Arxiu de l'autor: Lia

Els jocs de la fam, de Suzanne Collins

Títol: Els jocs de la fam
Autor: Suzanne Collins
Editorial: La butxaca
Col·lecció: L’illa del temps
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-9267-121-2
Preu: 9,95€

Els Jocs de la Fam…. quina conya que té el títol, oi? Com si qui passés gana pensés que es un joc!!

Amb aquesta entrada, la Suzanne Collins ens fa viatjar per uns paisatges que més o menys, tots coneixem.

Es tracta de la lluita per la vida: o menges o se’t mengen.

L’Orwell ja en parlava fa molts anys, i el “Gran Germà” que semblava pura i dura fantasia, ciència ficció d’allò més surrealista ara seu al sofà, al nostre costat, i si no anem amb compte es cruspeix davant nostre les nostres pròpies crispetes!!!

Els gladiadors, els guerrers més forts, qui tingui menys escrúpols i més mala baba serà oportunament recompensat per tornar-se així… inhumà.

Sort que sempre hi ha hagut algú prou llest i prou valent per fer saltar el sistema, o si més no, posar-lo contra les cordes.

Vaig començar a llegir aquest llibre amb un punt d’escepticisme pensant…. “uiiii, un altra saga tipus Crepúsculo, una segona Stephanie Meyers…”

La Suzanne Collins, afortunadament, no té res a veure amb tot això, tot i que la cosa…. continuarà!

Share

Només socis, de Ferran Torrent

Títol: Només socis
Autor: Ferran Torrent
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 280
ISBN: 978-84-6640-904-9
Preu: 21,85€

Recordo que em vaig estrenar en aquest espai, vull dir en el Nosaltres, precisament amb un llibre del Ferran Torrent, El Bulevard dels Francesos (magnífica novel·la, per cert).

Ara ha arribat a les meves mans Només socis i m’ha fet passar més d’una estona aguantant-me el riure per dins, perquè la cosa té “guasa”, “retranca”, ironia i mala baba a parts iguals.

En aquesta novel·la en Torrent recupera els personatges de la mítica trilogia (Societat Limitada, Espècies Protegides i Judici Final). Aquí, l’exdetectiu Toni Butxana i l’exagent de policia Tordera han deixat d’empaitar-se com gat i gos i fan un front comú per convertir-se en Només socis.

Amb un negociet que suposa un desfalc de 5 milions d’euros a l’aspirant a alcalde Juan Lloris. (Ai pobret, quina ràbia li tenen).

A partir d’aquí les situacions agafen un caire cada cop més estrafolari, fins arribar a tenir contactes amb una cèl·lula del Mossad. Al·lucinant: el Mossad rondant per València per mirar d’atrapar a un exdetectiu que fuma caliquenyos, beu conyac sense mesura i li falta temps per dedicar-se, sobretot, a l’amor furtiu.

Fa passar una molt bona estona i també ens fa riure en aquells moments en què tanta falta ens fa.

Bona iniciativa això de la Marató Ferran Torrent! S’ho mereix!

Share

L’hivern de Frankie Machine

Títol: L’hivern de Frankie Machine
Autor: Don Winslow
Editorial: labutxaca
Col·lecció: labutxaca
Pàgines: 472
ISBN: 978-84-9930-369-7
PVP: 8,95€

Hola a tothom,

acabo de llegir aquesta novel·la negra-negríssima del Don Winslow: L’hivern de Frankie Machine.

És el primer llibre que llegeixo d’aquest autor i, la veritat, crec que li seguiré la pista perquè m’ha agradat suficient com per fer-ho.

El Frankie M. és un gàngster retirat. S’ha fet gran, té poc més de 60 anys molt ben portats però per fer l’antiga feina d’en Frankie s’ha d’estar en molt bona forma i ell ja “no té el cos per tantes jotes“. Ara es dedica a practicar el seu esport preferit: cavalcar les onades a les platges de Sant Diego com ha fet des de ben jovenet.

Per guanyar-se la vida (tot i que té un raconet amagat) ven esquers als pescadors i porta roba d’hostaleria neta i polida als restaurants de la zona.

