Títol: La necesidad del arte
Autor: Ernst Fischer
Editorial: Península
Col·lecció: Imprescindibles
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-9942-110-0
Preu: 16,50€

Quan ens va arribar aquest assaig sobre l’Art i sobre si existeix la possibilitat d’entendre’l fora del seu context social no ens vam preguntar qui se’l podria llegir. Ho teníem molt clar. Vam dir-nos: “donem-li a Núria que estudia Història de l’Art i podrà parlar amb propietat”… i així ha estat.

Nosaltres, una ressenya com aquesta és un luxe!

Ernst Fischer (Komotau, República Txeca, 1899 – Deutschfeistriz, Àustria, 1972) fou un filòsof especialista en Estètica i Art, i Ministre d’Educació al seu país. Destacà per ser un activista d’esquerres, defensor del comunisme i teòric marxista de l’estètica, essent un dels pensadors més brillants de la seva generació.

Probablement es tracta de l’únic clàssic marxista actiu que, encara en època comunista, va demostrar la reducció simplista de l’Art i de la literatura com a ideologia, destacant el seu interès per l’expressionisme literari. Sentia admiració pel caràcter abstracte i formal de la música i d’aquí obté una idea clau en el seu pensament: el contingut desenvolupa la forma i fa possible el naixement de noves formes que al mateix temps donen pas a nous indicis de comunicació estètica.

En el 1959 escriu el llibre La necesidad del arte. Molt han canviat les coses en cultura, política i societat des que es va publicar aquesta obra però algunes qüestions que planteja l’autor segueixen tenint vigència tot i el capitalisme. Per això, la llegibilitat del text amb una gran argumentació segueix sent clara, evitant en tot moment el problema de la temporalitat de l’Art.

Fischer té un concepte sobre les teories socials relacionades amb els conceptes artístics força discutibles. Afirmava que en una societat futura l’Art seria el fil conductor per crear, però que en tot moment s’hauria de diferenciar la feina de l’Art.

L’Art es transforma d’aquesta manera en quelcom que globalitza la sensibilitat i l’experiència humana. D’aquesta darrera idea extreu que, totes les cultures necessiten d’un impuls artístic que configura unitats sensibles de significat col·lectiu: l’obra d’Art.

Cal destacar que en tot moment podem veure una influència kantiana que apunta a l’originalitat inèdita no cognitiva ni psicològica del criteri del gust. Kant assegurava l’existència d’un sentit comú estètic que és el que mou el criteri del gust. Aquest concepte és present al llarg de l’obra amb un altre també força important: per realitzar una activitat artística és necessari trobar una funció decisiva en el desenvolupament de la capacitat imaginativa i creativa que defineix l’home lliure.

Durant tot el llibre s’intenta donar premisses per resoldre les idees que seran el fil conductor de l’assaig: és l’Art una activitat necessària per l’home? Quin lloc ocupa en les necessitats humanes el procés de creació artística? Existeix l’ideal de bellesa inassolible? Amb totes aquestes reflexions Ernst Fischer ens intenta resoldre un gran enigma: segueix sent l’Art necessari en l’actualitat?