Arxiu de la categoria: Drama

El que et cau dels ulls

1 resposta

Títol: El que et cau dels ulls
Autor: Gabriele Picco
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 264
ISBN: 978-84-6641-319-0
Preu: 17,50€

L’Ennio arriba a Nova York des de la seva estimada Itàlia deixant enrere la família i el dolor de la pèrdua del seu germà. Heu de saber, però, que el nostre protagonista té una característica curiosa: té un homenet dins seu que en els moments de nervis… es tira pets! Un altre fet curiós és que l’Ennio es dedica a fotografiar les llàgrimes de la gent a qui veu plorar.

A l’arribar als Estats Units, l’Ennio intenta obrir-se pas a la seva nova ciutat, buscant una feina i un lloc per viure, tasca que no li resulta fàcil ja que, en els moments més inoportuns, els nervis permeten que l’homenet que té dins s’alliberi fent autèntics concerts de sonores flatulències.

Però un dia succeirà un fet que li canviarà la seva vida per sempre. L’Ennio troba una llibreta plena de pensaments i dibuixos que el transportaran a un món fantàstic amb llàgrimes que contenen el passat de tots nosaltres, o nens que, agafats per un ocell, emprenen el vol just després de néixer. A partir d’aleshores el nostre protagonista concentrarà les seves forces a buscar la propietària d’aquell tresor: una noia japonesa amb el nom de Kazuco.

Amb l’ajuda dels seus amics, l’Ennio viurà moments que no oblidarà mai durant la seva cerca de la Kazuco, vivint una gran història d’amor i amistat.

El que et cau dels ulls és un relat tendre i per compartir amb qualsevol que vulgui gaudir d’una lectura molt… lacrimògena. No perquè vulgui fer plorar, sinó perquè les llàgrimes sempre són importants.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

La ratonera

2 respostes

Títol: La ratonera
Autor: Gordon Reece
Editorial: El Aleph Editores
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-7669-988-1
Preu: 17€

Hola a tots, nois i noies…

A veure, qui de vosaltres no ha llegit La ratonera? Doncs molt, molt, molt i molt malament!

És un llibret increïble. Té un punt, així en general, molt “teenager” però alhora, Gordon Reece aconsegueix crear una espècie d’atmosfera al més pur estil de Stephen King; és a dir, una por que no necessita ni sang ni vísceres, però que al cap i a la fi és por, i segons com més psicològic que plàstic.

Una mare enmig dels tràmits del divorci, gran advocada però alhora extraordinàriament covarda, decideix canviar de ciutat, de casa i una mica de tot, juntament amb la seva filla, una adolescent físicament molt poc agraciada, però especialment dotada per tot allò que tingui a veure amb l’intel·lecte.

La nena té la mala fortuna de compartir amb sa mare aquesta covardia que va més enllà de l’habitual… elles s’autoanomenen “ratolins”. És l’únic lloc on se senten segures: a la ratonera.

Troben una casa perfecte per aquesta finalitat: sense cotxes, sense veïns, sense visites inoportunes, sense, sense, sense,… però, un bon dia reben una visita tan i tan ingrata que aconseguirà que aquests ratolins surtin, finalment, de la ratonera… però amb unes ganes terribles de mossegar!

Com canvia la gent, per Déu!

Increïble!!!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

Madame Bovary som nosaltres

15 respostes

Títol: Madame Bovary
Autor: Gustave Flaubert
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 368
ISBN: 978-84-8437-599-9
Preu: 20,50€

L’estiu és el gran moment de la lectura per a mi. Tret d’excepcions (anys en què no m’hi puc dedicar tant com voldria) miro d’aprofitar-los per aquells llibres que vaig postposant però que no paren de xiuxiuejar-me des de les prestatgeries de les llibreries “tria’m, tria’m”… Bé, doncs, enguany he cedit als pecats de la literatura i m’he delectat amb Flaubert a cor què vols.

Sempre l’encertes, amb els clàssics, oi? Doncs amb aquest també! No us voldria avorrir amb un comentari massa tocat i posat, perquè de vegades això no fa més que frenar-ne les ganes de llegir-lo… Massa sovint els grans autors estan envoltats d’una pompa que els allunya dels lectors contemporanis, la qual cosa em sembla una desgràcia monumental. Madame Bovary es llegeix bé, amb delit, distreu i fa pensar, fa riure i patir… fa fins i tot fàstic a causa del naturalisme que impregna el final de la novel·la. Ara en dirien gore…

La gran frase de màrqueting que acompanya aquesta obra és, per mèrits propis, Madame Bovary sóc jo… Bé, doncs, no seré jo qui contradigui Flaubert però, potser, quan ens posem a llegir i perdem l’oremus… Ai!
Si la lectura emmetzina l’ànima, nosaltres també som Bovary!

