Arxiu de l'autor: Nosaltresllegim.cat

Quant a Nosaltresllegim.cat

Sóc en Martí Bou, l'administrador i editor del Nosaltresllegim.cat · · · Sóc periodista de formació i vaig estudiar a l'escola Nausica, a l'institut Montserrat i a Blanquerna. Com us heu quedat? Doncs jo m'he quedat amb una feina fantàstica, que és la de portar el Nosaltres! I vosaltres, llegiu? Sigueu part del Nosaltres!

Avui sopo gratis i miro el Barça a fora. El llibre d’El Convidat

Títol: Avui sopo gratis i miro el Barça a fora. El llibre d’El Convidat
Autor: Albert Om
Editorial: Empúries
Col·lecció: No Ficció
ISBN: 978-84-1509-816-4
Preu: 23€

Avui us volem parlar del llibre d’un dels fenòmens televisius de la temporada: El Convidat. Durant les més de dues-centes pàgines del llibre publicat per Empúries, Albert Om ens va explicant amb tot detall les gràcies i les misèries de les persones que l’han anat convidant durant les dues temporades.

Així doncs, és només a través d’aquest llibre que descobrirem coses com ara que Pilar Rahola confessa off the record que això de trencar llits és mentida, o si més no que les causes no són ben bé les que va dir, ja que aquests fets van passar durant una època en la qual ella… no estava tan bé com ara.

És curiós saber també que en realitat el Tourette de Quim Monzó és fals. Que va escollir aquesta malaltia per donar un punt distintiu a la seva figura mediàtica, o que els dibuixos de Pilarín Bayés en realitat els fa la Capdevila.

Amb un estil àgil, distès, desenfadat però també punyent –sobretot quan treu les misèries-, Albert Om ens fa una repassada a una vintena de personatges que molt sovint no ens interessen gens però que, un cop ens en descobreix la marca dels calçotets, se’ns fan tan propers que no els podrem oblidar mai.

Aquest no només és un “llibre-solució” per aquells qui no sapigueu què regalar per Reis, sinó que també augurem que serà un dels títols més venuts el proper Sant Jordi.

I si no, al temps!

Share

Llibertat

Títol: Llibertat
Autor: Jonathan Franzen
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 816
ISBN: 978-84-6641-341-1
Preu: 25€

“Mare de Déu de Tots els Dolors!”. Això és el que l’Oriol ens podria haver dit perfectament quan li vam fer arribar el Llibertat de Jonathan Franzen. Només pel pes -però també perquè segons com li surt la Teresina que porta a dins- ja podria haver clamat al cel. Però no. Va ser dir-li que teníem aquest llibre i va venir volant a buscar-lo… Estava esperant aquest llibre amb candeletes!

I ens n’ha fet una ressenya molt xula! Gaudiu-ne!

Benvinguts a l’anomenada “gran novel·la americana del segle”: Llibertat. Cordeu-vos el cinturó de seguretat, respireu profundament i prepareu-vos per un viatge que no oblidareu mai: Llibertat. Després de llegir aquesta joia és difícil no deixar-se portar per l’emoció i sobrepassar-se amb els elogis així que intentaré parlar-ne sense que se’m vegi gaire el “plumero”.

Jonathan Franzen ha contruït sense presses (nou anys de gestació) una novel·la de forma senzilla, de tall clàssic podriem dir, sense estridències ni temptacions de modernitat, gairebé una peça del dinou. Entenguem-nos, Llibertat és una novel·la moderna, contemporània, rabiosament actual però té la capacitat moralitzant d’un Balzac, d’un Zola; la visió quasi clínica dels personatges, la capacitat per disseccionar els protagonistes, cada un dels seus pensaments, les seves accions, les pors, els sentiments mes íntims o les imprescindibles màscares.

