@Ed_62 @Grup62
Un nou Montalbano, a estones melancòlic.
Ja tenim aquí un nou episodi del comissari Montalbano: L’edat del dubte. Tornem a trobar la casa de Marinella, el Catarella i les seves “creacions” lingüístiques, Fazio, Mimí, a qui se li encomanen feines especials amatòries, el doctor Pasquano, els buròcrates sicilians, els rogers cuinats per l’Adelina pel comissari,… i, com no podia faltar, morts i intriga que l’astut Montalbano sabrà resoldre i que fins i tot tenen un final trepidant de pel·lícula d’acció.
I enmig de tot això, un Salvo Montalbano que cada cop parla més amb sí mateix. Que s’enamora com un jovenet, que dubta, que lluita per entendre els seus sentiments i dir-se sincerament si el que sent és un inútil i desesperat intent de tornar-se a sentir jove, ell que ja ha deixat força enrere la cinquantena. Té la seva gràcia que un personatge que està dotat d’una enginyosa capacitat per mentir i simular (fins al punt de muntar uns embolics monumentals) s’hagi d’enfrontar a la sinceritat del seu alter ego.
Però és que en Montalbano ja fa temps que practica el diàleg amb sí mateix. Generalment per resoldre els casos que se li presenten. Aquí, a més, ho haurà d’aplicar als sentiments confusos que l’assalten. Encara que dubti.
Com sempre, Andrea Camilleri acompanya la història d’una escriptura eficient i directa que et permet “devorar” el llibre ràpidament, somrient de tant en tant en veure els jocs lingüístics i les referències literàries (a Simenon en aquest cas) que l’autor va fent: la dona maca es diu Belladona de cognom i de nom Laura com la musa de Petrarca. Una altra referència són les combinacions infinites del cognom del comandant Mazzamore. En aquest sentit m’imagino perfectament la barreja de dificultats i el tip de xalar que es deu fer el traductor habitual d’en Camilleri, Pau Vidal.
Ara que s’acosten les vacances ja tenim un nou títol per posar a la llista.
Títol: L’edat del dubte
Autor: Andrea Camilleri
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-2976-303-4
Preu: 14,50€
Aquí teniu el primer capítol en pdf.
UN NOU MONTALBANO, A ESTONES MALENCÒNIC
Ja tenim aquí un nou episodi del comissari Montalbano. Tornem a trobar la casa de Marinella, el Catarella i les seves “creacions” lingüístiques, Fazio, Mimí, al que se li encomana feines especials amatòries, el doctor Pasquano, els buròcrates sicilians, els rogers cuinats per l’Adelina per al comissari,… i , com no podia faltar, morts i intriga, que l’astut Montalbano sabrà resoldre, i fins i tot un final trepidant com de pel·lícula d’acció.
I entremig un Salvo Montalbano que cada cop parla més amb si mateix. Que s’enamora com un jovenet , que dubta, que lluita per entendre els seus sentiments i dir-se sincerament si el que sent és un inútil i desesperat intent de tornar-se a sentir jove, ell que ja ha deixat força enrere els cinquanta. Té la seva gràcia que un personatge que està dotat d’una enginyosa capacitat per mentir i simular, fins a muntar uns embolics monumentals, s’hagi d’enfrontar a la sinceritat del seu alter ego.
Però és que en Montalbano ja fa temps que practica el diàleg amb si mateix. Generalment per resoldre els casos que se li presenten i aquí a més ho haurà d’aplicar als sentiments confusos que l’assalten. Encara que dubti.
I, com sempre, acompanyat d’una escriptura eficient i directa que et permet “devorar” el llibre ràpidament, somrient de tant en tant en veure els jocs lingüístics i les referències literàries (a Simenon en aquest cas) que l’autor va fent: La dona maca es diu de cognom Belladona i de nom Laura com la musa d’en Petrarca, per exemple, o les combinacions infinites del cognom del comandant Mazzamore. En aquest sentit m’imagino perfectament la barreja de dificultats i el tip de xalar que es deu fer el traductor habitual d’en Camilleri, Pau Vidal.
Ara que s’acosten les vacances ja tenim un títol per posar a la llista.
Amb aquesta autora em passa que quan la veig o la sento parlar en una entrevista em posa bastant nerviosa. No m’agrada gens ni com gesticula, ni el seu to de veu, ni la seva suficiència. Ara bé, quan la llegeixo, resulta que m’agrada bastant.
