Arxiu de l'autor: Nosaltresllegim.cat

Quant a Nosaltresllegim.cat

Sóc en Martí Bou, l'administrador i editor del Nosaltresllegim.cat · · · Sóc periodista de formació i vaig estudiar a l'escola Nausica, a l'institut Montserrat i a Blanquerna. Com us heu quedat? Doncs jo m'he quedat amb una feina fantàstica, que és la de portar el Nosaltres! I vosaltres, llegiu? Sigueu part del Nosaltres!

En Pau Vidal ens explica El somriure de l’Angelica, d’Andrea Camilleri

2 respostes

@Ed_62 @Grup62 @PauetVidal

Nosaltres, avui tenim un escrit d’aquells que ens fa una il·lusió especial: en Pau Vidal, el gran traductor dels llibres d’Andrea Camilleri, ens ressenya El somriure de l’Angelica. Aquí el teniu!

Mig angelical mig diabòlic

En Camilleri té un pla. Un pla secret que, com tots els plans secrets, perquè funcioni no l’ha de descobrir ningú.

Jo no és que l’hagi descobert, però com que me l’ensumo, us l’explico aviam si trobeu que vaig errat d’osques.

Resulta que a mesura que el comissari Montalbano es fa gran les seves aventis sicilianegen cada dia més. No en el sentit ambiental o temàtic, de màfia i aquestes coses, no: en el lingüístic. Personatges que als primers episodis feien servir un italià tenyit esporàdicament de mots sicilians ara fan anar obertament el sicilià, morfologia inclosa, que és un dels trets, molt més que no pas el lèxic, que distingeixen els idiomes fills de la mateixa mare. Fins i tot el narrador, que al principi era quasi impecablement italianòfil, s’ha deixat anar gojosament i cada dia, per sort, sembla menys un locutor de la RAI, l’artificiosa cantarella dels quals és una de les coses més antipàtiques d’aquesta Itàlia que ens enlluerna tant.

Perquè, una de dues: o en Camilleri ja ha entrat definitivament en aquella fase de la vida que recuperes la infantesa, i per tant els mots que et van formar (i quan dic els mots vull dir tots els elements que componen el llenguatge, ja m’enteneu), o bé pretén recuperar la llengua siciliana per a la república de les lletres, una llengua que, com tots els anomenats dialectes itàlics, no té prestigi literari.

Vosaltres direu que això a nosaltres ens és igual, perquè en Camilleri que llegim no és en versió original sinó doblada. I en part tindreu raó. Però en part no. Perquè justament amb El somriure de l’Angelica s’està repetint un fet que ja va passar allà fa un parell d’anys, quan va sortir: que els lectors es van reenamorar d’en Montalbano. Entre la publicació massiva de títols i la reposició constant de la sèrie televisiva, el públic havia arribat gairebé a la saturació. I de cop i volta, vet aquí que arriba l’Angelica i amb el seu somriure (que no en va és una versió moderna del somriure d’una Angelica precedent, la de l’Orlando furioso d’Ariosto) torna a seduir els montalbanians. Però un servidor vostre, que ja el comença a conèixer una mica, sap que hi ha alguna cosa més. I aquesta cosa és la llengua amb què ens ho diu, la proximitat que ens la fa sentir tan familiar que és gairebé com si ens ho diguéssim nosaltres mateixos. I si no, mireu què deia l’altre dia en @joelbagur: “He xalat de nou amb #Camilleri a El somriure d’Angelica. I n’Enzo mallorquineja!” Doncs això mateix.

Pau Vidal

Quin luxe! En volem més, d’aquests escrits! Moltes gràcies, Pau!

Títol: El somriure de l’Angelica
Autor: Andrea Camilleri
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-297-7145-9
Preu: 15€

Share

Ha tornat, de Timur Vermes

3 respostes

@ColumnaEdicions @Grup62 @Min_Absoluta #Astrakan

En Roger s’ha llegit Ha tornat, de Timur Vermes, i ens el ressenya per a tots Nosaltres. I pel que explica… no us el podeu perdre!

No sabem com i tampoc ens interessa però ha passat: Adolf Hitler desperta en un descampat al Berlín de 2011. L’últim que recorda és romandre al búnker del Führer, tot esperant el final de la guerra.

