Arxiu de la categoria: 2010

Memòries de Jordi Pujol (II)

Deixa un comentari

Títol: Memòries (II). Temps de construir (1980 – 1993)
Autor: Jordi Pujol
Editorial: Proa
Col·lecció: Perfils [Núm 0 /2]
Pàgines: 424
ISBN: 978-84-8437-795-5
Preu: 23,95€

El segon volum de les Memòries d’en Jordi Pujol és un llibre molt més actiu que el primer, per explicar-lo d’alguna manera. El divideix en quatre blocs, que responen a quatre moments i quatre situacions (quatre reptes, en altres paraules). La primera, Bastint la Generalitat descriu com de pràcticament no res es va haver de crear una estructura governamental i sobretot una cultura de govern. De com es passa de reclamar competències a exercir-les efectivament, amb pocs recursos i poca memòria de fer-ho. De com es construeix país, per dir-ho en paraules del president.

La segona part, Navegant per mars tempestuosos, relata el cop d’estat del 1981, el cas Banca Catalana, els pals a les rodes i els problemes de relació amb els partits estatals (i amb els no estatals, també).

Temps de construir, la tercera part, és molt més concreta en el detall de què va fer i per què va fer-ho. Per què TV3 és el que és i per què tenim el finançament que tenim; els Jocs Olímpics i projectes menys reeixits, com el Fòrum.
Temps de decidir, quarta part del llibre, és més de caire intern de partit, no tant de país com les anteriors. En ella s’hi reflecteix els reptes que Pujol preveu per a CDC, en tant que fundador i figura central. El pacte del Majèstic i les seves conseqüències també hi són…

El mateix president diu, en un moment de les Memòries, que només apareix ell. “Jo faig, jo dic, jo penso, jo decideixo” i es justifica dient que és un president presidencialista. Però com en el volum anterior és més interessant el que no diu, de qui no parla, el que calla i només deixa entreveure. Tothom sap com parla en Jordi Pujol i, per tant, és fàcil pensar que quan diu “tal no es va portar bé” és realment un insult molt greu, una censura molt fonda.

A mi que tinc poc més de trenta anys m’ha servit per conèixer parts de la història recent del país que no coneixia. Assumint que només ho veus des del prisma que li convé al President Pujol, per conèixer perquè Catalunya és com és, és imprescindible llegir les seves Memòries. Perquè diu que va fer-ho tot ell.

Us deixem amb la presentació del llibre Memòries (II). Temps de construir (1980 – 1993).

Share

Tota una vida per David Grossman

Deixa un comentari

Títol: Tota una vida
Autor: David Grossman
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 688
ISBN: 9788426417596
PVP: 22,90 €

Recentment l’escriptor israelià, David Grossman, ha guanyat un dels premis més prestigiosos d’Alemanya, el Premi de la Pau dels Llibreters Alemanys 2010.

Amb aquest guardó el jurat ha volgut honorar «un dels autors més importants d’Israel i un partidari actiu de la reconciliació entre israelians i palestins». Així mateix considera que «en les seves novel·les, assaigs i relats, Grossman ha tractat sempre d’entendre i descriure no només la pròpia posició sinó també les opinions dels que pensen diferent. David Grossman dóna veu literària a aquesta difícil coexistència. Els seus llibres il·lustren fins a quin punt només es pot posar fi al cicle de violència i odi a l’Orient Mitjà mitjançant l’escolta, la contenció i el poder de les paraules».

De Tota una vida només he sentit a dir coses positives. El jurat del Premi de la Pau dels Llibreters Alemanys la destaca com una obra mestra que «mostra la importància de la llengua en la recerca de la identitat i adverteix dels perills de la seva creixent militarització. Davant una realitat caracteritzada per l’arbitrarietat, la coerció i l’alienació, David Grossman ens ofereix les possibles sortides per a una societat que viu atrapada entre la guerra i la pau».

A Nosaltres llegim també l’hem comentat. L’Anna va dir: “Ara sé una mica més del conflicte amb Israel (el programa que feien diumenge passat a TV3 m’ha ajudat quasi tant com el llibre de Grossman) però segueixo sense entendre-ho del tot. Àrabs, jueus, ciclistes… Que no tenen tots una vida? Com explicar-ho? Potser no es pot. Mentrestant, però, aquest és un llibre d’una força i una intensitat absolutament captivadores” (vegeu Com es fa…).

Jo em quedo però, amb la frase de Teresa Muñoz, catedràtica d’Institut i traductora, «Tota una vida és una novel·la magistral com poques, una de les grans novel·les contemporànies. M’ha impactat moltíssim.»

