Arxiu de la categoria: Drama

On ningú no et trobi

Títol: On ningú no et trobi
Autora: Alicia Giménez Bartlett
Editorial: Edicions Destino
Col·lecció: L’àncora
Pàgines: 496
ISBN: 978-84-9710-193-6
PVP: 20,00€

Recordeu algun personatge entranyable que us hagi marcat en llegir una novel·la? Un d’aquells que en acabar-la recordareu sempre? Doncs exactament això és el que m’ha passat amb el protagonista de On ningú no et trobi, l’última novel·la de l’Alicia Giménez Bartlett, una veterana de les lletres.

La Pastora, que així l’anomenen, es convertirà en un personatge famós a la seva època per tot el misteri que l’envolta. Home i dona alhora, guerriller de llegenda, viurà amagat a unes muntanyes que l’han vist créixer fins que un psiquiatre de la Sorbona de Paris especialitzat en ments criminals viatja a la Barcelona de 1956 per reunir-se amb un periodista espanyol. Tos dos emprendran un viatge per cercar la maqui més buscada per la Guardia Civil, amb el fi d’estudiar la seva ment. No es lliuraran, però, de veure’s sotmesos a la vigilància dels guàrdies i els delators de tots aquells pobles per on passin.

La Pastora, però, lluny de ser un personatge mitològic, ens fascina amb la seva història i ens convida a reviure les seves vivències, fent-nos veure a través dels seus ulls una vida de fugida constant.

Guardonada amb el Premi Nadal 2011, On ningú no et trobi es mou entre la realitat i la ficció rescatant un personatge històric, el de la Pastora de Vallibona, que ens transporta a l’Espanya franquista on per sobreviure es va dedicar primer a pasturar i més tard al furt i al contraban.

Amb un final sorprenent, es tracta d’un d’aquells llibres que no vols que s’acabi mai i que quan ho fa et deixa la nostàlgia pròpia de qui veu a algú marxar.

L’acabadora, de Michela Murgia

11 respostes

Títol: L’acabadora
Autor: Michela Murgia
Editorial: Editorial Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-7588-248-2
Preu: 17,50€

La Mercè Ubach, traductora de la novel·la L’acabadora, ens en fa arribar un comentari molt proper. Us agradarà!

L’acabadora no és una novel·la perfecta, diguem-ho de seguida. Però té tota la força i les virtuts d’una opera prima: veritat, compromís, i aquella manera generosa de quedar despullat davant del lector que en tants escriptors l’ofici fa perdre més endavant. No és cap novel·la per encàrrec, ni ha estat escrita per guanyar cap premi, però en canvi, a Itàlia, els ha guanyat tots. És un relat escrit per imperiosa necessitat de comunicar, perquè l’autora tenia coses a dir, perquè en tenia ganes. I tot això es nota en el resultat. Perquè Michela Murgia té talent i sap escriure.

Al marge del que la pot fer exòtica als nostres ulls –Sardenya als anys cinquanta, l’ofici ancestral de “l’accabadora”, la dona que ajuda els malalts a ben morir; els “fill’e anima”, una modalitat d’adopció no regulada per l’Estat–, L’acabadora té valor per ella mateixa. Escolteu, si no, aquestes frases, deixeu-les ressonar: «Com els ulls de l’òliba, hi ha pensaments que no suporten la plena llum. Només poden néixer de nit, on la seva funció és la mateixa que la lluna, necessària per crear marees de sentit en algun invisible més enllà de l’ànima». «Les seves germanes ja eren unes senyoretes i ella jugava tota sola per terra, fent un pastís de fang pastat amb formigues vives, amb la cura d’una doneta. Movien les potes vermelloses en la pasteta, i morien lentes sota la decoració amb flors silvestres i el sucre de sorra. Sota el sol violent de juliol el dolç li creixia a la mà, bonic com ho són de vegades les coses dolentes».

