Arxiu de l'autor: Jordi Príncep

El Candidat

2 respostes

Títol: El Candidat
Autor: Iu Forn
Editorial: Ara Llibres
Col·lecció: Amsterdam Llibres
Pàgines: 186
Preu: 15,95 euros
ISBN: 978-84-936879-2-2
1a edició: març del 2009

Iu Forn podríem dir que forma part dels escriptors anomenats mediàtics, però a diferència d’altres, és ell qui escriu els seus llibres i aquests lluny de reproduir programes de TV o ràdio, són llibres amb introducció, nus i desenllaç.

Va col·laborar amb en Josep Cuní i va presentar el programa Fora de Context a la desapareguda emissora de ràdio Ona Catalana; ha col·laborat al programa El Club a TV3, al diari AVUI, amb les seves divertides i punyents columnes diàries que ha deixat de publicar fa ben poc, i col·labora actualment al programa Versió RAC1 amb en Toni Clapés, lògicament a RAC1.

Va estar encausat judicialment a causa d’una denúncia presentada per militars de l’exèrcit espanyol que es van sentir insultats arran de l’errònia interpretació que aquests van fer d’un article publicat a l’AVUI.  Va ser declarat innocent.

El Candidat és una divertida sàtira amb què l’autor, sense manies i descaradament, deixa al descobert totes les argúcies legals i il·legals que utilitza un polític, de qui durant tot el llibre en desconeixerem el nom, a fi d’aconseguir primer ser nomenat candidat pel seu partit i posteriorment guanyar les eleccions i arribar a la presidència del país.

Tot i que alguna de les situacions denunciades són conegudes per a qualsevol ciutadà amb una mica de cultura política, no està de més recordar-les. Fins i tot el lector potser quedarà sorprès del que el nostre Candidat pot fer per a arribar a tocar el poder polític.

És un llibre amè i divertit. Dels que no és aconsellable llegir en públic si no es vol passar un tràngol en el moment en què no puguem reprimir el riure davant d’alguns dels paràgrafs del llibre que Iu Forn amb mà mestra posa negre sobre blanc.

Share

Esplendor i Glòria de la Internacional Papanatas

Deixa un comentari

Títol: Esplendor i Glòria de la Internacional Papanatas
Autor : Quim Monzó
Editorial: Quaderns Crema
ISBN: 978.84.7727.476.6
Pàgines: 242

No m’atrau massa llegir llibres basats en reculls d’articles periodístics. Considero que és un material que obeeix a un moment i a unes situacions concretes i que quan arriba a nosaltres en format llibre el seu contingut ja està una mica, diguem-ne, caducat.

Això no obstant i aprofitant la meva condició d’usuari de les Biblioteques Públiques de Barcelona, he fet una excepció amb el darrer llibre publicat d’en Quim Monzó i amb sorpresa  m’he trobat que el contingut del llibre és, quasi en la seva totalitat, aplicable a l’actualitat. Això vol dir, o bé que en Monzó és un visionari o bé que el país on majoritàriament (Catalunya) s’esdevenen les accions que ell denuncia o reivindica no ha sabut fer adequadament els deures.

El llibre està fet a partir dels articles, que en llengua castellana, publica en Quim Monzó al diari La Vanguardia en el període comprès entre els anys 2001 i el 2004. La traducció al català corre a càrrec del mateix autor.

El llibre, més enllà dels entusiastes d’en Quim Monzó, agradarà a tot aquell lector a qui agradi la prosa ben argumentada, els textos curts  i sense massa giravolts a fi d’arribar a una conclusió lògica.

I a qui no agradarà aquest llibre??? Doncs lògicament no agradarà als components d’aquella esquerra “happyflowers” catalana, que un bon dia l’impagable Jordi Barbeta va batejar com a Internacional Papanatas. Unes esquerres catalanes que s’oposen a qualsevol tipus de progrés, que pugui afectar l’hàbitat de quatre ocellets, i que tanmateix no es capaç d’oferir cap alternativa vàlida.

Aquella mateixa esquerra catalana capaç de manifestar-se a favor dels innegables drets dels palestins però que en canvi es queda impassible a l’hora de denunciar el genocidi que sobre el poble txetxé, comet el govern de la URSS.

