegit l’Homo erectus de Tonino Benacquista, i ens n’ha fet aquesta ressenya:

El text promocional del llibre el descriu com una cofradia informal que reuneix única i exclusivament homes per tal que expliquin les seves històries sentimentals. Tot i la bona intenció de l’enunciat, hom es decantaria cap a un format més semblant al d’una reunió de damnificats buscant comprensió mútua. Aquest és el fil argumental sobre el que gira l’Homo erectus, el punt de partida per acabar traçant intrahistòries més complexes que graviten sobre els tres personatges principals i que volen condensar la complexitat de les relacions sentimentals.

Denis Benítez, Yves Lehaleaur i Philipe Saint-Jean -en realitat Philipe Grosjean- són els tres principals protagonistes per la part masculina. Els tres de diferent edat i extracció social, fet que vol representar les etapes de la maduresa i les dificultats que suposa anar cremant etapes de la vida de forma asíncrona a la parella. Per part femenina, els noms es van succeint amb diferent grau de protagonisme, però superen i amb escreix els de l’altra part. Entremig ens hi trobem conflictes sorgits de la gelosia, l’orgull, la manca d’empatia o comprensió, i qualsevol altre tòpic que envolta les relacions amoroses.

Potser per la generació a la qual pertany Tonino Benacquista (Paris, 1961) ha acumulat suficient material, propi o manllevat, per fer una espècie de retrospectiva de les relacions amb l’altre sexe. De fet, ens trobem amb una proposta que compta amb la complicitat del lector, sempre i quan no es dediqui a la vida contemplativa, que no ha tingut embolics derivats de les relacions sentimentals. Així i tot, per tractar-se d’una història d’aquest tipus, amb multitud de precedents a la literatura, el resultat final podria haver estat més reeixit. Així i tot, dubto que no se’ns escapi algun somriure al veure’ns reflectits en algun dels passatges de la història, recordant-nos alguna espina que teniem clavada i que ja pràcticament haviem oblidat.

Títol: Homo erectus
Autor: Tonino Benacquista
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y clásicos
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-1532-532-1
Preu: 19,95€

Share

Tota una vida, de David Grossman

@Ed_62 @Grup62

Israel des de dins. De molt endins.

Quin llibre més impressionant, el Tota una vida de David Grossman.

El vaig voler llegir abans que Caigut fora de temps, recentment aparegut en català, que m’acabava de caure a les mans i del qual, segons la solapa, en ve a ser una continuació.

M’ha costat d’acabar perquè, a més de tenir vora 700 planes, té un desenvolupament que no t’arrossega. Però t’immergeix –verb de moda- i fa que mentre fas altres coses, segueixis ficat dins del món dels personatges que ens presenta l’autor.

Tot passa a Israel entre el 1967 i el 2000. Tres persones (un triangle a la manera de Jules et Jim per dir alguna cosa) i dos fills, viuen els esdeveniments del seu país de manera intensa i dolorosa. El fil conductor principal, que no únic, és el monòleg de la dona, Ora, desesperadament angoixada per l’enrolament del fill més jove, Ofer, com a voluntari al front de l’enèsssim conflicte amb els palestins, justament quan el noi havia acabat el període de servei militar obligatori (tres anys i amb situacions de risc molt real) i ella es pensava que podria deixar de patir i celebrar-ho amb una esperadíssima excursió per les terres de la Galilea.

Ora -que anem sabent que està sola, acabada de divorciar d’Ilan el qual juntament amb Adam, el fill gran, és a l’Amèrica del Sud- ha d’acompanyar el fill al front en un taxi conduït per Sami, un palestí resident a Israel i personatge secundari en la novel·la però candidat a l’Òscar en aquesta categoria. I en tornar a casa, obsessionada per la idea de que vindran els emissaris de l’exèrcit a comunicar-li la mort del fill, decideix fugir per tal que no la trobin, com si això fos capaç d’impedir que aquella mort s’esdevingui.

I fa l’excursió sense el fill però acompanyada per Avram, l’altre costat del triangle: l’altre pare. I comença la interminable evocació de Tota una vida. I no tan sols la seva: la dels “seus homes” (fills i pares de fills) i la de tot un país immers en una constant angoixa. Un personatge en despertar d’un coma pregunta si “Encara existeix Israel?”.

La descripció d’Ora tapant els vidres de la cuina per no veure arribar els temuts missatgers i amb la imatge final de la patata que està pelant que “…va caure i va rodolar per terra fins anar a parar entre la nevera i la paret, on brillava amb una llum pàl·lida mentre ella, recolzada amb les dues mans a la taula, l’observava” (p. 91) em semblen un prodigi d’eficàcia narrativa i de sensibilitat.

