Arxiu de la categoria: Negra

La llum d’Alexandria, d’Àlex Rovira i Francesc Miralles

2 respostes

@Ed_62 @Grup62

Llegint aquest llibre m’he retrobat amb el Xavier Costa, el protagonista de L’última resposta, un llibre on aquest personatge va descobrir els secrets que amagava Einstein i que ja vaig comentar aquí, al Nosaltresllegim.

En aquesta segona aventura, en Xavier volta pel món mostrant-nos la vida i els pensaments de 7 filòsofs de l’Antiguitat. Està seguint el viatge que va fer un amic seu abans de ser assassinat per trobar l’objectiu del seu viatge i esbrinar qui el va matar.

Així doncs, llegint aquest llibre he anat coneixent altres realitats com ara la de Xipre, dividida en dues parts (la grecoxipriota i la turcoxipriota) i amb una tensió no resolta després de la invasió turca de 1974. A part de lliçons d’Història i Geopolítica, també he conegut filòsofs, pensadors i savis diversos de l’Antiguitat (com Hermes Trismegist o Sòcrates) i les seves línies de pensament. I tot això, amanit amb la tensió sexual entre els personatges i una investigació detectivesca amb assassinats i perills múltiples!

Resumint: és una novel·la que, capítol a capítol, ens entreté i ensenya al mateix temps, d’una manera molt directa i amb grans reflexions que ens poden ajudar a pensar i a ser millors.

Més informació a http://www.lallumdalexandria.cat/

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: La llum d’Alexandria
Autor: Àlex Rovira i Francesc Miralles
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-2976-973-9
PVP: 21 €

http://www.elmanuscritoencontradoenaccra.com/
Share

Els fals somriure, de Mari Jundgstedt

2 respostes

@ColumnaEdicions @Grup62

L’illa de Gotland té quelcom que m’atreu, i no precisament pels assassinats que s’hi cometen de la mà de Mari Jungstedt, la cèlebre escriptora de novel·la negra escandinava. Potser són els racons que descriu en les seves novel·les o l’ambient de tranquil·litat que sembla estar present entre els paisatges que esmenta. El cas és que, de sobte, t’hi trobes immers i acompanyes els protagonistes. I és que, Nosaltres, el detectiu Knutas torna amb el sisè misteri de l’Illa de Gotland amb El fals somriure, i ho fa amb els protagonistes de sempre.

Aquest cop, però, s’ha produït un assassinat que ha tingut molt de ressò, ja que la víctima és en Viktor Algård, un organitzador de festes famós que, a més, té un local nocturn per a joves; local que no agrada gaire als habitants de l’illa i on fa només una setmana un jove va ser brutalment apallissat. Tindrà aquest esdeveniment quelcom a veure amb la mort del famós organitzador?

Aquest cop, el comissari Knutas haurà de decidir quina línia d’investigació ha de seguir ja que s’obren diversos camins. Les pistes que va trobant el conduiran cap a una història poc imaginable on els abusos són els protagonistes i on el sofriment humà li farà repassar la seva pròpia vida.

El fals somriure és, com els anteriors llibres de la sèrie escrits per aquesta dama de la novel·la negra, una lectura fàcil i amena. A diferència de moltes altres novel·les d’aquest gènere on els autors descobreixen l’assassí massa aviat, la Mari Jungstedt es guarda el secret fins a les últimes pàgines, cosa que fa molt més interessants els seus llibres.

No us el perdeu, Nosaltres. I atents, que a cada pàgina s’hi amaga un secret!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El fals somriure
Autor: Mari Jundgstedt
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-6641-566-8
Preu: 18,90€

Share

Les joies del paradís, de Donna Leon

1 resposta

@Ed_62 @Grup62

Música. Intriga. Venècia

Donna Leon ens ha portat una nova novel·la: Les joies del Paradís. Però enguany no ha vingut de bracet del comissari Brunetti i els seus col·laboradors, sinó que aquesta vegada l’acompanya Caterina Pellegrini, una musicòloga que investigarà a la seva ciutat natal, Venècia, la vida d’un oblidat compositor d’òperes barroc, Agostino Steffani, a partir de dos misteriosos baguls de contingut incert que han de servir per dirimir quin dels dos cosins, parents llunyans, tenen dret a rebre l’herència de qui en vida va arribar a ser bisbe, va viure entre nobles i va dur a terme les relacions diplomàtiques del Vaticà per tal de retornar al catolicisme les zones del nord d’Alemanya que s’havien passat al protestantisme.