L’acabadora no és una novel·la de tesi, però està agradant molt als clubs de lectura: se’ls fa de nit debatent la prima frontera que separa la pietat del delicte. Tampoc no és una novel·la feminista, però ha seduït moltes dones, potser perquè el tema de la maternitat (les maternitats) hi és central. Com a traductora, aquesta novel·la en certa manera és una filla meva, i n’estic orgullosa. Només desitjo que creixi sana gràcies als lectors.

En aquest enllaç hi trobareu el primer capítol en pdf.

Premi Llibreter 2011 per a Sukkwan Island

Deixa un comentari

Títol: Sukkwan Island
Autor: David Vann
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 169
ISBN: 978-84-9787-674-2
Preu: 18 €

El mes de novembre passat el Cèsar ens portava una novel·la que ell qualificava com a “fantàstica, de debò” (vegeu Sukkwan Island).

Bé doncs, avui, més de mig any després, aquella novel·la, Sukkwan Island d’en David Vann, ha guanyat el Premi Llibreter!

Això que “entre nosaltres” ens anem explicant llibres que paguen la pena és genial! Em perdonareu l’entusiasme, però estic contenta que un llibre que a nosaltres ens ha agradat molt acabi sent Premi Llibreter! Crec que diu molt de tots nosaltres… Ens hem de felicitar per llegir amb entusiasme i rigor tants relats, amics! Moltes gràcies!

La gavina

1 resposta

Títol: La gavina
Autor: Sándor Márai
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 160
ISBN: 978-84-9787-693-3
PVP: 16€

La gavina és un llibre difícil, no val la pena enganyar-se. No és un llibre per agafar just abans d’anar a dormir i pensar “mira, tu, m’hi entretinc”. Requereix concentració, abstracció i capacitat de seguir raonaments complexos (i això no sempre és senzill quan estàs cansada o quan vas a l’autobús).

Un home, que manté una relació complexa amb una dona que s’ha suïcidat, es troba a la porta del seu despatx una dona exactament igual a la morta. I a partir d’aquí i de l’entorn, amb Hongria a punt de viure la Segona Guerra Mundial en primera persona, l’home i la dona reflexionen sobre l’individu, el col·lectiu, la guerra, la vida, la mort, l’ara i l’aquí, i el passat i l’allà.

Les relacions entre persones, entre països o entre moments concrets de la vida teixeixen una xarxa densa de pensaments, raonaments, diàlegs i intercanvis que van avançant i tirant enrera en aquestes reflexions.

Les novel·les simbòliques em diverteixen perquè em permeten intentar endevinar què representa cada element. Aquest cop, però, em sembla que no l’he encertada…

Amics, amigues: una gran novel·la que no va de batalles, de reis ni d’elefants

6 respostes

Títol: Parla’ls de batalles, de reis i d’elefants
Autor: Mathias Enard
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 168
ISBN: 978-84-6641-397-8
PVP: 16,90€

M’acabo de llegir Parla’ls de batalles, de reis i d’elefants i us escric aquest comentari encara amb aquella emoció de quan un acaba un llibre que li ha agradat molt!

Fa poc llegia un text d’en Neil LaBute que deia: “L’obra breu és una cabrona i una malparida (sí, pot ser les dues coses alhora) difícil de dominar”. Potser els atributs són grollers, però no per això menys certs. Com em penso que ja he dit aquí alguna vegada, comparteixo aquesta opinió que les obres breus (de qualsevol gènere) necessiten un esforç afegit per part de l’autor, i trobo que si han estat ben treballades resulten doblement reconfortants per al lector. És com un cafè curtet però extraordinàriament intens.

Quan vaig començar aquesta novel·la de només 161 pàgines vaig fer-ho amb intriga; quan anava per la 40 estava desorientada; a la 161, corpresa. Què ha passat entremig? Doncs d’acció no en trobareu massa, la veritat. Hi passen coses però no hi ha una trama argumental moguda ni amb traca final de pirotècnia… El resum d’aquesta novel·la històrica seria: “Miquel Àngel arriba sense un ral a Constantinoble per construir un pont al Corn d’or, després d’un intent fracassat de Leonardo”.

