Arxiu de la categoria: No ficció

El llac dels Signes, de Miquel de Palol

Deixa un comentari

elllacdelssignes

@Ed_Proa @Grup62

Llegir aquest El llac dels Signes, de , és un repte per a tossuts impenitents. Com que jo en sóc un m’he dedicat des de fa uns quants dies a treure’n l’entrellat. No tot el dia, és clar. Ni les festes ni les neurones donen per tant.

Capbussat en la lectura sense previ advertiment, i no pas a la meitat del camí de la vida (què més voldria!), la sensació és la d’endinsar-me en una selva obscura sense un Virgili que m’acompanyi.

Com a molt, un generós Joan F. Mira. El rètol que convida a deixar tota esperança als que gosen entrar no hi és però s’endevina que Palol no ens pensa donar peixet.

El bosc és espès, ple de senyals –Signes?- estranys i poc entenedors. De tant en tant, però, s’obren clarianes que em permeten reconeixer paisatges coneguts: alguns literats i pensadors. I músics: Bach, Mozart, Buxtehude, Bach, Schönberg, Beethoven, Bach, Fauré, Jeannette MacDonald, Bach i Bach i Bach i Bach. Cadascú té les les llacunes culturals que té. A mi la constant referència a Bach m’ha servit per no perdre la confiança en descobrir on vol anar a parar o com trobar un fil que ens permeti sortir del laberint amb la satisfacció d’haver-ne trobat el sentit.

I a la plana 74 trobo la primera pista explícita:

A quin gènere s’adscriu aquest llibre? En termes matussers: en quina secció el posarà el llibreter. Si hi té a veure com va decidir l’autor quin material és especulació teòrica i quin ficció imitativa de la vida, si a més no para de barrejar-ho. Si per més que els teòrics s’escarrassin a recordar que tota escriptura és ficció, el periodisme al capdavant, i sembla un acudit, la convenció no es mou (…).

(…) Qualsevol de les peces que vénen tot seguit podia haver dormit la resta dels segles (…) o haver estat donada a l’edició per separat (…). I a aquestes alçades ja prou he fet contra les normes per sentir-me cridat a fer més funambulismes.

“Les peces que vénen tot seguit”! Som a la plana 74 però he estat immers en el PREFACI SENSE ATRIBUTS que s’estendrà encara 25 pàgines més en les quals explicita detalls sobre les esmentades peces.

Ha estat com si l’autor ens convidés a llegir totes les notes (no pas a peu de plana sinó aplegades una darrera l’altra) abans de desenvolupar les “peces”.

Un cop començada la lectura, doncs, trobem un poema diguem-ne que convencional: versos ben arrenglerats, seguit per la primera de les tres sèries d’aforismes que amb el títol comú L’Arquer i l’Orfebre anem trobant repartits simètricament en el llibre amb ritme inspirat en l’estructura de les obres barroques de Bach.

I dins d’una narració en forma de diàleg que porta el títol Estudis de complexitat variable, una sèrie de narracions curtes reunides sota el títol d’Apèndix, un altre poema i finalment dues peces originades per encàrrecs: una per a l’escena i una altra per al cinema, aquesta última sobre Incerta glòria.

Segurament, el que més he gaudit han estat els aforismes que van apareixent durant tot el llibre. És un gènere molt i molt complicat i que no tothom és capaç d’escriure sense fer el ridícul.

Rarament la castedat és opció. Quan no és obligada, sol ser refugi.

No és un llibre, crec, que s’hagi de llegir d’una tirada. Però tenint present que Palol és un home que té coses a dir i que escriu molt i molt bé, és un llibre per tenir a mà i anar-hi tornant.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El llac dels Signes
Autor: Miquel de Palol
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 520
ISBN: 978-84-7588-431-8
Preu: 24,90€

Share

Història de Catalunya (modèstia a part), de Toni Soler

3 respostes

historiadecatalunyamodestiaapart

@ColumnaEdicions @Grup62 @soler_toni

Sabeu aquella frase que diu allò de “tots tenim un passat”? Aquella que de tant en tant surt quan repasses els àlbums de fotos de fa mil anys i et veus amb un pentinat o una roba que no recordaves i que el 99% de les vegades voldries no haver deixat testimoni gràfic?. Imagino que una cosa semblant és el que deu pensar Toni Soler quan 15 anys després ha revisat els textos d’Història de Catalunya (modéstia a part). I és que, tot i que l’edició que ens porta Columna ens ve amb un format molt i molt xulo (tapa dura i il·lustracions de Jordi Duró), el gruix de l’obra té ja uns 15 anyets ben bons.