Amb aquesta premissa tan seductora i un disseny gràfic molt ben trobat, Timur Vermes ens introdueix, de bon principi, en la ment de qui va ser el Führer d’Alemanya, ja que és el mateix Hitler qui ens ho narra tot. I quan dic tot… és tot! L’autor ens destapa com funciona la psique de l’Adolf amb una bona quantitat de monòlegs interiors i pensaments en els quals no ho hi ha cap concessió. No hi ha dubte: és ell.

És una novel·la sobre Hitler? No, però n’és el personatge principal.

És una novel·la humorística o és més aviat malèvola? Les dues coses alhora. Rius de coses que si les penses bé i durant massa estona no tenen gràcia. Però rius molt! He estat donant-li voltes i crec que aquesta és la millor definició del que m’ha transmès la novel·la. Això sí, rius molt.

En primer lloc, una persona que va desaparèixer fa 70 anys s’enfronta al món actual. Resulta molt còmic. A més, si aquesta persona és la reencarnació de l’anticrist a Occident ho és encara més: Hitler analitzant la programació televisiva o intentant entendre internet. No té pèrdua!

No obstant això, en moltes d’aquestes situacions a priori còmiques, és el mateix Hitler qui ens treu els colors ridiculitzant, d’una manera brillant, les democràcies europees, amb constants comparacions amb el Berlín del Tercer Reich, amb referències a personatges i episodis històrics. En aquest sentit, Timur Vermes ens aclareix qualsevol dubte històric amb una sèrie de notes on contextualitza els personatges i les situacions mencionades per Hitler. El paral·lelisme entre ambdues èpoques històriques posa la pell de gallina.

La novel·la s’oxigena repartint aquestes situacions hilarants, que creixen al mateix ritme que la novel·la i el lector. Un lector que aprèn a llegir a Hitler a mesura que passa les pàgines. La veritat és que acabes empatitzant en alguns moments amb Hitler, fet que produeix un curtcircuit molt notable.

En aquest context, hom creuria que Adolf Hitler no tindria altre remei que canviar i adonar-se que ja no són els temps del Reich, i que els alemanys, i Europa en conseqüència, han canviat. Però heus aquí que hom escolta el que vol escoltar, i entén el que vol entendre. I a vegades les coses sí que són el que semblen.

Una crítica mordaç a la societat i la política actual en el marc d’Alemanya, però extensible a tota Europa. Una Europa on, poc a poc, Adolf Hitler, almenys el de la novel·la, torna a tenir un lloc. I això potser ja no és tant divertit.

Absolutament recomanable en tots els sentits!

Nosaltres no ens el perdrem! Gràcies, Roger!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Ha tornat
Autor: Timur Vermes
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-664-1716-7
Preu: 19,33€

Share

L’Església davant de la cruïlla, de Francesc Torralba

1 resposta

@Ed_Portic @Grup62

Hi ha moments en què alguns de Nosaltres perseguim els llibres per ressenyar. Aquest és el cas de l’Albert Sànchez, que quan va veure que Pòrtic havia publicat L’Església davant la cruïlla, de Francesc Torralba, va córrer a demanar-nos-el per poder-lo ressenyar. Aquí teniu el seu escrit!

Fer la ressenya d’un escriptor que coneixes sempre resulta especial. Vaig coincidir amb el Dr. Francesc Torralba a la Facultat de Psicologia i la de Ciències Religioses en diverses matèries, gaudint-ne en totes elles de la seva docència. Les seves classes resultaven rodones, farcides d’autors i de cites per donar consistència a les seves explicacions, sempre suggerents. Aquesta mateixa descripció de les seves classes la podríem fer del seu llibre L’Església davant la cruïlla.

El llibre té tres parts ben definides: un repàs a la producció teològica i literària del papa Benet XVI; una reflexió sobre l’entorn de l’anterior pontífex i sobre el moment actual del món i l’Església; i per últim, el mateix tipus de repàs amb el nou papa Francesc i la seva producció literària com a bisbe per orientar-nos vers l’aprofundiment en els reptes de l’Església en el moment actual.