Share

Cugucia siciliana

1 resposta

Títol: El vestit gris
Autor: Andrea Camilleri
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 160
ISBN: 978-84-2976-832-9
Preu: 16€

En Lluís-Emili ens ha fet una ressenya molt xula de l’últim títol d’Andrea Camilleri, El vestit gris. Ja sabeu què és la “Cogucia”?

En El vestit gris Camilleri utilitza el seu extraordinari ofici d’escriptor per fer-nos seguir l’evolució de la peculiar història d’amor d’un home molt “civilitzat” que va observant, sense intervenir, com la seva esposa teixeix la teranyina on atrapa els amants i de la qual ell queda exclòs.

El personatge protagonista, malgrat ser hermètic i sinuós, desperta l’empatia del lector, que fins i tot arriba a desitjar-li una mica més de sort.

El marc és, com no podia ser altrament, Sicília. Camilleri ens va mostrant els seus puppi (titelles Sicilians) movent-se en el món de la màfia, els tripijocs dels afers immobiliaris, la banca raonablement corrupta, i de les també raonables pederàsties incestuoses.

I l’ombra de la mort planant de manera cada vegada més insistent.

No és fàcil deixar la lectura d’El vestit gris un cop encetada. Molt recomanable per una nit amb temps pel davant perquè no és llarg i es llegeix d’una tirada.

Si patiu de banyes doloroses o teniu massa alt el PSA, trieu un altre llibre.

P.S.: Aclariment tal volta innecessari: a l’aplec de lectors de Camilleri que es va fer fa poc a Barcelona, l’insaciable verbívor Màrius Serra ens va dir que havia descobert que el tema d’aquest llibre tenia una denominació jurídica molt antiga: “Cogucia”, que ve a ser “cornut consentidor”. No m’he pogut estar d’utilitzar el mot atès que, a més, el moment polític aconsella tenir el concepte ben a mà.

Share

El fenomen de Juego de Tronos

1 resposta

Títol: Juego de tronos. Canción de hielo y fuego 1.
Autor: George R. R. Martin
Editorial: Gigamesh
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-96-20840-7

L’Oriol se’ns estrena al Nosaltres ressenyant-nos, més que un llibre, un fenomen mundial.

Després que el totpoderós canal de televisió americà HBO hagi adaptat a sèrie -molt bona, per cert- la primera entrega de la saga de George R. R. Martin, ens arriba el comentari d’un llibre que ja comença a ser complicat de trobar a les llibreries!

Per què? L’Oriol ens ho explica!

Juego de Tronos és la primera entrega de la colossal Canción de Hielo y Fuego. Capítol a capítol anirem desgranant una molt ben cosida història de vassalls i senyors, dames, llops, cavallers i altres éssers fantàstics; una galeria de personatges a través dels quals ens endinsem en aquesta aventura, en aquesta prodigiosa fantasia.

És inevitable la comparació amb Tolkien, però si us deixeu endur per aquesta immensa epopeia, podreu gaudir de pinzellades de Wallace, Graves, Conrad, Hoffman o fins i tot Poe. Un treball acurat, d’orfebre, per fer-nos gaudir una bona estona.

Això és evidentment el que ja us podíeu imaginar que us trobaríeu a Juego de Tronos, però quin és el toc especial, l’ingredient secret que George R. R. Martin ens ha reservat? Hi ha èpica, hi ha honor, hi ha vincles sagrats i amors de mite,… però per sobre de tot això hi ha una increïble i riquíssima relativitat moral, una manca d’innocència molt pròpia dels nostres dies que es converteix en el motor de tota l’acció i en el ganxo d’aquesta monumental saga.

Pels mandrosos, pels atrafegats, els curiosos o els addictes confessos, l’omnipotent HBO n’ha realitzat una sèrie de televisió força fidedigna però amb una mica (bastant) més de pit i cuixa, que sempre fa de bon passar i amaneix aquesta trepidant i addictiva aventura.