El matrimoni Berglund, la Patty i en Walter, els seu fill, i l’amic de la parella Richard Katz són els personatges principals d’aquesta història que transcorre als Estats Units. O potser caldria considerar el marc, els Estats Units, com l’altre gran personatge de la peça.

Seguirem els anys d’infantesa de la Patty, les experiències universitàries d’en Walter, les ascensions i caigudes d’en Richard al món de la música o els negocis d’en Joey alhora que viatjarem per les administracions Reagan, Bush pare, Clinton, Bush fill i Obama.

La petita història d’una família i la gran història d’un imperi. Del micro al macro. De les petites, doloroses, misèries d’una mentida dita per amor a la horrible ferida d’un atac terrorista o d’una guerra cruel i injustificada (suposant que n’hi hagués de legítimes!). De com l’horror pot aparèixer en les nostres vides però també de com nosaltres podem triar participar o no d’aquest horror. I aquí entrem en la gran matèria, la moral, l’ètica, paraules que gairebé ens incomoden però que ens obliguen a fer-nos preguntes. I el que és més dur: respondre-les. Franzen no només denuncia amb lucidesa i una bona dosi de mala bava les perversions d’un sistema basat en el tot s’hi val a l’hora d’enriquir-se, també ens fa veure com n’és d’important prendre partit, ésser conscients i conseqüents, serem lliures quan assumim el compromís i la responsabilitat que la mateixa llibertat comporta.

Ens creiem lliures perquè ens han fet creure que vivim en llibertat, però Franzen ens ho qüestiona en aquesta impressionant novel·la.

No badeu. Llegiu-la. És veritat que tants elogis i crítiques afalagadores fan pensar més en una moda o una estratègia de màrqueting però Llibertat és literatura, bona literatura. Potser massa construïda, massa feta per agradar, però també feta per emocionar-se, per aprendre, per reflexionar i potser per fer d’aquest món un lloc millor.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

Quin llibre regalareu aquestes festes de Nadal?

Petits, grans, prims, gruixuts, pesats, lleugers, de tapa dura o tova… siguin com siguin, el Sr. Tió és capaç de cagar tot tipus de llibres.

No dubteu a posar-lo a prova, que sempre us sorprendrà: sigui amb un gran llibre d’aquells que les puntes arriben a punxar com el Jo confesso del Cabré, un mida mitjana com el Divergent de la Veronica Roth, o un petit format, ràpida lectura i postpartit de repercussió mundial com l’Indigneu-vos! de Stéphane Hessel.

I si patiu pel tronc (i el recte) més estimats d’aquestes festes, recordeu que sempre ens quedaran tres senyors que acaben rematant la feina un pèl més tard.

Oblidem-nos, però, del missatger i centrem-nos en el missatge. Perquè, sigui per ser “una solució” o un univers sencer, regalar un llibre sempre és una gran idea, no trobeu?

Durant aquest 2011 us hem explicat que nosaltresllegim un munt de llibres i, francament, ens costa força recomanar-vos-en només un perquè aparegui sota el nostre i vostre estimat Sr. Tió.

La veritat és que des del Nosaltres hem decidit que després de recomanar tant, ja és hora que recomaneu vosaltres.

Així doncs, i traient-nos “el mort” de sobre, volem que ens expliqueu a Nosaltres i a tothom: quin llibre regalareu aquestes festes de Nadal?

Share

Honest i necessari

Títol: Per una mort apropiada
Autor: Marc Antoni Broggi
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Llibres a l’abast
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-2976-855-8
Preu: 20,50€

Quan vam rebre Per una mort apropiada, de Marc Antoni Broggi, hi va haver un moment que ens va fer una mica de respecte el tema de qui de Nosaltres l’havia de llegir. El tema de l’eutanàsia i el com es porten a terme els últims instants de la vida d’una persona són qüestions delicades, i que no sempre ve de gust llegir. Però en Lluís-Emili ens el va demanar i ens n’ha fet una magnífica ressenya. Aquí la teniu:

L’honestedat comença amb el títol. Broggi explica perquè no parla de mort “digna”: el concepte de dignitat pot tenir unes ressonàncies “heroiques” que són lluny de la proposta de l’autor. Ell defensa una mort apropiada, en el sentit d’adequada i també en el sentit que el moribund se la fa pròpia: és la seva mort i cal que sigui com ell vulgui fins al darrer moment.

