Arxiu de la categoria: No ficció

En Jordi Costa recull les perles del gran traductor a Per què, Mou?

1 resposta

Títol: Per què, Mou?
Autor: Jordi Costa
Editorial: Columna
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 64
ISBN: 978-84-6641-425-8
Preu: 7,95€

En Marc, el nosaltres més culé de la blogosfera, s’ha llegit el llibre Per què, Mou? del Jordi Costa, el col·laborador del Futbol a Rac1, i ens l’explica al Nosaltres.

Per què, Mou? és un llibre que recopila les frases més cèlebres i que han creat més problemes, controvèrsia i polèmica de l’entrenador del Porto, el Chelsea, l’Inter i el Reial Madrid.

El recull de frases comença el 2004 i hi podem trobar perles com aquesta: “En els últims cinc anys no hi ha hagut cap partit en què el meu equip hagi tingut menys possessió que l’oponent”. Com sàviament ens apunta en Jordi Costa això ha anat canviant amb el temps…

Durant el llibre podem trobar tots els seus enfrontaments amb Arséne Wenger, Claudio Ranieri, Raymond Doménech (exentrenador de la selecció francesa) i altres entrenadors que competien amb ell. Fins i tot hi trobem el que popularment coneixem com “una galeta” cap al seu president al Chelsea, Roman Abrámovitx.

Un exemple dels seus enfrontaments amb entrenadors més “senyors” (com ara Guardiola o Wenger) el podem trobar en frases com ara aquesta: “No em creureu, però la carrera Wenger mereix que guanyi la Champions. Gairebé tots els grans entrenadors l’hem aconseguida, i em sap greu per ell”.

Per què, Mou? és un llibre entretingut i amb molts punts d’humor. Tot s’ha de dir: Jordi Costa, per aquells que l’hagueu sentit a la ràdio, també té aquest humor-mala llet que fa servir l’entrenador del Madrid. Amb la diferència que ell és periodista i l’altre és un traductor! El que ha fet Costa en aquest llibre no només és recopilar aquestes “perles”, sinó també contextualitzar-les, de manera que el lector pot entendre el grau de mala baba que poden arribar a tenir.

Un llibre divertit on podem veure que la fixació de Mou per altres entrenadors ve de lluny. El xandall fa temps que el porta posat.

Share

Per què les lleones no els prefereixen rossos?

1 resposta

Títol: Per què les lleones no els prefereixen rossos?
Autora: Xavier Duran
Editorial: Columna
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-6641-398-5
PVP: 18.50€

Aquest llibre no només és un recull de curiositats científiques, sinó també una mostra de com funciona el mètode científic; un procés que moltes vegades queda amagat darrera de les dades que trobem a diaris, publicacions, etc.

El que fa aquest llibre és explicar que, efectivament, les lleones els prefereixen més fosquets de pèl, però a més ens explica el per què i el com s’ha acabat descobrint aquest fet.

És un llibre molt amè perquè cada cas/curiositat/investigació ocupa tres o quatre pàgines del llibre (i a vegades menys i tot!), de manera que si hi ha alguna qüestió que no ens acaba de fer el pes no és cap problema pel lector. Abans que no et pugui cansar un tema, ja l’has acabat de llegir!

Del que es tracta és d’un compendi de casos que intenten fer arribar al lector que el que mou la ciència són les preguntes, independentment de què tractin curiositats com ara que els divorcis perjudiquen el medi ambient (!!!), o quin és el pebrot més picant del món (el Bhut Jolokia, de l’Índia, vint vegades més picant que el Tabasco). És la curiositat qui mou la Ciència.

He trobat especialment interessant la pregunta de si els eriçons de mar estan emparentats amb els humans… Ho voleu saber? Haureu de llegir aquest llibre!

Si voleu sentir en Xavier Duran parlant del llibre, en Toni Clapés el va entrevistar al Versió Rac1 fa poc:

Entrevista a Xavier Duran al Versió Rac1

Share

Sense Espanya. Balanç econòmic de la independència

2 respostes

Títol: Sense Espanya. Balanç econòmic de la independència
Autor: Modest Guinjoan i Xavier Cuadras Morató
Editorial: Editorial Pòrtic
Col·lecció: Pòrtic Visions
Pàgines: 200
ISBN: 978-84-9809-170-0
Preu: 18,50€

Sense Espanya, de Modest Guinjoan i Xavier Cuadras Morató, és un assaig escrit per dos economistes on s’analitzen quines podrien ser les possibles conseqüències econòmiques de la independència de Catalunya per al nostre país.