He de dir, sincerament, que la primera part em feia una certa mandra per voler passar directament a la reflexió de l’actualitat i les propostes de camins per superar els reptes futurs, però la síntesis feta per l’autor se m’ha fet breu i, alhora, interessant. Les altres dues parts parlen de què ja preveia: per on ha d’anar el diàleg entre creients i no creients, fe i cibercultura, etc.

Aquest és un llibre que suscita reflexions i obre camins sustentats en diversos autors per tal que puguem obrir-nos a d’altres lectures que, si no fos per aquest escrit del Dr. Francesc Torralba, potser no ens resultarien tan atractives.

L’Església davant la cruïlla és un molt bon llibre de lectura per a tots aquells que vulgueu reflexionar sobre la interacció entre l’Església i el món, sigueu creients o no.

Moltes gràcies per la ressenya, Albert! Segur que molts de Nosaltres s’interessaran pel llibre d’aquest gran intel·lectual que és en Francesc Torralba.

Títol: L’Església davant la cruïlla
Autor: Francesc Torralba
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Visions
Pàgines: 328
ISBN: 978-84-9809-255-4
Preu: 17€

Share

El vell rei a l’exili, d’Arno Geiger

2 respostes

@Ed_Proa @Grup62

En Roger s’ha llegit El vell rei a l’exili, d’Arno Geiger, i ens el ressenya per a tots Nosaltres:

Arno Geiger ens explica, amb episodis endreçats cronològicament, com el seu pare August i tota la família afronten la creixent demència i Alzheimer del cap de la família. Vist així, a priori, hauria de semblar un llibre trist i angoixant, ja que no conec ningú que no senti pànic davant l’Alzheimer. Una malaltia que t’esborra en vida.

Doncs res més lluny de la realitat. Arno Geiger no amaga el patiment i la incomprensió davant les situacions en què la malaltia els situa i, no obstant això, amb una prosa suau i delicada, deixa anar mica en mica una esperança que aconsegueix embolcallar d’un cert optimisme la gran majoria de pàgines.

És un llibre del qual n’he après. Un llibre on, per estrany que sembli, el passat no té tot el pes que es pot imaginar, ja que no és un llibre sobre l’Alzheimer, ni un llibre sobre la pèrdua de la identitat. És un llibre que parla de comprensió i descobriments, de la impossibilitat de fer comprendre la realitat a algú malalt; ja que l’objectiu ha de ser que se senti còmode en la seva pròpia realitat, on el concepte “tornar a casa” pot no ésser el que tots creiem.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El vell rei a l’exili
Autor: Arno Geiger
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 200
ISBN: 978-84-7588-399-1
Preu: 17,90

Share

I el ressò de les muntanyes, de Khaled Hosseini

1 resposta

@Ed_62 @Grup62

La Marta Gil ja s’ha llegit I el ressò de les muntanyes, de Khaled Hosseini, per poder-vos-lo explicar avui, que arriba a les llibreries!

Quan va arribar a les meves mans I el ressò de les muntanyes, el primer que vaig pensar va ser que potser hauria de posar-me al dia amb El caçador d’estels i Mil sols esplèndids, les dues primeres novel·les de Khaled Hosseini. N’havia sentit a parlar tant d’elles que tenia por d’haver-me perdut alguna cosa pel camí. Ara puc dir que segurament ha estat així i que hauré de posar-hi solució!

Amb tot, m’alegro d’haver llegit I el ressò de les muntanyes sense les expectatives que segurament haguessin creat les altres dues novel·les. Ha estat, per a mi, molt agradable descobrir la literatura de Hosseini: senzilla i sense floritures però plena, molt plena de vida. Des d’un primer capítol que posa els pèls de punta fins a un final igual d’intens.

I el ressò de les muntanyes ens explica la història de la Pari, una nena que, amb només tres anys, es veu obligada a separar-se de la seva família, en especial del seu germà l’Abdullah, amb qui està molt unida.