L’escenari és com sempre, Venècia i en aquest cas, sovint, la Biblioteca Marciana (el magnífic edifici que tanca la piazza de San Marco per l’esquerra) a més de la sempre omnipresent poètica barreja de decadència i bellesa absoluta de la ciutat.

El llibre és una novel·la senzilla d’intriga. Farà descobrir als lectors algunes característiques de la música del barroc, com els cantants castrati, o constatar com els vells papers ens poden explicar històries d’amor i mort del passat i on l’avarícia és el pecat capital que hi predomina.

La novel·la també és una declaració d’amor a la música:

-Què és el que t’atrau tant de la música?
-És tan bella. És la cosa més bella que haguem fet mai  -va contestar sense pensar-s’ho gaire.
-Nosaltres, vols dir els humans?
-Sí -va fer ella-. Ho crec de debò. –Estava sorpresa de parlar amb aquella contundència tan poc habitual en ella. -O potser és tan sols que la música és l’art que més aconsegueix emocionar-me. Més que la poesia o la pintura.”
p. 149

És tal l’amor de Donna Leon per la música (especialment la barroca) que la novel·la s’ha publicat conjuntament amb un CD (Mission) de l’extraordinària mezzosoprano Cecília Bartoli, amiga de l’autora. En aquest CD s’han tret de l’oblit fragments d’òperes de Steffani. Sembla que la cantant ha estat, precisament, qui va animar la seva amiga a construir la ficció sobre aquest compositor.

Si voleu passar una bona estona, escolteu la Bartoli i les seves piruetes vocals mentre llegiu la novel·la.

Títol: Les joies del Paradís
Autor: Donna Leon
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-2976-993-7
Preu: 13,99€

Share

Gataca, de Franck Thilliez

Deixa un comentari

@ColumnaEdicions @Grup62

En Franck Sharko i la Lucie Henebelle es tornen a creuar en una gran novel·la sobre assassinats, desaparicions i misteris de l’evolució. Si en l’anterior novel·la, La Síndrome E, volaven al Canada seguint el fil d’uns assassinats arrel d’una cinta de vídeo, aquest cop veuran com la investigació es diversifica per varis indrets del món que es relacionen amb els nostres avantpassats més llunyans. Tot comença amb l’assassinat d’una jove biòloga que escriu una tesis sobre l’evolució de les espècies. Ben aviat però, se n’adonen que els descobriments de la noia estan encaminats a la lateralitat i la violència ja que, seguint el seu recorregut, veurem que acaba entrevistant-se amb 11 assassins amb un tret en comú: són esquerrans. Potser la jove científica s’estava apropant massa a alguna cosa gran?

GATACA són les lletres que amaguen la relació entre els assassins i els crims comesos pels nostres avantpassats. És la culminació sobre el fascinant origen de la violència i el fil conductor de la trama d’aquest llibre.

Després de la turmentosa investigació que es va dur a terme a La Síndrome E, en Franck Thilliez ens torna a sorprendre amb aquest misteri que amaga l’evolució i que farà que el destí de dues persones es torni a unir en la desgràcia. Dues persones que ara tenen un passat massa semblant…

Ara que comença la tardor, què millor que fer-la una mica més entretinguda amb una novel·la que ho té tot? Misteri, assassinats, amor, ciència, història i cultura. Atractiu o no? I el millor de tot és que no cal que us hagueu llegit l’anterior novel·la de l’autor, ja que tot i que els protagonistes són els mateixos, la història que ens ocupa no és una continuació de l’anterior. Ara bé, si en voleu gaudir el doble, comenceu per La Síndrome E i acabeu amb Gataca, segur que no us decebrà.

En voleu un tast doncs? Llegiu-ne el primer capítol aquí.