Share

Crónicas del gran tiempo

Deixa un comentari

Títol: Crónicas del gran tiempo
Autor: Fritz Leiber
Editorial: Martínez Roca

“Mis pies me sirven para mantenerme estable en cualquier circunstancia; gracias a ellos nadie sabe nunca si estoy sobrio o moderadamente borracho.” (Fritz Leiber, ironitzant sobre les dimensions dels seus peus i el seu passat alcohòlic).

Crónicas del Gran Tiempo és un recull de contes publicats per Fritz Leiber (1910 – 1992) durant la primera meitat dels seixanta. Tot i ser independents entre sí, tots ells comparteixen un mateix escenari: l’existència de dos exèrcits enfrontats en una guerra de dimensions còsmiques, els Aranyes i les Serps. Els dos bàndols estan tan igualats, que no dubten en enviar els seus agents al passat o al futur per intentar canviar el rumb de la Història i decantar-la al seu favor.

Fritz Leiber és conegut sobretot per ser un dels pares de l’anomenat fantàstic de “capa i espasa”, però és amb aquesta sèrie de contes futuristes que va aconseguir el major reconeixement de la crítica. Va escriure’ls un cop superada la greu crisi alcohòlica de quatre anys que l’havia apartat de l’escriptura, i hi ha qui, potser amb una certa malícia, ha considerat que el que l’autor pretenia amb aquest univers de viatges endavant i endarrere en el temps, era canviar el seu propi passat.

Però els seus contes són estranys i, en la meva opinió, no acaben de funcionar. És cert que són plens de frases brillants, i de reflexions d’una profunditat metafísica insospitada en un escriptor de gènere. Però -i potser precisament per culpa d’aquestes pinzellades de genialitat-, els contes de Crónicas del Gran Tiempo semblen desenfocats, d’acció confusa. Per dir-ho ràpid i malament, podria dir-se que, en aquests contes de Leiber, la trama sembla una excusa per que l’autor pugui explicar els seus pensaments, fins al punt en que aquesta acaba fent nosa o resultant absurda.

Pere Grament

Share

Del mar a la taula

1 resposta

Títol: Cuina marinera. Les millors receptes de peix d’ara i de sempre
Autor: Quim Marqués i Manel Marqués
Editorial: Columna
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-664-1233-9
Preu: 19.00€

Ara que hi ha tant d’enrenou amb el que som o el que no som, podem afirmar, sense por a què vingui el Tribunal Constitucional a desmentir-nos, que som un poble mariner. I com a tal, la cuina marinera sempre ha estat molt present a la nostra gastronomia, sobretot si estiuejaves en un petit poble costaner envoltada de pescadors que portaven cada dia els peixos frescos més variats en les seves barques blanques. Ai, quins records de sorra, sabor a sal i soroll de gavines… Doncs ara que he tornat al poble, ja no tant petit (sobretot a l’estiu), m’han vingut a la ment els plats que havia vist fer, amb receptes que el Quim i el Manel Marqués (a més de compartir el mateix cognom sense ser germans, tenen en comú ser cuiners del restaurant El Suquet de l’Almirall) han recopilat en el llibre Cuina marinera  – Les millors receptes de peix d’ara i de sempre.

El autors han viatjat per gairebé tota la geografia catalana, han anat a restaurants, a cases particulars i han parlat amb pescadors cuiners per recuperar les receptes tradicionals del litoral tal i com es feien abans, encara que també ofereixen versions més actualitzades i fàcils de fer, amb ingredients més senzills de trobar, per tal de poder tastar els plats proposats.

El llibre conté, doncs, receptes que es feien a dins la barca mentre els pescadors treballaven, d’altres que es preparaven a les cabanyes que els pescadors tenien a diferents cales del litoral per refugiar-se d’un temporal i les que elaboraven les seves dones els dies que feia mala mar i no podien sortir a pescar, fetes, sobretot, amb peixos en conserva. A més, a Cuina marinera també hi dediquen un capítol als arrossos, plat per excel·lència del menjar mariner, on hi podem trobar receptes de l’arròs a banda, d’arròs negre, de paella…

Però el que més m’ha agradat d’aquest llibre no és només que inclogui un munt de receptes de peix tradicionals, sinó que, a més, ofereix molta informació per saber els orígens de la cuina marinera i dels nostres productes, així com una introducció sobre les bases fonamentals d’aquest tipus de cuina, amb receptes per fer una bona picada, un brou com cal i un sofregit que doni gust al plat.

Doncs ja sabeu, si us agrada el mar i la seva cuina aquest llibre no us decebrà. Us deixo amb dues entrevistes al Quim Marqués on explica més sobre la cuina marinera, una a RAC1 i l’altre a F l o W i t h e W o r l d ‘s Blog.