Al llarg de seixanta anys veurem créixer la Pari i els personatges que l’acompanyaran en la seva nova vida a Kabul: en Suleiman, la Nila o en Nabi, primer, i després a París, on la Pari formarà la seva pròpia família. També podrem conéixer altres personatges i ambientacions, però sempre amb Kabul i Afganistan a l’horitzó, perquè Hosseini ens ofereix una lleugera pinzellada històrica: passarem d’un país relativament modern, a un d’ocupat pels talibans, fins arribar a l’última etapa, la de la intervenció de les tropes americanes i la necessària entrada dels cooperants estrangers que ajudaran en la recuperació del país, això sí, infectada per la presència dels senyors de la guerra.

En definitiva, és una novel·la sobre l’amor, sobre com ens cuidem els uns als altres i com les decisions que prenem no ens afecten només a nosaltres, sinó que són la causa de com seran i actuaran les generacions futures.

Aquí teniu el primer capítol en pdf i la presentació de Khaled Hosseini de I el ressò de les muntanyes:

Títol: I el ressò de les muntanyes
Autor: Khaled Hosseini
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-297-7104-6
Preu: 20€

Share

El meu diari de la Lliga, de Puyol, Iniesta, Sergio García, Sergio Ramos…

Deixa un comentari

@ColumnaEdicions @Min_Absoluta @Grup62

La Bibiana ens parla d’un diari molt especial…

La mare m’ha regalat un llibre molt curiós. Ella es va fer l’any passat de les #noiestwitterBarça i des d’aleshores està més atenta al futbol que abans perquè ara quan juga el Barça ho piulen al Twitter i fan molta broma animant l’equip. Potser és per això que ha pensat que m’agradaria aquest “diari”, perquè així podrem jugar ella i jo (jo encara no tinc Twitter!).

Es tracta d’un llibre que et permet seguir tots els partits de Lliga, perquè hi pots posar les dates, la previsió de resultat (la teva porra, vaja!), l’alineació… i després comparar-ho amb el que passa al final. Està ordenat per jornades.

Al principi hi pots posar informació del teu equip i adaptar el diari als teus gustos, personalitzar-lo… També hi ha acudits dels de Crackòvia que estan molt bé. M’ha agradat molt la possibilitat de fer-li una entrevista a mon pare per veure com era el Barça quan ell era petit!

Les últimes pàgines tenen espais que crec que podrem fer a mitges amb alguns companys de classe, perquè el curs passat érem molts els que anàvem seguint què passava amb el Barça i m’imagino que aquest curs que és a punt de començar serà igual. El portaré a l’escola, doncs!! Força Crackòvia! I que tingueu un bon curs i una bona Lliga!!!!!!

Moltes gràcies, Bibiana! Que vagi bé el curs!

Títol: El meu diari de la lliga
Autor: Minoria Absoluta
Editorial: Columna
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-664-1715-0
Preu: 14,95€

Share

El vell rei a l’exili, d’Arno Geiger

2 respostes

@Ed_Proa @Grup62

La Gisela s’ha llegit El vell rei a l’exili, d’Arno Geiger, i ens el ressenya per a tots Nosaltres:

El vell rei a l’exili, d’Arno Geiger, és un exercici valent. Molt valent. És un llibre dur i dolç alhora.

Com va comentar el Martí quan va ressenyar l’edició que n’havia fet El Aleph, és un llibre una mica complicat per tots aquells que hem viscut algun episodi de senilitat i Alzheimer a la família. No deixes de veure en les coses que explica Geiger una mica el que has pogut viure a casa.

Comencem a viure en una societat on les persones grans han deixat de tenir el rol que podien haver tingut. Eren guies i ara, per molts, són un pes a carregar. En molts casos han deixat de ser els que tiraven del carro per convertir-se en la raó del cotxe escombra. I això fa mal. La qualitat de Geiger és saber explicar això amb una clarividència i amb una tendresa que feia temps que no llegia enlloc. Saber explicar que el seu pare, que havia estat aquell rei, comença a exiliar-se del món sense ser-ne conscient.

I finalment, no només és un retrat dur i dolç, sinó que també pot ser una raó per tirar endavant. Per dir “ep, que això no és només cosa meva”, i afegir-hi un “ens en sortirem”, tot aprenent de la malaltia i el dolor, que aviat es converteix en un amor inexplicablement… en l’amor que tots sentim pels nostres pares i avis.