El que sí que hi ha és una prosa magnífica i una reflexió humana digna d’elogi. Una reflexió sobre la bellesa, l’amor, la gelosia, la por… Tot això en un precís moment històric molt ric d’esdeveniments, presents i proppassats. Potser m’acusareu de fer una cita massa llarga, però crec que si us puc recomanar en Mathias Enard és per fragments com aquest. M’acomiadaré, per tant, amb la il·lusió que us agradi tant com a mi…

Sé que els homes són nens que amaguen la desesperació en la còlera, la por en l’amor; que responen al buit construint castells i temples. S’aferren a relats, que empenyen davant seu com estendards; cadascun fa seva una història per vincular-se a la multitud que la comparteix. Se’ls conquereix parlant-los de batalles, de reis, d’elefants i d’éssers meravellosos; parlant-los de la felicitat que trobaran després de la mort, de la llum viva que ho presidia tot quan van néixer, dels àngels que aletegen al seu voltant, dels dimonis que els amenacen, i d’amor, de l’amor, d’aquesta promesa d’oblit i de sacietat. Parla’ls de tot això i t’estimaran; faran de tu l’igual d’un Déu. Però tu sabràs, perquè ets aquí estirat al meu costat, tu, el franc pudent que l’atzar m’ha posat entre les mans, sabràs que tot això no és més que un vel perfumat que amaga l’etern dolor de la nit.

Si voleu sentir l’autor llegint la seva obra, aquí teniu un fragment del programa L’hora del lector on va anar a presentar el seu llibre:

Solar

2 respostes

Títol: Solar
Autora: Ian McEwan
Editorial: Empúries
Col·lecció: Anagrama
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-9787-688-9
PVP: 19,50€

L’F.X s’ha llegit Solar, d’Ian McEwan, i ens el ressenya pel Nosaltresllegim:

El llibre ens explica la vida de Michael Beard, un premi Nobel de Física. Fent servir els seus coneixements (i altres ajudes) desenvolupa una tecnologia per aprofitar l’energia del Sol per frenar el canvi climàtic.

Però això és només una part de la novel·la. L’altra part la formen les infidelitats del científic amb la seva ¿cinquena dona?, les d’ella amb ell, les petites mesquineses dels personatges, un viatge a l’Àrtic i, fins i tot, un mort!

Dividida en tres espais temporals (2000, 2005 i 2009) veiem l’evolució de la trama científica i “tomatil”, sense saber per on et sortirà el personatge, genial i patètic alhora.

El llibre enganxa, tot i no ser de fàcil lectura, i passa de tenir moments molt divertits a d’altres d’una gravetat descomunal.

També aconsegueix un efecte molt curiós: que et puguis arribar a identificar amb el Dr. Beard, tot un Nobel, sentint-te genial… i patètic.

Aquí podreu trobar el primer capítol en pdf.

Les oliveres de Belchite

Deixa un comentari

Títol: Les oliveres de Belchite
Autor: Elena Moya
Editorial: Suma
Pàgines: 450
ISBN: 978-84-836-5198-8
Preu: 22€

L’Elena Moya ha escrit un llibre que ens fa retornar als anys de patiment de la guerra civil, uns anys que fan de molt mal oblidar, uns anys que encara perduren a la memòria de molts dels nostres grans.

Ho fa mitjançant la història d’una parella d’enamorats, el Jordi i la Maria.

Ell és un fill exemplar que treballa a les Caves que la família té al Penedès. Ella és executiva en un banc que ha de concedir un crèdit per a les caves que gestiona es seu promès. Fins aquí tot bé, però la història es comença a torçar a pas de gegant.

És una bona història, el que passa és que l’autora l’hi dóna una embolcall massa frívol per parlar d’uns fets que ho són tot menys frívols.

Hi ha històries d’amor paral·leles i complicades, la família d’en Jordi que té secrets del passat, la família de la Maria a la que li passa tres quarts del mateix.

