Arxiu de la categoria: Drama

Una terra solitària, de Bel Olid

3 respostes

Títol: Una terra solitària
Autor: Bel Olid
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 120
ISBN: 978-84-9787-692-6
Preu: 16€

Una terra solitària, guanyadora del Premi Documenta 2010, és la primera novel·la de la Bel Olid (Mataró, 1977) que anteriorment havia escrit assaig i contes.

Maria, la jove protagonista i narradora, fa una radiografia de la seva vida a dos nivells, el familiar i el personal, i en dos temps barrejant el passat i el present. Una vida que no ha estat fàcil en cadascuna de les diverses etapes per motius diferents.

D’aquesta manera coneixereu els seus orígens andalusos, la relació amb la seva mare -i les seves parelles- i la seva germanastra durant la infantesa i la joventut, l’etapa d’estudiant, la del descobriment de la sexualitat i els seus dubtes i el principi de la maduresa.

Una terra solitària, escrita a base de descripcions i reflexions acompanyades per alguns diàlegs puntuals, m’ha semblat, Nosaltres, una novel·la totalment contemporània, d’iniciació, amb un to introspectiu i personal molt marcat, fins i tot diria que sincer. Sembla el relat que ens fa una amiga en una conversa de confessions mútues d’aquestes que de tant en tant necessitem tenir amb els amics.

Share

Setembre a Perugia

5 respostes

Títol: Setembre a Perugia
Autor: David Nel·lo
Editorial: Proa
Col·lecció: Beta
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-7588-267-3
Preu: 16€

La literatura té la capacitat de fer-nos viure històries que no són la nostra, de transportar-nos a altres vides, tot i que sempre intentem posar-nos una mica en el lloc d’algun dels protagonistes.

L’Hug, de mitjana edat i traductor de novel·les de l’italià al català, marxa un mes a Perugia, segons ell per traduir millor una novel·la que li han encarregat. En realitat, l’Hug fuig de la seva realitat, de la seva vida quotidiana, de la seva certesa. Però no sap què busca ni què trobarà a Perugia. Sap què hi va trobar fa anys, quan hi va anar com a estudiant, però i ara?

Hi troba en Paolo, completament diferent d’ell, que viu la vida intensament, amb ganes, amb delit. Amb en Paolo comparteix un temps d’amistat profunda, que no vol dir senzilla, que farà que l’Hug es miri amb uns altres ulls la seva vida.

És difícil identificar-te amb algú que penses que et queda tan lluny del que ets, però en el fons tots som molt semblants. La necessitat de fugir, de canviar, de trencar, i alhora de sentir-nos lligats al nostre entorn, a la nostra vida petita i còmoda, és compartida per la majoria de la població, tingui l’edat que tingui. I les reflexions i les pors, també. Aquesta necessitat de lligams és la que duu l’Hug a tornar a un lloc que coneix per escapar de la quotidianitat: moviment sense trencament, aventura sense descobriment; que canviï tot perquè no canviï res. I qui no hagi fet això alguna vegada, que aixequi la mà…

De manera que us proposo que us assegueu una tarda amb Setembre a Perugia, premi Roc Boronat, que us deixarà amb un regust a la boca que no sabreu dir si és del cafè italià que es beu l’Hug a Úmbria o si és que sentiu que no sou gaire diferents de l’Hug.

Share

Libro

3 respostes

Títol: Libro
Autor: José Luís Peixoto
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-7669-995-9
Preu: 20,50 €

Libro és la darrera novel·la del portuguès José Luís Peixoto, actualment un dels joves escriptors més reconeguts a nivell internacional. Al Nosaltresllegim ja hem comentat dues de les seves anteriors novel·les, Cementerio de pianos i Una casa en la oscuridad.

Amb aquesta novel·la, dividida en dues parts, Peixoto ha volgut mostrar als lectors una etapa de la història de Portugal que no havia estat gaire novel·lada fins ara: el fenomen de la immigració que va patir a la dècada dels 60.