No és una història de bons i dolents, tot i que hi ha bondat i, més que dolenteria, mal. Molt de mal.

Si voleu tenir una visió humana d’Israel, des de dins de les persones que ho viuen i hi viuen, llegiu aquest llibre.

I m’agradaria saber si les dones que el llegiu penseu, com jo, que sembla escrit –viscut- per una dona.

No llegeixo hebreu ni conec altres versions però la traducció de Roser Lluch m’ha semblat molt bona.

La darrera plana del llibre conté un epíleg de poc més de vint rengles en què l’autor ens explica que un fill seu de vint-i-pocs anys va morir l’agost de 2006 en una de les darreres accions de la “segona Guerra del Liban”. La novel·la era pràcticament acabada i “tenia la sensació -més ben dit el desig- que el llibre que escrivia el protegiria”.

Els aficionats a la música veureu un terrible paral·lelisme amb una altra obra impressionant d’un altre geni jueu: els Kindertotenlieder de Gustav Mahler.

Títol: Tota una vida
Autor: David Grossman
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 688
ISBN: 978-84-2641-759-6
PVP: 22,90 €
Premi de la Pau dels Llibreters Alemanys 2010.

Aquí teniu el post que vam fer fa un parell d’anys de Tota una vida al Nosaltresllegim i La Contra de La Vanguardia que li van fer a David Grossman.

Share

Deixa en pau el dimoni, de John Verdon

@Ed_Proa @Grup62

Nosaltres, l’estiu ha arribat fa unes setmanes i, a més de la calor i el protector solar, també tenim un nou llibre de John Verdon. Efectivament, en Dave Gurney torna a entrar a les nostres vides amb una tercera entrega i un nou cas.

Personalment, em succeeix una cosa curiosa amb els llibres de John Verdon, i és que sempre els començo en un tren i fent un viatge llarg. Casualitats de la vida, us ho prometo. Com a lectora compulsiva que sóc, si un llibre m’agrada no puc parar i, aquesta vegada, quan vaig baixar del tren, ja portava més de la meitat de Deixa en pau el dimoni.

Han passat sis mesos des de la finalització del cas que vam podem llegir a No obris els ulls, i en aquesta ocasió, emocionalment, no ens trobarem el Dave dels dos anteriors llibres. Una de les meravelles d’aquesta entrega és, precisament, la seva humanització, que fan que sigui un personatge més proper i més real del que ja ho era abans, i això és un factor que a mi m’ha agradat molt.

Si us heu llegit els dos anteriors llibres, estareu esperant un misteri, un cas per resoldre. En aquesta ocasió, tot començarà quan la Kim, filla d’una bona amiga del Dave, li demani assessorament amb un reportatge televisiu sobre els familiars de les víctimes del Bon Pastor, un assassí en sèrie de fa deu anys, i que té l’afegit de què és un cas que encara no s’ha pogut resoldre. Tot i les seves reticències inicials, en Dave s’acabarà endinsant en un cas que s’anirà complicant a mesura que vagi coneixent més totes les persones relacionades; les pistes que en el seu moment van ser decisives, potser van ser un parany i la desconfiança estarà sempre present.

No tot és el que sembla a Deixa en pau el dimoni, i amb un Dave en el seu pitjor moment personal, navegarem per una trama que atrapa, amb cadenes de televisió que es preocupen únicament pel morbo i l’audiència, una galeria de personatges molt diferents i que es recuperen d’una situació traumàtica. I darrera de tot això la Madeleine, que és, en la meva opinió, la persona més important i necessària dels tres llibres de John Verdon.

Si sabíeu què estava pensant i vau obrir els ulls, no ho penseu més i molesteu el dimoni. Crec que no us en penedireu.

Títol: Deixa en pau el dimoni
Autor: John Verdon
Editorial: Proa
Col·lecció: Beta
Pàgines: 480
ISBN: 978-84-7588-318-2
Preu: 19,95€

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

La honorable sociedad, de Dominique Manotti i DOA

@ElAlephEditores @Grup62

Caram, quina novel·la!! Si he de ser franca, reconec que abans no passi gaire temps tornaré a llegir aquesta La honorable sociedad de Dominique Manotti i DOA, perquè m’ha quedat la sensació de que alguna cosa se m’ha escapat.

En un pis fet pols de Paris es troben dos nois i una noia, ecologistes radicals que preparen en secret una operació que ha ser “la bomba”.

