Arxiu de l'autor: Jordi Príncep

A peu per la llitera

1 resposta

Títol: A peu per la Llitera (Viatge a la frontera de la llengua)
Autor: Josep Maria Espinàs
Pàgines: 191
Editorial: La Campana
ISBN: 84-86491-38-X

No puc negar que m’agraden els llibres de la sèrie A peu per… d’en Josep M. Espinàs.

Aquest estiu he volgut recuperar-ne A peu per Mallorca (Sense veure el mar) i un cop llegit aquest em vaig entusiasmar i vaig acabar llegint-ne tres més: un que ja havia llegit (A peu per la Llitera) i A peu pel Matarranya (Viatge a l’Aragó que parla català) i -un de molt curiós- Viatge pels grans magatzems.

Aprofito el títol de referència per a fer un comentari global sobre aquesta col·lecció de llibres d’en Josep M. Espinàs que compten amb una llarga corrua d’entusiastes lectors entre els quals tinc el plaer de comptar-m’hi.

L’autor aconsegueix fer-nos partícips de les seves sensacions. Així, en sentirem xops quan l’Espinàs camini sota la pluja; ens sentirem entresuats quan ell i la seva acompanyant, l’Isabel Martí d’Edicions La Campana, caminin, tot havent dinat, sota un rigorós sol; i en els llibres que tenen per escenari terres de l’àmbit lingüístic català coneixerem les seves entranyables modalitats dialectals que Josep M.Espinàs ens transcriurà fidelment.

Josep M. Espinàs també ha escrit llibres sobre caminades fetes per diverses contrades de l’estat espanyol (Euskadi, Galícia, Extremadura, Andalusia o les terres de Castella) que recomano llegir.

Share

14 d’abril. Macià contra Companys

3 respostes

Títol: 14 d’abril. Macià contra Companys
Autor: Toni Soler
Pàgines: 166
Editorial: Columna Edicions
Col·lecció: No ficció
ISBN: 978-84-664-1378-7
Preu: 17 €

Començo el comentari d’aquest llibre dient que llegint-lo he arribat a la conclusió de que hi ha llibres que m’agraden i m’interessen i d’altres com aquest que m’apassionen. I és que el seu contingut em va atrapar i apassionar tan sols començar-ne la lectura.

Toni Soler, nascut a Figueres, resident a Badalona i soci (com jo) de la Penya (Club Joventut de Badalona), club referent del bàsquet català, com va qualificar-lo l’expresident Pujol arran de proclamar-se primer campió català de la màxima competició europea de bàsquet, és més conegut per la seva tasca de director de programes televisius de gran èxit com els Polònia i Crackòvia que s’emeten a través de TV3, que per la seva faceta d’historiador i escriptor, és autor de llibres com Història de Catalunya (Modèstia a Part), L’última carta de Companys (una de les meves primeres col·laboracions en aquest blog) i Amb Llengua o Sense, un recull de les seves col·laboracions com a columnista de La Vanguardia que tenen com a nexe comú, la seva preocupació per l’estat de salut de la llengua catalana i els intents espanyols de sotmetre-la a un estat d’inferioritat en relació a l’hegemònica llengua espanyola.

El llibre està escrit amb molt de tremp i aconsegueix que el lector –si més no això és el que m’ha passat a mi- visualitzi les anades i vingudes dels històrics polítics catalans que van protagonitzar aquells convulsos dies del naixement de la Segona República Espanyola i de l’efímera República Catalana.

Jo substituiria en el títol del llibre l’adversatiu “contra” de Macià contra Companys, per la locució “enfront de” ja que el que fa és relatar la diferent visió que d’aquells fets tenien ambdós líders polítics.

També ens relata, amb lògica enyorança, com Catalunya va esdevenir un estat sobirà durant tres dies. Els que van del 14 al 17 d’abril de 1936, i com només l’ancestral sentit unitari dels polítics espanyols i la prudència –quasi por- i les desavinences dels líders polítics catalans van portar la nounada República de Catalunya a esdevenir un simple govern autònom, això sí, sota el nom medieval i ple de prestigi històric de Generalitat de Catalunya.