I tanmateix seria bo que alguns d’aquests progres que ahir es manifestaven en contra de les centrals nuclears i que paradoxalment, avui en dia, es manifesten contra l’energia eòlica, dediquessin una estona a llegir el contingut d’aquest llibre.

Share

Els Convidats

4 respostes

Títol: Els Convidats
Autor: Emili Teixidor
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 255
ISBN: 978-84-664-1060-1
Preu: 20€

En aquest llibre Emili Teixidor ens porta a la seva Osona natal, de la mateixa manera que ho va fer en la seva cèlebre i exitosa obra Pa Negre, la qual ha estat duta al cinema i es troba a punt de ser estrenada a Barcelona, després d’alguna exhibició prèvia a comarques.

Els Convidats com Pa Negre transcorre en un poble d’Osona, possiblement  Vic  i poblets dels voltants, en una època immediatament posterior a la guerra civil. En una Osona de color gris, amb olor a naftalina i a resclosit i plena de les tristors i malfiances que havia deixat com a pòsit omnipresent un franquisme que festejava els primers anys de la seva victòria contra el legítim govern de la II República.

En aquesta obra l’autor ens posa, en el marc dels preparatius del casament entre un cacic i una noia locals,  davant de la cara i sense manies la constatació que hi va haver molts catalans que desinteressadament o a canvi de petits favors, van col·laborar amb el règim autoanomenat “nacional” i que sense el suport d’aquests catalans difícilment el govern del dictador hauria penetrat tant dins de la societat catalana d’aquells temps i d’uns temps no massa llunyans. Un franquisme sociològic que ha arribat fins als nostres dies en forma de grupuscles més nombrosos i presents del que seria desitjable.

El llibre està estructurat en capítols i subcapítols llargs, amb molta descripció dels personatges i de les situacions, la qual cosa i sota la meva particular opinió, alenteix una mica la seva lectura.

Però, ah, quin plaer llegir el ric vocabulari de l’autor. Hom hi troba localismes com xarbascat (tempesta), o mots normatius però malauradament caiguts en desús, com barrumba (riuada), sacotell (sac petit) o aquell musical estalvis (conjunt d’estovalles i tovallons) que tantes vegades havia escoltat a la meva àvia paterna. En resum, un festival per als malalts de llengua.

Us deixem amb un vídeo on Emili Teixidor parla d’Els Convidats.

Share

L’últim home que parlava català

2 respostes

Títol: L’últim home que parlava català
Autor: Carles Casajuana
Editorial Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Pàgines: 202
ISBN: 978-84-9708-194-8
Preu: 20€

La recent i incomprensible sentència del Tribunal Constitucional Espanyol que dictamina que el coneixement de la  llengua catalana no pot ser un deure; i jo em pregunto, si a Catalunya no pot ser considerat un deure a on ho pot ser, a Jamàica???, m’ha fet recordar aquest llibre del mediàtic diplomàtic Carles Casajuana.

Qui dels que ens estimem i utilitzem en la nostra vida quotidiana l’idioma català, no ens hem preguntat mai pel seu futur i si algun dia, esperem que llunyà, acabarà per desaparèixer empesa per la força de la llengua castellana???

En aquest llibre Carles Casajuana ens confronta dos escriptors. Un en llengua catalana (Miquel Rovira) que  es pregunta com serà l’últim parlant en català; i un altre que es guanya la vida escrivint en castellà (Ramón Balaguer)  que considera que el primer es víctima d’estranys prejudicis i que no n’hi ha per a tant.

El llibre està escrit en un estil força desenfadat en què es barregen situacions dignes de les històries policíaques, situacions de mobbing immobiliari  i d’altres d’un pujat to sexual. Tot plegat el converteix en un llibre amè i interessant de llegir, tant pels que ens preocupem per l’esdevenidor de la nostra llengua com per aquells que sols busquen passar unes estones divertides a l’hora de llegir.

Malgrat que no sigui una estricta novetat en considero molt recomanable la seva lectura.

Share

Se suma a Nosaltres llegim en Jordi!

