Arxiu de la categoria: Biografies i memòries

El vell rei a l’exili, d’Arno Geiger

2 respostes

@Ed_Proa @Grup62

En Roger s’ha llegit El vell rei a l’exili, d’Arno Geiger, i ens el ressenya per a tots Nosaltres:

Arno Geiger ens explica, amb episodis endreçats cronològicament, com el seu pare August i tota la família afronten la creixent demència i Alzheimer del cap de la família. Vist així, a priori, hauria de semblar un llibre trist i angoixant, ja que no conec ningú que no senti pànic davant l’Alzheimer. Una malaltia que t’esborra en vida.

Doncs res més lluny de la realitat. Arno Geiger no amaga el patiment i la incomprensió davant les situacions en què la malaltia els situa i, no obstant això, amb una prosa suau i delicada, deixa anar mica en mica una esperança que aconsegueix embolcallar d’un cert optimisme la gran majoria de pàgines.

És un llibre del qual n’he après. Un llibre on, per estrany que sembli, el passat no té tot el pes que es pot imaginar, ja que no és un llibre sobre l’Alzheimer, ni un llibre sobre la pèrdua de la identitat. És un llibre que parla de comprensió i descobriments, de la impossibilitat de fer comprendre la realitat a algú malalt; ja que l’objectiu ha de ser que se senti còmode en la seva pròpia realitat, on el concepte “tornar a casa” pot no ésser el que tots creiem.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El vell rei a l’exili
Autor: Arno Geiger
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 200
ISBN: 978-84-7588-399-1
Preu: 17,90

Share

Quan vaig deixar de ser natura lleugera, d’Anna Altisén

1 resposta

@Ed_Empuries @Grup62

Ja sigui per defecte professional o per estar més sensibilitzada amb el tema, aquesta novel·la autobiogràfica m’ha sorprès en diversos sentits. Primer perquè Quan vaig deixar de ser natura lleugera no és d’aquells llibres autobiogràfics que expliquen la vida de l’autor des que neix fins al moment present sinó que, sense presses i des de l’experiència més sentida, l’Anna Altisén ens parla de la seva malaltia mental, aquesta que ella anomena melancolia però que en realitat va i ve entre la tristesa més profunda i l’eufòria més extravagant. I en segon lloc, perquè veure plasmat en un llibre què sent la persona que pateix una malaltia mental estant dins d’un psiquiàtric és ben diferent del que se sent treballant-hi com a professional.

L’Anna ens explica les seves anades i tornades als psiquiàtrics durant tota una dècada, l’acceptació de la malaltia com a un continu de la seva vida i la certesa de saber que la medicació serà ara i sempre la seva fidel companya de viatge. També ens parla de l’amor, de les diferències culturals i de l’acceptació a les persones per sobre de qualsevol ideologia, creença o convicció.

“Som temps perquè el nostre cos és naixement i mort contínua. Som temps perquè som memòria, encara que aquesta memòria deixi de funcionar. Som temps en relació amb nosaltres mateixos i no tant en relació amb el temps que marquen les agulles del rellotge.”

Quan vaig deixar de ser natura lleugera ha estat finalista del Premi Just M. Casero 2012 i és, en definitiva, un crit ferm a la voluntat de ser persona, per sobre de tot i de tothom, per sobre de qualsevol etiqueta i en qualsevol espai temporal.

Títol: Quan vaig deixar de ser natura lleugera
Autor: Anna Altisén
Editorial: Empúries
Col·lecció: Empúries Narrativa
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-9787-872-2
Preu: 18€

Share

El vell rei a l’exili, d’Arno Geiger

2 respostes

@Ed_Proa @Grup62

La Gisela s’ha llegit El vell rei a l’exili, d’Arno Geiger, i ens el ressenya per a tots Nosaltres:

El vell rei a l’exili, d’Arno Geiger, és un exercici valent. Molt valent. És un llibre dur i dolç alhora.