En cap moment s’explica quines serien les repercussions al mercat per a Espanya d’aquesta hipotètica independència, però sí que es tenen en compte possibles repercussions, sobretot -segons els autors- el més que probable boicot que s’exerciria des d’Espanya cap a Catalunya i els seus productes.

A més, els autors també expliquen quins serien els avantatges, com ara la desaparició del dèficit fiscal que arrossega Catalunya.

Al final de l’assaig, Guinjoan i Cuadras presenten diferents escenaris plausibles i en fan un balanç. I és que segons aquests dos economistes, en el cas d’un boicot econòmic salvatge, fins i tot Catalunya hi sortiria guanyant, sempre però, parlant del global del país, i no de les empreses en concret.

Aquest assaig, que està molt detallat i alhora és molt entenedor es llegeix molt bé. És divulgatiu i té la qualitat de no tenir un aire d’explicar les coses per criatures. Seriós però eficaç. Jo me l’he llegit en un parell de dies… i això no sempre passa amb un assaig!

Share

14 d’abril. Macià contra Companys

3 respostes

Títol: 14 d’abril. Macià contra Companys
Autor: Toni Soler
Pàgines: 166
Editorial: Columna Edicions
Col·lecció: No ficció
ISBN: 978-84-664-1378-7
Preu: 17 €

Començo el comentari d’aquest llibre dient que llegint-lo he arribat a la conclusió de que hi ha llibres que m’agraden i m’interessen i d’altres com aquest que m’apassionen. I és que el seu contingut em va atrapar i apassionar tan sols començar-ne la lectura.

Toni Soler, nascut a Figueres, resident a Badalona i soci (com jo) de la Penya (Club Joventut de Badalona), club referent del bàsquet català, com va qualificar-lo l’expresident Pujol arran de proclamar-se primer campió català de la màxima competició europea de bàsquet, és més conegut per la seva tasca de director de programes televisius de gran èxit com els Polònia i Crackòvia que s’emeten a través de TV3, que per la seva faceta d’historiador i escriptor, és autor de llibres com Història de Catalunya (Modèstia a Part), L’última carta de Companys (una de les meves primeres col·laboracions en aquest blog) i Amb Llengua o Sense, un recull de les seves col·laboracions com a columnista de La Vanguardia que tenen com a nexe comú, la seva preocupació per l’estat de salut de la llengua catalana i els intents espanyols de sotmetre-la a un estat d’inferioritat en relació a l’hegemònica llengua espanyola.

El llibre està escrit amb molt de tremp i aconsegueix que el lector –si més no això és el que m’ha passat a mi- visualitzi les anades i vingudes dels històrics polítics catalans que van protagonitzar aquells convulsos dies del naixement de la Segona República Espanyola i de l’efímera República Catalana.

Jo substituiria en el títol del llibre l’adversatiu “contra” de Macià contra Companys, per la locució “enfront de” ja que el que fa és relatar la diferent visió que d’aquells fets tenien ambdós líders polítics.

També ens relata, amb lògica enyorança, com Catalunya va esdevenir un estat sobirà durant tres dies. Els que van del 14 al 17 d’abril de 1936, i com només l’ancestral sentit unitari dels polítics espanyols i la prudència –quasi por- i les desavinences dels líders polítics catalans van portar la nounada República de Catalunya a esdevenir un simple govern autònom, això sí, sota el nom medieval i ple de prestigi històric de Generalitat de Catalunya.

Recomano la lectura del llibre a tots els catalans i ciutadans de Catalunya amb sentit d’identitat nacional catalana o a tots aquells que simplement tinguin interès a ampliar els seus coneixements envers els fets que a partir del dia 12 d’abril de 1936 van portar al naixement d’un règim democràtic i d’il·lusió col·lectiva que només l’alçament militar del sanguinari general Franco va poder escapçar.