Una vegada i una altra va insistint en el canvi de perspectiva que cal en les persones que l’envolten: ell (o ella) no ha de ser el pacient i prou, se li ha de deixar ser l’agent d’aquest moment tant personal i intransferible. Totes les accions han de fer-se sota aquesta premissa, tant per part de l’entorn més íntim com pel que fa als professionals de la sanitat i a les institucions.

Els temes tractats són molts i importants: el dret a ser informat i a no voler ser informat, el dret a ser consultat sobre què cal fer en decisions importants com ara la continuïtat o no de tractaments, les intervencions arriscades, la sedació… Fins al darrer moment ha de poder (si n’és físicament capaç) intervenir sense que es prenguin opcions en el seu nom, ni que se suposi que es prenen pel seu bé.

El llibre conté un munt d’idees interessants sobre l’acceptació del fet de la mort propera, sobre la comunicació de les males notícies, sobre la companyia al malalt i la solitud, sobre el moment en què “la lluita que fins aleshores es mantenia contra la malaltia pot haver canviat de sentit i dirigir-se a conseguir la màxima qualitat de vida per al malalt que ha de viure el seu final”, sobre la compassió, sobre les “mentides pietoses”…

I també és ple de suggeriments i informació sobre l’eutanàsia, el Document de Voluntats Anticipades (DVA), el marc legal català i espanyol actual, i l’actitud dels professionals (destaquem com cada vegada que en té ocasió fa una gran lloança del paper de les infermeres). Fins i tot, al final, hi ha una breu incursió en el tema del suïcidi assistit.

Broggi afirma que, tot i la molta bibliografia que existeix, les millors aproximacions al tema de la vivència de la mort propera les troba en els artistes: poetes, novel·listes, cineastes… i d’aquí la multitud de cites il·lustratives.

¿A qui s’adreça el llibre? Que al cap i a la fi és el mateix que preguntar ¿a qui pot interessar? La resposta és senzilla: a totes les persones que un dia es moriran, a totes les persones que són, seran o poden ser a la vora de malalts, als professionals del ram de la salut, als legisladors, a les institucions polítiques i sanitàries. En resum: a tothom.

Share

Ja tenim guanyadora de la Marató Torrent!

Nosaltres, avui hem tingut un grata sorpresa quan ens hem disposat a penjar la ressenya de l’F.X de L’R i la Julie, de l’Isaac Marion.

El Ferran Torrent, de qui fa uns quants dies vam fer una marató de ressenyes tot repassant la seva bibliografia negra, ombrívola i nocturna, de comissaris emprenyats i de Butxanes amb mans fredes… ens havia fet un comentari al post de la Marató Ferran Torrent!

Si no ens creieu, podeu seguir l’enllaç anterior i ho podreu veure amb els vostres ulls. L’escriptor valencià ens ha escrit això fent servir el seu conegut, higiènic i magnífic sentit de l’humor:

Ferran Torrent ha dit:
01-12-2011 a les 12:27

Sóc Ferran torrent. M’agradaria tindre un llibre signat per mi. No en tinc cap i em fa il·lusió. Vote per “ombres en la nit” (francament, és la que m’interessa vendre)

No ens ho podeu negar. Fa il·lusió trobar-se amb un parell de línies com aquestes!

A part d’això… ja tenim guanyadora! I el seu nom és Lia!!

Moltes felicitats a la Lia, que va fer la ressenya de Només socis per la Marató Ferran Torrent, i que ara tindrà un Ombres en la nit signat per l’autor.

