Arxiu de la categoria: Drama

L’angoixa i la solitud darrera d’un casament

1 resposta

Títol: Frankie Addams
Autor: Carson McCullers
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-9787-279-9
PVP: 16€

Com sol passar amb les coses que s’assemblen com gotes d’aigua, els detalls que es recorden de cadascun dels casaments als que hem assistit normalment són les que menys associaríem a un dia feliç: recordarem un vestit de núvia especialment lleig, un cambrer desagradable, un banquet que pequi d’excessiu o d’escàs o un fotògraf barroer; però ningú se’n recordarà mai de la germana del nuvi… sempre que aquesta no faci una escena.

Frankie Addams és el nom de l’edició catalana de la tercera novel·la de Carson McCullers (que en l’edició original portava l’escaient títol de The Member of the Wedding). També és el nom de la protagonista, una pre-adolescent solitària, sense amics, sense mare i amb un pare distant, que passa l’estona amb la Berenice, una criada negra, i un cosí de sis anys. La novel·la comença en el punt en que la insatisfactòria vida de la Frankie comença a girar al voltant del proper casament del seu únic germà. La bogeria, aleshores, començarà a formar part de la vida de la noia: atrapada en un poble terriblement avorrit del Sud dels Estats Units; en un cos de dotze anys que ha crescut en pocs mesos fins a quasi el d’una dona adulta; i atrapada també en el moment que segurament serà el més angoixant, terrorífic i desesperat de la seva vida. La fascinació per les històries que explica la Berence, unes primeres aproximacions sexuals més que traumàtiques, una crisi d’identitat que la porta a inventar noms i històries increïbles sobre ella mateixa… tots aquest elements es barregen i acaben formant part essencial dels dos dies previs a l’obsessiu casament que la Frankie espera que li canvii la vida ja que secretament espera que la parella se l’endugui amb ells.

La història, naturalment, no acabarà de la manera que la jove protagonista espera però tampoc, si se’m permet, com el lector espera. Al cap i a la fi, el punt de vista d’una adolescent i allò que aquesta considera que és una tragèdia (i, sobretot, el que no ho és) no pot deixar mai de sorprendre.

Marcada per la malaltia, el dolor, l’alcoholisme, l’agitació amorosa i la solitud, la vida de Carson McCullers sempre ha donat peu a lectures més biogràfiques del que segurament hagués calgut. No deixa de ser un fet interessant, però, que McCullers posés per escrit aquesta història —plena d’angoixa i solitud i que gira al voltant d’un casament —  només un any després de contraure segones núpcies.

Share

La comunicadora ens parla de Pedra de Tartera al TNC!

1 resposta

Avui he tingut el privilegi de poder assistir a la pre estrena de Pedra de tartera.Pedra de Tartera

He vist la Maria Barbal, emocionada, i jo també m’he emocionat. Vaig conèixer la Maria que ja havia aconseguit una gran acollida pels lectors i per la premsa amb la seva primera novel·la. Vam treballar juntes coincidint amb la publicació del llibre País íntim, i vaig poder conèixer la Maria persona. Jo havia llegit Pedra de tartera, era una lectura recomanada a l’escola, va ser un dels llibres que em va agradar de joveneta, que em va animar a llegir més, que em va enganxar i em va despertar el gust per la lectura. No sabia que després preparia un pla de comunicació per una nova novel·la de la Maria, i que més endavant vindria l’èxit d’Alemanya, molts moments compartits…
Avui he vist Pedra de tartera al TNC i només puc recomanar-la. He reviscut aquells dies que la llegia, estirada al llit, abans d’anar a dormir. Emotiva i senzilla, l’obra recrea els personatges i les situacions que la Maria va crear en aquest llibre que tampoc puc deixar de recomanar.
Ja ho vaig dir en un comentari fa temps, mai és tard per poder gaudir d’una bona novel·la!

Share

Lo que me queda por vivir

Deixa un comentari

Títol: Lo que me queda por vivir
Autor: Elvira Lindo
Pàgines: 267
Editorial: Seix Barral

L´Antonia ens explica la seva historia de desamor en aquesta petita obra mestra d’Elvira Lindo.

Al convuls Madrid dels anys 80, es troba sola, recient separada, amb un nen de 4 anys, i un garbell d´alta categoria dins del seu cap.
És massa jove per haver passat per tantes coses, sofert tants desenganys, patit tantes pèrdues…

Però té un nen de 4 anys a  qui ha de fer anar endevant sigui com sigui, la tendresa, el desvaliment del seu propi fill, han d’enfortir-la per obligaçió. No pot, no té dret a equivocar-se.