Recomano la lectura del llibre a tots els catalans i ciutadans de Catalunya amb sentit d’identitat nacional catalana o a tots aquells que simplement tinguin interès a ampliar els seus coneixements envers els fets que a partir del dia 12 d’abril de 1936 van portar al naixement d’un règim democràtic i d’il·lusió col·lectiva que només l’alçament militar del sanguinari general Franco va poder escapçar.

Share

La bicicleta estàtica, de Sergi Pàmies

3 respostes

Títol: La bicicleta estàtica
Autor: Sergi Pàmies
Editorial: Quaderns Crema
Pàgines: 141
ISBN: 978-84-7727-487-2
Preu: 11€

Potser malacostumat als tocs d’humor que he trobat sempre en els llibres de contes del mateix Sergi Pàmies, d’en Quim Monzó, o de l’Empar Moliner, m’he sentit decebut amb aquest darrer llibre d’en Pàmies ja que m’he trobat amb un recull de contes més aviat tristos protagonitzats per personatges perdedors.

A més a més, l’estil del llibre és més aviat pla, amb poques inflexions ni concessions al to humorístic utilitzat en anteriors ocasions per l’autor.

Sigui com sigui, m’atreveixo a recomanar una de les històries que componen el llibre. Em refereixo a la que porta per títol “Un any de gos equival a set anys de persona”. Un conte delirant, una espècie de vodevil protagonitzat per una parella de gossos i una altra parella formada per un porc i una truja, en què retrobem el millor Sergi Pàmies.

Tot i el seu èxit de vendes, el llibre decebrà o haurà ja decebut els molts seguidors de les intervencions mediàtiques (ràdio i TV) d’en Sergi Pàmies, ja que es trobaran amb un to depressiu molt allunyat de l’habitual to foteta utilitzat en anteriors obres d’aquest escriptor català nascut a París.

Share

Els mandarins

4 respostes

Títol : Els mandarins
Autor: Rafel Nadal
Editorial: Columna
Col·lecció: L’arquer
Pàgines: 120
Preu: 15€
ISBN: 978-84-664-1353-4

Quan vaig assabentar-me de la publicació d’aquest llibre, vaig pensar en un compendi de feixugues entrevistes que no aportarien res de nou als qui tenim el costum de seguir l’actualitat a través de la premsa diària.

Però quan el passat Sant Jordi el meu fill me’l va donar, amb motiu del meu sant, a tall de regal d’una bona amiga, em vaig trobar amb la sorpresa de que es tracta d’un llibre de només 120 pàgines que, a més a més, està escrit amb un tipus de lletra mitjana i amb força espais en blanc entre línies.

I, lluny del que jo pensava, m’he trobat amb un llibre força divertit en què Rafel Nadal (exdirector de El Periódico de Catalunya i actualment tertulià polític en més d’una emissora de ràdio), en què ens trobem amb una sèrie d’anècdotes extretes d’entrevistes i trobades que Rafel Nadal ha tingut al llarg de la seva vida amb personatges com els expresidents del govern català, Jordi Pujol, Pasqual Maragall i José Montilla, personatges influents en la política catalana com Lluís Prenafeta o Javier de la Rosa, i també diversos polítics espanyols o influents personatges internacionals com Alexander Lébed, Mariano Rajoy, José Luís Rodríguez Zapatero i membres de la casa reial espanyola.

El llibre esdevé tan amè de llegir que més d’una vegada m’he vist obligat a revisar-ne el títol i l’autor, ja que a estones em semblava estar llegint un dels magnífics llibres de contes d’en Quim Monzó o Sergi Pàmies.

Share

L’home de la maleta, de Ramon Solsona

1 resposta

Títol: L’home de la maleta
Autor: Ramon Solsona
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 296
ISBN: 978-84-7588-220-8
Preu: 20 €

He llegit l’últim llibre d’en Ramon Solsona i us n’he fet la ressenya.

Venerando Mallons Cachaldora és el nom quasi impossible de l’Home de la Maleta, que és el protagonista principal d’aquest llibre.