A la primera part coneixereu la història de l’Ilídio, un noi abandonat per la seva mare que emigra a París deixant-li un llibre a les mans. Anys després l’Ilídio també marxarà cap a París buscant el seu amor d’adolescència, l’Adelaide, amb qui tindrà un fill que anomenaran Libro.

La segona part és narrada en primera persona per Libro, que ens explicarà detalls de la seva vida, i que gairebé el podreu identificar com un alter ego del mateix Peixoto.

Un aspecte que he trobat interessant i sorprenent durant la lectura d’aquesta segona part és la capacitat de Libro per comentar aspectes literaris de la primera part com ara l’argument i la relació entre alguns personatges, situant-se així aliè a la primera part de la narració. Crec que és un recurs molt intel·ligent de l’autor, com també el fet de jugar amb el títol de la novel·la i el nom d’aquest darrer personatge, Libro.

També he de dir, però, que durant la segona part a vegades és fàcil confondre el personatge de Libro amb el del seu pare Ilídio, ja que portes tota la novel·la atent a la història del pare i de cop i volta qui et parla és el fill.

Tot i així, Nosaltres, paga la pena llegir aquesta novel·la per veure l’evolució i la relació existent entre aquell primer llibre que al principi li deixa la mare a l’Ilídio quan l’abandona i el personatge final Libro.

Aquí teniu el primer capítol en pdf de Libro.

Share

D’acer, de Silvia Avallone

2 respostes

Títol: D’acer
Autor: Silvia Avallone
Pàgines: 344
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí [Nro 658 ]
ISBN: 978-84-297-6837-4
Preu: 18,50€

Quan una novel·la et desperta quelcom dins teu ja val la pena haver-la llegit. I quan, a més a més, t’atrapa i et captura de manera que no pots deixar de llegir-la i pensar en ella, encara és molt millor. Això és el que m’ha passat amb D’acer, de la Silvia Avallone.

Guardonada amb el Premi Capiello Opera Prima, aquesta novel·la va caure a les meves mans sense saber que al seu interior s’hi amagava una història magnífica.

No coneixia la novel·la ni l’autora de vint-i-sis anys que l’ha escrit. Per diversos factors, a més, la vaig començar pensant que era una nova novel·la adolescent, però m’ha impressionat el rerefons social que amaga entre les seves pàgines, les quals estan impregnades d’olors i colors que van des del fosc més intens al blanc més enlluernador, i els detalls en forma de paraules.

Al barri obrer de Piombino, les estacions es succeeixen any rere any sense immutar-se. A via Stalingrado, entre les parets d’un bloc de formigó, s’amaguen les vides de famílies humils entre les quals n’hi ha la de l’Anna i la Francesca, dues noies de 14 anys que en realitat són una sola. Al barri tothom les coneix i no els passa desapercebut el canvi que comencen a experimentar els seus cossos. Les noies es fan grans i això en un barri com aquest, on els adolescents creixen massa aviat, importa. Els seus pares no són ningú, homes que es trenquen l’esquena treballant a la Lucchini, la fàbrica d’acer que alimenta a mitja ciutat, però elles volen ser algú i marxar algun dia a l’Elba, l’illa que observen mentre prenen el sol vora el mar… un estiu més.

Si en voleu saber més d’elles i del seu interessant entorn, no deixeu de llegir el llibre… us prometo que no us deixaran indiferents!

Share

L’home que volia ser valent

1 resposta

Títol: L’home que volia ser valent
Autor: Nicholas Evans
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-2976-839-8
PVP: 21,90€

La Mon (Montserrat pels qui li miren el DNI) s’estrena amb Nosaltres amb L’home que volia ser valent de Nicholas Evans, autor també de L’home que parlava als cavalls a cau d’orella. Vau veure la pel·lícula? Els llibres són sempre millors!

