@Ed_Proa @Grup62

Tothom té un passat

Ja ho deia Joan Capri parlant del protagonista d’una pel·lícula: “es veu que aquell home tenia un passat”.

Efectivament, tots tenim un passat. I com els casquets polars, la memòria dels periodistes que han estat testimonis del nostre passat recent ha entrat en un període de desgel: Nadal, Foix, ara Manuel Cuyás… És una moda? Beneïda moda per als aficionats al gènere de les memòries, sempre a cavall entre la Història amb majúscules i la petita història local i familiar, especialment quan qui escriu les memòries té coses per explicar viscudes de primera mà i sap fer-ho amb amenitat i ofici. A més, cal dir que, per edat, tindrà temps d’escriure, d’aquí vint anys un segon volum de memòries.

El títol del llibre ens remet a la curiosa història de l’Antoni Cuyàs, mataroní nascut el 1802 que, ja vell, escrivia:

Mis abuelos y mis padres han vivido en la ciudad de Mataró. Mi padre de linaje humilde, se había dedicado a las bellas artes, especialmente al dibujo y al grabado. A los catorce años, no habiendo pasado dos del fallecimiento de mi buena madre, me sacó del colegio y me puso a su lado a trabajar, esperando que enseñándome sus habilidades me daría carrera que asegurase mi subsistencia venidera. Pero en este tiempo principió una revolución en mis ideas. Sentía los instintos, las necesidades y la ambición de hombre. Las mujeres que miraba con profundo interés, las nuevas amistades que contraía, un deseo vehemente de jerarquía social, me impelían a dirigir un constante pensamiento a mi sombrio porvenir. Tenia una repugnancia irresistible a la ocupación que me habia destinado mi padre, no adelantaba en ella, no se armonizaba con mis inclinaciones ni vislumbraba en mi patria esperanza lisonjera para mí (…)

El año de 1817 le dije a mi padre que mis abuelos maternos habian sido marinos y yo quería seguir también esta carrera. Que para conseguir una fortuna estaba resuelto a emprender toda clase de empresas y peligros, y que esperaba lograrla o morir en África o en América, para cuyo logro queria estudiar la Náutica” (…) “En febrero o marzo de 1820, segundo día de carnaval, fuí examinado en Arenys de Mar y recibí el nombramiento de agregado a los pilotos. (Pgs. 279-280)

Va anar a fer fortuna a les Amèriques i va fer, entre moltes coses i per poc temps, de corsari al servei de la República Argentina. D’aquí el sobrenom de Pirata. El 1865, amb la fortuna feta amb les altres “moltes coses” torna a Mataró -amb la Mariquita, esposa en segones núpcies- sense descendència. Morta la Mariquita i amb 86 anys decideix casar-se amb una dona de 50 anys que té una germana vídua d’un ferroviari de cognom Cuyàs, sense relació amb el senyor Antoni, que té un primogènit de nom Manuel que heredarà (i malversarà) la fortuna. És el besavi del nostre Manuel Cuyás.

Fins aquí la justificació del títol, El nét del pirata, però el llibre no va per aquí. No és una altra història de les aventures d’un altre indiano. Antoni Cuyàs es construeix una casa senyorial a la Rambla mataronina. Allà va néixer, ha viscut i viu Manuel Cuyàs, l’autor del llibre. I la casa és el testimoni mut de la història recent de Mataró. Veu la petita història familiar i viu el trànsit de Mataró de vila marítima, sense port,  al Mataró postindustrial i encara no pseudosuburbi de la Barcelona dels nostres dies.

Cuyàs escriu molt bé i al servei d’allò que explica sense floritures literàries. A la manera de Josep Pla però sense tants adjectius. En el llibre hi ha humor, tafaneries, discretíssima però potent mala bava i molt d’amor cap a la ciutat de Mataró. Un amor que no és cec -només cal llegir la llista de les “capgrossades”- però que potser per això és més profund i sincer.

I com sol passar, com més local és allò que se’ns explica, més universal és l’interès que ens desperta.

No us perdeu aquesta crònica de la nostra història recent. M’agraïreu el consell.

I sobretot, recordeu que el pèsols, les favetes i les mongetes del ganxet han d’haver “vist el mar”.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El nét del pirata
Autor: Manuel Cuyàs
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-7588-467-7
PVP: 17.50€