Tothom estima en Frankie. És un paio educat, generós, amable i respectuós amb tothom, però… Ja hi som!  No es pot sortir de la màfia així com així i marxar alegrement. De sobte, tota la vida d’en Frank, que ell mateix s’havia ocupat d’organitzar a la perfecció per poder viure mes o menys tranquil, se’n va a fer punyetes.

En Frankie es veu obligat a recuperar el seu instint, la seva mítica destresa, tot allò que va fer que els antics companys de feina el bategessin com “la màquina”. Torna a vestir-se per matar i a mirar de cobrir-se les espatlles perquè no el pelin.

A tot això, és clar, sumeu-hi una filla a qui estima amb bogeria, una exdona que li fa la vida impossible, i una amant elegant, guapa i voluptuosa. En fi, els ingredients hi són tots, el punt de sal i pebre també, la temperatura de foc és la correcta i aquest guisadet fa un xup-xup que heu de tastar!!!

Una abraçada a tots els que llegiu!!

Share

Il·lusions òptiques

Títol: Il·lusions òptiques
Autor: Carles Zafón
Editorial: Proa
Col·lecció: A Tot Vent
Pàgines: 266
ISBN: 978-84-7588-223-9
Preu: 18,50€

Amics, acabo de sortir d’una capsa d’aquestes que fan servir els mags de circ o a les festes d’animació, on normalment fan posar una dona -rossa a ser possible- i vestida amb robes de les que fan lluentors tornassolades i pampallugues variades. (Alerta, que jo sóc morena i acostumo a vestir amb certa sobrietat, eh?).

Bé, un cop a dins, el mag agafa una serra o una espasa i, de la capsa de marres, en fa 3 o 4 trossos. Quan penses que la senyora estupenda ja és a punt per convertir-se en mandonguilles…. ¡¡¡PUM!!!, s’obre la caixa i la bona senyora està sencera i en perfecte estat de revista.

Així són les Il·lusions òptiques de les quals ens parla el Carles Zafón. Res no és el que sembla. Qui és el bo i qui és el dolent? Qui és la víctima i qui és el botxí? On s’acaba la veritat o la mentida i es converteix tot plegat en un gran farol?

Entre joc i joc, l’autor, val a dir que amb una elegància no exempta d’una bona dosi de fina conyeta, mig formal i mig sorneguer, passa revista i fa una bona estirada d’orelles al món editorial, al famós “skyline” de Barcelona i a la societat en general.

És molt entretingut, fa passar una bona estona i és capaç de fer-te rumiar una mica… que en aquests temps, la veritat, no va gens malament.

Share

La ratonera

Títol: La ratonera
Autor: Gordon Reece
Editorial: El Aleph Editores
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-7669-988-1
Preu: 17€

Hola a tots, nois i noies…

A veure, qui de vosaltres no ha llegit La ratonera? Doncs molt, molt, molt i molt malament!

És un llibret increïble. Té un punt, així en general, molt “teenager” però alhora, Gordon Reece aconsegueix crear una espècie d’atmosfera al més pur estil de Stephen King; és a dir, una por que no necessita ni sang ni vísceres, però que al cap i a la fi és por, i segons com més psicològic que plàstic.

Una mare enmig dels tràmits del divorci, gran advocada però alhora extraordinàriament covarda, decideix canviar de ciutat, de casa i una mica de tot, juntament amb la seva filla, una adolescent físicament molt poc agraciada, però especialment dotada per tot allò que tingui a veure amb l’intel·lecte.

La nena té la mala fortuna de compartir amb sa mare aquesta covardia que va més enllà de l’habitual… elles s’autoanomenen “ratolins”. És l’únic lloc on se senten segures: a la ratonera.

Troben una casa perfecte per aquesta finalitat: sense cotxes, sense veïns, sense visites inoportunes, sense, sense, sense,… però, un bon dia reben una visita tan i tan ingrata que aconseguirà que aquests ratolins surtin, finalment, de la ratonera… però amb unes ganes terribles de mossegar!

Com canvia la gent, per Déu!

Increïble!!!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

Giranto

Títol: Giranto
Autor: Diversos autors
Editorial: Proa
Col·lecció: Beta
Pàgines: 200
ISBN: 978-84-7588-262-8
Preu: 17,50€

Hola de nou a tots, amics!