L’home que volia ser valent és la nova novel•la de qui ens va fer viure intenses emocions amb el supervendes L’home que parlava als cavalls a cau d’orella, en Nicholas Evans. Sembla que la cosa vagi d’homes anomenats Tom, perquè el famós parlant eqüestre es deia igual que el protagonista d’aquest nou llibre.

En Tommy, un nen de vuit anys, viu els seus dies analitzant cada detall de les sèries i llibres sobre l’oest llunyà mentre intenta impedir que les batzegades que assoleixen la seva vida el facin caure.

Una mare alcohòlica, un pare distant i una germana, la Diane, plena de somnis. Aquesta és la que li dóna tot l’amor que rep. Un amor incondicional i sospitós que envolta un secret familiar. Tommy passa els seus dies demanant consell a una fotografia d’en Flint McCullogh -protagonista d’una famosa sèrie de cowboys dels anys 50: La Caravana- sobre com ésser un nen valerós i no pixar-se al llit.

Tractat amb un ritme ràpid i ple de misteri, l’acció es desenvolupa entre dos realitats. D’una banda el jove de vuit anys, el qual sembla no ser conscient encara del que està passant al seu entorn. Per altra, l’actual Tom. Un escriptor que ronda la cinquantena, divorciat i allunyat d’en Danny, el seu únic fill. Amb la relació paterna pendent d’un fil veu com ha fracassat com a pare i com a marit. No té cap mena de relació amb en Danny que combat a l’Iraq i que és acusat d’una de les més grans matances que ha fet EUA allà.

Ambdós mons es van intercalant per poder donar forma al personatge principal i poder així esbrinar quins són els monstres que l’han acompanyat des de petit.

Es tracta d’un llibre si més no dramàtic, però a la vegada càlid. Una calidesa que tracta sobre la valentia. De com un nen s’ha de fer un home per poder fer front al seu present i de com un home no deixa de ser nen i ha de seguir lluitant contra el seu passat.

M’he endinsat tant en la novel•la que gairebé semblava que en Tom Booker (protagonista de L’home que parlava als cavalls a cau d’orella) n’estigués fent de les seves per encisar-me. Simplement…fascinant.

Share

El mapa i el territori, de Michel Houellebecq

7 respostes

Títol: El mapa i el territori
Autor: Michel Houellebecq
Editorial: Empúries
Col·lecció: Anagrama/Empúries
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-9787-730-5
Preu: 21,90€

L’Oriol ens ressenya El mapa i el territori, de Michel Houellebecq, una de les veus de la literatura postmoderna (hipermoderna?). Sempre val la pena tenir-la en compte (la veu de Houellebecq i la de l’Oriol!)

Primer la forma: novel·la estructurada en un petit pròleg, tres parts i un epíleg. El pròleg bàsicament es podria titular “Història d’una caldea”, trepidant. A la primera part coneixerem al protagonista de l’aventura, Jed Martin, un personatge gris, mat, incapaç de tota empatia que gràcies a la mediocritat i l’esnobisme dels factòtums del món de l’art esdevindrà una primera espasa del mercat de l’art contemporani. A la segona part apareix el personatge convidat, el mateix Houellebecq, escriptor misantrop i depressiu encarregat d’escriure un text pel catàleg de l’ambiciosa exposició de Jed Martin. Tercera part, Houellebecq és assassinat, i seguirem la investigació de la mà d’un inspector de policia, Jasselin, a les portes de la jubilació.

Aquesta és la forma grosso modo, però de què parla El mapa i el territori? Houellebecq és un dels grans de la literatura contemporània, passant per alt els odis o les simpaties que pugui despertar. Ha estat un retratista lúcid i diabòlicament cínic de la nostra societat, massa punyent i provocador per ser només un enfant terrible. Però llegint aquest llibre tens la desagradable sensació que l’autor ha perdut la força, la ràbia, el cinisme salvatge de les seves anteriors obres. La novel·la respira decepció, desgana, costa trobar les espurnes del Houellebecq més erudit, filòsof, enamorat de si mateix o decididament gamberro; aquí es mostra pessimista i desangelat i amb una visió crua i mancada de tota esperança d’un possible futur millor.