Com va comentar el Martí quan va ressenyar l’edició que n’havia fet El Aleph, és un llibre una mica complicat per tots aquells que hem viscut algun episodi de senilitat i Alzheimer a la família. No deixes de veure en les coses que explica Geiger una mica el que has pogut viure a casa.

Comencem a viure en una societat on les persones grans han deixat de tenir el rol que podien haver tingut. Eren guies i ara, per molts, són un pes a carregar. En molts casos han deixat de ser els que tiraven del carro per convertir-se en la raó del cotxe escombra. I això fa mal. La qualitat de Geiger és saber explicar això amb una clarividència i amb una tendresa que feia temps que no llegia enlloc. Saber explicar que el seu pare, que havia estat aquell rei, comença a exiliar-se del món sense ser-ne conscient.

I finalment, no només és un retrat dur i dolç, sinó que també pot ser una raó per tirar endavant. Per dir “ep, que això no és només cosa meva”, i afegir-hi un “ens en sortirem”, tot aprenent de la malaltia i el dolor, que aviat es converteix en un amor inexplicablement… en l’amor que tots sentim pels nostres pares i avis.

La nostra gent gran. Perquè és nostra i de ningú més. I aquesta condició única és la que ens fa estimar-nos-els malgrat tots els impediments vitals. I Geiger, això, ho explica molt i molt bé.

Tant si la malaltia és en el vostre entorn com si no hi ha estat mai, no us perdeu aquest llibre. Us agradarà i, potser sense voler, us ajudarà.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El vell rei a l’exili
Autor: Arno Geiger
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 200
ISBN: 978-84-7588-399-1
Preu: 17,90

Share

Petjades de Nador, de Laila Korrouch

Deixa un comentari

@ColumnaEdicions @Grup62

Venir d’un país que no té res a veure amb el teu ja és difícil per se, però fer-ho quan ets petit i et sents a gust al teu propi país és quelcom que, sens dubte, et marcarà. I això és el que li passa a la Laila Karrouch, la protagonista i autora de Petjades de Nador.

A la Laila li agradava jugar pels carrers de Nador, pujar als arbres i viure sense les preocupacions de qualsevol persona adulta, però l’any 1985 va quedar gravat en la seva memòria quan va haver d’anar a Europa, la terra promesa, aquella on ja hi feia temps que hi vivia el pare.

Quan véns d’un altre país no et sents ni d’aquí ni d’allà, però tant la Laila com la seva família sempre han tingut molt clar que mai perdrien la cultura, la religió i, sobretot, aquell lligam invisible als ulls estranys però que és tan estret entre els que són familiars. A vegades però, aquests lligams són tan forts que costa anar en contra de tot allò que t’han inculcat i que ara no et permet ser feliç.

Amb una carrera sota el braç, una feina que li permet viure tranquil·lament i una família força unida, i després de tot el que ens explicava a la seva primera novel·la, De Nador a Vic, poc s’espera el lector el gir que donarà la vida d’aquella nena marroquí que a mitjans dels vuitanta tot just arribava a Catalunya.

Carregada de cultura, d’amor i desamor, i d’arrels familiars, ens trobem amb una dona adulta, moderna i disposada a ser feliç.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Petjades de Nador
Autor: Laila Korrouch
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-664-1656-6
Preu: 18,00€

Share

Amy Winehouse, de Diversos Autors

1 resposta

@Fanbooks_ @Grup62

La vida d’una persona no és una història en sí, tot i tenir un inici (el naixement) i un final (la mort) molt marcats, segurs i inevitables. Tot el que passa entre un i l’altre no té estructura d’història, sinó que és un seguit de dies, cadascun amb el seu inici i el seu final, i amb multitud d’esdeveniments de diversa llargada, també cadascun amb el seu inici i el seu final.

Per això, quan accedim a una biografia, el que ens trobem és un relat, o una conjunció de relats, que el narrador ens explica de la persona en qüestió, triant què ens explica i com per donar-li una entitat i un sentit que ens transmeti la seva idea de com va ser i què li va passar a una persona.