Share

Afanyeu-vos que hi ha tarda de cinema de franc per veure El diari de la Carlota!

7 respostes

Ahir ho deia la Marta i, si ella ho diu, és que va de debò!! (vegeu El gran llibre de la Carlota):

Què us semblaria anar al cinema a veure El diario de Carlota sense pagar? Si la vostra resposta és: on i quan, llavors l’únic que heu de fer és comentar aquest post i explicar per què voldríeu anar al cinema. Els 25 primers comentaris rebran una entrada gratuïta per anar als CINEMES GIRONA de Barcelona (Girona, 175) a veure El diario de Carlota.

De moment la Júlia ja ha aconseguit una entrada, però en tenim 22 més, o sigui que afanyeu-vos perquè ben aviat ens puguem posar en contacte amb vosaltres a través del correu electrònic!!!

Ens veurem al cine  i de franc! (bé, és un dir, perquè no sé si quedaria massa bé que jo m’apuntés per aconseguir l’entrada… buffffff! quina ràbia! hi hauré d’anar pagant!) -ostres, semblo el Nuñez de Crackòvia!-.

JA TENIM ELS PRIMERS GUANYADORS!!

Felicitats a tots i totes!! Ja ens explicareu, eh?

Share

El gran llibre de la Carlota

3 respostes

Títol: El gran llibre de la Carlota
Autor: Gemma Lienas
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 568
ISBN: 978-84-9787-661-2
Preu: 19.00€

Ja coneixes la Carlota? Deixa’t endur per la seva curiositat, l’ímpetu i les ganes insaciables de descobrir el món. Guiat per la jove protagonista d’El gran llibre de la Carlota, aprèn sobre sexualitat, feminisme i, en general, descobreix com afrontar les adversitats de la vida amb humor i energia.

El gran llibre de la Carlota aplega tres de les novel·les escrites per Gemma Lienas: El diari lila de la Carlota, Així és la vida, Carlota i El diari vermell de la Carlota. Gràcies a aquest recull, pots tenir a l’abast tres dels seus diaris en un sol volum!

La Carlota és una adolescent alegre i optimista amb unes ganes boges de viure que, com qui diu, baixa de l’hort. Comença a formar part d’aquest món hostil, fins ara desconegut, el món dels adults. Un món on els actes tenen conseqüències i on les coses no són tan senzilles com semblen.

A El diari lila de la Carlota, la protagonista analitza diverses formes de discriminació de la dona en la societat i, per sorpresa, en descobreix un munt! A Així és la vida, Carlota, viu l’experiència gens agradable de la separació dels seus pares. I, per últim, a El diari vermell de la Carlota, descobrim una Carlota descarada, encuriosida pel sexe oposat. Això sí, no té res de morbós ni eròtic, sinó que, més aviat, la protagonista ens parla de la seva sexualitat des d’un vessant educatiu i pràctic, amb un elevat grau d’innocència.

Gemma Lienas ha rebut molts premis en reconeixement al seu esforç educatiu i literari. L’escriptora va obtenir el Premi de les lletres catalanes Ramon Llull per El final del joc i Premi internacional UNESCO 2003 a la tolerància per El diari lila de la Carlota. A Nosaltres llegim hem parlat d’ella anteriorment (vegeu El diari groc…).

Els diaris de la Carlota han causat tant renou que ara es durà al cinema El diario de Carlota, la pel·lícula basada en El diari vermell de la Carlota. Estigueu atents perquè el proper 23 de juliol s’estrena a la pantalla gran. Els interessats podeu visitar la pàgina web de la pel·lícula aquí. De moment nosaltres us deixem amb el tràiler. Atenció perquè un dels actors és Maxi Iglesias!

Prepareu-vos, perquè tenim una sorpresa! Què us semblaria anar al cinema a veure El diario de Carlota sense pagar? Si la vostra resposta és: on i quan, llavors l’únic que heu de fer és comentar aquest post i explicar per què voldríeu anar al cinema. Els 25 primers comentaris rebran una entrada gratuïta per anar als CINEMES GIRONA de Barcelona (Girona, 175) a veure El diario de Carlota.

Què espereu? Comenteu, comenteu!!

Share

Reservem un espai a la llibreria… el 2013 s’acosta!

1 resposta

Nosaltres, no sé si esteu al cas que l’any 2013 Proa publica la biografia definitiva d’en Salvador Espriu, elaborada per l’Agustí Pons.