Les úniques que aguanten, estoiques i impassibles, són les oliveres del Belchite, les més dignes, les més sàvies, les més velles…..

Tot el que hauries de saber abans d’estimar-me

2 respostes

Títol: Tot allò que hauries de saber abans d’estimar-me
Autor: Gerard Guix
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 424
ISBN: 978-84-6641-356-5
Preu: 18 €

En Pere s’ha llegit Tot el que hauries de saber abans d’estimar-me, d’en Gerard Guix, autor d’El prodigi, i ens l’explica al Nosaltres.

Tot el que hauries de saber abans d’estimar-me ens explica la història d’en Gerard i l’Anastàsia, que comencen una relació d’allò més estranya.

Es coneixen a Londres i l’Anastàsia va a viure amb en Gerard a Barcelona. El relat l’explica en Gerard, cinc anys després, i no és una història d’amor, perquè ell en realitat l’estima.

El que sent per ella no és amor, la seva relació no està basada ni en la confiança ni en l’amistat, ni en res semblant. A més, tot un seguit d’esdeveniments que succeeixen durant un viatge per Europa no farà més que empitjorar la cosa.

Una vegada que t’enganxes a la història no pots parar de llegir fins al final per saber què els passarà. Si la seva relació avançarà i sobretot per saber com acabarà aquesta història.

Una altra de les coses que més m’ha agradat del llibre és que a cada capítol hi ha una petita frase d’algun poeta o escriptor, i en citaré una que realment m’ha agradat molt:

Si tens un monstre, escriu-lo.
J.W. Goethe, novel·lista, dramaturg i poeta.

Nada, de Janne Teller

4 respostes

Títol: Nada
Autor: Janne Teller
Editorial: Seix Barral
Col·lecció: Biblioteca furtiva
Pàgines: 160
ISBN: 978-84-322-9696-3
Preu: 16 €

Nosaltres, acabo de llegir aquesta novel·la, Nada de l’escriptora danesa Janne Teller, que fa uns mesos em va recomanar una amiga, i us he de dir que sense cap mena de dubte és la novel·la que més m’ha impressionat de les últimes que he llegit. Una petita joia literària.

És dura fins arribar a la violència. És de suspens fins arribar més enllà de la por. És crítica fins arribar a fer que el lector es repensi certs valors socials. I sense ser realista és tant possibilista que supera qualsevol ficció. Però no l’agafeu amb por, no. Per sobre de tot, Nada és una novel·la reflexiva, gairebé filosòfica, d’un marcat caràcter existencialista, amb un protagonista excepcional, el jove Pierre Anthon, que comença delectant-nos amb aquesta reflexió: “Nada importa. Hace mucho que lo sé. Así que no merece la pena hacer nada. Eso acabo de descubrirlo.”

Arrel d’aquesta postura vital que adopta el jove Pierre Anthon, els companys de la seva classe volen demostrar-li que està equivocat i que a la vida hi ha moltes coses que tenen valor i sentit. D’aquesta manera cada un d’ells s’ha de desprendre i aportar al grup quelcom que tingui molt de valor personal però a petició d’un altre company. I aquest quelcom comença per uns objectes materials com són unes sandàlies noves o una bicicleta però acaba arribant a altres nivells més transcendentals i íntims com són la creença religiosa o la “innocència” femenina.

I aquests joves arriben fins a aquest punt de radicalització fruit de la innocència infantil que els impedeix saber trobar el límit de què està permès ètica i moralment, però per una bona causa, segons ells, que és -com he anunciat anteriorment- el fer-li veure al seu company, gràcies al “montón de significado” que van creant, que a la vida hi ha moltes coses amb valor i sentit.

Nosaltres, no us vull explicar més aspectes de l’argument i del desenllaç d’aquesta novel·la perquè paga molt la pena la seva lectura. Només dir-vos, per acabar, que la seva publicació i la seva lectura va estar prohibida durant molt de temps a diversos països europeus.

Les quatre germanes