Venerando Mallons és nascut en plena postguerra, trobat al carrer i sense pares coneguts, per la qual cosa és considerat un bord per les autoritats del moment i ingressat a la barcelonina Casa de la Caritat, que en aquells moments feia les funcions de llar per a infants sense pares.

Amb en Venerando i la seva inseparable maleta anirem a casa de les seves tres filles, amb qui es reparteix l’import que treu de la venda del pis on vivia sol, a canvi de viure un mes a casa de cada una d’elles.

D’aquesta manera coneixerem tres formes distintes de viure i diversos tipus de família.

També coneixerem com es vivia en l’esmentada Casa de la Caritat en aquells temps foscos i grisos que van seguir a la guerra civil espanyola i coneixerem un dels casos d’abús de poder que es produïen arran de l’acolliment per una família d’un dels infants, sense pares coneguts, que hi havia en aquell tipus de centres.

Ramon Solsona és un gran dominador de la llengua catalana. Per a comprovar-ho, només cal escoltar les seves participacions diàries en l’espai La Paraula del Dia, al programa El Món a RAC1 que presenta en Jordi Basté.

Per això mateix sorprèn que el llibre estigui escrit en un llenguatge no-normatiu, és as dir, que hi trobarem una gran quantitat de buenos, allavorens, antes, pues, etc.

Sé que en Ramon Solsona, va explicar-ne els motius en un dels seus espais a RAC1, però aquell dia no vaig poder escoltar-lo.

Es tracta d’un llibre divertit i fàcil de llegir que per les explicacions, en primera persona d’en Venerando Mallons Cachaldora, ens permet comparar les formes de vida posteriors a la guerra i les més actuals.

Share

Aicnàlubma, de Joaquim Maria Puyal

6 respostes

Títol: Aicnàlubma
(Reflexions sobre la societat i els mitjans – Propostes per a la nova televisió)
Autor: Joaquim M. Puyal i Ortiga
Editorial: Columna
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-6641-372-5
Preu: 23,50 €

Joaquim M. Puyal, l’home de les transmissions dels partits del Barça a Catalunya Ràdio i molt abans a Ràdio Barcelona 2 (on malgrat que ho amaga també va transmetre partits de l’Espanyol), fa amb aquesta important obra una reflexió sobre quin paper tenen en la societat els mitjans de comunicació en general i la TV en particular.

En un moment del llibre, el seu autor, es pregunta que si quan algú truca al timbre de casa nostra, dediquem uns segons a pensar si el deixem entrar o no, si la presència d’aquella persona ens és o no és oportuna, per què quan engeguem la TV ho fem irreflexivament, deixant entrar el seu discurs als racons més íntims del nostre espai???

Anal·litza el paper que tenen o haurien de tenir tant la TV pública com la TV privada. No deixa passar per alt el paper negatiu que han tingut els canals privats espanyols sobre la normalització de la llengua catalana, i com malgrat tractar-se d’una concessió del govern espanyol (concessió pública) han pogut actuar i actuen totalment d’esquena a les lleis autonòmiques que malden per a protegir i fomentar les llengües de l’estat espanyol diferents al castellà.

L’autor tampoc no oblida fer una mirada sobre la història més recent dels mitjans de comunicació (incloent-hi les xarxes socials telemàtiques), tant catalans com espanyols.

El llibre esdevé dens, està escrit en un tipus de lletra massa petit per al meu gust, adjunta 27 pàgines de bibliografia i conté 257 notes. Les quals són externes al cos del llibre, per la qual cosa, la seva consulta en dificulta en excés l’àgil lectura del llibre.

Sigui com sigui em permeto aconsellar-ne la lectura a tots aquells a qui agradin les interioritats dels mitjans de comunicació i els seus protagonistes i a qui se senti preocupat per la incidència d’aquests mitjans audiovisuals sobre la nostra societat.