1 resposta

Hola a tots els usuaris d’aquest blog dedicat al món del llibre. És encoratjador poder comprovar que en un món dominat per l’estrès avui en dia encara hi ha qui dedica una part del seu temps a divulgar la màgia de la literatura escrita.
Sóc en Jordi i fa una mica més de dos anys que em vaig  prejubilar del banc en què treballava des d’en feia més de quaranta.
Em sento molt afalagat d’haver estat convidat a  formar part de la família del Nosaltres llegim.
Espero poder donar-vos, durant molt de temps, la meva opinió personal dels llibres que vagi llegint.

Share

No hi ha terceres persones

5 respostes

En Jordi ens fa arribar un nou comentari. Com que ens agrada molt llegir-lo sovint, li demanarem si té ganes que li fem una entrada pròpia, així passaran dues coses: a) ens estalviarem afegir introduccions que no fan més que dilatar el plaer d’arribar a llegir el que ell explica i b) poder dir amb absoluta veritat que, contràriament a allò que acostuma a passar a la república blogosfèrica, nosaltres tenim un Príncep – Jordi, espero que em perdonis la broma, que segur que no és gens original!

Títol: No hi ha terceres persones
Autor: Empar Moliner
Editorial: Quaderns Crema
Pàgines: 165
ISBN: 9788477274780
Preu: 16 euros

Cal que reconegui que fins a la lectura d’aquest magnífic, divertit i sorprenent llibre, el meu coneixement sobre l’Empar Moliner, es limitava a la lectura apassionada (això sí), de les columnes que publica 5 dies a la setmana en el diari AVUI i a les seves, sempre enginyoses, col·laboracions en diferents espais de ràdio i TV.

La lectura d’aquest llibre m’ha descobert una Empar Moliner molt  madura, literàriament parlant, i amb una estranya habilitat per a fer-te presoner de les seves històries.

El llibre està estructurat en deu històries curtes, tot i que només la primera es fa mereixedora d’aquest adjectiu. Les restants, sota el meu parer, tenen una extensió estudiada; ni massa curtes ni massa llargues. I si pequen d’alguna cosa és de curtes. Quin plaer poder dir que quan una de les històries arriba a la seva fi, et sap greu, i que et quedes amb ganes de més text.

Els personatges de les històries són generalment individus que anomenaríem dissortats a qui els esdeveniments de la seva vida quotidiana van superant mica en mica, i que l’habilitat de l’autora aconsegueix que el lector s’hi identifiqui o s’hi  solidaritzi .

Em permeto recomanar i ressaltar la història anomenada “A ella no li agrada que se sàpiga”. Una història que et fa dibuixar un somriure constant, quan no un riure obert, que pot arribar a fer-te passar un mal moment si l’estàs llegint, per exemple, en un transport públic.

Jordi Príncep
juny del 2010

Share

El futbol torna a “nosaltres”, amb relats blanc-i-blaus

Deixa un comentari

Avui en Jordi ens porta un llibre perico. Després de moltes referències culés aquí al Nosaltres, tenir un comentari blanc-i-blau és enriquidor!

Titol: Seixanta Anys en Blanc-i-Blau (Records de Sarrià)
Autor: Enric Verdet
Editorial: Blanc i Blau Edicions
1a edició: abril del 2010
Pàgines: 228
Preu: 17 euros

L’Enric Verdet és un advocat barceloní que amb aquest llibre ens convida a compartir tots els seus records i vivències com a seguidor i soci del RCD Espanyol de Barcelona que s’inicien l’any 1949 quan en companyia del seu pare (seguidor del Barça), va assistir a l’enyorat per tots els pericos camp de l’Avinguda de Sarrià (aleshores carretera), a un partit en què l’equip català s’enfrontava al Real Madrid.

El llibre recull els records de l’autor des de l’esmentat 1949 fins al 20 de setembre de 1997, any en què es va produir la demolició de l’anomenada “bombonera de Sarrià” i esdevé una eina imprescindible per a qualsevol soci i seguidor de l’Espanyol, principalment per als més joves, que vulgui conèixer històries, anècdotes i curiositats que potser desconeix envers la història més que centenària del seu club.

L’autor ens dóna l’oportunitat de llegir i saber quina és la seva opinió sobre el que significa ser de l’Espanyol, sobre la seva catalanitat, els seus signes distintius, etc.