Lia, se t’ha girat feina! Voldrem una ressenya del llibre del Torrent.

Moltes gràcies a tots, Nosaltres, per participar a la Marató!

Share

Escola de princeses. Estrella per un dia… i per totes les festes que vénen

Títol: Escola de princeses. Estrella per un dia
Autor: Prunella Bat
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Escola de princeses
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-9932-538-5
Preu: 7,95€

Nosaltres, ja ens hem acabat la nova entrega de l’Escola de princeses. I aquest “ens” no vol ser pretesament inclusiu de tots els qui fem aquest blog, redactant-hi, comentant-hi o llegint-lo, sinó que es refereix a la meva filla i a una servidora. L’hem anat llegint a quatre mans durant setmanes, perquè m’he adaptat al seu ritme: mentre ella el portava cada matí a l’escola per fer els minuts de lectura de primera hora (a l’escola tenen el saludable costum de llegir cada dia abans de començar les classes), els caps de setmana jo arribava on ella s’havia quedat. Així, juntes, hem anat compartint les aventures de la Sunny -que pren molt de protagonisme en aquesta ocasió-; els seus pares -la Lena i en Dino, dos famosos cantants de rock folk-; en Hurka -un mànager que va a sac-; i, no cal dir-ho, de Les Quatre Fabuloses.

Voleu un titular? Ens ho hem passat molt bé! De fet, com sempre que llegim Escola de Princeses.

La meva filla troba que aquests llibres són simpàtics, precisament perquè “les protes” són l’antítesi de les princeses i “molen molt perquè són modernes i els agraden les mateixes coses que a nosaltres”. A mi això ja em queda una mica lluny (sincerament, no m’acabo d’identificar a aquestes alçades amb una noia que es posa una mena de casc amb braços per treballar de nit mentre un giny li aguanta l’ordinador, la beguda i li fa llum), però valoro l’esforç per crear llibres ben pensats per als nens i les nenes (especialment les nenes). Estan ben escrits, les trames enganxen, les protagonistes són interessants i enriquidores, les il·lustracions estan molt treballades…

En fi, que ara que vénen dies de festa amb els nanos per casa us recomano qualsevol dels títols de la col·lecció. A casa ja ens els hem cruspit tots i molt em temo que al ritme que creix la meva “partner”, pel que fa a aquestes lectures primerenques, aviat se’ns haurà passat l’arròs. Ai, quin greu! Les trobaré a faltar.

Share

L’enginy, de Gerard Guix

Títol: L’enginy
Autor: Gerard Guix
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: L’Illa del Temps
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-9932-651-1
Preu: 14,96€

ALERTA D’SPOILERS ALS LECTORS D’EL PRODIGI!!!

Nosaltres, l’Ivan s’ha llegit L’enginy, la segona part de la saga El Prodigi, i ens el ressenya a continuació.

Postapocalipsi nostrada! I de la bona!

L’enginy, de Gerard Guix, és el segon llibre de la saga que va iniciar El prodigi. En aquest llibre, el protagonista -l’Àxel- ja s’ha transformat en “El Prodigi” i ja ha tingut el primer enfrontament amb el seu enemic: l’Odin.

El marc de la batalla és una Barcelona destruïda, deserta, postapocalíptica i plena de cadàvers. De fet, aquests cadàvers que estan estesos per Les Rambles es converteixen en l’exèrcit de zombies que comanda l’Àxel. Els seu exèrcit rival són la resta de persones de la ciutat comtal que l’Odin ha convertit en homes llop.

En aquest llibre vivim una calma tensa, ja que els licantrops només es transformen quan es fa de nit, però mentrestant l’Odin s’ha de preocupar de contenir-los fins a la següent transformació en homes llop. A més, ha d’aconseguir un objecte que li permetrà decantar la balança a favor seu: una maleta aparentment inofensiva que està en poder d’un home desconegut.