Share

Eppur si muove

1 resposta

Títol: Residuals o independents? Quan es trenquen els ponts.
Autor: Jordi Pujol
Editorial: Editorial Pòrtic
Col·lecció: Pòrtic Viure
Pàgines: 72
ISBN: 978-84-9809-188-5
Preu: 5€

Vam rebre fa poc el llibre que recull la conferència Residuals o independents? Quan es trenquen els ponts que va fer Jordi Pujol fa uns mesos, i li vam demanar a en Toni Aira, que en sap un munt de Comunicació i Política, que ens en fes una ressenya per al Nosaltres. Aquí la teniu:

Una recent enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) demostra que alguna cosa s’està movent a Catalunya. Més i tot, que alguna cosa s’ha estat movent en els últims anys al país. O millor dit, que molta gent s’ha estat movent en els últims temps respecte de l’eix ideològic que té en una punta el sobiranisme i en l’altra l’espanyolisme. I Jordi Pujol, un cop més, ha demostrat com exemplifica, malgrat el seu teòric enretirament, allò que s’entén per líder. Perquè ell, respecte de molts dels de la seva generació, el moviment l’ha començat força abans i apunta maneres d’arrossegar-hi molts altres.

Residuals o independents? Quan es trenquen els ponts (Pòrtic). De la conferència se n’ha fet llibre, i aquest paga molt la pena de llegir-lo i de guardar-lo perquè en un futur no gaire llunyà se’n podrà valorar més i millor el valor. Perquè d’aquí a no gaire, cada dia ho veig més clar, o serem residuals o serem independents. El comptador ha començat a córrer (molt). I el testimoni del president Pujol n’és una prova d’aquelles que el mític Sherlock Holmes sentenciaria com a concloents. “Elemental, estimat Watson”. Havia de passar, però poc que ens pensàvem que passés. Aquesta és la gran paradoxa que recull aquest breviari que es llegeix en minuts. Que s’endrapa en minuts. Però que necessita d’una digestió pausada.

Perquè Residuals o independents? és Jordi Pujol en estat pur… però com mai l’havíem vist i escoltat abans d’aquell moment, d’aquella conferència. Deien d’ell que quan governava era el rei de l’ambigüitat. El Bolívar català i el Bismark d’Espanya. Segons això tot ell era un oxímoron, una contradicció manifesta. Però com va dir Galileu en el seu dia, “eppur si mouve”. I es va moure. I va quedar per escrit. I si Pujol ho ha fet, quants altres no ho faran després d’ell, ja sigui per la inèrcia del moment històric o pel trencament de l’espiral del silenci que certs referents com Pujol estan fent possible? És el que té aquest petit gran llibre. Necessita d’un digestió pausada, que per a alguns serà del tot difícil i per a altres combustible renovador d’energies… i d’arguments de reforç.

Share

Eduard Punset ens proposa un Viatge a les emocions

1 resposta

Títol: Viatge a les emocions
Autor: Eduard Punset
Editorial: Edicions Destino
Col·lecció: L’àncora
Pàgines: 824
ISBN: 978-84-9710-190-5
Preu:  29,90€

En Pere s’ha llegit el Viatge a les emocions de l’Eduard Punset i ens l’explica al Nosaltres:

En aquest llibre Eduard Punset ens proposa un viatge d’allò més fascinant. Comença amb la recerca de la felicitat, una aventura amb un final inesperat, tractant les emocions, l’estrès, els fluxos hormonals, l’envelliment humà, factors socials i econòmics… I és que totes o gairebé totes les emocions afecten la nostra recerca de la felicitat.

En aquest llibre també es tracta l’amor, l’instint mes primordial de l’ésser humà, els seus canals d’expressió i el secret de la seva fórmula. I per últim tracta del poder de la ment, l’únic que tenim per aconseguir els nostres objectius i així aconseguir la felicitat.

Aquest llibre forma part d’una sèrie de llibres formats per: El viatge al poder de la ment, El viatge a la felicitat i El viatge a l’amor.

Sens dubte, després d’haver-me llegit tots els llibres, aquest Viatge a les emocions és un bon repàs dels altres.

Una frase del llibre que m’agradaria destacar és la següent:

La felicitat és una emoció transitòria.

Share

I ara que ho penso… com és que jo m’he llegit “Conduir la vida” d’en Servià?

Deixa un comentari

Títol: Conduir la vida
Autor: Salvador Servià
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Atrium
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-9809-174-8
Preu: 17€

Permeteu-me una nota prèvia:

Actualment porto un cotxe automàtic, la qual cosa em sembla una autèntica delícia perquè tinc la impressió de conduir un cotxet de la fira que només va endavant  i enrere. A més, sempre que puc hi poso el limitador de velocitat, deixo els pedals quiets i em dedico a guiar el volant mentre escolto la ràdio. Per tant, l’anunci aquell de “T’agrada conduir?” sempre ha merescut en el meu cas la mateixa resposta: NO!