La nostra gent gran. Perquè és nostra i de ningú més. I aquesta condició única és la que ens fa estimar-nos-els malgrat tots els impediments vitals. I Geiger, això, ho explica molt i molt bé.

Tant si la malaltia és en el vostre entorn com si no hi ha estat mai, no us perdeu aquest llibre. Us agradarà i, potser sense voler, us ajudarà.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El vell rei a l’exili
Autor: Arno Geiger
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 200
ISBN: 978-84-7588-399-1
Preu: 17,90

Share

L’estiu que comença, de Sílvia Soler

5 respostes

@Grup62 @Planetadelibros

La Marta Gil s’ha llegit un dels llibres que, sens dubte, molts de vosaltres portareu amunt i avall aquestes vacances! Aquí teniu la seva ressenya de L’estiu que comença, de la Sílvia Soler. I si no el porteu a sobre… malament!

Als que ens agrada la lectura o, més concretament els que devorem llibres, sovint ens trobem que després d’haver llegit un llibre d’aquells on als protagonistes els passa absolutament de tot (persecucions, volcans que entren en erupció, assassinats, robatoris…) busquem una obra que ens expliqui una història senzilla, normal, del dia a dia… Això sí, ben escrita.

I aquest és el cas de L’estiu que comença que, segons la Sílvia Soler, la seva autora, és “una novel·la on no passen moltes coses però al mateix temps passa tot, com la vida”.

L’estiu que comença és la història de dues famílies, els Reig i els Balart, o més aviat de la Júlia i l’Andreu, els primers fills de totes dues famílies a qui acompanyarem al llarg de cinquanta anys de la seva vida. I durant aquestes cinc dècades viurem amb ells situacions que qualsevol de nosaltres podríem viure: la pèrdua d’un familiar, el primer amor, el naixement dels fills, un matrimoni fallit…

I durant tot aquest temps, hi ha un espai que apareix constantment: un poble imaginari anomenat Sorrals i una casa a la platja amb un jardí farcit de magnòlies i gessamí, que any rere any apareix per estrènyer el vincle entre les dues famílies, per difícils que siguin els temps i les experiències. I un brindis que es repeteix sempre en la celebració de l’aniversari de la Júlia i que dóna títol al llibre que, coincidint amb Sant Joan i el solstici d’estiu, serveix com el cap d’any per donar pas als bons propòsits i fer net de tot allò que deixem enrera.

L’estiu que comença és una d’aquelles novel·les maques perquè sí que, sense grans floritures, ens commou i ens emociona mentre l’anem llegint, i que ha fet que la Sílvia Soler sigui mereixedora del Premi Ramon Llull d’enguany.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: L’estiu que comença
Autor: Sílvia Soler
Editorial: Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-9708-257-0
Preu: 21,50€

Share

Algo ha pasado, de Joseph Heller

1 resposta

@ElAlephEditores @Grup62

La Marta Gil se’ns estrena al Nosaltres amb un escriptor nord-americà de referència del s.XX! Aquí teniu la seva ressenya:

L’any 1961, va aparéixer publicada als Estats Units una novel·la titulada Catch-22, aquí traduïda com a Trampa 22. La novel·la, que fa una crítica satírica de l’ètica militar dels Estats Units en l’època de la guerra del Vietnam, es va convertir en poc temps en un èxit literari molt important, portant el seu autor, Joseph Heller, a l’escena dels escriptors nord-americans amb cert reconeixement literari d’aquell moment.

Algo ha pasado va ser la seva segona novel·la, però no va paréixer fins deu anys més tard. Aquí canvia l’ètica militar per l’American Way of Life, el somni americà. Això sí, sense canviar l’estil sarcàstic i crític amb què es va donar a conéixer amb Trampa 22.

Algo ha pasado parla de Bob Slocum, un executiu d’èxit, ja en la quarentena, durant els anys setanta. Però la gràcia de Bob Slocum és que el seu personatge representa un estereotip. Es diu Bob, però podria dir-se X. Només cal que sigui nord-americà, que tingui una família, una casa i una feina ben pagada en una empresa més o menys exitosa. Això sí, tot ben banyadet en la doble moral americana que tots coneixem. Podria ser qualsevol executiu de la Ford dels anys seixanta.