Si penseu “Eureka, ja era hora”, seguiu llegint. Si no, us podeu estalviar aquest comentari, perquè us espera un elogi incondicional d’aquesta iniciativa!!

La notícia ens la fan arribar des del departament de comunicació del segell i, no cal dir que els ho agraïm d’allò més. La nota de premsa conté cites com aquestes:

“Des de fa tres mesos, Agustí Pons, que anteriorment ha signat les biografies de figures com Joan Triadú, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany o Néstor Luján, ha començat la tasca de recerca i recopilació d’informació. (…) De les primeres conclusions del seu treball, Agustí Pons destaca que «Espriu no va ser un autor malaguanyat, ja que va poder desplegar tot el seu projecte literari i va poder influir de la manera que volia influir». «Tenia una altíssima vocació literària i volia posar potes enlaire la literatura catalana del moment, tal com en aquell moment feien Lorca, Dalí i Buñuel amb la cultura castellana», conclou.”

Com que el treball compta amb el suport de La Caixa, s’hi diu:

“Respecte del projecte biogràfic engegat, Agustí Pons afirma que «només amb espònsors es pot treballar a nivell professional», i explica que «les biografies el que fan és fixar personatges en l’imaginari col·lectiu: crear figures històriques».”

I tot això està molt bé, perquè garanteix la qualitat de l’obra, però el que a mi em fa més feliç és que d’aquí a 2 anys en farà cent que va néixer el poeta i la meva filla (que ja en tindrà 13!) i jo podrem compartir la primera biografia que llegirem plegades, poemaris en mà, per acostar-nos a Sinera juntes. ” (…) No estimo / res més, excepte l’ombra / viatgera d’un núvol.”

Estarà bé encetar-ho amb una obra feta amb aquest rigor…
Ah, i que nosaltres ho veiem!

Share

Els Immortals

5 respostes

Títol: Eternitat. Els immortals
Autor: Alyson Noël
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: L’illa del temps
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-9932-124-0
PVP: 14,96 €

La portada ja em va impressionar. I el títol de la obra augurava bons moments. Primer, però, vaig pensar que era un d’aquests llibres tan de moda avui dia que comencen emocionant adolescents i acaben per agradar tothom. I de fet, no em vaig equivocar gaire.

El primer llibre de la trilogia (sí, sí, ho heu llegit bé, són 3!) de Els Immortals, Eternitat, m’ha captivat. A mida que llegia pensava que l’argument d’aquest llibre podria competir perfectament amb algunes de les famoses pel·lícules que es troben actualment en cartellera. I es que Alyson Noël ha aconseguit donar a la seva obra quelcom que fa que t’hi involucris totalment. No en va està sent un dels llibres més venuts.

De cop, em vaig veure a mi mateixa intentant robar-li minuts al temps per acompanyar L’Ever (protagonista de la història) en el seu viatge. D’adolescent normal a adolescent freak amb capacitat de llegir els pensaments, la seva vida dona un canvi radical per segon cop quan coneix en Damen, un noi extremadament atractiu però bastant misteriós.

Com ja he dit, aquest és el primer, però pel que he vist, el segon surt al setembre, per tant, no us quedeu enrere i aprofiteu les vacances per llegir-lo. Segur que no en tindreu prou i en voldreu més! Jo ja em sento impacient per saber-ne més.

No us volia espatllar l’argument, però heu de veure aquest vídeo. M’he adonat que no us avança res de res… fins i tot juraria que et fa venir més ganes de tenir-lo!

Si voleu saber una excel·lent notícia, no deixeu de visitar el Facebook oficial ara mateix!

Share

Un dia es fa esperar

11 respostes

Títol: Un dia
Autor: David Nicholls
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 504
ISBN: 9788466412315
PVP: 20.00€

Diuen que quan una cosa es fa esperar és perquè val la pena. Us puc assegurar que la lectura d’Un dia, de David Nicholls, és una experiència irrepetible!

Després de sentir-ne parlar tantes vegades (vegeu David Nicholls…, Anne Hathaway…, Hi haurà…, El 15 de juliol…, L’editora de Columna…), per fi va arribar a les meves mans Un dia. Tinc el pressentiment que aquesta història d’amor que se situa al número 7 de la llista dels bestsellers més venuts del NYTimes, i que fins i tot passarà a la gran pantalla, serà tot un èxit a casa nostra.

Seguint la proposta de la Montse (vegeu M’agrada passar…), jo us puc avançar una cita que em va fer reflexionar: “No pots construir la teva vida al voltant de coses simpàtiques, i aquesta vida menys caòtica, més ordenada, té els seus avantatges.”

I nosaltres, amb quina cita us quedeu?

Share