Share

El Cau del Conill

3 respostes

Títol: El Cau del Conill
Autor: Cristian Segura Arasa
Editorial: Ediciones Destino
Col·lecció: L’Àncora
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-9710-191-2
Preu: 19,50 €

Es tracta d’un llibre sorprenent, molt amè de llegir i que en tot moment ens fa mantenir una mitja rialla sorneguera a causa de les aventures amb què es va trobant el principal protagonista del llibre l’Amadeu Conill, en la persona del qual l’autor fa una crítica mordaç sobre una determinada burgesia catalana. Aquella burgesia d’arrel catòlica, lectora de La Vanguardia, votant de CiU, socis del Barça de tota la vida, que es consideren molt catalans però que en el seus negocis, amb les seves amistats i amb part de la seva família utilitza, sense manies, la llengua castellana.

Amadeu Conill és un industrial fabricant de setrills que fa la major part del seu negoci exportant a països asiàtics. L’Amadeu es troba gairebé arruïnat a causa de  la crisi de l’enciam, una estranya passa que provoca malestar a tot aquell que menja amanida; motiu pel qual les vendes del setrills exportats per l’empresa de l’Amadeu Conill han caigut a mínims insostenibles.

Coneixerem totes les maniobres i conxorxes que el nostre Amadeu fa per a intentar remuntar la caiguda de la seva empresa, coneixerem també alguns detalls de la seva difícil vida familiar i com reacciona davant de la confessió d’un fill seu que es declara homosexual. Ai, quin drama en una família com la que protagonitza El Cau del Conill!!! I també assistirem a la separació matrimonial del patriarca dels Conill.

Ves per on!!!, finalment una de les sortides econòmiques i socials que trobarà l’Amadeu Conill, passa per acceptar la direcció general d’un dels clubs de futbol, el Reial Club Esportiu Espanyol de Barcelona que més ha odiat en la seva vida. Oportunitat que li ha arriba a través d’un mecenes japonès, que en el moment de la inauguració del nou estadi de l’Espanyol i el seu trasllat a Cornellà i malgrat que l’equip es troba a segona divisió, ha esdevingut l’home fort del consell d’administració del club blanc-i-blau i pel qual té un gran pla de projecció entre la població del Japó.

Tot plegat, esdevé, un interessant i distret embolica que fa fort!!!

Share

El Mar de la Tranquil·litat…

3 respostes

Títol: El Mar de la Tranquil·litat
Autor: David Castillo
Editorial: Proa
Col·lecció:  A Tot Vent [Núm 541 ]
ISBN: 978-84-8256-945-1
Pàgines: 224
PVP: 20,00€

Tan aquesta obra com l’anterior seva, No Miris Enrere (Premi Sant Jordi 2001), crec que es poden enquadrar perfectament en l’anomenada literatura urbana. En els llibres d’en David Castillo el seu estimat barri de El Carmel hi té un paper quasi protagonista. En El Mar de la Tranquil·litat l’autor ens fa una immersió en les formes de vida d’un cert segment de la població d’aquell barri i dels barris adjacents a Vallcarca i La Teixonera.

L’Àngel és un jove empresari arruïnat, sense feina i socialment més sol que la una que, en la seva fugida dels molts creditors que l’encalcen, deixa el seu actual domicili a l’anomenada zona noble i alta de la ciutat (Via Augusta), per a retornar al barri de El Carmel on va néixer i on ara viurà amb la seva mare. Es retrobarà aleshores amb els seus antics amics, el Freddy, el El Dani Casanellas, l’Èric, l’Adolfo, el Pepo, etc. A qui coneixerem a través dels flashbacks amb què l’Àngel, des de l’actualitat, ens farà viatjar als seus anys més joves. Assistirem a les seves decadents formes de vida i fins i tot a la mort d’algun d’ells.

També coneixerem la Blanca (una vella prostituta de qui l’Àngel n’està enamorat), i el Papitu (un vell anarquista desencantat), dos entranyables personatges fets d’una sola peça.

El llibre és dur, conté fragments amb violència i les trobades entre l’Àngel i la Blanca, la seva amiga prostituta que alhora era amiga de la Maria -una altra vella amiga del nostre protagonista-, no n’amaguen l’apassionada  sexualitat que s’hi desferma quan es troben sols, bé sigui en el prostíbul o en una luxosa habitació d’hotel.