Per si fos poc, arrossega els traumes, els records, les vivències d’una vida familiar amparada només que en això,  en  els seus propis records.

No necessita la Elvira Lindo posar-se melodramàtica per fer que ens caigui la llagrimeta. Té  sensibilitat més que sobrada per fer-ho sense caure en un llibre només apte per a ploramiques.  És una novel ·la dura-tendra i , alhora, poètica i contundent.

Que tingueu un bon any, ple de grans lectures!

Share

Sukkwan Island

7 respostes

Títol: Sukkwan Island
Autor: David Vann
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 169
ISBN: 978-84-9787-674-2
Preu: 18 €

Sukkwan Island és la primera novel·la de l’escriptor d’Alaska David Vann. Ha estat molt ben rebuda tant als EEUU com a França i, sincerament, després d’haver-la llegit no m’estranya, ja que la considero un tros de novel·la on els lectors trobem comportaments humans de diferent naturalesa, reflexions, remordiments, actes irracionals, tragèdies, sentiments, inseguretats, records, amors, desamors, injustícies, incomprensions, etc. I tot això ens ho mostren només dos personatges, un pare i un fill, en Jim i en Roy. Fantàstica, de debò.

Jim, un home inestable emocionalment i que ha fracassat en dos matrimonis, decideix donar un gir dràstic a la seva vida i convenç el seu fill Roy, amb qui feia temps que no tenia una relació fluïda, per anar-se’n a viure durant un any a una illa llunyana de difícil accés on s’ha comprat una cabana de fusta. Les primeres setmanes les passen arreglant la cabana, caçant i construint un cau per guardar els aliments, però amb el pas del temps, la monotonia de l’aïllament i les inestabilitats emocionals d’en Jim comencen les divergències i discussions entre pare i fill, fins arribar a la mort d’en Roy. A partir d’aquest moment, tota la segona part de la novel·la adquireix un to dramàtic, malenconiós i angoixant per part d’en Jim on es reflecteix tot allò que he enumerant a les primeres línies i que es pot resumir com a sentit de culpabilitat.

Un migdia, anant en el metro cap a la feina, mentre llegia la novel·la i participava de tot el procés psicològic que pateix en Jim, vaig escoltar a dues senyores que conversaven i una li va dir a l’altra: “Algunas veces es peor el remedio que la enfermedad.” I vaig pensar que aquesta expressió era la moralitat exacta de Sukkwan Island. I es que en Jim entra dins d’una espiral de voler fugir cap endavant i d’irracionalitat que no el portarà a bon port.

Nosaltres us recomano de totes totes aquesta lectura, una petita novel·la quant a volum però molt gran en intensitat i qualitat.

Share

Nosaltres, agafeu un mocador i gaudiu amb l’Edgar Sawtelle

9 respostes

Títol: La història d’Edgar Sawtelle
Autor: David Wroblewski
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 624
ISBN: 978-84-9787-667-4
PVP: 22’00€

Acabo de llegir-me una novel·la trista, La història d’Edgar Sawtelle, i estic, sincerament, commoguda.

La història explica la vida d’un noi mut, l’Edgar, que neix en una granja dels Estats Units dedicada a la cria de gossos de raça Sawtelle. Allà creix al costat d’una gossa, Almondine, que l’acompanya on vagi i és la seva “mà dreta” a l’hora de dedicar-se a allò que més li agrada: ensinistrar gossos. La vida del pare, la mare, l’Edgar i els gossos va molt bé fins que un esdeveniment transtorna la pau familiar… Si en voleu saber més, teniu 620 pàgines de plaer lector.

Però, alerta! Veig que us esteu imaginant una novel·la d’aquelles de “protagonista discapacitat íntimament unit a una mascota – la mascota mor – la protagonista es desespera però troba en l’amor de la seva vida i torna la felicitat”, oi? DONCS NO!!! NO, NO i NO. Aquesta novel·la conté episodis “extraterrenals” que podria haver signat la Isabel Allende, escenes de “suspense” a l’estil Donna Leon, narracions sobre l’elecció dels noms que ni el Saramago, una explicació minuciosa “de manual” sobre la cria de gossos… No és un drama simple i pla, ja ho veieu! Ni amb final previsible!

Al pròl·leg de la novel·la hi trobem una de les claus de l’obra. Quan una persona entra a buscar verí en un herbolari de Corea del Sud, llegim :

“-Déu té el poder per concedir la vida i la mort, no? El que envia un altre cap a Déu en un instant posseeix la meitat d’aquest poder.
– No. Tots tenim aquest poder. Només el mètode és diferent.
-Quan el mètode sembla la crida de Déu, és una altra cosa -va dir l’herbolari-. Més que mètode. Aquesta mena de coses haurien de ser brutals i òbvies. Per això vivim tots plegats en pau.”