Què dir de Toni Soler? Podriem dir que no és només un productor de televisió que diu “Talleu! És bona!” i un fan absolut de La Penya. No, és l’actual comissari dels actes del Tricentenari 1714-2014 i, a part de la seva faceta de guionista i director del Polònia, l’hem vist com a director i presentador al Malalts de Tele o fent de guionista al Sense Títol amb l’Andreu Buenafuente. Però el que molta gent no sap és que en Toni Soler és llicenciat en Història i es deleix per fer gaudir la gent amb aquesta matèria tant o més com ell en gaudeix. I és per això que a la seva bibliografia apareixen novel·les de contingut històric com L’última carta de Companys (2009) o aquesta Història de Catalunya (modèstia a part).

El cert és que m’ha fet força il·lusió fer aquesta ressenya perquè jo vaig ser una dels molts que l’any 1998 van comprar la primera edició impulsada per la crida del fenómen mediàtic que el Toni era en aquell moment. La relectura m’ha deixat descobrir un text que no pretén explicar fil per randa la història del nostre país, sinó que simplement vol fer-ne cinc cèntims dels fets més importants i ajudar a aclarir idees ajudant-se en tot moment de l’humor que caracteritza el seu autor.

Pels qui ja vau llegir en el seu moment aquesta història de Catalunya, una sorpresa: un pròleg fantàstic del Carles Capdevila que, com el Toni Soler, també té un passat gamberro (el recordeu a l’APM amb el Bassas?) i un capítol extra que parla del que ha succeït en aquests darrers 15 anys.

Pels qui us trobeu amb aquesta edició per primer cop, gaudireu d’un text divertit i gens feixuc, que intenta explicar un cop més perquè els catalanys som com som. I qui sap! Potser d’aquí 15 anys ens trobem amb una edició nova que ens explicarà com Catalunya es converteix en un nou estat d’Europa… o no.

Títol: Història de Catalunya (modèstia a part)
Autor: Toni Soler
Editorial: Columna
Col·lecció: Columna Librerias
Pàgines: 298
ISBN: 978-84-664-1822-5
Preu: 21€

Share

Amb veu pròpia, de Nina

Deixa un comentari

ninaambveupropia

@ColumnaEdicions @Grup62 @Nina_BCN

Quan tenia 4 anys vaig començar a fer música com a activitat extraescolar. M’agradava molt. Encara m’agradava més -encara que no sabia del tot la raó- cantar amb la coral, encara que allò de llevar-se els matins dels dissabte fes fred o calor era un inconvenient. Però per Nadal tenia la seva recompensa: el concert al Palau de la Música dirigits pel mestre Martorell. El recordo allà al davant, imponent, donant l’entrada amb el “25 de desembre”… feia entre por, respecte i alhora generava una admiració molt curiosa en un servidor, que devia tenir uns set anys. I és que a mi m’enviaven a primera fila perquè els de la coral deien que “era un puntal” i que ho afinava tot. Amb el temps he deixat de cantar però no he deixat de notar quan la gent desafina. Em passa el mateix -salvant totes les distàncies- que a la : tinc oïda. Hi ha vegades que em pregunto si tinc res més!

També he de dir que quan vaig agafar aquest Amb veu pròpia ho vaig fer amb un sentiment ambivalent. El moment d’esclat mediàtic més fort de la Nina em va enganxar en el moment de rebuig més fort cap als realities. Operación Triumfo no només era un producte televisiu que no m’agradava, sinó que tampoc m’agradava el tipus de música que s’hi feia. Amb el temps i la lectura d’aquest llibre he vist que la intenció i la voluntat d’aquell programa, i sobretot de la responsable de l’escola de Bisbals, Rosas i Bustamantes, era molt millor que no pas el que me n’arribava des de la llunyania.

Francament, ara trobo que és d’admirar el que va intentar i aconseguir fer la Nina allà… Un ritme frenètic, una feinada increïble, un tràfec horrorós,… una fita de la història de la televisió a l’alçada d’aquell “Un, dos, tres” on va començar.