Si no estic mal fixada, ara farà més o menys un any que vaig comentar un d’aquests reculls de Relats dels Pirineus. En aquest nou volum, observo que hi ha autors que repeteixen.

L’anterior tenia una temàtica més variada: parlava del paisatge, dels costums, de les festes, i de la tendència esotèrica que envolta tots aquests paratges tan boirosos…. Aquest, en canvi, se centra única i exclusivament en el tema de la memòria històrica.

Són 21 els autors que mitjançant el relat breu, ens donen la seva visió o la seva experiència personal en forma de records (dolorosos, tristos i terribles, la majoria d’ells) de com a les valls d’Àneu, al Pallars Subirà, al Pallars Jussà i a tants altres llocs dels Pirineus la repressió franquista i els danys col·laterals (cosins-germans) de qualsevol guerra van fer de les seves destrossant vides, sentiments, paisatges,… en fi, de tot i de forma brutal.

Encara que llegir aquestes coses no resulti amable, crec que és necessari precisament per fer honor al títol d’aquest recull, i si la memòria ens falla, sempre tindrem la sort de poder rescatar-la gràcies a aquests escrits imprescindibles.

Share

Cuentos reunidos

Títol: Cuentos reunidos
Autor: Bernard Malamud
Editorial: El Aleph Editores
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 343
ISBN: 978-84-7669-991-1
Preu: 29,95€

Abans d’escriure aquest comentari, crieu-me, m’ho he rumiat molt i molt perquè potser és un dels llibres més difícils de comentar que he llegit en tota la meva vida.

D’entrada s’imposa una confessió. A mi, personalment, els relats no m’acaben de fer el pes. Posats a escollir, m’estimo molt més el gruix i la consistència d’una novel·la amb el seu format convencional. El que passa és que cadascun dels relats que formen part d’aquest recull són una petita, molt petita, novel·la en si mateixos.

L’autor, amb els 50 -si, si, si, 50- relats que composen aquest recull, va deixant bastant clares les seves fixacions.

Jueus residents als EUA que no sé per quins set sous tenen una especial debilitat per Itàlia. I allí que se n’hi van….

Al principi, els relats tenen més seny que no pas bogeria, però a mesura que passen les pàgines és… No sé com dir-ho. Una de dos: o l’autor té un excés etíl·lic o el té el lector.

En el meu cas, dono fe que he llegit cadascun d’aquests relats en perfecte estat de revista, i no per això deixo de veure que a mesura que avança la lectura, hi ha cada cop menys seny!!!

Tot plegat és una crònica tenyida de mitja conya basada en el desencís, el fracàs i el desarrelament d’una sèrie de personatges que vagin on vagin, mai trobaran el seu lloc.

És tanta la tristesa que es respira a cada pàgina; el fracàs, l’últim instant… I el pitjor de tot: l’evidència de què és impossible sortir d’aquesta espiral d’amargura total i absoluta.

Nois, noies: és un llibre dur. Molt dur….

Share

Némesis

Títol: Némesis
Autor: Philip Roth
Editorial: Random House Mondadori
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-3972-333-2
Preu: 21,90€

Que bé que escriu aquest home. És un llibre dels d’abans, és a dir, seriós, curt, intens i profundament impactant. És el que li vaig regalar al meu marit per Sant Jordi.

La història transcorre en un poblet de New Jersey, Newark, que rep la visita d’una brutal epidèmia de pòlio. Aquesta malaltia se ceba amb els més menuts i causa veritables destrosses, tan psicològiques com humanes. Tot això, acompanyat d’una calor insuportable que sembla (o els sembla als habitants de Newark) que actua com a caldo de cultiu perquè l’epidèmia es faci més intensa i es reforci encara més.

En aquella època, l’estiu del 44, quan els fills grans lluitaven a la guerra i la gent ja tenia prou penúries per patir, apareix aquesta plaga devastadora per a la qual no hi ha ni antídot, ni remei, ni vacunes, ni res de res de res.

Els nens es moren un rere l’altre a una velocitat de vertigen sota la mirada atònita d’un mestre d’educació física que és el fil conductor de la trama i que veu, impotent, com la gent del seu poblet mica en mica va embogint, tornant-se recelosa, desconfiada i atemorida a cada segon que passa.