A mida que anem avançant, descobrim que en Bob no és feliç… però que ningú no ho ha de saber. La seva dona beu una mica massa, ell treballa en una empresa fent una feina que no sap ben bé si li agrada fer, i amb els seus fills la relació no és precisament bona (la filla està en plena adolescència, el mitjà odia la gimnàstica i el petit té una paràlisi cerebral). I el problema de tot plegat no és la manca de felicitat, sinó que d’una manera o altra ha de creure que té aquesta felicitat. O el que és el mateix, no pot ser que tenint el que té i essent qui és no sigui feliç!

Hi ha un moment, al principi del llibre, que mostra perfectament aquesta idea. En Bob ens està explicant com és la feina, els companys que té i com es relacionen entre ells, i va parlant de les relacions amoroses o sexuals que passen, perquè l’empresa permet les relacions entre companys encara que estiguin casats amb altres persones, i perquè això també permet les xafarderies per comentar amb qui o com es mantenen aquestes relacions. Això sí, no es permet parlar de les relacions que hagin pogut tenir amb la pròpia esposa perquè seria una falta de respecte.

Heller utilitza en Bob per fer una crítica brutal de l’estil de vida americà. Les descripcions detalladíssimes de cada situació viscuda a la feina i amb la família, que explica constantment, fan pensar que ens hem ficat en un laberint d’on no podem sortir. La sensació arriba a ser fins i tot angoixant, però aquesta és sens dubte la gràcia de l’estil de Heller: ens fa viure casi en la pròpia pell el que passa dins del cap d’en Bob.

Gràcies per l’escrit, Marta! Aquest llibre té molt bona pinta!

Títol: Algo ha pasado
Autor: Joseph Heller
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 624
ISBN: 978-84-1532-586-4
Preu: 22€

Share

Inferno, de Dan Brown

Deixa un comentari

@Ed_Empuries @Grup62

En Marcel s’ha llegit Inferno, de Dan Brown, i ens el ressenya per a tots Nosaltres!

He d’admetre que aquest és el meu primer Dan Brown. Fins ara només m’havia creuat amb ell -si se’n pot dir així- a les pel·lícules d’El codi da vinci i d’Àngels i dimonis i em va semblar que els arguments eren trepidants. Doncs amb Inferno, déu n’hi doret!

Tenint en compte que tota l’acció del llibre passa en un periode de temps de, amb prou feines, un parell de dies… té el seu què, perquè ha estat (si fa o no fa) l’estona que he trigat en devorar aquest llibre. L’únic que m’ha impedit trigar aquest parell de dies en llegir aquesta novel·la protagonitzada per Robert Langdon ha estat la curiositat, però no només la de saber què passava al capítol següent.

Com bé explicava en Kim al seu post del Nosaltresllegim, aquest llibre es llegeix amb una enciclopèdia al costat! És fascinant agafar el punt de llibre, deixar-lo on ets en aquell moment, en aquells jardins Bóboli, i anar al Google per veure la pinta que tenen! I qui diu els jardins Bóboli diu els quadres de Boticelli o els passadissos entre els palaus dels Mèdici!

Com ja deveu saber, el llibre situa el conegut professor de simbologia de Harvard en un hospital de Florència amb la memòria una mica perjudicada. Amb la doctora Sienna Brooks aniran amunt i avall, fugint d’uns misteriosos perseguidors a través de la ciutat de Florència, Venècia i una altra que no us explicaré per no aixafar-vos la guitarra final. Tot amb dos fils conductors: La Divina Comèdia de Dante i l’amenaça d’un atac biològic mundial per acabar amb la superpoblació. Alerta, que això no és poca cosa!

Aquest estiu, si no teniu diners per viatjar a Itàlia de vacances, no ho dubteu: feu-ho de la mà de l’Inferno de Dan Brown. No us en penedireu!

Aquí teniu el primer capítol en pdf, la pàgina oficial del llibre i el booktràiler.

Títol: Inferno
Autor: Dan Brown
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 640
ISBN: 978-84-9787-862-3
Preu: 22,50€

Share