Aquest sentiment ambivalent començava amb la figura de l’autora, que tenia molt lligada a aquest moment tant concret de la seva carrera. Però, sincerament, crec que en aquest llibre hi trobareu més de dues i quatre sorpreses ja què l’autora és capaç d’explicar el seu recorregut, des dels envelats plens de pols i mals horaris fins a les acadèmies i les Mamma Mia’s, passant per programes de TVE dirigits per senyors amb puros penjant de la boca, problemes de gola anomenats “cigronets”, i obres musicals i teatres mil amb col·laboracions de luxe tant diverses com les de Martí i Pol o en Buenafuente. I tot això amb una coherència i fluïdesa en un relat íntim que permet entendre més el personatge públic.

Humanitzar la trajectòria de l’autora, la Nina cantant, m’ha ajudat a entendre millor les coses. I això, Nosaltres, vol dir que el llibre està ben escrit.

I finalment, el que més m’arriba i toca de prop. El que més m’ha interessat (i ho ha fet de debò). La Nina ha aconseguit fer un llibre que és capaç d’explicar i unir una trajectòria d’èxit incontestable (i que feia molta pujada) amb una guia i una explicació a fons de què és això tant propi, personal, irrepetible i irremplaçable que és la veu. Com bé diu l’autora, la veu és com una empremta digital. Única.

Us seré sincer: aquest llibre m’ha tornat a fer tenir ganes d’aprofitar els dissabtes al matí per cantar amb aquella Espurna on era un puntal. Ara em conformaré amb què m’hi admetin i no m’obliguin només a cantar cançons d’Oh happy day… La qüestió serà tornar a cantar! Me n’han vingut moltes ganes!

Aquí teniu el primer capítol en pdf i un vídeo de l’autora parlant del seu llibre:

Títol: Amb veu pròpia
Autor: Nina
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 248
ISBN: 978-84-664-1619-1
Preu: 18€

 

Share

El tramvia groc, de Joan Francesc Mira

1 resposta

eltramviagroc

@Ed_Proa @Grup62

Tinc un amic molt aficionat a l’òpera que quan escolta un o una cantant molt bona diu que és  “de reclinatori”, o sigui, per agenollar-se al davant i adorar-los. Doncs bé, el llibre d’en  és de RECLINATORI!

El tramvia groc és un llibre que recull els records d’infantesa de l’autor, en la casa familiar als límits de la ciutat de València, arran de carretera, en un espai obert a l’horta valenciana, però lligat a la ciutat per la presència del tramvia groc, que el nen Mira prendrà cada dia per anar al col·legi dels escolapis a fer el batxillerat, al centre de València. La casa i els orígens són, precisament, el primer dels deu capítols de què consta l’obra i la descripció del trajecte en el tramvia, i les observacions del nen Mira el segon. El tercer i quart estan dedicats a descriure el paisatge de l’Horta i l’experiència de les granges que el pare mira d’endegar. Són capítols en els quals el nen, una mica introvertit però gran observador, pren contacte amb la natura domesticada i profundament humanitzada de l’Horta i amb el comportament dels animals, tractats sovint amb una crueltat feroç per part dels homes, i on tota la família, inclòs ell com a nen, tenien unes obligacions i responsabilitats a complir. A partir del capítol cinc i després de parlar de l’impacte de la guerra en la vida dels pares i en la societat començarà a descriure el seu naixement i infantesa, la vida a casa, els orígens familiars del pare, amb una gran quantitat de tiets i cosins, els orígens de la mare, amb una família molt reduïda i ja els últims tres capítols la fosca i llarga postguerra (“no erem rics, simplement no erem pobres”), l’estraperlo, els veïns i tota mena de personatges secundaris: els venedors, l’aiguader, el granerer, la drapaire, els pobres de solemnitat… que Mira observarà amb naturalitat, descobrint la gran diversitat humana. Els dos últims capítols estan dedicats a les escoles i col·legis on farà el seu aprenentatge i on descobrirà les lletres i a l’evocació dels estius passats a casa de parents del pare, on coneixerà altres ambients i famílies, i on disposarà d’una certa llibertat i de biblioteques on trobarà lectures que devorarà amb avidesa sent encara molt jove.