La feina que haurà de fer l’Àxel durant gran part del llibre és establir aliances per poder lluitar contra Odin, però en el fons el que més el preocupa (o si més no, l’ocupa) és la transformació que va viure a la primera entrega de la saga.

L’enginy aclareix bastants dubtes i forats que es plantejava El prodigi i deixa la porta oberta a continuar llegint, i amb ganes, la tercera part d’aquesta saga que ha ideat en Gerard Guix amb Barcelona com a escenari.

El fet que hi hagi un exèrcit de zombies a la Diagonal, o que la gent s’aixequi d’on no s’ha d’aixecar al Cementiri de Montjuïc, o que l’Odin tingui el quarter general a la Torre de Collserola fa que aquest llibre sigui, com a mínim, d’allò més nostrat.

No cal anar a Estats Units (que és on sempre passa tot, pobrets!) per llegir històries de zombies com els de Walking Dead. Que no és bonic el carrer de Sant Pere Més Alt?

Si voleu seguir totes les novetats sobre la saga El Prodigi, aquí en teniu la pàgina de Facebook: http://www.facebook.com/elprodigi

Share

La necesidad del arte, d’Ernst Fischer

Títol: La necesidad del arte
Autor: Ernst Fischer
Editorial: Península
Col·lecció: Imprescindibles
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-9942-110-0
Preu: 16,50€

Quan ens va arribar aquest assaig sobre l’Art i sobre si existeix la possibilitat d’entendre’l fora del seu context social no ens vam preguntar qui se’l podria llegir. Ho teníem molt clar. Vam dir-nos: “donem-li a Núria que estudia Història de l’Art i podrà parlar amb propietat”… i així ha estat.

Nosaltres, una ressenya com aquesta és un luxe!

Ernst Fischer (Komotau, República Txeca, 1899 – Deutschfeistriz, Àustria, 1972) fou un filòsof especialista en Estètica i Art, i Ministre d’Educació al seu país. Destacà per ser un activista d’esquerres, defensor del comunisme i teòric marxista de l’estètica, essent un dels pensadors més brillants de la seva generació.

Probablement es tracta de l’únic clàssic marxista actiu que, encara en època comunista, va demostrar la reducció simplista de l’Art i de la literatura com a ideologia, destacant el seu interès per l’expressionisme literari. Sentia admiració pel caràcter abstracte i formal de la música i d’aquí obté una idea clau en el seu pensament: el contingut desenvolupa la forma i fa possible el naixement de noves formes que al mateix temps donen pas a nous indicis de comunicació estètica.

En el 1959 escriu el llibre La necesidad del arte. Molt han canviat les coses en cultura, política i societat des que es va publicar aquesta obra però algunes qüestions que planteja l’autor segueixen tenint vigència tot i el capitalisme. Per això, la llegibilitat del text amb una gran argumentació segueix sent clara, evitant en tot moment el problema de la temporalitat de l’Art.

Fischer té un concepte sobre les teories socials relacionades amb els conceptes artístics força discutibles. Afirmava que en una societat futura l’Art seria el fil conductor per crear, però que en tot moment s’hauria de diferenciar la feina de l’Art.

L’Art es transforma d’aquesta manera en quelcom que globalitza la sensibilitat i l’experiència humana. D’aquesta darrera idea extreu que, totes les cultures necessiten d’un impuls artístic que configura unitats sensibles de significat col·lectiu: l’obra d’Art.

Cal destacar que en tot moment podem veure una influència kantiana que apunta a l’originalitat inèdita no cognitiva ni psicològica del criteri del gust. Kant assegurava l’existència d’un sentit comú estètic que és el que mou el criteri del gust. Aquest concepte és present al llarg de l’obra amb un altre també força important: per realitzar una activitat artística és necessari trobar una funció decisiva en el desenvolupament de la capacitat imaginativa i creativa que defineix l’home lliure.