Títol: Gataca
Autor: Frank Thilliez
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 576
ISBN: 978-84-6641-473-9
Preu: 21,00€

Share

Morir a l’estiu, de Tom Wright

3 respostes

@Ed_Empuries @Grup62

Sovint he fet servir el Nosaltresllegim per agafar idees abans d’anar a la llibreria. Com que, de tantes novetats que es publiquen, em perdo, m’agrada haver-me documentat una mica prèviament, i així ja vaig més “cara a barraca”, tot i que de vegades el que menys em penso és el que acaba a la tauleta de nit! L’Eli va ser la “culpable” que em llegís Stoner (que també va comentar, quan jo ja l’estava acabant, en Lluís-Emili). Bé, doncs, crec que he trobat un llibre per tornar-li el favor que ella em va fer amb aquella recomanació: Morir a l’estiu, de Tom Wright. Bé, no només a l’Eli, és clar, sinó a tots els qui gaudiu de les novel·les amb morts per aclarir però que tenen MOLT més que bons i dolents…

És aquesta una novel·la negra molt poc a l’ús, perquè qui mor a l’estiu no són només les víctimes d’un assassí en sèrie, sinó també la innocència dels protagonistes. Si crec que als fans de la novel·la policíaca els pot agradar, és perquè hi ha tota una trama de recerca d’un criminal perillós i despietat entre els paisatges del sud dels Estats Units de les que enganxa. Però afirmo que no és només això, perquè també hi trobem una història humana d’un noi especialment intuïtiu i la seva cosina – tots dos en plena adolescència – que conviuen amb la seva àvia, una senyora d’aquelles a qui un voldria haver conegut.  Al voltant d’aquests personatges principals, una galeria de secundaris per al record, la majoria dels quals resulten força desassossegadors perquè obren la porta al món de la maldat més crua… Com es pot ser tan bèstia?

Es nota que en Tom Wright, que s’estrena com a escriptor, és psicòleg, perquè té un talent per incomodar al lector fora de sèrie i, alhora, fa néixer l’empatia amb aquests joves que estan caminant per una línia molt fina que els separa de l’abisme. I tot sense melodramatisme i amb un sentit de l’humor molt fi.

He triat un tast de la novel·la per veure si us en desperto les ganes de llegir-le. A mi, personalment, m’ha agradat moltíssim, de debò!

Encara no em veia amb cor de parlar amb ningú de la meva visitant nocturna, perquè sospitava en secret que era un indici de bogeria i, fos això veritat o no, estava segur que de tota manera ningú no em podria donar cap resposta. Quan estàs en dubte, no dir res acostuma a ser sempre la millor política. El silenci a vegades es pot reparar posteriorment, si cal, però les paraules equivocades, no. No es pot destocar una campana.

Títol: Morir a l’estiu
Autor: Tom Wright
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 368
ISBN: 978-84-9787-794-7
Preu: 19,95€

Share

Un escándalo sin importancia

5 respostes

Títol: Un escándalo sin importancia
Autor: Carles Casajuana
Editorial: El Aleph Editores
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-1532-523-9
Preu: 18,00€

Un escándalo sin importancia i, en català Un escàndol sense importància, és la segona novel·la de l’escriptor i diplomàtic català Carles Casajuana (Sant Cugat del Vallès, 1954) després de l’exitosa L’últim home que parlava català.

A Un escándalo sin impotancia l’autor fa un retrat dels baixos fons -o del clavegueram, com ho preferiu- que existeixen a la cara b de tota negociació al nivell econòmic més alt, aflorant així els interessos, les comissions, els xantatges i les males passions en les quals cau l’ésser humà per egoisme; per guanyar un contracte multimilionari. En aquest cas utilitza com a motor una empresa constructora catalana, però és fàcilment imaginable, en aquesta societat tan globalitzada, qualsevol multinacional d’arreu del món.

A tot xantatge sempre hi ha qui l’exerceix, l’empresa constructora CISA a través del seu president Ramon Tarrés, i qui el pateix directament, Rafael Masferrer, alhora director d’un bufet d’advocats i president de la secció nacional de l’Observatori Internacional contra la Corrupció. I així és com Rafael Masferrer, un home de família, honest i que vetlla per la legalitat, es veu envoltat en un escàndol sexual fruit d’una trampa, que li crearà problemes familiars i professionals, fins a culminar en la seva pròpia mort.

L’argument està expressat amb pinzellades d’intriga i drama però amb una narració feta a base d’uns diàlegs i un estil àgil que facilita la lectura i enganxa. Paral·lelament al xantatge, es desenvolupa una història d’amor, i veureu de quina manera es relacionen totes dues cap al final de la novel·la.