Un d’ells es un “hacker” que sap fer meravelles amb l’ordinador i aconsegueix introduir-se al portàtil de Benoît Soubise, empleat de la Comissió de l’Energia Atòmica.

El que passa és que tenen la mala fortuna de veure en directe l’assassinat d’en Soubise a través de la webcam piratejada. Aquest no era el tracte. Ara són conscients de que la seva integritat física penja d’un fil.

A partir d’aquí cadascun d’ells tira cap on pot per amagar-se, i la brutícia del poder i de la política comença a sortir a la superfície.

Es la novel·la negra amb gent més amargada i més dolenta que he llegit mai.

El perfil dels policies que porten el cas és sensacional. M’encanta com parlen, com es comuniquen, com poden ser tan breus i tan explícits alhora. Ningú no diu ni una paraula de més, i encara menys si ha de ser amable.

És bo. Molt bo… però li he trobat una pega, que és que hi surten massa personatges.

A l’estar escrit a quatre mans, sembla com si cada autor hagués tirat pel dret sense fer comptes en aquest sentit, i la veritat és que arriba un moment en el qual perds el nord.

Per això dic que no trigaré a rellegir-lo, per veure si les meves pròpies investigacions anaven ben dirigides o definitivament he perdut el cas.

Títol: La honorable sociedad
Autor: Dominique Manotti i DOA
Premis: Grand Prix de Littérature Policière 2011
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y clásicos
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-1532-531-4
Preu: 21,90€

Share

Les dones casades no parlen d’amor, de Melanie Gideon

@ColumnaEdicions @Grup62

Nosaltres, avui per primera vegada ens trobem amb dues interpretacions diametralment oposades d’un mateix llibre: Les dones casades no parlen d’amor, de la Melanie Gideon. D’una banda, la Lia ens va dir que no li va agradar gens. De l’altra, la Sònia s’estrena al Nosaltres amb un comentari que ens va enviar a nosaltresllegim@clickart.cat per recomanar-nos, precisament, aquesta novel·la.

Els publiquem els dos junts i així que cadascú tregui les seves pròpies conclusions, perquè una de les gràcies de la lectura és el debat posterior, oi?

Sònia

Hola! Tot i que fa dies que us vaig seguint, no m’he animat a escriure fins ara perquè en general no tinc gaire temps, però aquest any m’han donat les vacances al juliol i estic d’allò més relaxada: platja, piscina, becaines, cine, sèries… i llibres! Me n’acabo de llegir un que és molt divertit: Les dones casades no parlen d’amor, de la Melanie Gideon. Vaig riure tant, mentre me’l llegia! Jo sóc súperfan de Mujeres desesperadas i Sexo en Nueva York, i quan era a la llibreria preparant les lectures a posar a la maleta de seguida vaig pensar que aquesta seria la meva primera novel·la de l’estiu! No em vaig equivocar en l’elecció.

En general, tota ella és molt amena i fàcil de llegir perquè, a més, el que els va passant a les protagonistes enganxa. M’agradaria recomanar-vos un episodi que em va fer riure especialment: quan fan l’obra de teatre amb tot de nens disfressats d’oca! És que estava veient les meves amigues que tenen fills quan em parlen de les festes de final de curs… crec que els de les gandules de la platja encara se’n recorden de les meves riallades!

Bé, moltes gràcies per publicar aquest comentari i bones vacances quan us arribin  als qui encara no les estigueu fent!

Lia

Uf, toca ser sincera, feia temps que no llegia una novel·la tan ximpleta…

Ve a ser una barreja d’Esclaus de Nova York (que més voldria), Mujeres Desesperadas i Sexo en Nueva York…

Un grapat de dones de mitjana edat, es troben de tant en tant per explicar-se les seves misèries i les seves vides minúscules.

Pel mig, Facebook, Twitter, els xats, i els mails fan de protagonistes estel·lars perquè el grau d’addicció que tenen els personatges que hi surten és tan brutal que fa pena i tot.

Per postres trobo que no deixa de ser una còpia del llibre d’en Daniel Glattauer Contra el viento del norte, en el qual l’autor recrea una història d’amor via mail d’una forma diferent i original, cosa que en aquest cas… no es repeteix.

Perquè no tinc valor de tirar un llibre al foc com feia el Carvalho del Vázquez Montalbán, que si no…

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Les dones casades no parlen d’amor
Autor: Melanie Gideon
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 488
ISBN: 978-84-6641-516-3
PVP: 19,90€

Share

Diari d’un mal any, de J. M. Coetzee

@Ed_62 @Grup62

No havia llegit mai cap llibre d’un Premi Nobel de Literatura. J.M. Coetzee va escriure Diari d’un mal any un cop guanyat el premi l’any 2003, per tant no forma part de l’obra que li va fer guanyar. No obstant, la qualitat deu ser la mateixa.