“I enmig d’aquests espais tan terrenals, amb tants entorns i tantes companyies, la meua vida pujava a poc a poc, per acumulació de peces, com puja una construcció feta de blocs de fusta de colors, del joc que dèiem “arquitectura”. Fins que un llamp de tempesta, un colp de vent funest, la manotada feroç d’un déu cruel arrasà en un instant tot aquell edifici a mig fer” p. 325

La mort del pare, quan ell té 15 anys, és aquest llamp que marcarà els anys posteriors i que potser en un altre llibre ens explicarà.

Tot això és un resum del contingut. Però cal dir més coses. La tendresa, el “carinyo” i la profunda humanitat amb què descriu totes les coses m’ha emocionat en alguns moments. Descripcions simples, vives i alhora completes. Per exemple, són continues les referències olfactives. L’actitud agraïda envers els pares, la família, els mestres, la natura, les veïnetes que li permeten descobrir el sexe, les tietes que el mimen… impregnen tot el text. No hi ha rancúnia, tampoc nostàlgia i per descomptat tampoc idealització. Va ser innocent i feliç, però descobrint-se a sí mateix amb naturalitat, a la vida i a la humanitat. I la lectura i l’escriptura:

“Ser feliç escrivint i llegint, als sis o set anys, és un regal que no ha estat concedit a tothom”, p. 266

L’altra cosa que falta dir és que està tan, però tan, tan ben escrit què és un autèntic plaer llegir-lo. L’estil de Mira no és directe, de frases curtes i paràgrafs curts. Al contrari, a vegades trobes vàries pàgines sense punts i apart. És una prosa densa, sinuosa, però tan ben construïda, amb les comes tan ben posades, que segueixes el fil amb una naturalitat extraordinària, com si l’autor estigues al teu costat explicant-te les coses. No és estrany sabent que Mira ha traduït al català obres fonamentals com L’Odissea, la Divina Comèdia i els Evangelis a més de tenir publicades múltiples obres (novel·les, narracions, articles,…).

El recomano sense aixecar-me encara del reclinatori!

Títol: El tramvia groc
Autor: Joan Francesc Mira
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-TELA
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-7588-421-9
Preu: 20€

Share

Mossèn Ballarín per ell mateix, de Josep Maria Ballarín

Deixa un comentari

mossenballarinperellmateix

@Ed_Portic @Grup62

L’Albert Sánchez s’ha llegit Mossèn Ballarín per ell mateix, de Josep Maria Ballarín i ens el ressenya per a tots Nosaltres. Aquí teniu el seu text!

Al llarg de la meva vida he tingut la sort d’entrar en contacte amb l’església propera de gent que s’estima i que prova de canviar el món a l’estil de Jesús. Els meus records del cau són d’un mossén amb qui compartíem taula, anavem a la piscina, feiem focs de camp i cuinava amb nosaltres. Homes com Josep Maria Ballarín: arrelats a la gent, al territori i de gran cultura (historiadors, amb la filosofia, la teologia, l’art…).

Des d’aquesta experiència, Mossèn Ballarín sempre ha estat una persona propera per mi (tot i que no hem coincidit mai). Les seves participacions a la televisió sempre m’han semblat que reflectien el seu esperit lliure i inteligent. Entre el nen entremaliat que la deixa anar i l’home del seu temps que envoltat de personalitats i amics de la cultura del nostre país i amb qui comparteix la seva cultura, la seva visió de la vida i el seu pensament.

Mossèn Ballarín per ell mateix és un llibre que es llegeix relativament ràpid. La primera part de la seva biografia m’ha sobtat amb força: no l’imaginava com a supervivent de la Guerra Civil (no explico més detalls per no fer-ne “spoilers”). La resta de llibre ens introdueix a través dels diferents capítols els temes que han marcat la seva vida.

A vegades semblen màximes que s’encadenen entre elles i que per sí soles ja podrien semblar petites cites de saviesa. D’altres són una encadenació de reflexions ben trenades i molt personals del seu saber i el seu tarannà.

Aquest llibre, amb l’edició a cura de Jaume Huch, és imprescindible per entendre la figura del gran Mossèn Ballarín.

Una figura ineludible! Moltes gràcies Albert!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Mossèn Ballarín per ell mateix
Autor: Josep Maria Ballarín
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Visions
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-9809-265-3
Preu: 17,50€

Share

Informe de l’interior, de Paul Auster

2 respostes

informedelinterior

@Ed_62 @Grup62

A Informe de l’Interior en  ens parla d’ell mateix, de la part menys física de les seves experiències. Escriu sobre un camí personal propi i íntim molt en relació amb la literatura, el cinema i la creació.