Durant tot el llibre s’intenta donar premisses per resoldre les idees que seran el fil conductor de l’assaig: és l’Art una activitat necessària per l’home? Quin lloc ocupa en les necessitats humanes el procés de creació artística? Existeix l’ideal de bellesa inassolible? Amb totes aquestes reflexions Ernst Fischer ens intenta resoldre un gran enigma: segueix sent l’Art necessari en l’actualitat?

Share

Jaume Cabré comenta “Jo confesso” amb els seus lectors

El dijous de la setmana passada, en Jaume Cabré va fer un acte a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona amb els seus lectors.

El fet és que Nosaltres n’estàvem al cas però… no hi podíem anar! Solució? Vam contactar amb un dels nostres nous fitxatges perquè ens ho expliqués.

“Amb qui?”, preguntareu. Doncs amb un de nosaltres que ha llegit, ha gaudit i ha comentat aquest Jo confesso d’en Jaume Cabré pel Nosaltresllegim: en Lluís-Emili.

Aquí teniu l’escrit que ens ha enviat d’aquest acte:

El dijous 18, a les set del vespre, a la Biblioteca Jaume Fuster (a la plaça Lesseps de Barcelona) hi havia una cua molt llarga de gent esperant per entrar a la sala d’actes. Va caldre donar números de tanda.

No era per veure un gurú de l’Internet 2.0 ni un director de cinema. Era per participar en un col·loqui amb un novel·lista.

Insòlit.

I que escriu en català. Encara més insòlit. I positiu, uns dies en què de notícies positives no es pot dir que n’anem sobrats.

Era que Jaume Cabré es prestava a comentar amb les participants del club de lectura que havien treballat Jo confesso tot el que havien anant trobant en el decurs d’aquesta lectura. Tot això a l’escenari d’una sala d’actes ben plena de persones interessades.

Les preguntes no van ser banals: com s’arriba a trobar l’ànima de la novel·la que fa que es pugui donar per acabada? Quina és la guspira inicial per encetar-la? El mal, és inherent a la natura humana? L’art redimeix? I l’amor redimeix?

I les respostes ho van ser tot menys banals: interessants, argumentades, intel·ligents i divertides. Explicant les arrels, el mètode, algun petit secret. I donant sempre la impressió que estava sincerament interessat en el diàleg amb els lectors.

I va acabar evocant Jaume Fuster, l’amic desaparegut que dóna nom a la Biblioteca.

La conclusió seria que és un gran escriptor que, a més, és una gran persona.

Gràcies, Jaume (Cabré)

Gràcies a tu, Lluís-Emili!

Ah! I no ens n’oblidéssim! Qui anava amb en Lluís-Emili era la Fita… i d’aquí molt poc publicarem què en pensa ella del Jo confesso.

Nosaltres, us podem assegurar que us agradarà. I molt!

Share

Ombres en la nit és el meu Ferrant Torrent més desitjat

Títol: Ombres en la nit
Autor: Ferran Torrent
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-6641-419-7
Preu: 21€

L’Ignasi ens fa arribar el seu comentari… si guanya li haurà de regalar a la seva xicota!

He tingut la sort que la meva parella -una addicta a la novel·la i a les llibreries- es comprés Ombres en la nit aquest cap de setmana. Ella encara n’estava acabant un (de fet, Jo confesso, que és ben llarg) i mentre no es ventilava les 200 pàgines que li quedaven jo li vaig agafat en préstec. Quan jo ja estava ben enganxat amb les històries del Santiago, ella s’ha acabat el Cabré i ha anat cap al Torrent…

Bé, confio que em toqui, perquè ara que ja l’ha començat el tenim a mitges, la qual cosa fa de mal fer, sobretot a l’hora d’anar a dormir. No li ve el son ni a la de tres i jo estic aturat emmig de la trama. És una qüestió matrimonial, ja ho veieu.

Share