No hem d’oblidar, però, que encara que una mica afònica, la de Houellebecq és una de les veus literàries més importants dels nostres dies i un autor de referència ineludible.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

Desolacions de David Vann… això sí que és la nit fosca de l’ànima!

7 respostes

Títol: Desolacions
Autor: David Vann
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 264
ISBN: 978-84-9787-735-0
Preu: 21,90€

Desolacions és la segona novel·la que em llegeixo d’en David Vann (vegeu Sukkwan Island…) i m’ha impressionat igual o més que l’anterior. Si en aquella eren un pare i un fill els protagonistes gairebé únics, aquí tenim una obra més coral. Tot i que els grans actors són un matrimoni madur -la Irene i en Gary-, hi trobem també la Rhoda -la filla- i en Jim -el promès, carregat de duros perquè és el dentista del poble- i en Mark i els seus amics marginals. Al seu voltant hi ha encara un petit grup de persones que tenen el seu interès, perquè serveixen per desencadenar inflexions en la trama -penso ara mateix en la Monique, una noieta que farà “obrir horitzons” a la vida d’en Jim, per exemple, però també hi ha un reputat metge de ciutat, els amics del Mark, la mare de la Irene…

La vida de les plantes era com la dels humans, plena de lluita i dominació, de pèrdua i de somnis que no es realitzaven mai o que ho feien molt breument. I allò era el pitjor, tenir una cosa i acte seguit no tenir-la, sens dubte allò era el pitjor de tot amb diferència.

David Vann és un artista en aquesta mena de retrats humans, plens de lluita, dominació, pèrdua, somnis que no es realitzen mai… i, en conseqüència, en tragèdies crues, sense melodrama, sense llagrimeta. Tomba per knock-out el lector gràcies a un directe enmig de l’estómac. Així. Pam! Ja està. En menys de tres-centes pàgines t’ha deixat sense defenses en un ring envoltat del fred i el gel d’Alaska.

Perquè si l’ús dels secundaris és mesurat, a gotetes, no passa el mateix amb Alaska, que és el gran torrent d’influència en la trama. El fred, la pluja, el vent, els boscos, els animals feréstecs, el color de la llum… tot es conjumina perquè els pobres humans només puguin anar cap a on van: la tempesta de desafecció.

Si ja vau llegir Sukkwan Island i us vau quedar amb ganes de més, estic convençuda que Desolacions us plaurà molt. Tanmateix, encara veig més clar el consell si no heu llegit mai aquest guanyador del Premi Llibreter: feu-ho ara. Us glaçarà l’ànima.

Share

Moon River

8 respostes

Títol: Moon River
Autor: Vicenç Villatoro
Editorial: Columna
Col•lecció: Clàssica
Pàgines: 184
ISBN: 978-84-664-1374-9
Preu: 17 €

Vicenç Villatoro aconsegueix a la seva darrera novel·la Moon River parlar-nos de l’amor, de la solitud i de la mort en un to tan càlid i serè que desitjaries que no s’acabés la història entre el Pere i la Maria. Una història que es desenvolupa durant un diumenge 11 de setembre, casualment com el d’aquest any, a l’Hospital Clínic de Barcelona.

Fruit de l’atzar, el Pere i la Maria -dues persones adultes, madures- coincideixen a una sala d’espera i d’aquesta manera es van coneixent, es van obrint l’un a l’altre explicant-se les seves malalties i les seves vides personals, que esdevenen buides i tristes, tot i que pertanyen a móns diferents. I així es va creant una certa complicitat entre els dos que fruit de la imaginació i de la soledat esdevé en un possible enamorament, una atracció física però bàsicament emocional, per necessitat. Potser es confonen?

La por a la mort, el pas del temps i les incerteses dels resultats mèdics són companys de viatge dels dos protagonistes, però una mort i un temps que cadascú d’ells ho viu amb diferent intensitat i perspectiva segons el punt en que es troben les seves malalties.