Està estructurada en quatre parts, com si fossin quatre maneres diferents d’apropar-se al gènere biogràfic. La primera, Informe de l’interior, abarca des dels 6 fins als 12 anys, quan comença els seus descobriments literaris, sovint triant títols per llegir no propis per l’edat en què els llegeix. En la segona, Dos cops al cap, relata amb tota mena de detalls dues de les pel·lícules que més el van marcar entre els deu i els catorze anys. El cinema esdevé un mirall perfecte a través del qual canalitzar totes les noves descobertes d’aquell món més enllà de la infantesa. A través de La càpsula del temps, que conforma la tercera part del llibre, Auster ens narra la visió pròpia ajudant-se de les cartes enviades a Lydia Davis, qui va ser la seva primera esposa, quan tenien poc més de vint anys. A partir d’aquí podem observar la confrontació mental entre el que recorda i el rastre que va deixant en els escrits contemporanis. Finalment, amb l’Àlbum, Auster es recolza en la imatge com a suport autobiogràfic d’un entorn més visual del record.

Informe de l’interior és una part de la història d’un home, escrita en segona persona. Apel·lant-te directament, cridant-te mentre t’embolcalla i et fa identificar amb una vida que, malgrat no ser la teva, acabes sentint-la quasi pròpia, eliminant les barreres que sovint la narració clàssica en tercera persona crea inconscientment.

Explorar la teva ment tal com la recordes de la infància serà sens dubte una tasca més difícil –potser impossible. Tot i així et sents obligat a intentar-ho. No pas perquè trobis que ets un objecte d’estudi rar o excepcional, sinó precisament perquè no ho trobes, perquè consideres que ets com qualsevol, com tothom.

He gaudit molt llegint aquesta obra. Molt. He gaudit del llenguatge, d’una traducció que em fa l’efecte que és exquisida, que de tant polida he tingut la sensació que llegia en l’idioma original. He gaudit del camí literari, de sentir el batec del dia a dia, de recordar parts de mi a partir del record d’un altre; i entre altres moltes altres coses, també he gaudit del relat literari tan ben tramat de les dues pel·lícules que ens explica.

Us recomano molt efusivament que us deixeu endur per les paraules d’aquest Auster proper i aventurer. A nosaltres, que us agrada llegir, us encantarà seguir-li el fil!

Títol: Informe de l’interior
Autor: Paul Auster
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 312
ISBN: 978-84-297-7206-7
Preu: 18,90€

Share

Papers perduts. Notes d’art. De Giotto a Hockeny, de J.F. Yvars

Deixa un comentari

papersperduts

@Ed_62 @Grup62

El llibre Papers perduts. Notes d’art. De Giotto a Hockeny que he llegit pel Nosaltres és un conjunt de 52 articles que , (historiador de l’art, editor, director de l’IVAM de 1992-1995, comissari de diferents exposicions, professor …) ha anat publicant al llarg dels anys 2010, 2011 i 2012, com a crític de La Vanguardia.

Aquests 52 articles, que tenen tots una llargada similar -unes 4 pàgines-, estan agrupats en 3 parts:

Artistes. (quasi dos terceres parts del conjunt) Aquí ordenats de més antic a més modern, apareixen les reflexions, valoracions i altres consideracions que l’autor dedica a diferents artistes: Giotto, Rembrandt, Cézanne, Picasso, Pollock, etc… a partir de diferents exposicions dedicades a aquests autors que s’han fet a ciutats europees o a Nova York, o bé a partir de la publicació d’algun llibre monogràfic, o en ocasió de la seva desaparició, com és el cas de Richard Hamilton. Són articles rics de referències i on l’autor de vegades hi dedica més espai a descriure i comentar alguna obra concreta que ha tingut ocasió de veure en l’exposició. D’aquesta part he trobat molt interessants els articles que dedica als pintors britànics d’aquests últims anys com Bacon, Freud, Hamilton i Hockney.