Ara que us he posat sobre avís, pensareu que a sant de què m’he llegit Conduir la vida, d’en Salvador Servià i, a sobre, em ve de gust comentar-vos-el… Bé doncs, el Nosaltres les té aquestes coses i de vegades m’arriben llibres que, si no fos perquè em cauen a les mans, mai no hauria ni vist en una llibreria. Aquest era el cas. Però com que és curtet, me’l vaig prendre com un “entreacte”. El que justifica que tingui ganes de comentar-vos-el no és, tanmateix, que me l’hagi llegit, sinó que m’ha agradat!

Us ho dic ben sincerament. És una biografia distreta, sense pretensions, honesta, amable i plena d’anècdotes curioses d’un pilot de ral·lis a qui coneixia ben poc abans de llegir-me el llibre. En definitiva, m’ho he passat d’allò més bé, descobrint les peripècies d’una família (perquè també apareixen l’avi, el pare, els fills i la dona, que es diu com jo) que ha fet coses curioses al llarg de generacions. I si això m’ha passat a mi, que ja us dic que sóc un 0 a l’esquerra quan es tracta de cotxes, m’imagino que la valoració d’aquest llibre per part dels seguidors dels esports de motor serà extraordinària…

Diu en un comentari final Mossèn Ballarín: “aquest és un llibre on t’hi trobes bé”. No puc estar-hi més d’acord!

Share

En Matthew ens entén

3 respostes

Títol: Com explicar aquest país als estrangers
Autora: Matthew Tree
Editorial: Columna
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 208
ISBN: 987-84-6641-359-6
PVP: 17,50€

Matthew Tree és el primer a reconèixer que explicar el que significa ser català és una de les coses més complicades que hi ha; sobretot quan tens un interlocutor que no sap ni un borrall de la història d’aquest país, o no mira amb bons ulls cap tipus de nacionalisme (gens estrany, tenint en compte les males experiències en el passat de molts països europeus) o, el pitjor de tot, que ja no et pot ni veure.

El seu nou llibre, Com explicar aquest país als estrangers, es basa en una pregunta molt simple: per què? La resposta a aquesta pregunta (a diferència del que passa quan la formula en Mourinho) és complicada. Per una banda hi ha tots aquells polítics que només basen els seus discursos en criticar de manera exacerbada tot aquell que sigui diferent; d’altra banda hi ha aquest imaginari col·lectiu que diu que els catalans som garrepes etnocèntrics que perseguim als castellanoparlants amb els nostres gossos (que, per cert, van lligats amb llonganisses) tot bordant.

Però Tree ho explica tot amb una objectivitat lloable, combinada sorprenentment amb una finíssima ironia (és deliciós l’article que tracta sobre Andorra, però no us vull aixafar res). Taxistes de Barcelona amenaçats des del moments que creuen la frontera amb el seu característic vehicle; adolescents que són detinguts durant la nit poques hores després d’haver enviat un Email a una cadena de supermercats demanant l’etiquetatge dels productes en català; escriptores de visita a Madrid que són criticades per utilitzar el català en una conversa personal però que són ràpidament deixades en pau quan menteixen i diuen que es tractava d’italià… són només algunes anècdotes que, juntament amb una sèrie de petits assajos i confessions personals formen part d’un dels llibres de no ficció més amens de la història.

Per altra banda, el seu text també està impregnat d’aquell to de rebel amb causa que en molts moments m’ha recordat a l’Ora, la protagonista de Tota una vida del qual us vaig parlar fa temps. Resulta inquietant constatar el paral·lelisme entre la relació dels catalans i els seus majors enemics i la que existeix entre els jueus (juntament amb polacos el malnom més comú dels catalans) i els antisemites. No vull embolicar-me amb aquest tema (ja em va costar prou sortir-me’n aquella ocasió). Només diré que és molt dur pertànyer a un país que només segueix existint perquè moltes persones ho volen i s’hi entossudeixen.

Però és defensable afirmar que hom pot entossudir-se en ser qui és i ha estat sempre? Joaquín Reyes, un humorista manxec que sempre he considerat tan intel·ligent com divertit ho resumeix simpàticament amb aquestes paraules (molt menys innocents del que semblen); que cadascú entengui el que vulgui:

Estar todo el día siendo catalán debe de ser muy cansado, ¿no? Pero ser manchego no te exige casi nada. Eres noble, eres bueno y con decir “el queso nuestro es el mejor” ya te quedas tranquilo.