Això és el què ens proposen els guionistes Christofe Goffette i Patrick Eudeline, el dibuixant Javi Fernándex i el colorista Luca Merli amb Amy Winehouse. Aquest còmic és el primer número de de la col·lecció ‘Club des 27’ de la francesa editorial Jungle (editat en català per Fanbooks). Ens explica tot un seguit d’experiències i vivències de la cantant, començant pel divorci dels seus pares, un moment ja lligat a la música. A partir d’aquí, veiem un seguit d’instants, escenes plenes de sensacions, conflictes, música, drogues i sexe, que formen el tapís inconnex, caòtic i imprecís de la vida d’Amy Winehouse, fins a arribar a la seva fatídica mort als 27 anys, com molts altres músics famosos.

El dibuixant català Javi Fernández plasma la personalitat excessiva i massiva de la cantant en un treball súmmament fotoreferencial (com no podia ser d’altra manera), tot i que les seves vinyetes, alhora, estan plenes de vida i dinamisme. Les composicions de vinyetes varien de pàgina en pàgina, combinant elements gràfics amb il·lustracions molt detallades, fent que l’àlbum tingui un interès extra, a més de conèixer la història de la polèmica cantant anglesa.

Títol: Amy Winehouse
Autor: Diversos Autors
Editorial: Fanbooks
Col·lecció: Comic Books
Pàgines: 48
ISBN: 978-84-15745-06-8
Preu: 14,96€

Share

El viejo rey en el exilio, d’Arno Geiger

3 respostes

@ElAlephEditores @Grup62

Quan va arribar aquest llibre al Nosaltres, el primer que vaig fer va ser preguntar si hi havia algú amb un “historial” d’Alzheimer a la família. Jo no recordo tenir-lo, o com a mínim no ho he viscut, però sé que és molt dolorós pels qui ho han patit.

Servidor té una memòria prou feble com per tenir una por irremeiable a una senilitat barrejada amb aquesta malaltia, però vaig optar per agafar aquest llibre i vaig fer bé. N’estic convençut. A El viejo rey en el exilio, Arno Geiger fa un relat de l’evolució de la malaltia en el seu pare. De fet el llibre comença dient que el seu avi, quan ell era petit, li tirava troncs quan es colava pel seu jardí perquè ja no el reconeixia. En realitat però, més que l’evolució de la senilitat, en aquest llibre els protagonistes són son pare, l’autor, la resta de família, les cuidadores i, sobretot, la malaltia.

Amb el pas del temps i del llibre veiem com aquest vell rei es va exiliant, poc a poc, del seu món. Hi ha moments durs en què té una ferma necessitat de tornar a casa, quan en realitat és a casa. Bàsicament perquè el concepte de “ser a casa” el fa sentir segur… fins que se n’oblida. Com es processa una cosa com aquesta?

M’ha agradat molt, d’aquest llibre, que malgrat ser un escrit que no deixa de ser molt dur, deixa un bri, un alè d’esperança en aquest camí que inexorablement fa baixada. És un sentiment que aniria, més o menys, així: malgrat totes les vicissituds i tots els impediments, malgrat que son pare “desaprengui” el seu món, Arno Geiger ha après de son pare coses que sense la malaltia no hauria pogut descobrir.

Us deixo amb una cita que vaig trobar especialment colpidora, però també molt bonica, que hi ha a meitat del llibre.

“Me he lavado aquí las manos”, dijo padre una vez. “¿He hecho bien?”
“Sí, esta es tu casa y tu lavabo”.
Él me miró asombrado, sonrió confundido y dijo:
“¡Dios mío, espero no volver a olvidarlo!”
Esto es demencia. O mejor dicho: eso es la vida, la materia con la que está hecha la vida.

Alguns de nosaltres pensareu que potser no és un llibre per aquest estiu o per regalar. Jo us diré que és un molt bon llibre.

Si el voleu en català, El vell rei a l’exili també el trobareu editat per Proa. El ressenyarem ben aviat!