És dur, molt dur. Però també és molt bo.

Share

Un armari ple d’ombra

Títol: Un armari ple d’ombra
Autor: Antonio Gamoneda
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-9787-727-5
Preu: 18€

Aquest llibre fa de mal situar pel que fa al gènere. No és una novel·la, no és una autobiografia, no acaben de ser ben bé unes memòries, ni tampoc una crònica: és una barreja de tot això.

L’autor, utilitzant el desencant, el desencís, una apatia sàviament controlada, ens explica els primers 14 anys de la seva vida, des del naixement, fins als primers anys de l’adolescència.

El que passa és que és altament verídic. El seu pare, poeta, bohemi, addicte a la morfina, va morir just un any després del seu naixement, deixant-li un llibre de poemes, Otra más alta vida, amb el qual ell va aprendre a llegir tot sol i, alhora, a desenvolupar la seva vessant poètica.

Els malsons que va ocasionar la Guerra Civil a la ciutat de Lleó van trigar més que a bona part de la resta d’Espanya a fer-se evidents. Tenien una espècie de “calma chica” basada en la por, el terror… en fi, les coses de sempre, però tot i així van tenir una mena de temps per aprendre a patir.

La personalitat turmentada d’en Gamoneda no li va posar les coses gens fàcils. La vergonya de ser tan pobre, de passar gana, d’anar a escola amb sabates de noia amb els tacons rebaixats (amb la crueltat que poden tenir els nens amb aquestes coses), li va girar el cervell i el va convertir en un tipus estrany fins i tot per a ell mateix.

A tot això, la figura de la mare (és l’ombra de l’armari) que tanta por li fa obrir. Mare amantíssima, malaltissa, pobra d’esperit, però mare al cap i la fi, tan bona que és la gran inspiradora de la seva posterior obra… Per tot plegat crec que no se’n pot fer un comentari a la babalà. És bo llegir-lo.

Share

Els turons del tigre

Títol: Els turons del tigre
Autor: Sarita Mandanna
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 528
ISBN: 978-84-9787-724-4
Preu: 18€

Hola a tots, amics. Desitjo que hagueu passat una bona revetlla de Sant Joan i que no hagueu patit cap insolació a la platja. Aquí teniu el meu comentari d’aquest llibre fantàstic que acabo de llegir.

Els Turons del Tigre es desenvolupa a una zona de l’Índia poc coneguda o parlada als llibres. Es tracta del Coorg,  situat a una zona privilegiada pel clima i per l’aigua, a tocar de la selva, amb una vegetació exhuberant, amb unes flors, uns aromes, unes collites de cafè i te que són l’enveja de propis i extranys.

En aquest marc idíl·lic, neixen la Devi i el Devanna, una nena i un nen que ja de ben petits comparteixen jocs, aficions, baralles i fins i tot la família.

Mentre dura l’infància i l’adolescència, la Devi i el Devanna son ben bé carn i ungla però després, sobretot quan la Devi es converteix en una doneta, les coses, igual que els cossos, comencen a canviar per a desesperació d’en Devanna, que només té ulls per a ella.

Però la Devi té els ulls posats en el Machu, un cosí del Devanna que ha adquirit un protagonisme fora de tota norma per haver matat un tigre. La història d’aquest triangle es turmentosa, tremenda, hi ha molt d’amor, molt de patiment i molta desesperació.

De tota manera m’agradaria molt transmetre la meva sensació a l’hora de llegir aquesta novel·la. No és una lectura trista i desarrelada, no es parla de l’Índia des d’una perspectiva ni miserable ni ploranera. Ben al contrari. És un llibre vibrant i colorista, intens com els perfums que descriu l’autora. Amb uns homes i dones orgullosos i satisfets de ser d’on són. Fins i tots arrogants, atrevits i molt i molt valents, sobretot pel que fa a la seva relació amb els anglesos i la seva manera de fer les coses.

No seria correcte que us expliqués més xafarderies -ja us he dit prou!-. La història es llarga i complexa, molt entretinguda i en cap moment fa pudor de lliçó moral. Recomano aquesta lectura fervorosament. No crec que defraudi ningú.

Una abraçada a tothom!!!!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share