I ara deixo ja d’escriure, que estic esgotada!

Share

Millennium, Stieg i jo

3 respostes

Títol: Millennium, Stieg i jo
Autor: Eva Gabrielsson
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-664-1380-0
Preu: 19 €

Ja tenim el llibre que ajudarà als lectors a entendre l’origen i descobrir nous aspectes de l’afamada trilogia policíaca Millennium. Es tracta de Millennium, Stieg i jo, escrit per l’Eva Gabrielsson -parella de l’Stieg Larsson durant més de trenta anys- en col·laboració amb la periodista Marie-Françoise Colombani.

No és una autobiografia ni un diari però a Millennium, Stieg i jo l’Eva Gabrielsson ens parla dels orígens familiars de tots dos, de com es van conèixer, de les inquietuds ideològiques, socials i morals tant de l’Stieg com d’ella mateixa i de la seva difícil vida en parella per motius polítics i de seguretat.

Així, descobrim aspectes personals i professionals de l’Stieg Larsson com que va ser un periodista compromès amb les injustícies socials, contra el racisme i l’extrema dreta, tenint un munt d’articles escrits sobre aquests temes, fet que el va comportar viure durant un cert temps perseguit i amenaçat. També descobrim que va aprofitar aquesta situació personal per introduir alguns dels seus aspectes a la trama de les tres novel·les, com la relació entre periodistes i policies i d’altres més prosaics com la instal·lació d’alarmes a les vivendes.

Un punt que m’ha sobtat molt és descobrir l’ús que en fa l’Stieg Larsson de la Bíblia a la seva trilogia. I és que la utilitza per trobar versicles a partir dels quals construir els enigmes dels assassinats de noies, especialment al primer volum.

Amb la lectura d’aquest llibre, fàcil i amena, arribes a la certesa de que Larsson va voler mostrar-nos intencionadament a les seves novel·les totes les injustícies socials que detestava i denunciava com a persona i periodista.

Per acabar, Nosaltres, l’esperit d’aquest llibre el reflecteix l’Eva Gabrielsson al final del primer capítol quan ens parla així de l’Stieg Larsson:

L’Stieg de la indústria Millennium no m’interessa. El que m’agrada és el meu company de vida i el meu aliat en tot. El que vaig estimar profundament i amb qui vaig caminar durant trenta-dos anys. L’home tendre, entusiasta, curiós, compromès, generós… El periodista, el feminista, el militant, l’amor de la meva vida. En perdre’l, he perdut una gran part de mi mateixa.

Share

Els mandarins

4 respostes

Títol : Els mandarins
Autor: Rafel Nadal
Editorial: Columna
Col·lecció: L’arquer
Pàgines: 120
Preu: 15€
ISBN: 978-84-664-1353-4

Quan vaig assabentar-me de la publicació d’aquest llibre, vaig pensar en un compendi de feixugues entrevistes que no aportarien res de nou als qui tenim el costum de seguir l’actualitat a través de la premsa diària.

Però quan el passat Sant Jordi el meu fill me’l va donar, amb motiu del meu sant, a tall de regal d’una bona amiga, em vaig trobar amb la sorpresa de que es tracta d’un llibre de només 120 pàgines que, a més a més, està escrit amb un tipus de lletra mitjana i amb força espais en blanc entre línies.

I, lluny del que jo pensava, m’he trobat amb un llibre força divertit en què Rafel Nadal (exdirector de El Periódico de Catalunya i actualment tertulià polític en més d’una emissora de ràdio), en què ens trobem amb una sèrie d’anècdotes extretes d’entrevistes i trobades que Rafel Nadal ha tingut al llarg de la seva vida amb personatges com els expresidents del govern català, Jordi Pujol, Pasqual Maragall i José Montilla, personatges influents en la política catalana com Lluís Prenafeta o Javier de la Rosa, i també diversos polítics espanyols o influents personatges internacionals com Alexander Lébed, Mariano Rajoy, José Luís Rodríguez Zapatero i membres de la casa reial espanyola.

El llibre esdevé tan amè de llegir que més d’una vegada m’he vist obligat a revisar-ne el títol i l’autor, ja que a estones em semblava estar llegint un dels magnífics llibres de contes d’en Quim Monzó o Sergi Pàmies.

Share