Comparatives. També són articles que arrenquen de l’experiència expositiva però en aquests cas són mostres en què es confronten dos o més autors, de vegades propers en el temps o aparentment antagònics (Poussin i Twombly, per exemple) o es proposa reflexionar sobre un període o un gènere, com el retrat alemany, per exemple. M’ha agradat especialment l’article dedicat a Lorrain i Turner, de l’exposició de Londres!

Estetes.  Aquest grup d’articles està dedicat a crítics d’art, conservadors de museus, alguns d’aquests, coneguts per l’autor. D’altres estan dedicats a escriptors que publiquen alguna de les seves obres i que li serveixen per reflexionar també sobre idees estètiques. M’ha semblat especialment interessant el que dedica a Harry Kessler i molt emocionant el que dedica a Ernst Fischer i el seu llibre La necessitat de l’art, que tant va influir a finals dels anys 60 amb la seva idea de l’Art com la vivència que amplia l’horitzó d’autonomia i llibertat de l’individu.

“La tasca del crític artístic consisteix a obtenir, amb el poder de la paraula escrita, que el lector escolti, potser entengui, però sobretot vegi” (p. 226)

Aquesta cita de Conrad que Yvars reprodueix referint-se a Updike serveix perfectament per explicitar el que Yvars ha mirat de fer en aquests Papers perduts.

Títol: Papers perduts. Notes d’art. De Giotto a Hockeny
Autor: J.F. Yvars
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Llibres a l’Abast
Pàgines: 264
ISBN: 978-84-297-7150-3
Preu: 22,50€

Share

Com Àustria o Dinamarca, de Modest Guinjoan, Xavier Cuadras i Miquel Puig

Deixa un comentari

comaustriaodinamarca

@Ed_Portic @Grup62

Aquest cop m’he de sincerar. He de confessar que no acostumo a llegir assaig. Hi ha gent que gaudeix, i molt, llegint-ne. Diu la Wikipèdia -que tot ho sap o almenys això és el que pretén- que és un gènere literari que ve de la didàctica i que vol ser un intent, una temptativa, una aproximació o una prova del tema que tracta. Això segons la Wikipèdia. Però hi estic bastant d’acord. Quan em toca llegir coses que no són novel·les o contes, acostumo a llegir informes mèdics, i aquest Com Àustria o Dinamarca. La catalunya possible, de Modest Guinjoan, Xavier Cuadras Morató i Miquel Puig ha estat un repte que m’han plantejat tres Doctors en Economia (poca cosa!).

El llibre parteix -i es titula- de l’afirmació que va fer Artur Mas davant del Cercle d’Economia el maig de 2013 (fa uns 5 mesos!) on va dir que si Catalunya fos independent seria com com Àustria i Dinamarca. I què fan aquests savis de l’Economia? Doncs es dediquen a posar fets, dades i números sobre el paper per mostar-nos si, efectivament, aquesta afirmació és vàlida.

Durant el llibre anem descobrint les comparacions que fan els autors amb diversos països d’Europa -Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, Noruega, Holanda, Suècia, i la-no-de-la-UE Suïssa- per veure quines característiques tenen i si, en cas d’una Catalunya independent, el nostre sistema econòmic i social es podria comparar al que tenen a tots aquests indrets.

La veritat és que el llibre podria ser alguna cosa així com un escrit de política-economia-ficció, però la gràcia rau en què es tracta d’una projecció amb tots els ets i uts (i totes les dades del món) de com seria el nostre sistema educatiu, sanitari, el sector de serveis, seguretat, tecnologia, funcionariat,… en resum, tot el que conforma un país fet i dret.

I la resposta a si és possible o no… quina creieu que deu ser? Aquí teniu un fragment de les conclusions del llibre:

No hi ha dubte que el sentiment independentista, a part de basar-se en aspectes emocionals té un fonament econòmic. Però aquest sentiment és més negatiu que positiu: té més clar de què vol fugir que cap a on vol anar. L’independentisme té arguments per justificar la necessitat de marxar però ha dedicat menys esforços a imaginar un model económic realista per al país que vol construir. Creiem que aquesta era una mancança important i que amb aquest llibre hem volgut contribuir a esmenar-la. (…)
No dubtem que la societat catalana es pronunciarà sobre el seu futur polític ben aviat. Amb aquest llibre hem intentat aportar elements perquè aquell dia la seva decisió sigui una mica més informada al voltant d’un punt que no sempre és fàcil de visualitzar: la Catalunya possible.