Ara que ja s’apropa el bon temps i augmenten les ganes de llegir…, sense cap mena de dubte us recomano Un escándalo sin impotancia: una lectura fresca, entretinguda i interessant que ens ajuda a obrir els ulls i fer-nos pensar si és possible assolir l’èxit social i econòmic sense cap mena d’il·legalitat prèvia.

Share

Que ningú no et salvi la vida, de Flavia Company

7 respostes

@Ed_Proa @Grup62

Ah, que bé! Hem començat setembre amb bon peu! Sí, sí, ja sé que pot semblar ridícul dir això, especialment si acabes de plegar el diari, però és que acabo de llegir una novel·la que m’ha deixat molt bon gust de boca… Més ben dit, m’ha deixat amb la boca oberta! Només tinc un problema: no us en puc explicar gairebé res.

Si vau llegir l’anterior novel·la de la Flavia Company, L’illa de l’última veritat, ja sabreu que l’autora domina els finals inesperats millor que l’Alfred Hitchcock ho feia a les Històries imprevistes, així que qualsevol comentari sobre l’Enzo, el Víctor i tota la comitiva de personatges principals o secundaris està de més.

I que consti que em moro de ganes per explicar-vos-en el final, perquè aquesta novel·la és de les que et deixa amb una voluntat impacient de fer-ne tertúlia amb els amics i debatre, per exemple, què deuen dir les cartes de l’antiquària (no patiu, aquesta frase no us portarà enlloc…). El títol és tot el que em veig en cor de subratllar: Que ningú no et salvi la vida. Quin gran deute contret, amb qui te l’ha salvada! Fins a quin punt, és gran? Això és un dels temes de la novel·la, però n’hi ha mes: el perdó, el penediment, la mentida… Ja veieu que no són banals, però la Flavia Company ens els presenta amb tanta suavitat que fins que no ens hem empassat l’ham de la novel·la no ens adonem que el pes que arrossenguen ens enfonsa igual que els passa als protagonistes.

Si us plau, llegiu-la i comentem, encara que sigui encriptant els missatges!

Títol: Que ningú no et salvi la vida
Autor: Flavia Company
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-7588-331-1
Preu: 14,99€

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

Headhunters, de Jo Nesbø

1 resposta

@Ed_Proa @Grup62

Oslo en negre i marró.

Un caçador de talents sense problemes d’autoestima (llevat de l’estatura, que troba escassa) té una dona preciosa (que li passa un pam), galerista i amb gustos molt cars, i ell s’empesca un enginyós i complicat sistema per fer-se amb uns importants ingressos suplementaris.

Les coses evolucionen de manera imprevista i deriven cap a una sèrie trepidant i delirant de situacions delictives i escatològiques. Seguint el protagonista anirem de l’exclusiva agència de recerca de talents i la sofisticada galeria d’art de la seva esposa, a la cabana perduda al més perdut dels indrets de la Noruega profunda on una comuna -en el sentit antic, no el hippy- jugarà un paper important. Viatjarem en cotxes de superluxe, en excavadores matagossos, en camions-tràiler. Serem testimonis d’estrangulaments, de sarbatanes amb curare, de cotxes de policia estimbats, de policies bessons que fan d’airbag i que són esventrats amb tisoretes de les ungles. També assistirem a martingales amb originals i còpies de pintures de Munch i Rubens. I em deixo moltes coses…

Una característica d’aquesta novel·la és la capacitat de sorprendre el lector contínuament i, per tant, cal no explicitar gran cosa en comentar-la per no aixafar la guitarra al futur lector.

Fa pensar en el millor Hitchcock. Aquell que quan s’acaba el film ets conscient que t’ha fet anar per on ha volgut però que li ho perdones perquè l’execució ha estat perfecta. Però també té tocs de Tarantino i, no pocs, de Tintín.

Així com hi ha llibres en els quals predomina la impressió de que l’autor hi deixa part de sí mateix i de la seva vida, n’hi ha d’altres, com aquest, on el novel·lista es complau a jugar amb el lector com si fos un incaut client d’un triler de la Rambla. Per fer això i mantenir l’interès fins a la darrera plana se n’ha de saber molt. I Jo Nesbø en sap molt i molt.

Novel·la negra (amb tocs marró) de la bona. Emporteu-vos-la a la platja, a la muntanya, a la feina o al porxo… i en acabat, deixeu-la a algú però no n’expliqueu els detalls.