Bé, doncs, espero haver-vos despertat el cuquet cap a una novel·la que es veu que ha meravellat la totpoderosa Oprah Winfrey, que en parla amb una vehemència fora de sèrie! Bé, ja ens direu si ha estat així!

Us deixem amb una notícia a La Razón.

Share

Els Convidats

4 respostes

Títol: Els Convidats
Autor: Emili Teixidor
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 255
ISBN: 978-84-664-1060-1
Preu: 20€

En aquest llibre Emili Teixidor ens porta a la seva Osona natal, de la mateixa manera que ho va fer en la seva cèlebre i exitosa obra Pa Negre, la qual ha estat duta al cinema i es troba a punt de ser estrenada a Barcelona, després d’alguna exhibició prèvia a comarques.

Els Convidats com Pa Negre transcorre en un poble d’Osona, possiblement  Vic  i poblets dels voltants, en una època immediatament posterior a la guerra civil. En una Osona de color gris, amb olor a naftalina i a resclosit i plena de les tristors i malfiances que havia deixat com a pòsit omnipresent un franquisme que festejava els primers anys de la seva victòria contra el legítim govern de la II República.

En aquesta obra l’autor ens posa, en el marc dels preparatius del casament entre un cacic i una noia locals,  davant de la cara i sense manies la constatació que hi va haver molts catalans que desinteressadament o a canvi de petits favors, van col·laborar amb el règim autoanomenat “nacional” i que sense el suport d’aquests catalans difícilment el govern del dictador hauria penetrat tant dins de la societat catalana d’aquells temps i d’uns temps no massa llunyans. Un franquisme sociològic que ha arribat fins als nostres dies en forma de grupuscles més nombrosos i presents del que seria desitjable.

El llibre està estructurat en capítols i subcapítols llargs, amb molta descripció dels personatges i de les situacions, la qual cosa i sota la meva particular opinió, alenteix una mica la seva lectura.

Però, ah, quin plaer llegir el ric vocabulari de l’autor. Hom hi troba localismes com xarbascat (tempesta), o mots normatius però malauradament caiguts en desús, com barrumba (riuada), sacotell (sac petit) o aquell musical estalvis (conjunt d’estovalles i tovallons) que tantes vegades havia escoltat a la meva àvia paterna. En resum, un festival per als malalts de llengua.

Us deixem amb un vídeo on Emili Teixidor parla d’Els Convidats.

Share

Postdata: t’estimo

4 respostes

Títol: Postdata: t’estimo
Autor: Cecelia Ahern
Editorial: labutxaca
Col·lecció: labutxaca
Pàgines: 504
ISBN: 978-84-9930-054-2
PVP: 10,95 €

Prepareu els mocadors perquè Postdata: t’estimo és d’aquelles de llagrimeta fàcil, de les que arriben ben endins. I us preguntareu, què té?

Potser perquè costa tan trobar a la persona adequada i tan poc perdre-la… Cecelia Ahern reflexiona sobre l’amor d’una forma commovedora. Hi ha persones que passen per la vida sense trobar a la seva “mitja taronja”, fet que, segons l’autora, representa una vida buida perquè l’amor ho omple tot… En canvi, n’hi ha que troben a la seva ànima bessona i la perden injustament com és el cas de la protagonista, qui a pesar de les circumstàncies, es tornarà a enamorar més tard d’un altre home. Irònic?

A Postada: t’estimo veiem tot el procés de dol i de recuperació posterior. Seguim els plors de la Holly, la seva soledat, el desconcert… amb un petit adorn: el seu difunt marit li ha deixat una sèrie de cartes de les quals només en pot obrir una cada mes. En elles, l’indica què ha de fer, petits consells que l’ajuden a sobreportar la tragèdia. Totes les cartes tenen com a signatura “Postdata: t’estimo”.

Postdata: t’estimo també s’ha dut al cinema, tot i que no segueix amb escreix la línia argumental del llibre, no us la deixeu perdre! De moment, podeu veure el tràiler:

Share

Postdata: T’estimo

3 respostes

Us deixem amb el comentari de la Sílvia, on ens parla d’una història d’amor d’allò més commovedora,  Postdata: T’estimo!