També diré que el llibre està estructurat en capítols llargs, la qual cosa, sota la meva particular opinió, en dificulta una mica l’agilitat de la lectura.

Share

L’Arqueòleg

4 respostes

Títol: L’Arqueòleg (De Montserrat a Terra Santa perseguint un somni)
Autor: Martí Gironell
Editorial: Columna Edicions (Col·lecció Clàssica)
Pàgines: 378
Primera edició: novembre del 2010
ISBN: 978-84-664-1311-4
Preu: 21,50 euros

Després de l’inesperat èxit del seu primer llibre El Pont dels Jueus, Martí Gironell va publicar La Venjança del Bandoler (llibre que no he llegit), que malgrat aconseguir el premi Néstor Luján de novel·la històrica, tinc la sensació que no va aconseguir els mateixos èxits ni mediàtic ni de vendes.

Amb L’Arqueòleg, Martí Gironell, ens relata amb una barreja de realitat i fabulació les aventures del monjo montserratí Bonaventura Ubach, que l’any 1910 va deixar l’abadia benedictina per a emprendre un viatge cap a Terra Santa i Mesopotàmia amb la finalitat d’aplegar informacions que li permetessin il·lustrar una edició de la Bíblia en català, contrastar les Sagrades Escriptures amb els seus escenaris reals i adquirir diversos i importants materials per a donar contingut al que seria el Museu de l’Orient Bíblic del monestir de Montserrat que es va fundar un any després, és a dir, l’any 1911.

El llibre és una interessant descripció del viatge del monjo Ubach i de les vivències, tradicions i costums que s’hi va trobant durant la seva visita per les terres del pròxim Orient. Però com passava, sota el meu parer, amb El Pont dels Jueus, aquest llibre esdevé una mica superficial, vull dir amb això, que no aconsegueix atrapar el lector; no aconsegueix aquella agradable sensació de no poder deixar-lo de llegir i on les situacions resten una mica inacabades i amb manca de poder de seducció.

Sigui com sigui,  si en les seves pròximes obres, és capaç de polir aquestes mancances d’estil, Martí Gironell, pot arribar a ser un dels principals autors històrico-mediàtics en la nostra llengua.

Share

Les Terres Promeses

2 respostes

Títol: Les Terres Promeses
Autor: Joan Barril
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 248
ISBN: 978-84-297-6716-2
Preu:19,50 euros
Premi Sant Joan 2010

He trobat interessant i ben resolta, la idea d’en Joan Barril, de relatar dues històries esdevingudes en diferents espais temporals que finalment acaben tenint una important coordinació.

Tot i que el llibre passa quasi  en un únic escenari, el petit aeroport de l’illa cubana Cayo Tendido, l’autor aconsegueix donar-li un ritme àgil que el fa de bon llegir.

Robert Miranda és un ciutadà barceloní que es guanya les garrofes blanquejant diners i que en el que ha de ser el seu darrer treball, es troba tancat en el petit aeroport esmentat en el paràgraf anterior, quan un huracà obliga a interrompre-hi el trànsit aeri.

L’arribada a l’aeroport de Lucia, una anciana tetraplègica acompanyada d’un home silenciós que acabarà tenint un important paper en el desenllaç, desencadena els fets del llibre.

Lucia explica a Robert Miranda i a la dona amb qui aquest ha fet amistat, durant l’espera en les instal·lacions aeroportuàries de Cayo Tendido,  que ella va viure una situació similar, en el mateix lloc; però en l’any 1958, a pocs dies que Fidel Castro entrés victoriós a l’Havana.

En el relat de Lucia té un paper cabdal el germà petit dels Castro (Santiago), economista important a Wall Street, professor de la universitat de Harvard i que tenia per a complir un important encàrrec dels revolucionaris castristes.

La decisió ideològica que pren Santiago, al final del llibre, serà compartida per als lectors que creuen en el dret a canviar durant la vida qualsevol orientació personal.

Share