Títol: Headhunters
Autor: Jo Nesbø
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 248
ISBN: 978-84-7588-299-4
Preu: 18,00€

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

La Síndrome E, de Franck Thilliez

5 respostes

@ColumnaEdicions @Grup62

Quin misteri deu amagar una pel·lícula d’allò més estranya que en mirar-la et quedes cec? Això és el que es pregunta la tinent Lucie Henebelle quan un examant la truca demanant-li ajuda.

Algun cop heu llegit un llibre com si estiguéssiu mirant una pel·lícula? És a dir, que allò que us expliquen sembla tan real que fins i tot fa por… Sigui per la trama que et captiva, pels termes utilitzats, pels personatges o pels escenaris compartits, hi ha llibres en els quals t’hi pots submergir i visualitzar les escenes que llegeixes com en un curtmetratge. La Síndrome E n’és un d’aquests.

Després de veure el curtmetratge turmentós pel qual el seu examant perd temporalment la visió, la Lucie decideix investigar què s’hi amaga al darrera. A 300 kilometres de distància, mentre ella investiga el cas, en Franck Sharko, de la policia criminal, investiga un múltiple assassinat on les víctimes apareixen enterrades sota terra i sense poder ser identificades ja que els han extret el cervell, els han buidat els ulls i els han arrencat les dents.

Sense intuir la relació entre ambdós casos, els destins de la Lucie i en Franck  es creuaran gràcies a una trucada d’un personatge desconegut resident al Canadà que n’insinuarà la relació. És a partir d’aquest moment que comença una història trepidant de tenebres i misteris que els duran a investigar el pitjor cas de les seves carreres professionals amb un final inimaginable…

Sempre he cregut que per escriure una novel·la com aquesta cal una ment brillant… i sense cap mena de dubte, en Franck Thillez la té. Gràcies a l’estil planer de la seva prosa, així com de les descripcions detallades que ens ofereix i d’una molt bona traducció d’en Jordi Boixadós, submergir-nos en la lectura no és que resulti fàcil, sinó que se’ns fa inevitable.

Si voleu saber-ne més, no dubteu en llegir-ne el primer capítol aquí. I afanyeu-vos, perquè d’aquí a uns dies us portaré Gataca, la següent novel·la d’aquest autor amb els mateixos protagonistes.  Què me’n dieu? Les comentem?

Títol: La Síndrome E.
Autor: Franck Thilliez
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 918 ]
Pàgines: 512
ISBN: 978-84-6641-474-6
Preu: 21,00€

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

1Q84 (1 i 2), d’Haruki Murakami

Deixa un comentari

@Ed_Empuries @Grup62

El primer en què he pensat llegint aquesta novel·la ha estat en pel·lícules com ara Blue Velvet, Twin Peaks o Mulholland Drive. Estic convençuda que si en David Lynch llegeix Haruki Murakami el portarà al cinema. Segur.

1Q84 ens parla de dos mons paral·lels: 1Q84 i 1984, fent una referència a la magnífica obra d’Orwell.

L’Aomame és una assassina professional i molt exclusiva. Té una tècnica molt depurada i molt personal d’enviar a la gent a l’altre barri.

En Tengo es un mestre de matemàtiques i aspirant a novel·lista. El seu editor li encarrega que revisi una obra anomenada “La crisàlide d’aire”, escrita per una jove de 17 anys, dislèxica, estranya. Un cas raríssim.

El cas és que en Tengo es posa a treballar amb verdadera passió, reescriu l’obra, la poleix, la deixa ben bonica… i quan surt al mercat es converteix en un bestseller. Al cap de pocs dies, l’autora de “La crisàlide d’aire”, desapareix sense deixar cap rastre.

A partir d’aquí, la trama es complica i es torna més i més marciana. Amb frases que fan pensar en la mítica “las lechuzas no son lo que parecen”, i decorats hipnòtics que mica en mica et van xuclant en el seu propi univers de gelatina.

Els fans d’en Murakami suposo que estan encantats de la vida amb aquest llibre. A mi, personalment, no vull dir que no m’hagi agradat. No. L’autor té una prosa rica, abundant i sobretot elegantíssima. Ara bé, aquesta constant de pujades i baixades, aquest marcianisme tan exagerat no m’ha fet embogir de plaer. Trobo que aquest clímax de falsa normalitat acaba convertint-se en una disbauxa.

Títol: 1Q84
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 784
ISBN: 978-84-9787-686-5
Preu: 26,00 €

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share