Títol: El viejo rey en el exilio
Autor: Arno Geiger
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 464
ISBN: 978-84-153-2565-9
Preu: 17,90

Share

Res no s’oposa a la nit, de Delphine de Vigan

2 respostes

@Ed_62 @Grup62

Res no s’oposa a la nit és una magnífica novel·la que explica la vida de la mare de l’autora, la Lucile, i a través de la qual podrem descobrir els secrets de la seva família.

La novel·la de Delphine de Vigan despulla els personatges, posa en evidència la saga familiar sense cap mena de pudor, i explica les interioritats i aspectes més íntims de la família.

És una introspecció en la vida de la seva mare per intentar aclarir alguns del mites familiars. La novel·la comença quan la protagonista i autora es troba la seva mare morta. A partir d’aquí, l’autora sent la necessitat de trobar les arrels familiars per a intentar donar-se una explicació sobre la mort de la mare en circumstàncies poc clares. El retrat familiar arrenca amb la infantesa de la mare, la Lucile, filla d’una família nombrosa.

La novel·la s’endinsa en la vida dels germans, el sentiments de la Lucille, els seus neguits, les personalitats diferents d’aquest nucli familiar i també analitza un cert estigma de suïcidi que plana damunt la família, ja que alguns dels germans moren d’aquesta manera. El protagonisme de Lucile en aquest retrat és molt ampli: la visió que en tenen els germans, els coneguts, les cròniques que l’avi deixa gravades, les fotografies familiars, uns records manuscrits que mostren el drama intern d’una persona amb conflictes emocionals amb derivacions de malaltia mental que la condiciona en molts moments la seva vida i, naturalment, la de les seves filles, que viuen angoixades pels brots malaltissos de la mare.

A mesura que avança la novel·la es van fent més descobriments de les intimitats familiars, l’autora no amaga res i això permet descobrir amb cruesa com són de complexes les relacions entre les persones.

En definitiva: aquest llibre és un sentit homenatge, una història d’amor, cap a la mare amb totes les febleses possibles i amb tots els dubtes. I també és un llibre que posa damunt la taula totes les frustracions, gelosies, rancúnies, mesquineses i també els moments d’esplendor de la personalitat d’aquesta mateixa mare, fet que converteix Res no s’oposa a la nit en una gran demostració d’amor i respecte.

Títol: Res no s’oposa a la nit
Autor: Delphine de Vigan
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-2976-970-8
Preu: 19,90€

Share

La marinada sempre arriba, de Lluís Foix

1 resposta

@ColumnaEdicions @Grup62

La marinada sempre arriba. Vivències de postguerra en un racó de la vall del Corb)… Quin subtítol més ben posat!

Lluís Foix, amb 34 narracions breus (de 6 a 8 pàgines cada una) ens va presentant el temps (la postguerra) i l’espai (Rocafort i la vall del Corb) que va viure durant la infantesa fins la seva marxa cap a Barcelona als 16 anys, per iniciar una aventura: una vida intensa de periodista vinculat a La Vanguardia a Barcelona i de corresponsal a diferents llocs del món.

Som davant d’un conjunt de relats ben escrits (hi ha molt d’ofici!) i dosificats on se’ns parla dels mestres, de l’estraperlo, de les feines agrícoles, de les festes i rituals, de la vida de pagès i els seus ritmes, de la natura i el paisatge, dels marges de pedra, de les cases, dels oficis i dels diferents personatges dels pobles, de l’ambient trist de la postguerra… Fruit dels records, de les moltes converses amb familiars i gent del poble i de les passejades i observacions de la terra i el paisatge.

El llibre està escrit amb una barreja de tendre homenatge (“…El pare i els dos primers mestres posaren els pilars de tot el que he anat amuntegant amb lectures, viatges i coneixença de persones.” ), de voluntat de deixar testimoni d’un món que desapareix (el de pagès a secà) i de fer una declaració d’amor profund, horacià, a una terra i uns homes que hi han viscut, treballat, sofert… mireu sinó com titula la narració que clou el llibre: “La vall del Corb, la meva pàtria”.