El llibre explica la història d’un escriptor (anomenat JC en el llibre) de 70 anys que viu en una gran ciutat australiana i que contracta una veïna, l’Anya, perquè li revisi uns assajos d’opinió que li han encarregat per fer un llibre anomenat Opinons fortes. De fet, però, també l’ha contractada perquè té 30 anys, està de bon veure i se n’ha encapritxat. També coneixem el punt de vista de l’Alan, la parella de l’Anya, un corredor de borsa, un triomfador, totalment oposat en tots els aspectes al escriptor.

El llibre està dividit en dos actes, les pàgines dels quals estan dividides en tres parts desiguals: a la part superior, la més gran, trobem les opinions de l’escriptor; a la del mig, la narració dels fets des del punt de vista del mateix escriptor; i a la part de baix, la narració complementària de la noia. Aquesta estructura t’obliga a pensar què llegiràs primer, ja que les tres parts no avancen en paral·lel. Us deixo que vosaltres mateixos trobeu la solució, però sí que us recomano que us llegiu les tres parts del primer acte abans de passar al segon.

No crec que el llibre sigui autobiogràfic, tot i que JC recorda sospitosament a J.M. Coetzee i tots dos viuen a Austràlia. Suposo que en els fragments de les opinions és Coetzee qui parla, i es fa escoltar. Demostra un grau de coneixements molt elevat en moltíssims camps diferents (sigui George W. Bush, Tony Blair, Guantánamo, terrorisme, l’anarquia, Maquiavel, turisme, la música,…), expressant sempre les opinions de manera clara, però sense ser dogmàtic. Les opinions són la part important del llibre, i ajuden a reflexionar sobre els temes dels quals parla, per veure si hi estem d’acord, o no, o només a mitges. Com a contrapunt, els fragments narratius ens expliquen què passa quan l’escriptor escriu i la noia llegeix les opinions, i els diàlegs i situacions que se’n deriven, narrades de manera senzilla (que no simple), fent-nos veure que, tot i dedicar-se a pensar, escriure i altres tasques “elevades”, les persones, alhora, viuen.

Títol: Diari d’un mal any
Autor: J. M. Coetzee
Premi Nobel de Literatura 2003
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-2976-041-5
Preu: 18,90€

Share

A la comisaria no le gustan los clubs de vacaciones, de Georges Flipo

@ElAlephEditores @Grup62

Ja vaig llegir el primer llibre de Georges Flipo de la comissària Lancier,  A la comisaria no le gustan los versos. Allà se’ns presentava la comissària Viviane Lancier, amb les seves fixacions i les seves manies. També ens presentava el tinent Monot, l’home elaborat, culte, jove i guapo de la policia francesa.

A A la comisaria no le gustan los clubs de vacaciones hi ha un assassinat a Rodes, en un club de vacances del qual n’és propietari el germà de l’exministre d’Interior francès. Per això envien la comissària Lancier a investigar l’assassinat. En principi hi ha d’anar amb el seu lloctinent, en Monot, a qui acaba agafant un “cert apreci” amb el temps. Però el jove lloctinent és reclamat des de la televisió i finalment hi ha d’anar amb en Willy Cruyff, també jove, també guapo, però esportista, atlètic i seductor.

I de nou apareixen tots els tòpics de la novel·la anterior. Tinc la lleugera sensació que el senyor Flipo deu ser una mica-força misògin perquè sinó no s’entén com pot fer un personatge femení amb tan poques virtuts i uns personatges masculins tan perfectes, joves i poderosos (sobretot físicament).

Com l’altra, és més aviat un guió de capítol de sèrie policíaca: girs argumentals, sospitosos que apareixen i desapareixen, morts que se sumen… I tot plegat en un lloc tancat, en una comunitat on l’assassí o assassins ha de ser algú de dins, detall que fa que tot sigui una mica més tens.

És una novel·la de tarda d’estiu al club de vacances. Ara, que jo no he anat mai a un club de vacances. Ni tan sols sé gaire què és. De manera que m’he hagut de fer una composició una mica arriscada, tipus “hotel turístic amb tot d’estrangers fent el pallasso”.

Uf, que no m’hi busquin! Jo sóc una asocial!

Títol: A la comisaria no le gustan los clubs de vacaciones
Autor: Georges Flipo
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-1532-535-2
Preu: 18’95€

Share