Share

Némesis

Deixa un comentari

Títol: Némesis
Autor: Philip Roth
Editorial: Random House Mondadori
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-3972-333-2
Preu: 21,90€

Que bé que escriu aquest home. És un llibre dels d’abans, és a dir, seriós, curt, intens i profundament impactant. És el que li vaig regalar al meu marit per Sant Jordi.

La història transcorre en un poblet de New Jersey, Newark, que rep la visita d’una brutal epidèmia de pòlio. Aquesta malaltia se ceba amb els més menuts i causa veritables destrosses, tan psicològiques com humanes. Tot això, acompanyat d’una calor insuportable que sembla (o els sembla als habitants de Newark) que actua com a caldo de cultiu perquè l’epidèmia es faci més intensa i es reforci encara més.

En aquella època, l’estiu del 44, quan els fills grans lluitaven a la guerra i la gent ja tenia prou penúries per patir, apareix aquesta plaga devastadora per a la qual no hi ha ni antídot, ni remei, ni vacunes, ni res de res de res.

Els nens es moren un rere l’altre a una velocitat de vertigen sota la mirada atònita d’un mestre d’educació física que és el fil conductor de la trama i que veu, impotent, com la gent del seu poblet mica en mica va embogint, tornant-se recelosa, desconfiada i atemorida a cada segon que passa.

És dur, molt dur. Però també és molt bo.

Share

Sukkwan Island, una novel·la impressionant

6 respostes

Títol: Sukkwan Island
Autor: David Vann
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 169
ISBN: 978-84-9787-674-2
Preu: 18 €

Hi ha premis i Premis. Els Premis Llibreter són, des del meu punt de vista, un sinònim de garantia. És per això que quan l’altre dia vaig anar a la llibreria per començar a fer la maleta i em van dir que no els quedava cap exemplar de L’acabadora no em vaig posar pedres al fetge i ràpidament vaig agafar Sukkwan Island.

En Cèsar ens en parlava al Nosaltres abans que li concedissin el premi (vegeu Sukkwan Island) i ja em va despertar l’interès. Bé, doncs, a dia d’avui encara no he començat vacances (fins d’aquí un parell d’horetes res!!!) però ja estic en disposició de recomanar-vos-la jo també.

És una novel·la breu però hi ha una densitat en l’aproximació als personatges que moltes obres de més de 400 pàgines voldrien! Es tracta d’un pare i un fill que -per voluntat del pare- se’n van a viure un any en una cabana atrotinada a Sukkwan Island, enmig del no-res i del fred d’Alaska. Ja a les primeres pàgines comences a veure que allò no seran precisament unes vacances idíl·liques; més aviat al contrari.  Gràcies a la magistral tècnica narrativa d’en David Vann, no només es tracta de penetrar en les relacions pare-fill, sinó també d’endinsar-se en el pensament de l’adolescent i de l’home adult; dues mentalitats que permeten al lector reflexions sobre les relacions de parella, el sexe, la solitud, la incomprensió, el desconsol, la decadència i -sobretot- el remordiment.

No és una novel·la que t’ho posi fàcil, no. Aquí no hi ha  xocolata per endolcir el relat… Més aviat és tot cru. Un entrecot suculent, proteic, però absolutament cru. Una tragèdia en tota regla, en què el paisatge i el clima són actors principals, sense ni un bri de compassió perquè el lector pugui agafar-s’hi i confortar-se.

Nosaltres, esteu advertits. Jo ara necessito alguna ximpleria light per treure’m la gelor de l’ànima que m’ha deixat aquesta excel·lent novel·la! Si no em creieu, aquí en teniu el primer capítol en pdf.

Share

El vestit gris, d’Andrea Camilleri. Per llegir sense parar

5 respostes

Títol: El vestit gris
Autor: Andrea Camilleri
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 160
ISBN: 978-84-2976-832-9
Preu: 16€

La Fita s’ha llegit El vestit gris,  el 25è títol que publica a Grup62 l’Andrea Camilleri, i ens l’explica a can Nosaltres. Es veu que enganxa molt!

Som davant d’una nova novel·la d’en Camilleri, aquesta vegada, però, sense en Montalbano i tots els altres. Com diu l’autor “és una historia conjugal, una història d’amor i mort en l’àmbit d’una parella”.

I el gat vell d’en Camilleri ens agafa discretament de la mà i ens va portant, sense que puguem deseixir-nos-en, per la història i ens va fent sentir la veu de l’home que s’acaba de jubilar, que ha de “repensar” la seva vida i que comença a repassar-la.