A aquesta novel•la, Nosaltres, podreu comprovar com la companyia i la comprensió en moments difícils poden arribar a equiparar-se en quelcom més profund que l’empatia, gairebé en l’amor. I amb la banda sonora de la cançó Moon River, de Henri Mancini.

Share

Fra Junoy o l’agonia dels sons

2 respostes

Títol: Fra Junoy o l’agonia dels sons
Autor: Jaume Cabré
Editorial: labutxaca
Col·lecció: labutxaca
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-9930-348-2
Preu: 9,95€

Alguna cosa em passa cada cop que llegeixo en Jaume Cabré: sento enveja. Enveja sana, ei!

Un monjo és enviat com a confessor a un convent de monges aïllat del món. Anys després és acusat dels pitjors pecats: heretgia, trencament del secret de confessió, males influències.

Això podria ser un horror de llibre. En canvi, és una novel·la apassionant on es barreja l’ànsia de poder d’un bisbe que vol el cap del monjo Junoy al preu que sigui per evitar que la seva carrera eclesiàstica es vegi compromesa; la misèria humana i la mesquinesa mental disfressades d’humilitat i sacrifici; i la ignorància i el papanatisme com a sinònims (en molts casos) de fe cega: sense capacitat ni voluntat de plantejar-se les pròpies creences.

Fra Junoy arriba a Déu a través de la música, dels sentits, de l’amor a la bellesa. I precisament per això, per la felicitat que sent cada cop que s’acosta a Déu mentre toca l’orgue, és enviat a un convent de monges de clausura al cul del món en què es volen acostar a Déu a través de l’Observança Estricta en la Pobresa Absoluta, és a dir, en la misèria física i espiritual.

I què passa quan arriben unes postulants que viuen aquesta Observança Estrica en la Pobresa Absoluta com un càstig i no com un camí cap a Déu? Què passa quan hi ha algú que planteja que el que ha servit durant dècades potser no és el més adient? Què passa quan xoquen tants interessos, inclosos els d’un home amb pes en el teixit de la petita ciutat de Feixes? I el Diable? Què hi pinta aquí? Doncs també hi és!

Llegiu Fra Junoy o l’agonia dels sons i passareu unes hores d’absoluta felicitat. I a més, de passada, aprendreu molt sobre l’Església.

Share

Àngels a l’andana

7 respostes

Títol: Àngels a l’andana
Autor: Jordi Boixadós
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-6641-405-0
Preu: 18,00€

El tema de la mort sempre ha anat acompanyat d’una aura de misteri que l’embolcalla. No han estat poques les especulacions que s’han fet de si hi ha vida després d’aquesta. Però què passa quan estàs a mig camí entre la vida i la mort? Quan et trobes en un coma irreversible? On vas a parar? I el que sembla ser més important: ¿ets conscient d’on ets, què ha passat i què succeeix al teu voltant?

Aquestes preguntes ens les responen l’Enric i la Teresa, dos dels protagonistes d’Àngels a l’andana, l’última novel·la de Jordi Boixadós. Els dos estan en coma per motius ben diferents: l’Enric ha patit una aturada cardíaca amb greus conseqüències i la Teresa fa cinc anys que es troba en coma a causa d’un accident de trànsit. El seu únic nexe d’unió és la Laura, la néta de la Teresa, i la doctora resident que s’encarrega del cas de l’Enric.

Carregada d’emocions, la novel·la explora un món que tots intuïm però gairebé ningú coneix. Ens acosta al malalt que espera i als familiars que desesperen, narrat tot plegat d’una forma clara i precisa, amb tot luxe de detalls perquè el lector pugui viure la vida que el destí ha robat als protagonistes.

Si sentiu curiositat per saber què li passa pel cap a algú que es veu obligat a veure com la vida segueix el seu curs sense que pugui fer cap mena d’intervenció, aquesta, sense cap mena de dubte, és la vostra novel·la.

Share