Nosaltres, jo l’he visualitzada. Creieu que és possible? És convenient que deixem de fugir i tinguem ben clar, no només on volem anar, sinó per quin camí volem anar i com ho hem de fer per fer-ho possible. Els autors d’aquest llibre ens en donen quatre pistes ben donades.

Títol: Com Àustria o Dinamarca
Autor: Modest Guinjoan, Xavier Cuadras i Miquel Puig
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Visions
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-9809-262-2
Preu: 15,50€

Share

Mindfulness, de Tessa Watt

Deixa un comentari

mindfulness

@labutxaca @Grup62

Crec que no m’equivoco quan dic que vivim amb el pilot automàtic posat i que sovint no ens adonem de què passa al nostre voltant de tan capficats com estem en els nostres pensaments. Aquest ritme de vida desgasta tant a nivell físic com a nivell mental, però per sort podem fer alguna cosa per canviar aquesta manera de funcionar. Com? Doncs amb Mindfulness.

Molts haureu escoltat parlar d’aquesta pràctica i d’altres no. El Mindfulness, tal i com ens explica la Tessa Watt, autora de la guia pràctica Mindfulness, “és una de les habilitats més antigues i bàsiques de la humanitat. (…) Consisteix a aprendre –o a tornar a aprendre- a estar present i viure el moment”.

En aquesta guia trobareu tota la informació necessària per començar a practicar-lo, amb exercicis bàsics que només requeriran uns minuts del vostre temps. No es tracta de desconnectar del món, ni de deixar la ment en blanc. Es tracta de ser conscients de tot allò que ens envolta i de tot allò que ens passa per dins.

Prepareu-vos per dir adéu a l’estrès i a les preocupacions innecessàries. Una servidora, que ho practica, pot assegurar-vos que paga la pena intentar-ho. Si esteu cansats de passar per aquest món de puntetes, adquiriu aquest llibre sense dubtar-ho. Els exercicis que hi trobareu us ajudaran a iniciar-vos en la pràctica del Mindfulness. I si en cas contrari ja en sabeu, llegiu-lo igual perquè us aportarà nous exercicis que segur que no coneixeu!

Títol: Mindfulness
Autor: Tessa Watt
Editorial: labutxaca
Col·lecció: LB
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-9930-690-2
Preu: 9,95€

Share

La psicologia positiva, de Bridget Grenville-Cleave

Deixa un comentari

lapsicologiapositiva

@labutxaca @Grup62

A vegades ens costa més del que voldríem veure tot allò de bo que ens envolta, sovint ens costa mantenir-nos motivats per allò que fem i malgrat esforçar-nos, més d’un cop hem deixat de banda els propòsits oblidant-nos que disposem de molts punts forts.

Tot això s’ha acabat amb La Psicologia Positiva, una guia pràctica que ens introdueix a aquesta meravellosa ciència. La Bridget Grenville-Cleave ens recorda que la psicologia no només estudia la patologia, sinó que hi ha un gran camp que tracta de potenciar tot allò que és sa, com ara la nostra capacitat per realitzar les coses, la implicació, les relacions sanes, la gratitud o d’intel·ligència emocional entre d’altres. Actituds i habilitats que ja tenim però que no posem en pràctica. A través d’aquesta guia aprendràs la teoria i la pràctica, perquè amb els exercicis que se’t proposen, descobriràs què és allò que no estàs fent i què has de fer per omplir la teva vida de benestar.

Hi ha persones que pensen que no poden aconseguir el que tenen els altres, però el que realment passa és que no ho han intentat. Ara però, tenen una guia on se’ls explica com fer-ho. No es tracta de veure-ho tot de manera positiva perquè, malauradament, al món hi ha sotracs pels quals hem de passar; es tracta d’aconseguir que aquests no aconsegueixin minvar el nostre benestar.

Si esteu pensant en introduir petits canvis a la vostra vida per tal de millorar-la i no sabeu com, llegiu-lo. I si no voleu canviar res però voleu sentir-vos millor, llegiu-lo també. En qualsevol cas no en quedareu decebuts, perquè amb la Psicologia Positiva sempre guanyes.

Títol: La psicologia Positiva
Autor: Bridget Grenville-Cleave
Editorial: labutxaca
Col·lecció: LB
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-9930-689-6
Preu: 9,95€

Share