La  voluntat de descriure i deixar testimoni d’un món que s’ha transformat va acompanyada amb la de deixar testimoni de la riquesa dels parlars dels llocs, dels noms de les eines o altres mots que el món urbà o el català normatiu arracona . Foix fa servir paraules que s’aprenien dels llavis dels pares, en un temps en que el català era prohibit, demostrant així que “la força del català parlat des de fa molt segles a la vall del Corb no morirà mai” p.71-72.

El llibre va acompanyat d’uns dibuixos de factura senzilla, ràpida i eficaç de Xavier Cabanach per il·lustrar els relats.

Títol: La marinada sempre arriba
Autor: Lluís Foix
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-664-1631-3
Preu: 19,90€

Share

Un jardín abandonado por los pájaros, de Marcos Ordoñez

4 respostes

@ElAlephEditores @Grup62

Per mi, les bones novel·les són aquelles que són capaces de transportar-te als paisatges que descriuen, introduir-te en l’argument sense que te n’adonis i fer que el temps s’aturi al teu voltant. Doncs bé, Un jardín abandonado por los pájaros és ben bé una d’aquestes novel·les. En Marcos Ordoñez et transporta a la Barcelona dels anys 60, quan les coses més simples sovint eren les més importants. Una magnífica autobiografia de ritme constant que et permet endinsar-te en la seva història familiar i compartir la innocència de la seva joventut.

Els cines de sessió continua, “los serenos”, les coses que no es poden dir, els carlistes, els soldats, les dones que treballen de nit al barri del Raval, el matrimoni que treballa al quiosc de davant de casa on venen les revistes que parlen de famosos, un pare comissari de policia o una iaia mutilada són, entre d’altres, els personatges que poblen aquesta novel·la que són un clar tribut als records de l’escriptor.

Si voleu passejar per la Barcelona dels anys 60 o simplement endinsar-vos en un món absolutament ple de detalls, no ho dubteu més: aquesta és la vostra novel·la.

Títol: Un jardín abandonado por los pájaros
Autor: Marcos Ordoñez
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 420
ISBN: 978-84-1532-574-1
Preu: 20,00€

Share

A micròfon tancat, de Lluís Urpí

1 resposta

@Ed_Portic @Grup62

Quan vam rebre A micròfon tancat, de Lluís Urpí, vam decidir passar-li a la Mireia. Per parlar d’un llibre de periodisme, qui millor que una periodista? Aquí teniu la seva ressenya:

L’inici de Lluís Urpí va ser silenciós. De fet, els seus pares van pensar que potser era mut perquè quan va néixer no plorava. No s’imaginaven pas que aquest “nen mut”, el periodista Lluís Urpí, acabaria essent un dels màxims responsables de la ràdio en català. Amb només tretze anys ja va tenir el seu primer contacte amb el món de la comunicació a Ràdio Tàrrega però se’l coneix per la seva llarga estància a diferents programes i informatius de Catalunya Ràdio. Diuen que les paraules se les emporta el vent. Fruit d’aquesta inquietud, Urpí decideix plasmar en el llibre A micròfon tancat les seves experiències, anècdotes i consells, tant professionals com personals, que ha viscut en el món de la ràdio.

Des dels primers contactes amb el micròfon, els inicis com a aprenent, les mil i una anècdotes de trobades amb personatges com l’expresident Jordi Pujol o les errades i riallades més simpàtiques que ha hagut de combatre en directe a la ràdio. Tanmateix, també reflexiona sobre la funció i el futur de Catalunya Ràdio.

Un llibre fet a mida per a estudiants de comunicació i per a tots aquells que vulguin descobrir els secrets, trucs i consells més sorprenents de la ràdio.

“Si un té il·lusió per ser periodista, endavant, sempre endavant, malgrat  tots els obstacles i condicionants.”

Títol: A micròfon tancat
Autor: Lluís Urpí
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Pòrtic Visions
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-9809-229-5
Preu: 19€

Share