Un home que, després de quedar-se vidu, troba una dona, també vídua, de gran bellesa i atractiu, una mica misteriosa i amb qui s’hi casa. Molt aviat descobrirà la doble vida que manté i l’existència i presència constant dels seus amants, més joves i atractius que ell. Malgrat tot, l’accepta, l’estima i la manté al seu costat. Una dona que en moments determinats es posa el vestit jaqueta gris…

L’argument està servit. La localització ja la podeu suposar tractant-se d’en Camilleri: Sicília. I en aquest cas Palerm i el món dels bancs i els negocis. Sobrevolant el paisatge, l’inevitable món de la màfia amb el seu llenguatge ambigu, metafòric i enganyós.

L’engany. Un dels temes preferits de l’autor. Aquí, la dona que enganya el marit i el marit que enganya la dona, fent veure que no s’adona de l’engany continuat… i així els personatges sembla que són enganyadors per naturalesa i això els pot precipitar, fins i tot, a l’autoengany. ¿La novel·la és una història d’amor com diu l’autor o ell també ens enganya?

Llegiu-la i ho sabreu. Us aviso: si la comenceu, la llegireu d’una tirada. A mí m’ha passat. No us enganyo!

Share

Una dona de fiar

1 resposta

Títol: Una dona de fiar
Autor: Robert Goolrick
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-2976-761-2
Preu: 18,00€

Una dona de fiar és una novel·la situada al Wisconsin d’inicis del segle XX i amb en Ralph i la Catherine com a protagonistes.

En Ralph és un home bastant infeliç i molt i molt ric que busca, a través d’un anunci al diari, una dona que no el faci sentir tan sol i desgraciat. Una dona amb qui pugui compartir la vida (i l’hivern!!) tranquil·lament, que sigui de confiança… en resum: una dona de fiar.

La Catherine li envia una foto i en Ralph acaba convençut que ella és l’escollida. Però com us podeu imaginar, la Catherine no és exactament el que sembla ser. És una dona amb un passat que en Ralph anirà descobrint a poc a poc…

Aquesta és una novel·la en la qual costa una mica d’entrar, però la història d’en Ralph és prou interessant com per fer voler avançar les pàgines. Una altra qüestió cabdal és la descripció de quines són les circumstàncies en les quals viuen els personatges, un Wisconsin eternament nevat del qual ningú no se’n pot escapar.

Aquesta història a l’Amèrica profunda als inicis del s.XX està explicada de forma molt acurada, i si a això hi sumem uns girs argumentals sorprenents i que atrapen el lector, tenim com a resultat una novel·la rodona. Francament, ha estat un plaer llegir-la.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

La nevada del cucut, de Blanca Busquets

5 respostes

Títol: La nevada del cucut
Autor: Blanca Busquets
Editorial: Random House Mondadori
Col·lecció: Rosa dels vents
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-01-38763-0
Preu: 17.90€

La Teresa s’estrena al Nosaltres. I com ho ha fet? Doncs llegint-se un llibre i enviant-ne la ressenya a nosaltresllegim@clickart.cat.

Què? Us animeu a fer-ne una? Aquí trobareu com fer-ho. Us esperem!

Habitualment passo les vacances a la muntanya i sovint m’agrada llegir novel·les que em transporten a poblets i petits racons rurals del nostre país. Llavors, per vacances puc imaginar-me millor com era la vida en aquests indrets. La nevada del cucut és un d’aquells llibres que vaig comprar per aquest motiu. De lectura fàcil, descriu la vida de dues dones que, tot i ser de la mateixa família, viuen en èpoques diferents. Això però, no treu que tinguin molts aspectes en comú: la seva afició per escriure, la seva relació amb un home que no estimen i que fins i tot les anul·la com a dones, els seus sentiments, les seves preocupacions, la forma i l’estil de viure la vida i la seva visió particular d’un quadre d’un paisatge nevat.

En mig d’una trama paral·lela que va saltant d’un segle a l’altre, La nevada del cucut descriu dos entorns ben diferents, el de la Tònia de fa cent anys; rural, sense comoditats, ple de duresa i gairebé destructiu de la Catalunya rural de l’època; i el de la Lali a Barcelona que, tot i disposar de les comoditats actuals, viu també situacions complexes que no són més que el resultat de la societat actual.

Share