Títol: Postdata: T’estimo
Autor: Cecelia Ahern
Editorial: LaButxaca
Pàgines: 504
ISBN: 978-84-9930-054-2
PVP: 10,53€

Quan em van regalar aquest llibre vaig pensar que seria el mateix que la pel·lícula que ja havia vist mesos abans. Quin error el meu! L’atractiva Hilary Swank ja no era una dona perfecta que omplia tota la pantalla sinó que s’havia convertit en una dona anònima que impregnava cada pàgina amb les seves pròpies emocions.

Des de l’inici del llibre ens assabentem que ha perdut el seu marit, que no és només el seu company sentimental sinó la seva ànima bessona. Aquesta pèrdua condueix tot el relat i fa que totes i cadascuna de les frases que el formen tinguin una essència especial.

La Holly passa de ser una vídua amargada a ser una vídua il·lusionada per rebre les cartes que el seu estimat Gerry li ha deixat perquè superi aquest dur episodi.

Quan vaig començar a llegir m’emocionava amb cada vivència de la Holly però ho feia des d’un tercer pla. A mesura que vaig anar passant pàgines i mesos de la història, la Holly va deixar de ser la Holly: s’havia convertit en la meva millor amiga. Era jo qui li aconsellava el que havia de fer, qui li eixugava les llàgrimes i qui passava hores al telèfon escoltant el seu feble fil de veu.

Els seus amics eren els meus, el seu insomni em robava hores de son i les deixalles que decoraven el seu pis saturaven també les meves fosses nassals.

El romanticisme de cada carta rebuda feia palpitar el meu cor com si en fos jo la destinatària. Fins i tot ara que l’he acabat segueixo escoltant-lo… resteu en silenci… veritat que vosaltres també?

Share

Els convidats, molt Teixidor!

5 respostes

Títol: Els convidats
Autor: Emili Teixidor
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-664-1060-1
Preu: 20€

La pell de gallina d’un fred que mai marxa del tot, amagat al cos dels  morts i dels  vius, que en comptes de no morir per poder viure, viuen per anar morint.

Amb l’excusa d’una gran festa, d’una celebració  que s’intueix colossal, l’Emili Teixidor separa un a un, com si fossin el grans d’una magrana els “coms” i els “perquès” de la vida de la gent d’un petit poble a la comarca d’Osona.

La decepció, la tristesa, l’abatiment infinit dels vençuts és tan plàstica que gairebé es pot tocar a mesura que anem llegint.

Alhora, es pot fer el mateix amb l’arrogància dels guanyadors, la lluentor de les seves sabates ben llustrades i el color incofusible de les seves “camises blaves”.

I mentretant, la por circula pels carrers, per les cases, per tot el poble sencer, mentre el riu creix, creix, creix, i gairebé s’ho emporta tot.

Un llibre que val la pena. Molt i molt “Teixidor“. Millor llegir-ho quan no esteu especialment tristos, perquè de veritat: toca la fibra.

Share

“Era com un convidat, es va dir, com una persona que és acceptada a una vida aliena per compromís, per educació, per necessitat…”

2 respostes

Títol: Els convidats
Autor: Emili Teixidor
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-664-1060-1
Preu: 20€

Dos bons amics, la Rocío i el Cèsar han comentat prèviament Els convidats (vegeu Els convidats i Uns convidats…) i han elogiat aquesta novel·la  amb tanta vehemència que per Sant Jordi no vaig poder deixar de comprar-me-la i demanar a l’Emili Teixidor que me la signés. Va fer una dedicatòria preciosa a la meva filla que us vull transcriure “De part de la mare! Perquè creixis i llegeixis molt! Llarga vida!“. Tot i que és evident que a hores d’ara la meva filla només llegeix de l’autor la sèrie de La formiga Piga, unes novel·les excel·lents de les quals algun dia en parlaré, la dedicatòria és completament escaient. No hi ha res en el món que desitgi més que ella creixi feliç, tingui una llarga vida i aprengui del passat amb novel·les com Els convidats. Indiscutiblement, la literatura d’aquest mestre que és l’Emili Teixidor l’ajudarà a mirar el futur lliure i valenta, amb responsabilitat i esperit crític.

Per acabar, us deixo amb Bach i un dels personatges més interessants des del meu punt de vista, el rector del poble. Diu en un moment de la novel·la:

Practicava l’art de la fuga. Feia dies que hi pensava, en el paral·lelisme entre la situació política que vivien i la música de Bach. Les composicions de Bach exigien una sortida, la repetició d’una línia melòdica, la serenor del to, la musicalitat controlada, tenien sempre la redempció de la fuga, de la melodia que resumia i resolia totes les contradiccions proposades abans. I aquesta fuga era un respir, un aflat com li agradava dir a ell, un alè d’esperança cap amunt, una escapada cap a la llibertat.

Share