Només un retret personal al Sr. Verdet i és que quan tracta l’entorn polític del club, i  es refereix als socis i seguidors que fan compatible la  militància perica amb la seva ideologia política independentista, ho fa referint-se al  “més ranci dels independentismes”. Tanmateix no tracta amb el mateix to, jo diria que despectiu, als grups i elements que manipulen el nom del club i l’utilitzen matusserament per a exhibir el seu espanyolisme polític.

Jordi Príncep
Juny del 2010

Share

Tinc més dubtes

5 respostes

Segur que recordareu el Jordi Príncep. Ell ens va comentar la darrera novel·la del Toni Soler (vegeu Un Príncep comenta Companys) i s’ha engrescat a repetir a nosaltres amb un títol que sembla acabat de sortir d’un manual d’autoajuda… Però no us deixeu enganyar!! Llegiu, llegiu! Us agradarà!

Títol: Tinc més dubtes (El Petit Llibre Del Català Correcte, 2)
Autor: Rudolf  Ortega
Editorial: La Magrana
Col·lecció: Origens
Pàgines: 189
ISBN: 9788474103847
PVP: 16,00€

Rudolf Guerra arran de l’èxit de Tinc un dubte (El Petit Llibre del Català Correcte, 1), ens presenta el segon volum de la sèrie.

Amb el seu estil personal i planer l’autor ens ofereix la solució a nous dubtes (250), envers la correcta utilització de la llengua catalana.

Aquest volum es presenta dividit en cinc grups temàtics: Fonètica, Manual de puntuació, Gramàtica elemental, Repertori d’incorreccions i Guia etimològica.

Crec interessant comentar que el darrer dels grups temàtics inclou l’estudi i origen d’alguns estrangerismes que han fet fortuna entre nosaltres i que ja formen part de l’ampli vocabulari català.

També conté el llibre un índex analític amb la voluntat que podem accedir ràpidament a qualsevol de les paraules estudiades tant en aquest volum com en l’anterior.

La forma divertida i didàctica amb què l’autor ens presenta les solucions a molts dels dubtes que tenim a l’hora d’expressar-nos en català (oral i escrit), fa d’aquesta sèrie de llibres unes eines que més enllà de ser utils per als professionals de la llengua (professors, lingüistes, etc.), esdevenen també molt adients per a tot aquell que l’únic que vol es sentir-se més segur quan parla o escriu en la nostra llengua catalana.

Jordi Príncep

Share

Un Príncep comenta Companys

2 respostes

Vaig parlar a un bon company de feina, informàtic ell, de nosaltresllegim.cat i li vaig demanar que hi participés. A més, vaig fer extensiva la invitació al seu pare, que em constava que devia ser molt bon lector… Ell, de moment, m’ha fet el salt, però el pare, en Jordi, s’ha engrescat a parlar-nos de L’última carta de Companys, un llibre d’un president republicà, la qual cosa no deixa de tenir gràcia, perquè ells poden presumir de dir-se Príncep. Agraeixo molt aquesta reflexió compartida sobre un llibre que estic segura que donarà que parlar!

Títol: L’última carta de Companys
Autor: Toni Soler
Editorial: Columna Edicions
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 321
ISBN: 978-84-664-1046-5
PVP: 18€

Ens trobem a l’any 2015. Un científic català resident a l’estranger decideix tornar a Catalunya, entra en contacte amb la Generalitat i ofereix, mitjançant un giny ideat per ell al govern català, presidit per una dona, la possibilitat de fer tornar el president màrtir Lluís Companys rescatant-lo de l’escamot de l’exèrcit franquista pocs segons abans que aquest l’executi.

Toni Soler el brillant director dels programes de TV, Polònia i Crackòvia i autor de l’exitós llibre Història de Catalunya –Modèstia a part- ens presenta un Lluís Companys femeller, cràpula i amant de la gresca i la barrila. Alhora que desconcertat per les característiques de la Catalunya que es troba en aquest ja no tan llunyà any 2015.

L’última carta de Companys es tracta, sota la meva opinió, d’un llibre divertit, amè i que es llegeix amb molta facilitat. Un llibre amb apunts d’història, d’intrigues i disputes entre els governs català i espanyol, que fa pensar i que és mereixedor de més ressò del que ha aconseguit.

N’aconsello molt ferventment la lectura.

Eps, i en un altre estil, si us agrada el programa Polònia, no us perdeu els llibres Polònia i Cabòries, que de ben segur que passareu una bona estona!

Share